Gavarres
Paula Anta
Ihlathi Lepulasitiki (Bosc plastificat)
Gairebé tot el plàstic es fabrica a partir de petroli i gas fòssil i les emissions de la seva producció impulsen la crisi climàtica. El plàstic i els productes químics tòxics que conté també fan malbé els sòls, els ecosistemes i la salut humana i són presents a tot el món, des del cim de l'Everest fins a les profunditats de l'oceà, des del cervell humà fins a la llet materna. La quantitat de plàstic que produïm actualment és impossible de gestionar. No hi ha cap forma, ni tècnica, ni política. Però l'objectiu del sector és produir més i, alhora i miraculosament, reduir-ne d'alguna manera l'impacte. Els meus “arbres plastificats” mostren una realitat on el plàstic ens envolta, però què passaria si convertim el problema en una solució?
Com si fos una protecció, embolico els arbres amb bosses de plàstic cremant-les perquè s'adhereixin a la forma de l'arbre, com una segona pell. La natura mostra allò que ens envolta, allò que es troba dins nostre, però alhora, l'acte d'envoltar i abraçar l'arbre és un acte de protecció.
D’altra banda, hi ha un codi de colors acceptat. Cada color representa un “envàs”, el groc és per a plàstics i envasos de metall, el blau per a paper, verd per a vidres… O les bosses de plàstic de diferents marques o supermercats on els colors representen diferents empreses que ens inunden amb els seus colors corporatius.
La meva intenció és donar-los a tots dos, a l'arbre caigut i al plàstic rebutjat, una segona oportunitat i potser un intent de pensament optimista. I si les restes del desastre poguessin ser part de la cura?
No és destrucció, és senyal.
No són escombraries, és testimoni.
Paula Anta es va doctorar cum laude a Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid (2015), realitzant el Doctorat Europeu en col·laboració amb l'Akademie de Künste de Berlin i la Universitat de Saarbrücken.
Les seves sèries fotogràfiques són en la majoria de les ocasions, escenificacions que, de manera instal·lativa, construeixen la imatge final. La relació entre la natura i l'artificialitat unida a les estructures creades per l'home, la història i el viatge configuren el camí de la seva obra, però principalment es podria assenyalar que la línia conceptual del treball d'Anta se centra en mostrar el significat de cada paisatge com a fet cultural en si mateix.
La seva obra ha estat exposada en centres com el CA2M, Tabacalera, Matadero, Real Jardín Botánico, Museu Lázaro Galdiano, Círculo de Bellas Artes (Madrid), Casa Vicens, CCCB (Barcelona), Bolit Centre d'Art Contemporani (Girona), Centre Cultural Sa Nostra (Palma de Mallorca), Fundación Cerezales (León), Naves de Gamazo (Santander), La Laboral (Gijón,) Centro Niemeyer (Avilés), Domus Artium DA2 (Salamanca), Palacio Quintanar (Segovia), Santa Catalina (Badajoz), Centro Cultural Las Cigarreras (Alicante), Museu Molinos del Río (Murcia), Casa África (Las Palmas), així com a diverses edicions del Festival internacional de fotografia, Photoespaña.
Ha rebut els premis més importants a Espanya, entre els quals destaca el XXI Premio de Cultura de la Comunidad de Madrid (2023), XI Premio Bienal Internacional de Fotografía Contemporánea Pilar Citoler (2021), Premi de Fotografia Contemporània Consell de Mallorca (2020), Premio Internacional Centro Unesco de Extremadura (2020). Destaquen les beques de l'Acadèmia d'Espanya a Roma (2011-2012), Beca d'Arts Plàstiques i Fotografia al Col·legi d'Espanya a París (2012-2013), Premi de Creació Artística de la Comunitat de Madrid (2023 i 2008), Beques Transversia de residències artístiques a Senegal de la Funcació Ankaria (2018), entre d’altres.