2026
Títol obra

Teorema del camp de flux alterat

Teorema del camp de flux alterat

Hipòtesi per a una mecànica de fluids visual


El teorema assaja una física improbable de la percepció. Entre observació i ficció científica, formula lleis, variables i transformacions per descriure com un signe altera la continuïtat perceptiva d’un lloc.


Entre observador i paisatge s’estableix un flux perceptiu continu. Un signe provoca una deflexió: n’altera la direcció o l’organització. Si és especular, genera un reflux: el paisatge retorna desplaçat, reorientat o fragmentat.


Tres signes de l’Abecedari del paisatge, tallats en mirall i convertits en no-material, retornen el que tenen al davant. No substitueixen ni oculten el paisatge: n’alteren el camp de flux.


O observador · P paisatge · Φ flux perceptiu · S signe · D deflexió · R reflux


P₂ = P₀ ∧ O₂ ≠ O₀ ⇒ Φ₂ = ((−S) ∘ R ∘ D ∘ (+S))(Φ₀) ≠ Φ₀


El paisatge es restitueix; la mirada conserva l’alteració.

Imatge de l'artista

Manel Gràvalos Olivella (Portbou, 1967). Dissenyador format a l’Escola Elisava, ha desenvolupat la seva trajectòria en els àmbits del disseny gràfic, editorial i expositiu, amb una atenció especial a la relació entre cultura, paisatge i territori.


Va fundar i dirigir a Barcelona el seu primer estudi professional entre 1995 i 2001, dedicat a projectes de disseny i comunicació per a empreses i institucions públiques. Aquesta etapa queda recollida al llibre ARTèria —Manel Gràvalos Olivella, Joaquim Martell Prat. Ed. ACTAR, 2001—. Des del 2001 dirigeix a Figueres l’estudi Visible, des d’on desenvolupa projectes editorials, expositius, curatorials i de recerca visual.


Ha estat professor a Elisava i IDEP Barcelona, i al postgrau de la UAB Paisatges turístics i noves tecnologies. Teoria estètica i gestió del patrimoni cultural. Va ser membre fundador de la Festa del Grafisme, del grup de recerca TICs i Paisatge de la UAB i del col·lectiu Grrr —Medalla FAD 2004—, i editor de la revista Grrr, on va publicar diversos articles.


Entén el disseny com una disciplina professional i un marc rigorós des d’on interpretar, ordenar i construir relats, idees i formes de coneixement. Des d’aquesta posició ha desenvolupat projectes, instal·lacions i publicacions experimentals presentades en festivals, museus i centres d’art, com Lost Horizon, Moustache, ABCDari del paisatge, Territoire inconnu o Children at Play.