Mónica Gener (València, 1968) és doctora cum laude en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid, on va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat. Gràcies a una beca predoctoral d’investigació va realitzar la seva tesi i va ampliar els seus estudis a Califòrnia, a les universitats d’Irvine i Long Beach. També ha estat becada per institucions com la Casa de Velázquez de Madrid, el Col·legi d’Espanya a París o la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca.

La seva obra es desenvolupa entre la instal·lació i la intervenció en l’espai, explorant la relació entre natura, memòria, arquitectura i paisatge. Una diversitat de tècniques i procediments defineixen els seus treballs, en què destaquen la gràfica i la fotografia, així com el collage i la manipulació d’objectes antics recuperats i dotats d’un nou significat.

Ha realitzat projectes efímers i permanents, entre els quals destaquen els murals escultòrics de les estacions de Metro de Madrid de Francos Rodríguez i Arganda del Rey, així com intervencions als jardins de l’Hospital Niño Jesús, a la República Dominicana o al poble de Navacerrada.

Ha exposat de manera individual i col·lectiva a Espanya i a l’estranger, participant en exposicions i fires com ARCO, ESTAMPA o la Biennal Internacional de Ljubljana. Actualment compagina la seva producció artística amb la docència a la Facultat de Belles Arts de la UCM, on desenvolupa projectes vinculats a les pràctiques contemporànies i la botànica. Els seus treballs més recents reflexionen sobre la relació entre art i ciència, línia de recerca que va donar lloc al comissariat de l’exposició Ellas ilustran botánica, celebrada al Museu d’Història de Girona l’any 2025.