Un any de pandèmia i el successius confinaments viscuts -domiciliaris, municipals, comarcals- ens han fet redescobrir el nostre entorn més proper.

De cop, ens hem adonat que hi ha plantes i animals ben a prop nostre que hem observat des de les finestres, els balcons o les terrasses de casa. I hem trobat a faltar els paisatges que ens acompanyen dia a dia en els nostres desplaçaments vitals de feina o de lleure.

Ens ha semblat que la natura tornava a reconquerir espais, tot i que en molts casos simplement hem tingut més temps per mirar-la.

Paradoxalment, quan hem pogut sortir de casa, l’espai exterior s’ha convertit en el refugi, espaiós i ventilat, on sentir-nos segurs. Sense d’altres opcions de gaudi, i sense poder anar lluny, el medi natural més immediat s’ha omplert amb tots nosaltres convertint-se en un espai valuós i apreciat. Aquesta sobre freqüentació sobtada ha comportat impactes com la pèrdua de tranquil·litat, la fressa, l’erosió als corriols o l’abandonament de deixalles.

Que les coses properes també poden ser belles i les tenim al costat de casa, però que ens costa aprendre a fruir-ne sense malmetre-les és el fil de reflexió que hem proposat als artistes d’enguany perquè fessin les seves accions artístiques.