Caminem sota el blau entre alzines, arítjols i heures, seguint els corriols del bosc de Can Taverner. El forn de calç s'alça com a vestigi i ens narra formes de viure en què el foc omplia la boca d'entrada i els carreus eren transformats en calç viva. Eren altres temps, quan el bosc era part de la subsistència i les cases s'emblanquinaven per protegir-se del sol i els fongs.

La natura, muda, no pot explicar-nos res, però té altres formes de dir. Obrim sentits. L'heura en sap molt d’aquest entorn, pot viure cinc-cents anys, arrelada en el sotabosc s'alça cercant la llum. S'aferma i perviu.

La runa es desvela en els últims reguitzells de la posta de sol i la natura entrecreuada amb els coneixements culturals ens mostra un espai de bellesa, d'aturada, de pas, que, alhora, aixopluga les veus i la història. L'heura ens connecta per abordar el seu coneixement, sense predominis. Entre natura i cultura. Som al lloc.