La nostra pràctica és basat en un compromís personal amb el paisatge. L'obra és inspirada en la nostra relació amb la natura, celebrant l'essència de la nostra experiència del món natural. La nostra formació és en la cistelleria, una tradició vinculada a la funció i la utilitat. Nosaltres treballem en la creació de complexos objectes escultòrics que van més enllà que la seva forma conceptual. Treballem amb materials trobats a la natura que ens inspiren i determinen el caràcter del treball, la seva forma i escala. Fem servir fibres naturals i materials trobats, utilitzant tècniques de teixir, cosir, i empremta per crear textures i estructures. El nostre interès en la natura s'entén a la compassió per la humanitat i durant molts anys hem tingut el gran privilegi de treballar en altres cultures, entre ells persones del Lango en el seu entorn a Uganda, Àfrica.

Panos Mitsopoulos graduated at the Rietveld Academy of Fine Arts in 2004 in Amsterdam where he has been living and working for the last 20 years. Themes of his work are “Cosy Cages”, “Passage” and “Borders”. He has presented his work in several solo and group exhibitions. In 2007 he started the project “Crossing the Mediterranean” during which he presents work at major Mediterranean ports. At each harbour he creates a new artistic installation and organizes workshops with locals.

Nienke graduated in 1997 at Rietveld Academy in Amsterdam, in the field of theatre design.
As theatre is always a ‘Gesamtkunstwerk’ Nienke likes to involve multiple art disciplines which together form a whole.
The visual work of Nienke Brokke always has a context with a narrative element. Thanks to this narrative side, Nienke Brokke also designs education projects, in addition to landart and theater decors. Nienke is active in her local Neighbourhood as well as in formal and informal education. The variety of activities Nienke organises can be from stop-motion-animation to life size sand-castling. Always she encourages the participants to involve their own stories and become artistic owners too.
Nienke’s natural habitat is in nature, encouraging creativity.
In landscapes she searches for contrasts in shape, meaning and or gender.

Víctor Mata i Ventura desenvolupa l’activitat artística i cultural sobre el territori.

Creu fermament en la simbiosi natural i cultural, per això cerca el procés d’encaix entre el el procés natural i l’acció humana.

Vaig néixer a Barcelona l’any 1989. L’any 2012 obtinc el Grau en Disseny, especialitat en Disseny d’Interiors, a l’Escola Bau, i l’any 2018 finalitzo el cicle formatiu d’Arts Aplicades a l’Escultura a l’Escola Massana. Actualment sóc alumna del Taller de Músics de Barcleona.

Llicenciat en Belles arts per la Facultat Sant Jordi de la Universitat de Barcelona (1992). S'inicia en el món de l'art en els anys 80 de la mà del pintor Josep Lloveras. Participa en el Taller Experimental de Guinovart a la Tecla Sala Hospitalet de Llobregat (1990).
Des del 1983 ha realitzat exposicions, instal·lacions i accions tant individuals com col·lectives entre Espanya, Itàlia, Gran Bretanya i França. Membre fundador de l'associació Trànsit-Art de Barcelona (1993) i de l'Espai Blanc al Born de Barcelona (1995). El 1995 també va crear l'Escola Municipal d'Art de Cassà de la Selva i la va dirigir fins a l'any 2016. Beca de Primavera a Sant Martí d'Empúries per desenvolupar un projecte d'escultures pel terme municipal de l'Escala (2002), Beca Erasmus per estudiar a la Winchester School of Art d'Anglaterra (1992), Beca de 1r grau de la Fundació Amigó-Cuyàs, borsa de viatge per a tot el territori espanyol (1991). També ha obtingut premis de pintura i gravat i ha col·laborat en diferents manifestacions artístiques com per exemple
l'espectacle poètico-visual - Colors d'Espriu.
Podem destacar el fet que 10 de les seves exposicions individuals (1990-2000) prenen el seu títol d'una frase original que diu: "Àmbits, Lúdics, Lúcids, Subtils, Subliminals Fluint En la Llum del Silenci Ocult Entre Dues Realitats". Aquesta idea està basada en el fet que totes les coses formen part d'una totalitat i una unitat, de la mateixa manera que tots els microcosmos són un reflex d'un únic macrocosmos (la cèl·lula en el cos, l'àtom en la matèria, l'home en l'univers, etc.) i en aquest cas, cada exposició forma part d'un conjunt i d'una etapa de la seva pròpia vida creativa. Els seus temes són fruit d'un procés de recerca personal -i espiritual alhora- que el porta a interessar-se per la relació de tot el que l'envolta, les cultures del món, els arquetips universals, els misteris de la vida, la natura, el cosmos i els avenços de la ciència, la salut i la tecnologia. Actualment i a partir del seu treball amb l'aigua, està creant inspirat en les transparències, jugant amb les subtileses dels líquids i desenvolupant la seva part més poètica tot vinculant ciència, art, natura i tecnologia.

