Gavarres
Sergio Delicado
Espai natural en venda
Només les immobiliàries i els bancs poden fer realitat els nostres somnis. Si tens diners, és clar. L'habitatge dels nostres somnis al teu abast, gairebé una realitat: un cel pulcre perfectament blau, un núvol penjant exacte a l'esquerra o a la dreta, on triïs, un terreny fèrtil on acollir unes bones tones de formigó armat i, de fons, un teló idíl·lic de bosc o muntanya que abraça el contorn de casa nostra.
L'oferta i la demanda són dos voltors disputant-se la carronya immobiliària. L'especulació urbanística ha esdevingut el negoci de moda. És l'alcalde, el fill del veí, el veí del fill de l'alcalde, qualsevol els avis i els pares del qual van aixecar casa seva a cop de pic i pala, avui tots s'han convertit en agents immobiliaris per compte propi, acumulant propietats per enriquir-se en base a una problemàtica social que arriba a cotes de precarietat fins ara desconegudes.
Les joves i no tan joves generacions, s'han vist immerses en una pujada de costos a l'habitatge que els obliga a renunciar a les ciutats, compartir habitatge en el millor dels casos o llogar espais on per obrir la nevera has de sortir al replà.
Ara, els metres quadrats d'un habitatge s'estipulen tot mesurant el sofà.
Prenent robades les imatges generades per immobiliàries i promotores on, a través d'un dibuix vectorial, ens ofereixen les possibilitats idònies per construir “el nostre” habitatge en un terreny idíl·lic, l'obra titulada “Espai natural en venda”, proposa l'exercici de materialitzar físicament aquest dibuix en el terreny proposat, i aquesta execució a escala real és una única possibilitat viable econòmicament d'acostar-nos als elevats costos d’un habitatge.
Un exercici per evidenciar que el somni de tenir un habitatge és avui un malson.
Sergio Delicado (Albacete, 1986) és llicenciat en Belles Arts i desenvolupa una pràctica artística profundament vinculada a les problemàtiques polítiques i socials del nostre temps. La seva obra es caracteritza per una posada constant en qüestió dels valors que regeixen les estructures sociopolítiques contemporànies, activant mecanismes que conviden l'espectador no només a observar, sinó a reflexionar, jutjar i prendre consciència del context que habitem.
Al llarg de la seva trajectòria, ha abordat temàtiques com la migració, la memòria històrica, la institució eclesiàstica o els conflictes armats, construint-ne un discurs visual i provocador que interpel·la directament l'espectador. Aquestes qüestions no són mers temes d'interès, sinó punts de partida des dels quals articula una crítica activa i compromesa amb els marges, amb allò silenciat, amb allò incòmode.
La capacitat per establir diàlegs entre l'art, l'espai i la idea s'evidencia especialment en els projectes de gran escala que ha desenvolupat per a estudis d'arquitectura, edificis patrimonials, festivals d'art contemporani i institucions culturals. En aquests contextos, aconsegueix unir la sensibilitat poètica amb la contundència conceptual, creant intervencions que no només transformen l'espai físic, sinó també la seva percepció.
Cadascuna de les seves obres planteja un desafiament: una invitació a repensar allò que es dóna per fet, a confrontar la comoditat de l'espectador, ia generar noves lectures del present. La seva pràctica artística es converteix així en un exercici de resistència simbòlica, en una eina per visibilitzar tensions socials, i en un espai on el que és polític es manifesta a través del que és estètic sense perdre potència crítica.