La meva sort va ser descobrir el tapís, aquest m'ha donat la llibertat de viure la vida sense presses. També vull agrair el descobriment del món de l'art que és la màxima expressió de la llibertat en tots els sentits.

Aquest és el motiu d'aquesta peça, la llibertat de mirar la vida des de qualsevol mirada o punt de vista. I ho vull enfocar a la natura perquè és el clar reflex i escola de la llibertat.

He fet aquest portal en el teler i no in situ (tot i que ara després del procés se m'han acudit idees per fer-ho, potser més endavant).

Em sento còmode en el teler i amb la seva tècnica. Una tècnica que s'anomena d'alt lliç, tècnica que es va consolidar al segle XVI a París amb la creació dels tallers de Gobelins. El nom Gobelin és el cognom d'un tintorer de París que va ser reconegut per fer el millor tint de color vermell.

És una tècnica que necessita molta meticulositat, preparació del disseny, de l'ordit, materials i també constància i concentració. És lenta i precisa, necessita calma i temps. La comparo amb un bon llibre que no vols que s'acabi. Quan s'acaba necessites buscar-ne un altre.

He utilitzat cotó, llana, jute i en aquest cas raió que és un material sintètic que no utilitzo gairebé mai però en aquest cas m'ha reclamat ser-hi per la seva brillantor i el to metàl·lic.

He aprofitat l'oportunitat de participar en l'Art Gavarres d'aquest any per fer un enaltiment a la natura, també un homenatge i un agraïment.

En la natura tot és sincer, no hi ha orgull, ni judicis, ni cap dels mals de cap que ens envolten (perquè els creem nosaltres, els anomenats humans). Tot és senzill, tot té el seu moment.

En la natura només cal observar, res diu res i tot ho diu tot, silenciosament, sense presses, desitjos ni rancúnies. La natura és el clar exemple del que significa la paraula llibertat. El que m'agrada anomenar l'equilibri del caos.

La vida flueix, només cal deixar-se portar, tant a les verdes com a les madures.

Els anomenats humans necessitem controlar-ho tot, dominar i posseir quan no en tenim cap necessitat ja que tot està calculat i preparat per ser harmoniós. Només cal estudiar a la universitat de la natura que neix, viu, mor i rebrolla naturalment.

Estem en un moment on no comprenem la natura, no la sentim, quan és el nostre paradís. No la gaudim sense destruir-la, només volem i volem (del verb voler), seguretat, control i acabem esclavitzant tot el que ens envolta i a nosaltres mateixos.

Aquest és l'objectiu del "portal de les mirades", mirar la vida per un forat on hi càpiguen totes les mirades sense cap altre propòsit que no sigui posar límits.

No necessito més paraules. Només aquestes dues no em cansaria de repetir-les:

lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir,lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir,lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir,lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir,lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir, lliure albir[...]