Obra presentada:

Quan vaig arribar en aquest indret, la curiositat em va guiar a mirar amunt i avall, i vaig descobrir el forn del Mas Antoniet, un lloc inquietant que et convida a entrar-hi.

Vaig buscar, però no hi havia cap resta de rajol, tan sols els buits de la graella, les boques, la fogaina i les parets. No hi havia sostre: és a cel obert ara, la llum hi entra discretament, i la vegetació ha anat creixent i el protegeix.

El projecte va anar prenent forma quan vaig arribar al meu taller. Jo tenia a la retina l’espai interior del forn, la graella i els buits que amagava la solera, i que amb el pas del temps tot ha quedat cobert de molsa i terra, també d’argila.

Aquest espai em demana NO posar-hi color, em demana respectar les formes que han perdurat malgrat les inclemències del temps.

Vaig començar a modelar argila blanca. Una peça darrere l’altra, fluïen les peces totes iguals, però cadascuna d’elles amb trets diferents, modelades a mà, una a una, amb tan sols el gest de les mans i, amb la cuita, la consolidació de les formes, ara inalterables. Al final estava immersa en una mena de bogeria; necessitava moltes peces, unes 120 o més.

Formes com estalagmites, emergents del terra, formes creixents i blanques, amb una mica de moviment per l’aire que s’escola a través dels forats de la terra, formades per l’aigua que potser mai més veurem brollar en llocs com la font dels Gossos.

_______________________________________________________________

Quan vaig saber que algú havia malmès la instal·lació que vaig crear en aquest forn del Mas Antoniet, em va envair la ràbia. Em sentia impotent davant d'allò absurd, em preguntava quin era el sentit de la destrucció d'un projecte arrelat al territori i a la bellesa. 

Com que sóc positiva de mena, de seguida vaig pensar en arreglar-ho i refer la peça, sobretot pensant en el públic que podria seguir gaudint-ne. Això volia dir esmerçar-hi de nou energia i dies abans no pogués deixar-la tal com era. Primer fer les peces de fang, aplicar l'engalba de porcellana en duresa de cuir, deixar-la assecar, coure a 1300 °C, tornar-les a enfilar, col·locar-les a lloc... Tot això suposa almenys tres o quatre setmanes.

Hi he donat moltes voltes, la feina no m’espanta, però m'ha remogut i volia prendre una decisió a consciència. Ara després de reflexionar-hi, he decidit deixar la realitat de les coses tal com estan. Visc en un món ple de coses bones. Però també convivim amb coses dolentes i desagradables. A vegades no ho sabem. A vegades cadascú es fa la seva pròpia "realitat", allunyant-se del que ha esdevingut. L'aposta de deixar la instal·lació desballestada per persones desconegudes sense motiu, crec que ajuda a conèixer quina realitat acompanya també el nostre ara. 

M'agradaria poder expressar molt millor en paraules el que sento, però el meu canal de comunicació és la ceràmica. Per això treballo amb el fang.

Afegir en aquests pensaments l’agraïment i la complicitat a totes i tots els qui vau compartir aquell dia tot passejant per les Gavarres i a tot l'equip d'Art&Gavarres per la vostra sensibilitat.

La peça es quedarà tal com ha decidit algú. L'espectador podrà reflexionar d'una realitat, diferent de la que jo tenia en el meu cap. 

 



Art&Gavarres 2023- Mia Llauder (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.