Gavarres
Lluís Xifra
La Venus de les Gavarres
La Venus de les Gavarres és una escultura viva feta de fang, palla i vímet, que muta amb el vent, la pluja i el sol, obrint pas a la vegetació que s'hi gesta. La transformació contínua, provocada per la natura, crea un espai simbòlic per a la deconstrucció de valors que anul·len identitats; un espai obert al canvi, a la llibertat i a la redefinició dels límits establerts en la tradició escultòrica. La mutació escapa al gest premeditat de l’artista, que defuig l'estructura petrificada per deixar lloc a la regeneració.
En la reinterpretació de la Venus renaixentista, ja es busca trencament: es provoca amb trets inesperats, qüestionant els ideals homogenis i denunciant els valors imperants globalitzadors i invasors, posant de manifest la violència que anul·la identitats i pobles.
La seva vulnerabilitat volàtil és només aparent; és l’expressió d’una força resistent, com el sumud palestí, capaç d’adaptar-se i reorganitzar-se des de la seva singular consistència i perseverança. Aquesta transformació és una metàfora viva de la necessitat de canvi i de les múltiples maneres possibles d’habitar el món, formes que persisteixen i es nodreixen de les inclemències per continuar florint.
Lluís Xifra (Girona, 1971) és un artista ceramista amb una trajectòria consolidada, reconegut per la seva capacitat d’experimentació formal i conceptual dins el llenguatge ceràmic. Format a l’Escola Municipal d’Art (EMA) de Girona als anys noranta, Xifra hi complementa la seva formació amb cursos i monogràfics impartits per destacats artistes de disciplines diverses, fet que ha enriquit notablement el seu univers creatiu.
El seu treball es caracteritza per una recerca constant que traspassa els límits de l’ofici, integrant la seva trajectòria en les arts escèniques —especialment el circ, la performance i el teatre gestual— que impregnen la seva obra d’una dimensió corporal i narrativa singular. Tot i centrar-se plenament en la ceràmica, aquestes reminiscències del moviment i el gest continuen presents en les seves peces, dotant-les d’una força expressiva particular.
Ha exposat en espais de referència com el Museu Terracota de la Bisbal, on l’estiu passat va presentar la seva darrera mostra, titulada Contingent, una proposta que evidenciava el seu compromís amb la transformació matèrica i simbòlica dels materials.
Actualment continua aprofundint en la seva investigació artística a través de la formació en dansa contemporània a La Central d’Impàs, amb l’objectiu d’explorar les relacions entre cos, moviment i matèria, aportant una mirada transversal i innovadora a la creació ceràmica contemporània.