La seva gran inquietud per l’art oriental el porta a realitzar freqüents viatges a diferents països del continent asiàtic. L’apreciació i respecte per la natura, així com la influència d’aquestes cultures, el porten a descobrir diferents tècniques que el van formant com a professional i artista de manera autodidacta. El contacte amb l’art primitiu i les antiguitats pròpies de cada cultura obren la possibilitat de la via comercial, i entra en el món del mobiliari i la decoració. Així doncs, la seva activitat es desenvolupa en països com Tailàndia, Vietnam, Xina, Mongòlia, Birmània, Indonèsia, Laos, Cambodja...

Actualment el seu treball es basa en la recerca i recuperació de material local i de proximitat que li permet crear peces que combinen diferents tècniques utilitzant fusta, metall, pedra, resina, etc. Algunes enfocades a un ús decoratiu o funcional, com a mobiliari domèstic, i d’altres que tenen un fort component artístic i escultòric. La natura sempre es mostra expressiva independentment del cicle de vida en què es troba. Quan aquest cicle s’atura resten els vestigis de les formes i les expressions d’un creixement que ens fan despertar noves emocions, omplen de bellesa i creen personalitat a la nostra llar.

Amb empremtes de cultura oriental i també des de la nostra contemporaneïtat aquests fragments enceten un nou cicle vital.

Multidisciplinary artist, specialising in sculpture and interventions both in public spaces and in landscapes. She has been awarded the SID’S Prize, Switzerland (2013), the FAD Architecture Prize, Barcelona (2014), the VDX Biennial Prize for Sculpture (2016) and was a finalist for the AFAD Prizes (2013 and 2014), as well as a finalist for the Sant Cugat City Award (2014) for her artistic achievements.

René Müller is a designer, cabinetmaker and land-art artist, graduated in Germany, recipient of the FAD Architecture Prize, Barcelona (2014) and the VDX Biennial Prize for Sculpture (2016). Since 2003 he directs his own company based in Germany; WOODLOOPS: JUST NATURE, designing, producing and distributing objects and wooden sculptural furniture, FSC.

Va estudiar Belles Arts a la universitat de Barcelona i ha conreat
feines vinculades amb l'art aplicat com ara l'aparadorisme, el disseny gràfic, disseny de vitralls i de productes ceràmics. Especialment ha dedicat molts d'anys a la docència de l'educació visual, dibuix artístic, disseny i cultura audiovisual a l'ensenyament secundari, actualment és cap en el batxillerat artístic de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.
Des de l'any 1985 que ha anat exposant el seu treball a Catalunya i a l'estranger, ja sigui de manera individual , com col·lectiva.
La seva pràctica artística és diversa i empra diferents llenguatges visuals, tot i que freqüenta sovint la instal·lació i el vídeo.
En general la seva obra ha visitat temàtiques relacionades amb la natura i els entorns quotidians des d'un tractament processat a l'estudi. Des dels anys 90 que viu a l'Alt Empordà i el contacte amb l'entorn natural s'ha fet sovint present en els seus interessos projectuals.

Casat i amb 2 fills. Enginyer tècnic, viu a Palol D'Onyar del municipi de Quart just al llit del Massís de les Gavarres. Des que va anar a viure a Palol se sent seduït per aquest entorn natural que recorre sovint. El marc privilegiat d'aprenentatge i d'equilibri que transmet les Gavarres el fa sentir part d'un ecosistema singular, fràgil i viu.

Even though he was born in Barcelona, Jofre lived between Barcelona and the village of Vilopriu until he finally fixed his residency there. This situation would influence his artistic work as well as his doctoral research, in the years that he was studying at the Faculty of Fine Arts. He would make constant references to his immediate environment; the Emordà landscape and the relationship with the territory that, although apparently wild, is altered by human activity. He has taken part in various workshops and seminars around Spain on the subject of landscapes and has been published in geographical magazines as well as taken part in round table discussions, always referencing the footprint of humans on the environment. All of his work, in the studio and in public interventions, has a personal aesthetic while maintaining a critical stance towards contemporary society and the relationship society has with the natural environment that houses it and that is often ignored by it. This has led him to exhibit his work around Europe, the United States and Canada.  At present he combines his artistic work with lecturing.

