Imatge Xavier Bobés

Xavier Bobés

Xavier Bobés va néixer a Barcelona l’any 1977 i és creador escènic.

Es defineix com a autodidacte. Apassionat de la poètica dels objectes, investiga des de fa vint anys amb tot tipus d’objectes quotidians. Col·labora amb altres creadors com a assessor de creació en l’especialitat de dramatúrgia objectual. Aprofundeix en la recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i de tot allò aparentment  banal. I això ho fa mitjançant la creació, l’assaig i la docència.

Ha creat al voltant de deu espectacles teatrals, entre els quals hi ha El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, creat amb Alberto Conejero (2022); Corpus, a l’Auditori de Barcelona (2020), Cosas que se olvidan fácilmente (2015), Insomni (2011), El rei de la soledat (2007) i El cap als núvols (2004).

En el camp expositiu, l’any 2020 va crear les instal·lacions objectuals Restos de cosas a La Volta de Sant Narcís (Girona); el 2014, la instal·lació plàstica i sonora NO a la Sala Sebastià Gasch del Mercat de les Flors (Barcelona), en el marc de la iniciativa Creadors en Residència impulsada per l’ICUB; el 2011, la instal·lació Radiografia, a la sala 15 del Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), i el 2009, la instal·lació interactiva La memòria dels objectes a la Sala Bòlit d’Art Contemporani, a Girona.

Imparteix tallers en diferents escoles i festivals, entre els quals hi ha l’Obrador de la Sala Beckett, l’Institut del Teatre de Barcelona, l’Escola Elisava de Barcelona, l’ERAM de Girona i UNIMA.

Ha rebut el Premi FAD Sebastià Gasch 2005-2006, el Premi de la Crítica de Barcelona 2015 i el Premi Butaca 2016.

Obra presentada:

L’aigua s’aprèn per la set

“Contemplo el antiguo horno de cal. Alzo la vista y veo los árboles sedientos, el cielo vacío de nubes. No hay ni una gota de agua y todo se inunda de su ausencia. Pienso en la piedra, en el desierto, en la arena, no como lo contrario al agua, sino como en sus fantasmas. 

Levanto un jardín de piedras como reliquias del agua que les dio forma. Como el remolino del agua que desaparece en las entrañas de la tierra para siempre.  

Vuelvo a levantar la vista. El cielo sigue vacío de nubes, los árboles siguen sedientos. Por el aire llegan voces antiguas que trae el recuerdo del agua.

Ojalá caiga la lluvia.”

 

Proposta realitzada amb l’ajuda d’Andrea Díaz Reboredo.

Agraïments: Marc i Nur, Pep Aymerich, Oriol, Arianna i Dati.

 



Art & Gavarres 2023- Xavi Bobés (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.