Gavarres
Mónica Gener
El paisaje después del paisaje
Devolver al Paisaje lo que queda.
¿Lo que queda después de qué?
Después de que se sofoque un incendio
Después de que un artista pinte un cuadro
Después de que termine el ciclo vital de un ser querido
Si retoñar significa volver a generar nuevas formas de vida, la obra “El Paisaje después del Paisaje” propone una reflexión sobre la necesidad del cuidado de la Naturaleza, a pesar de la inevitable deriva hacia la pérdida.
¿La pérdida de qué?
La pérdida del equilibrio entre la Naturaleza y el ser humano
La pérdida de la sensibilidad y la memoria
La pérdida de la capacidad de volver a generar vida a partir de una semilla invisible.
A través de restos de cenizas y ramas quemadas del incendio de las Gavarres, la instalación nos recuerda el devastador impacto del fuego.
A través de los pequeños esquejes de plantas autóctonas de la zona, esbozamos la posibilidad de regeneración.
A través de los pequeños contenedores que albergan los restos quemados y los plantones, recordamos como una vez la Naturaleza inspiró al Arte para dignificarlo.
Las cartelas museográficas vuelven al Paisaje como contenedores de semillas de nuevos significados
La ceniza vuelve a la tierra para ayudarla en la regeneración.
El ciclo de la vida continúa… aunque tengamos que vivir con la ausencia.
Mónica Gener (València, 1968) és doctora cum laude en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, on va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat. Gràcies a una beca predoctoral d’investigació va realitzar la seva tesi i va ampliar els seus estudis a Califòrnia, a les universitats d’Irvine i Long Beach. També ha estat becada per institucions com la Casa de Velázquez de Madrid, el Col·legi d’Espanya a París o la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca.
La seva obra es desenvolupa entre la instal·lació i la intervenció en l’espai, explorant la relació entre natura, memòria, arquitectura i paisatge. Una diversitat de tècniques i procediments defineixen els seus treballs, en què destaquen la gràfica i la fotografia, així com el collage i la manipulació d’objectes antics recuperats i dotats d’un nou significat.
Ha realitzat projectes efímers i permanents, entre els quals destaquen els murals escultòrics de les estacions de Metro de Madrid de Francos Rodríguez i Arganda del Rey, així com intervencions als jardins de l’Hospital Niño Jesús, a la República Dominicana o al poble de Navacerrada.
Ha exposat de manera individual i col·lectiva a Espanya i a l’estranger, participant en exposicions i fires com ARCO, ESTAMPA o la Biennal Internacional de Ljubljana. Actualment compagina la seva producció artística amb la docència a la Facultat de Belles Arts de la UCM, on desenvolupa projectes vinculats a les pràctiques contemporànies i la botànica. Els seus treballs més recents reflexionen sobre la relació entre art i ciència, línia de recerca que va donar lloc al comissariat de l’exposició Ellas ilustran botánica, celebrada al Museu d’Història de Girona l’any 2025.