Born in Barcelona in 1962, he was trained in law and social economy. Over his professional career, he has assessed and/or directed different cooperative projects in agricultural and animal farming ambits. Specialised in the management of large agricultural and animal farming estates, he has managed international projects in South America, and Morocco. He has always been committed to social economy and sustainable agriculture. At present he lives in the Baix Empordà and runs a small gardening company.

English artist born in London but now lives in the Empordà, a border area that is marked by the the Tramuntana winds. Her work is nourished by the landscape and the history of the visible and underlying myths of its environment. She dives into and is inspired by Mediterranean archeology and in ancient texts that even though they come from antiquity, are just as relevant today as they were then.

Graduate of Fine Art (photography, drawing and painting). She is active in the art world in various ways. As an artists, since 1995 she has taken part in exhibitions of her paintings, photos, collages and installations. As an assessor and designer of educational art projects, she has worked for different museums in the Netherlands and in Catalunya planning and giving guided tours and art workshops. As a teacher, she guides children, young people and adults to make photos, videos, collage, drawing, painting and art appreciation. In nature and in her studio, she makes assemblages, layering images and objects that only exist through the act of photographing them. She takes the works apart after they are photographed in order to reuse the materials. She likes to play with resistance and coincidences between reality and the representations and interpretations of reality, creating manual collages without the use of digital editing programmes. Surrealism inspires her and permits her to allow unconscious to have a great influence on her while working when a déjà vu or a dream might be the beginning of and the accumulation of the association of images.

Transdisciplinary artist. Her initial training and practice was centred in Fine Arts with exhibitions of her graphic and pictorial work and installations. At present she is a member of various performance art collectives and she combines teaching with her personal visual, poetic and performative works. Her working path centres on different body languages, identity relations, the nature of nature, that conjugate with the semantic processes implicite to the creative process and that she from different perspective in interdisciplinary actions and ephemeral installations.

Architect and transdisciplinary artist. His creative experience ranges from large buildings to the design of public space, to small sculptures, passing through video art, drawing and installations, all of them versions of a same thing, that he likes to call pieces. As an architect he has collaborated for more than a decade with EMBA - Estudi Massip-Bosch Architects a much awarded studio that is based in Barcelona. His artistic work inherits the architectonic dialogue from technique, sensibility and culture, and this takes him to the field of the contemplation and nature. Space, complexity and fundamental questions are three of his habitual prime materials.
From 2013, he prioritised the transdisciplinary, presenting installations videos and mixed works in diverse festivals. From 2015 he presents his object works regularly in individual exhibitions.At present he alternates artistic creation with professional architectural practice. He is a member of dels Polissons, a performative-musical project, an invited artists at la La Roda d'Art, that organises various study centres in Camp de Tarragona and he directs a the Fine Arts programme at the Convent of the Arts of Alcover.

Llicenciat en arquitectura superior per la Universitat Ramon Llull La Salle (Barcelona)
Cofundador i director creatiu a Rem Studio i Lighthink Lab
President de Pimec Joves Girona

Visual artist and filmmaker. Graduated in Fine Art from the University of Barcelona. She specialised in documentary cinema at the International  School of Cinema and Television of  San Antonio de los Baños in Cuba. She is interested in transforming the poetic split that is found in the most everyday things, her work moves between the poetic and women’s politics and takes use of different languages such as creative documentary, installation and performance. Her works have been shown in diverse international festivals and contemporary art centres.

Artista, investigator and curator.
PhD in Fine Art and Master in Artistic Creation from the University of Barcelona.
Trained in the specialisation of singing at the municipal Music Conservatori in Barcelona. As an artist, she has made various exhibitions and performances nationally and internationally. At present she is working as curator of Contemporary Art Exhibitions at the Museu de la Mediterrània in Torroella de Montgrí and is codirector of the art programme: Lúcid.

