Gavarres
Roger Martí
VAN O VENEN? amb Francesc Ginesta
L’obra reflexiona sobre com l’ésser humà ha transformat els recursos naturals per adaptar-los a les seves necessitats, creant un nou entorn. L'espai ens porta a pensar-hi amb la pedrera i el marge de pedra seca. Si tinguéssim un retrat de cadascuna de les pedres a mig transportar i les ajuntéssim, veuríem com apareixen uns camins empedrats que suren en l'aire.
El mateix podríem fer amb tots els materials extrets de l'entorn que han traçat una xarxa de camins aeris. Així veuríem fins a quin punt estem connectats amb el que ens envolta, com en depeníem i, encara que no ho sembli, en seguim depenent. En concret a les Gavarres els camins del suro han definit el territori i l'entorn social.
Ens preguntem també, si en el moment en què estem, les pedres han de seguir anant de la pedrera al marge. Podria ser que calgués parar. O fins i tot recular del marge a la pedrera, i intentar que les coses tornin al seu lloc amb l'esperança que siguem a temps de recuperar l'equilibri perdut. Les pedres van o venen? Les pedres haurien d'anar o haurien de venir?
Nascut el 1993 a Barcelona, on va acabar uns estudis tècnics, ben aviat va marxar a Vic on va començar a una fusteria de mobles. Més endavant, ara a l’Alt Empordà, va treballar amb en Max Rutgers fent estructures de fusta durant 6 anys, on va conèixer el Francesc.
Després de cinc anys de fuster d’estructures va descobrir la cistelleria de la mà de Francisco Barrosso i més endavant d’altres artesans. A través de l’Associació de Cistellaires ha tingut l’oportunitat d’aprendre i conèixer tot el que envolta el món de la cistelleria catalana: materials, tècniques, cultura, usos, artesans,... Ha treballat sobretot cistelleria tradicional catalana, però intenta també aprendre tècniques de diferents llocs.
Ha participat a la segona edició del festival Hilarium al 2024, amb l’obra És quan paro que hi veig clar.