Gavarres
Alfons Plujà
In Extremis amb Ció Abellí
Tot va començar, com sempre, trepitjant l’espai on havíem d’intervenir. Els prats de Can Vilallonga de Cassà de la Selva, a principis d’estiu, eren decrèpits. En plena onada de calor, el nostre passatger ens va deixar veure les mans en els xaragalls d’un marge erosionat. Unes mans esquerdades per la sequera. El cos no podia estar millor, els peus se li desfeien i anava deixant trossos de pell per on passava. Era el gegant humà, un depredador vençut per l’esgotament dels recursos naturals que el sustenten. Una superfície d’escorça que ja no pot surar.
Lutum Suber amb Ció Abellí
Us proposem una visita al subsòl de les Gavarres, terra i roca que alimenta la vida en camps i boscos. Amb branques de bruc i arboç i peles de suro procedents del boscos de l’entorn hem creat un riu de vida que parteix de la majestuosa alzina surera, s’enfonsa sota terra i emergeix del camp de conreu en quatre nous camins que convergeixen en un espiral. Transformem el paisatge a la nostra conveniència, l’explotem i el copsem segons les pròpies expectatives però no és nostre, és viu. Cadascú prendrà un camí diferent i en farà una interpretació pròpia. L’espiral és un símbol usat des de l’antigor, representació de l’ordre universal. Formem part de la natura i amb ella hem de caminar en un fluir constant. Estimulem aquest respecte descobrint camins i perspectives, integrem el paisatge a les nostres vides. Estimem el territori que ens sosté.
Va néixer a Castellfollit de la Roca l’any 1974. Segurament els primers impulsos creatius van venir del magnetisme de les pedres volcàniques de la Garrotxa. Més tard va cursar enginyeria tècnica agrícola a la Universitat de Girona, estudis que compaginava amb el treball de picapedrer a la catedral de la mateixa ciutat. Alguna cosa li va quedar d’aquelles gàrgoles, formes gòtiques, formes orgàniques i pedra nummulítica.
La primera exposició va ser «Sentiments de pedra», l’any 2008. Després vindria «Marbrediterrània», arran de la cinquena edició de la mostra d’art multidisciplinari Inund’Art. Com a seleccionat, va exposar a la Casa de Cultura de Girona diverses obres: Ariet, Espia, etc.
El 2011 va rebre l’encàrrec de crear els guardons de les Mosques de la Informació, una escultura amb peces i lletres d’una màquina d’escriure vella, en la qual s’intueixen les ramificacions de l’ala d’una mosca.
Té escultures a l’espai públic: L’Almogàver a Santa Pau, Tòtem de la pluja a Vilablareix i Drac a Castellfollit de la Roca.
Primerament utilitzava la pedra i el marbre com a materials; després van venir la fusta, el formigó, el ferro...
L'obra Fetus es va presentar per primera vegada a la 54a edició de Temps de Flors de Girona i actualment es troba a l’espai cultural Can Gruart, a l’exterior, juntament amb tres escultures més, de gran format, que serveixen per divulgar l’art a les escoles. Anualment, els alumnes de cinquè curs de l’escola Madrenc visiten les escultures i l’espai, i reflexionen sobre l’art.
Ell mateix es pregunta i respon: «De què va l’art? De què va el meu art? Ho podrem explicar quan siguem immortals, no falta pas gaire».