Ció Abellí
Nascuda a Girona el 1963, el 1985 es va llicenciar en belles arts, en l’especialitat d’escultura, per la Universitat de Barcelona.
Des de sempre s’ha sentit atreta per les expressions artístiques, que considera bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador i l’espectador. El seu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i les sensacions a través de la matèria inerta, sobretot en l’escultura. La seva especialitat és el modelat en argila i la fosa en bronze. La seva inspiració són l’equilibri natural, les experiències humanes i la simbologia, expressats a través del cos humà, principalment femení.
Des de 1987 fins a 2001 ha realitzat quinze exposicions individuals a Catalunya, Andorra i França. El 2018 destaca el cicle expositiu «Diàlegs», amb Isaac d’Aiguaviva, a la Fundació Fita de Girona.
Des de 2001 ha creat dinou escultures d’obra pública monumental (bronze i ferro) per a diversos municipis catalans i Eivissa. També ha creat obres d’encàrrec particular en terra cuita i bronze i ha impartit docència artística en escoles d’art de diversos municipis gironins.
Alfons Plujà
Va néixer a Castellfollit de la Roca el 1974 i va cursar enginyeria tècnica agrícola.
Al mateix temps que les larves van començar a menjar-se l’alzinar gairebé mil·lenari, al mateix moment que aquesta obra, va començar la història de l’artista. La primera exposició va ser «Sentiments de pedra», l’any 2008.
Podem dir que l’art està unit de manera intrínseca a la seva genètica. Dibuixant de professió i escultor de passió, és difícil discernir quina n’és causa i quina n’és conseqüència.
Com a inici de trajecte, algunes picades; moltes, de fet. Moltes per feina, per encàrrec, d’altres per desig, per necessitat d’expressar i, sense saber-ho, punt de partida de la seva vida d’artista. La pedra, com a font inicial, donaria pas a molts altres materials: el marbre, la fusta i l’acer; tots, però, actuant com un llenç a partir del qual començar una història. I és així com li agrada definir la seva obra. No sap com definir-se ni quina etiqueta li escau. Simplement, el seu treball és l’expressió d’allò que el mou a cada moment i, com en qualsevol història, hi ha moments dolços i amargs, i així queda reflectit en les seves creacions. Quins elements tenen en comú? L’expressió de formes, el minimalisme, la senzillesa, l’essència i, sobretot, l’ànima.
Obra presentada:
LUTUM SUBER
Us proposem una visita al subsòl de les Gavarres, terra i roca que alimenta la vida en camps i boscos. Amb branques de bruc i arboç i peles de suro procedents del boscos de l’entorn hem creat un riu de vida que parteix de la majestuosa alzina surera, s’enfonsa sota terra i emergeix del camp de conreu en quatre nous camins que convergeixen en un espiral. Transformem el paisatge a la nostra conveniència, l’explotem i el copsem segons les pròpies expectatives però no és nostre, és viu. Cadascú prendrà un camí diferent i en farà una interpretació pròpia. L’espiral és un símbol usat des de l’antigor, representació de l’ordre universal. Formem part de la natura i amb ella hem de caminar en un fluir constant. Estimulem aquest respecte descobrint camins i perspectives, integrem el paisatge a les nostres vides. Estimem el territori que ens sosté.
© 2023 Art & Gavarres - Tots els drets reservats Nota legal i política de Cookies