Gavarres
Maria Mercader
De la Terra en venim, a la Terra hi tornarem, però mentrestant pagarem
De bell antuvi ens trobem davant d’un indret aparentment idíl·lic. No ens ha d’estranyar avesats tal I com ho estem de veure allò que ens volen fer veure.
De fet res no és el que sembla.
Però si ens hi aturem un xic més, veurem que l’arbre cap per avall i surant damunt la bassa es tracta d’un arbre sec. Tallat de socarrel i guarnit amb branques forànies. Algunes de verdes.
Tanmateix, l’arbre és ben mort. Aquest arbre simbolitzaria la Natura.
Sota l’arbre hi trobarem un cossi ple de terrissa trencada en record del bisbalenc de la llegenda que volia estalviar-se de pagar passant per indrets més salvatges. Però la natura tampoc va poder-lo protegir del burot que reclamava els diners que hauria d’haver pagat. Qui la fa, la paga i qui no paga i la vol fer no podrá cobrar. La feina será malmenada.
Simbolitza la humanitat. La terra (natura) modelada per l’acció humana. L’artesania i l’art.
Aquests dos elements falsament surant es troben embolcallats per la teranyina dels diners ( l’únic element que realment surarà sense crosses, atès que és fet de suro i recobert de pa d’or). Perquè la basssa oculta cadàvers sota la forma d’ampolles, gots, paperines, bufes i globus i d’altres restes que testimonien antigues xefles humanes.
Imatge d’un món on Natura i Art falsament surant, són abocats literalment a la bassa on l’única cosa que, malauradament, sura són els diners.
Tanmateix, hi he volgut desitjar un xic d’esperança representada en un llum solar dipositat en el cossi de l’element humà, per si fos cas, rebés una mica de llum de les alçades ,que potser, pugui encendre una espurna en la negra nit de la nostra societat.


Neix a la Bisbal d’Empordà el 1969. És llicenciada en belles arts (1992) i en història de l’art (1995) per la Universitat de Barcelona. Ha fet una estada a Freiburg im Breisgau, Alemanya (especialitat de pintura).
La seva obra ha estat seleccionada com a finalista a la Biennal de Girona (2017). Ha estat guanyadora de les Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona amb el projecte expositiu «El món com a meditació» (2018). Ha estat finalista del Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas (2022).