Gavarres
Daniel Vera
Trasver: fragmentos amb Valbona Fejza
La instal·lació és un joc de perspectiva, llum i ombra, massa i buit, presència i absència. Fusiona arquitectura i art, buscant crear una estructura que sembli viva, com la natura mateixa. Cada canvi en la posició del sol i la intensitat de la llum produeix noves imatges, que ressonen amb les formes i els colors naturals, les geometries o les ombres.
El visitant és rebut per un "mur" que genera un trampantull i es fon amb el paisatge, convidant la seva curiositat a moure's i participar, i alineant encara més el seu punt de vista per revelar figures canviants en anamorfosi: un cercle, un triangle, quadrats i un quadrat que s'obre com una finestra.
El que realment importa és l'experiència del visitant: sentir-se més agraït pel paisatge, més conscient de l'entorn, de la presència i l'absència, i qüestionar-se si aquestes geometries representen l'artificial dins del natural, el construït dins del paisatge o alguna cosa completament diferent.
Daniel Vera (Barbastro/Monzón, 1995) és un artista visual aragonès graduat en Belles Arts per la Universitat de Saragossa. Actualment resideix a Saragossa, on desenvolupa la pràctica artística combinant projectes de pintura mural, instal·lació i obra d'estudi.
El seu treball ha estat reconegut amb diversos guardons, entre ells el premi a Joves Creadors Aragonesos (2024) i el Premi de Pintura Jove de la Fundació Ibercaja el mateix any.
L'any 2025 ha rebut el reconeixement a la trajectòria artística d'un artista menor de 35 anys per part de l'Associació Aragonesa de Crítics d'Art. Ha participat en diversos festivals com Assalt a Épila (Saragossa), Festival Ostraneta a Pla (Osca), Art Baniana a Baena (Còrdova) o la 10a edició d'A cel Obert a Tortosa (Tarragona), on va optar al premi del jurat amb la seva companya d'equip Valbona Fejza.
L'obra de Vera s'articula al voltant de dues línies principals. Per una banda, explora el paisatge, el parany i els vincles amb el territori i la natura. De l'altra, investiga des de l'abstracció, la fotografia, la geometria i el minimalisme. En molts dels seus treballs, aquestes dues vessants conflueixen, generant tensions i diàlegs entre allò orgànic i allò artificial, allò real i allò fictici, l'ésser humà i la natura, la imatge i l'espai.