Gavarres
Javier Domenech
Miratge
L'obra es fonamenta en tres aspectes principals: la matèria, la memòria i la relació.
La primera és l'aigua.
La premissa del festival planteja aquest element com a regenerador de la natura després d'un període de sequera, i per això volia que l'aigua fos la matèria principal i fonamental de l'obra. Una manera de posar en valor aquest recurs i de generar una reflexió sobre la necessitat de protegir-lo i conservar-lo dins d'un recipient.
La segona idea té a veure amb el meu origen, Granada. La instal·lació és un safareig rectangular amb una proporció d'arrel quadrada de 2, molt present en l'arquitectura nassarita. Està revestida de mirall i conté aigua sobre un fons negre. Els miralls reflecteixen la vegetació i fan desaparèixer visualment els seus límits, creant la sensació que un rectangle d'aigua està suspès en el paisatge.
D'alguna manera, la peça intenta portar un safareig nassarita de l'Alhambra fins a un paisatge de Girona, una cosa físicament impossible. I és precisament aquí on apareix aquesta dimensió màgica de l'obra: una imatge de Granada que sembla existir, però que en realitat és una il·lusió creada a través de l'aigua, el reflex i la geometria.
Els safareigs de l'Alhambra utilitzaven l'aigua quieta com a mirall, reflectint l'arquitectura i el cel i desdibuixant els límits entre la terra i el firmament. Aquest recurs construïa una imatge terrenal del paradís, del que és diví. En aquest cas, és la mateixa natura reflectida allò que concebo com a divinitat.
I, finalment, hi ha la interacció amb els ocells. El bosc té una gran riquesa ornitològica i la intenció és que les aus puguin utilitzar l'aigua per beure o banyar-se. Així, l'obra deixa de ser únicament contemplativa i es converteix també en un petit recurs per al mateix ecosistema.
En definitiva, aigua, memòria i relació s'uneixen per plantejar una intervenció integrada en el paisatge i, sobretot, per recordar-nos que també podem crear espais que ajudin la natura en lloc de simplement ocupar-la.
Javier Domenech (Granada, 1981) desenvolupa una trajectòria artística des de fa més de vint anys. Actualment resideix i treballa a La Herradura, a la costa granadina, on el seu estudi es configura com un espai d’investigació i producció interdisciplinària. La seva pràctica transita entre la pintura, la instal·lació, l’escenografia i el disseny gràfic, articulant un llenguatge visual marcat pel diàleg entre matèria, paisatge i context social.
La seva obra ha estat presentada a ciutats com Granada, Jaén, Alacant, Madrid, Barcelona, Amsterdam, Masqat (Oman) i St. Petersburg (Florida). Paral·lelament, ha participat en projectes de caràcter transversal vinculats als àmbits de la moda, la música i el patrimoni cultural, destacant la creació d’escenografies i estampats per a la dissenyadora Beatriz Peñalver a la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid, el desenvolupament de treballs de senyalètica per al conjunt monumental de l’Alhambra de Granada o la realització de peces audiovisuals per a una gira del grup Los Planetas.
Actualment, la seva recerca se centra en projectes pictòrics i d’intervenció paisatgística relacionats amb les pràctiques d’art públic i relacional, explorant les connexions entre territori, memòria i experiència col·lectiva.
De manera paral·lela a la seva producció artística, ha desenvolupat una tasca com a gestor i comissari cultural. L’any 2023 va fundar i va dirigir TRÓPICA, el primer festival d’art públic de la província de Granada, celebrat a Almuñécar i actualment en la seva segona edició. Així mateix, ha impulsat la creació d’una petita galeria d’art a Florida i diversos projectes curatorials.