He is an artist who is mainly dedicated to drawing and painting, including mural painting. He has also created various installations that are close to land art. He has had many exhibitions in diverse settings, this is a selection:
Rabós d’Empordà  (Retaule St.Quirze de Colera), Roses (Expo-Urbà 1988), Roses i Port de la Selva (Camp de paraules no dites), Figueres (Expo-Urbà 2009), Girona (Temps de flors 2014), Manlleu, Paris, Andorra, Luxemburg, Netherlands, Charleroi (Belgium), València, Castelló d'Empúries ( Ruta de l'Art), Solingen (Germany).

Multimedia artist. He has worked with painting, photography and video. He has used all kinds of materials, including pieces offered up by nature. He has published texts in various magazines (Lápiz, Transversal, Rekarte, Papers d’Art, Zehar). He has exhibited his work in individual exhibitions on 23 occasions since 1977 in Madrid, Bilbao, València, Figueres and other equally exciting places. The group exhibitions are many more, as is usual. Some museums and institutions are lucky enough to have some of his work: Museu de l’Empordà, Atrium (Vitoria), Círculo de Bellas Artes (Madrid), Museo de Bellas Artes (Bilbao). He has directed courses on photographic aesthetics, Dalí’s work and contemporary art.

Pedro Marzorati is an Argentinian multidisciplinary artists who expresses himself, according to the theme he chooses, with different techniques: Land-art, photography,sculpture, drawing etc. His projects are based on the re interpretation of nature, the metamorphosis of the significance of objects and codes that are familiar to us. Looking to change the perception that we have of them to “play” with them to create an imaginary and poetic world. He tries to integrate art with the urban and natural environment, giving it both a functional and an aesthetic role. He constructs in this way, a new relationship between art and the spectator, in which the spectator actively intervenes, both psychologically and psychically, within the proposed artistic framework. His works  accentuate the interaction between art and science and invite us to reflect upon current human problems such as Global warming and its consequences. He sees his work as acts of poetic militism.

Carole Pierlovisi studied antropology and she works in a well known museum in Paris.

He makes sculpture, public sculpture, performances and videoart. He is mostly self taught. His leitmotiv is the research and interpretation of the human being and human spirit, through introspection. He has made public sculptures in places as far apart as South Korea andi Celrà,  and he has made performances in Girona, Barcelona, Madrid, France and Londres, among others..

Over the past 25 years artist and basketmaker Tim Johnson has explored the relationships of material, place, nature and culture. His diverse creative practice encompasses basketmaking and performance, photography and painting, sculpture and installation, textiles and costume, his work has been exhibited internationally.
He combines a deep respect for traditional basketmaking with his own innovations and enjoys using a wide variety of materials and techniques gleaned from his travels, research and his own creative practice.
Originally from Newcastle Upon Tyne, England, Tim has lived in various parts of England and Ireland and is currently based in the north east of Spain just outside Barcelona.
Tim is an experienced tutor and has recently been awarded the prestigious Marsh Award for Excellence in Gallery Education and several awards for his baskets in Spain and Poland.

Mònica Guilera learnt basketmaking in the Catalan tradition combining willow and split european cane; with over 17 years of making and teaching experience she has a wide repertoire and enjoys designing contemporary functional baskets. One of Monica's specialities is the Nansa fishtrap technique that has been used by fisherman around the Mediterranean since ancient times, with deep roots and a modern sensibility Monica's work explores colour, form and pattern ideal for the contemporary home. Monica has received several prizes for her work both in Spain and the UK and exhibits and sells her work internationally.

I am an English sculptor based in Catalonia.

My work draws both from the domesticated landscape of the Penedes, and everyday domestic objects. It concentrates on the transformation of these objects and introduces new criteria to value not only their aesthetic effect but also their communicative power.

Painter, sculptor, frequent maker of music and Performance. He has exhibited his work and has performed in France, England, Germany, Catalonia and Spain.

