Tot i ser fill de Barcelona, sempre ha viscut a cavall entre aquesta ciutat i Vilopriu fins a posar-hi residència fixa. Aquesta situació el va condicionar durant els seus anys a la Facultat de Belles Arts en la seva obra artística i en la recerca de la seva tesi doctoral, en què busca sempre referències a l’entorn més immediat: el paisatge empordanès i la relació d’un territori que en molts casos, tot i ser aparentment verge, ha estat manipulat per l’ésser humà. Ha assistit a diversos tallers i seminaris sobre paisatge arreu d’Espanya,migliori siti repliche ha publicat en revistes de geografia i ha participat en taules rodones, fent sempre referència a la petja humana en l’entorn natural.
Tota la seva obra, tant d’estudi com d’intervenció pública, té una estètica pròpia, però acompanyada d’una crítica a la societat contemporània i a la relació amb l’entorn que l’alberga i que molt sovint malmet en ignorar-lo. Aquest fet l’ha portat a fer exposicions arreu d’Europa, els Estats Units i el Canadà. Actualment compagina el seu treball artístic amb la docència.
Va néixer a Bèlgica l’any 1975 i viu i treballa a Illa, als Pirineus Orientals.
Treballa diverses tècniques: pintura, instal·lacions, textos, vídeo, i es nega que l’encasellin en una categoria. A partir d’una frase, d’una imatge simple, d’un fet divers o d’una peça musical, pot inventar una sèrie, que serà d’una manera o d’una altra, i podrà dir el mateix però sempre de manera diferent, com una successió en les diferències visibles, a la manera d’un escriptor.
El que li importa és la recerca de la veritat, l’experiència de les emocions, l’aspecte instintiu del nostre ésser, perquè és així com comprenem millor el que ens envolta.
L’emoció, el gust i l’instint, d’això tracta el seu treball, que de vegades pot evocar la idea del maniqueisme per acabar parlant de poesia amb plena consciència.
Dimitri Xató (Catalunya Nord) i Jofre Sebastian (Empordà) presenten dues intervencions al Calvari (Girona), dins la iniciativa PAYART, fruit de la primera convocatòria de microprojectes de cooperació transfronterera dels Pirineus de la mà de la Comunitat de Treball dels Pirineus.
D’una banda, observem un crani d’uns 30m2 que té l’origen en el topònim de la zona: Calvari, que significa calavera. Aquest turó de Jerusalem es caracteritza per unes formacions geològiques que recorden un crani. El de Girona també respira silenci i mort, ja que l’envolten el viacrucis i les fortificacions militars que han protegit o atacat la ciutat durant segles.
D’altra banda, trobem centenars d’ocells de fang morts per terra, una al·legoria de la destrucció. El material utilitzat és un fang cru, recobert amb terra del mateix indret. A l’interior d’aquests ocells hi ha un pinyó perquè quan el fang es desfaci doni lloc a una nova vida.
Els dos artistes treballen per denunciar les ferides que pateix la natura. Tot i així, obren una porta d’esperança i reflexió perquè aquesta torni a cobrar vida.
Art&Gavarres 2022- Jofre & Dimitri (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.
© 2024 Art & Gavarres - Tots els drets reservats Nota legal i política de Cookies