Gavarres
Ció Abellí
In Extremis amb Alfons Plujà
Tot va començar, com sempre, trepitjant l’espai on havíem d’intervenir. Els prats de Can Vilallonga de Cassà de la Selva, a principis d’estiu, eren decrèpits. En plena onada de calor, el nostre passatger ens va deixar veure les mans en els xaragalls d’un marge erosionat. Unes mans esquerdades per la sequera. El cos no podia estar millor, els peus se li desfeien i anava deixant trossos de pell per on passava. Era el gegant humà, un depredador vençut per l’esgotament dels recursos naturals que el sustenten. Una superfície d’escorça que ja no pot surar.
Lutum Suber amb Alfons Plujà
Us proposem una visita al subsòl de les Gavarres, terra i roca que alimenta la vida en camps i boscos. Amb branques de bruc i arboç i peles de suro procedents del boscos de l’entorn hem creat un riu de vida que parteix de la majestuosa alzina surera, s’enfonsa sota terra i emergeix del camp de conreu en quatre nous camins que convergeixen en un espiral. Transformem el paisatge a la nostra conveniència, l’explotem i el copsem segons les pròpies expectatives però no és nostre, és viu. Cadascú prendrà un camí diferent i en farà una interpretació pròpia. L’espiral és un símbol usat des de l’antigor, representació de l’ordre universal. Formem part de la natura i amb ella hem de caminar en un fluir constant. Estimulem aquest respecte descobrint camins i perspectives, integrem el paisatge a les nostres vides. Estimem el territori que ens sosté.
Va néixer a Girona l’any 1963. L’any 1985 es va llicenciar en belles arts, en l’especialitat d’escultura, per la Universitat de Barcelona.
Des de sempre s’ha sentit atreta per les expressions artístiques, que considera bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador i l’espectador. El seu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i les sensacions a través de la matèria inerta, sobretot en l’escultura. La seva especialitat és el modelat en argila i la fosa en bronze. La seva inspiració són l’equilibri natural, les experiències humanes i la simbologia, expressats a través del cos humà, principalment el femení.
Entre els anys 1987 i 2001 va fer quinze exposicions individuals en galeries de Catalunya, Andorra i França.
L’any 2018 va exposar dins el cicle «Diàlegs» amb Isaac d’Aiguaviva a la Fundació Fita de Girona.
L’any 2020 va participar en el festival Art & Gavarres, junt amb Alfons Plujà, amb la intervenció a Can Llambí de Llagostera.
L’any 2022 va fer una exposició individual de pintures, «Entre arbres», als Sants Metges de Sant Julià de Ramis.
Des del 2001 ha creat vint-i-dues escultures d’obra pública monumental (bronze, ferro i resina) a poblacions catalanes i a Eivissa. També ha creat obra d’encàrrec de particulars en terra cuita i bronze. Compta amb quinze anys de docència artística en escoles d’art de diversos municipis gironins.