Gavarres
Paula Pozo
Restar a covar cendra
L’incendi que començava el 3 de juliol ens va deixar a tots sense alè, el bosc va ser el primer de tots a perdre’l. La vermellor del foc i el paisatge de sutge omplia fins a dalt tots els mitjans de comunicació. Però, què passa amb el bosc un cop ja no és notícia?
Pot ser, tots els arbres es pregunten si tota la cendra que s’acumula al sota bosc, ha servit d'alguna cosa. La peça que presento és un recordatori del que tenim ara mateix al nostre massís, allò que va passar i, si no hi ha cap canvi, encara passarà.
El títol d’aquesta obra fa referència a la capacitat que té la natura de quedar-se i tornar-se a posar a lloc, mentre els humans ja estem ocupats en altres assumptes. El massís custodia les cendres i quan els ulls miren cap a una altra banda, el bosc es queda per fer feina.
La peça que presento, conformada de petits mòduls de tela de cotó tenyits amb cendra i carbó vegetal, recollits de les restes de l’incendi de les mateixes Gavarres, s’estenen per emular la manta de cendra que cobreix el nostre paisatge. Les dues mil-cent peces que conformen la imatge d’una branca d’alzina, fan referència a les hectàrees cremades. Aquestes peces s’estiren davant la nostra mirada i ofereixen a l’espectador una lectura a “un cop d’ull” d’allò que s’escapa de la mirada humana.
Paula Pozo Llenas (Llagostera, 1997) és artista especialitzada en pràctiques gràfiques i tèxtils. Es va graduar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona amb menció en gravat (2020) i en Conservació i Restauració de Béns Culturals, en l’especialitat de document gràfic, també a la mateixa universitat (2022). Recentment ha completat els estudis d’especialització en Enquadernació Artística a l’Escola d’Art i Disseny La Llotja (2026).
Des del 2015 desenvolupa la seva pràctica entre Barcelona i Llagostera, on actualment exerceix l’ofici d’enquadernadora. La seva producció es nodreix de les arts gràfiques, el llibre d’artista, l’art tèxtil i les tècniques del paper, per explorar la relació amb els territoris que habita i reivindicar la lentitud i les cures enfront de la immediatesa contemporània. El seu treball es caracteritza per una línia gràfica pulcra, sovint centrada en la representació botànica i en el joc visual.
La seva obra forma part del patrimoni de la Universitat de Barcelona i ha participat en exposicions com la del Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas (2021). L’any 2025 una de les seves il·lustracions va ser editada com a obsequi per al personal docent i d’administració del Consorci d’Educació de Barcelona, i ha participat en diversos projectes d’autoedició col·laborativa.