Imatge Etèries

Etèries

Natàlia Morató, Míriam Ruiz i Clara Grenzner són arquitectes formades a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).

Juntament amb Mikel Comas, van participar en el festival d’intervencions efímeres A Cel Obert l’any 2022, amb la proposta Ritmes de la Terra. Aquesta intervenció, guanyadora del Premi del Jurat i del Premi dels Xiquets, colonitza un entorn antropitzat amb una pluja de fulles que s’aturen en l’espai i en el temps, en una fotografia tridimensional de quelcom que és instantani i fugisser.

Etèries neix de l’exploració d’altres mons a través del contrast d’atmosferes. Juga amb la dualitat entre la interacció i la introspecció,replika klokker patek philippe entre la natura i l’acció humana, entre el terrenal i l’oníric, entre el pes i la fluïdesa.

Natàlia Morató ha treballat en diversos estudis i, professionalment, s’ha centrat en la recerca de nous models d’habitabilitat i de gestió dels recursos energètics i materials. Actualment treballa com a arquitecta en la cooperativa d’arquitectes Arqbag.

Míriam Ruiz treballa en projectes propis i col·labora amb els despatxos JornetLlopPastor i E32. La seva trajectòria professional es concentra en l’àmbit del projecte urbà i l’habitatge.

Clara Grenzner treballa en l’àmbit de l’urbanisme i ha participat amb el taller Iudum en el Certamen d’Art Efímer Des-Adarve amb el projecte Perderse para encontrarse. També ha participat a Lluèrnia,replika klokker hublot Festival del Foc i de la Llum, en dues ocasions, amb els projectes Flora urbana i La llum en joc.

Obra presentada:

L’aigua que no es veu

La mina del Calvari és una infraestructura que a partir del segle xvi portava l’aigua des de la zona de la muntanya del Calvari fins al Barri Vell de Girona. La canalització arribava a la catedral i permetia extreure aigua de la font de la Mare de Déu de la Pera i de la font de la plaça dels Lledoners.

L’aigua que no es veu és una intervenció sobre el paisatge que ressegueix la mina i hi fa un subratllat. És una traça blanca aliena al medi i que fa de contrapunt al paisatge. És també un reconeixement de la funció d’aquest element essencial del patrimoni i la història de Girona. És fer visible quelcom a voltes ocult en l’entorn que, tanmateix, és tan important per abastir d’aigua els nostres pobles i ciutats.

Des del passat, la mina ens parla del present i dels reptes de futur de les infraestructures de subministrament: com ha de ser la gestió de l’aigua?, quines són les conseqüències de la manca de manteniment de la xarxa?, què fem amb la manca d’aigua en períodes prolongats de sequera?

Una equació amb tres incògnites que Girona ha hagut de resoldre successivament i que, com en un etern retorn, hem de seguir resolent.

Descobriu-ne més aquí

 



Art&Gavarres 2023- Etèries (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.