Assumpció Mateu nace en Girona en 1952. En 1970 empieza sus estudios en la Facultad de Bellas Artes Sant Jordi de Barcelona y paralelamente estudia Diseño Gráfico en la Escuela Elisava de la misma ciudad, licenciándose en 1975. Más tarde realiza estudios de Cinematografia en el Centro de Estudios de la Imagen. A partir de 1979 se dedica a la actividad docente como profesora de pintura en la Facultad de Bellas Artes Sant Jordi de la Universidad Central de Barcelona. En 1988 obtiene el Grado de Doctora en Bellas Artes por la Universidad Central de Barcelona con la Tesis: “Percepción: color y pensamiento”. En este mismo año decide dedicarse exclusivamente a pintar. A partir de 1990 decide dedicarse exclusivamente a la pintura. En 1988 se publica el libro “La Voz del Fuego” escrito por M. Mercè Roca, inspirada en la persona y la obra de la artista. (Ámbit Serveis Editorials n.2.) En el año 2005, se edita su libro monográfico “A. Mateu: La mirada del espacio interior”, escrito por Glòria Bosch (March Editor, n.7 collection Art Land). Se presenta en la Fundación Vilacasas y en el Centro Cultural “La Llacuna” de Andorra. Al año siguiente se presenta en el Auditorio del MACBA de Barcelona.
En 2009 se publica el Catálogo “Presons intimes” Fundación VilaCasas ,Espai volart.
En 2010 se publica el libro “La Mirada poética” Fundación Atrium Artis, escrito por Carles Marti y Glòria Bosch.Se presenta en el Auditori del Centre d’Art Sta.Mónica en Barcelona.
En 2011 y con motivo de la exposición que se inaugura en el Museo Würth La Rioja se publica el catálogo ‘El bosque quemado’ escrito por Kosme de Barañano.
En 2015 con motivo de la realización de la obra escultórica “Emmarcant el Somni” en la Vinya dels Artistes se edita un catálogo escrito por Gloria Bosch.

Jofre Oliveras bases his research and work in public spaces,
understanding public space not only as the common place designated for society, also the space where communication is possible, regardless its status: legal/illegal, natural/artificial or virtual/physical.

Jofre Oliveras understand the landscape as a part of the art work, therefore need a constant research of new concepts and contexts. The materials and techniques are conditioned by the environment, because the realisation of an idea implies the assimilation of a new connection with space.

Jofre Oliveras defines art as a comunication process derived from human sensitivity. He thinks that art must be a tool to define the needs for change in people, society and the historical context. Through image as a language, he uses satire to critique social convictions and conventionalism.

M'agrada dir que sóc florista.

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Nascut el 1963, és logopeda i pedagog. La seva activitat professional se centra en la clínica i la docència logopèdica.

És membre del col·lectiu Refugis i Cabanes i Altres Construccions Efímeres, que centra les seves propostes en accions o performances constructives en espais oberts i amb la participació ciutadana.

«La intervenció artística en l’espai i el paisatge pretén per a l’autor ésser un retorn creatiu i intencionat a l’entorn que ens estructura personal i socialment. És la necessitat de disposar un jaç visual, deixant una petja efímera, amb la tècnica més modesta possible.»

Artista plàstica i docent, viu i treballa al Pla de l’Estany. El seu treball artístic es caracteritza per la seva vinculació amb els procediments artesanals i de teixit amb fibres vegetals, cercant una determinada forma de comprendre i significar la vida. Sempre ha estat en estreta relació amb la matèria, amb la constant de connectar allò que aparentment està desconnectat, recordant una visió interrelacionada entre cultura i naturalesa.

De vocació autodidacta, s’ha format en tècniques i mètodes de cistelleria i construcció tradicional. Actualment és professora associada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on també ha estat graduada. Col·labora amb altres iniciatives, universitats i organitzacions vinculades a la docència artística i a l’art per al desenvolupament personal i social.

Nascut el 1973, és llicenciat en belles arts en l’especialitat d'escultura. Va cursar el Màster en creació, realisme i entorns a la Universitat de Barcelona.

La seva pràctica artística es desenvolupa a través de diferents mitjans i suports recuperant certs aspectes de la idea d’escultura social. Explora principalment el llenguatge de les accions, les intervencions en l’espai urbà i en la natura, cercant generar debats a l’entorn de problemàtiques polítiques i socials. Treballa sobre les desigualtats, la solidaritat, el territori, la història i la memòria, i sobre un present que convida a canviar.

Ha guanyat vuit primers premis d’escultura, ha participat en més d’un centenar d’exposicions i ha realitzat intervencions i accions en llocs com el Kurdistan, Anglaterra, el Marroc, Palestina, Mèxic o els EUA.

Esteve Dalmau (Lloret de Mar, 1980) és tècnic superior en arts plàstiques i arts aplicades al mur, títol que va obtenir a l’Escola Massana de Barcelona el 2003.

Va mostrar la seva primerenca obra pictòrica —a mig camí entre l’abstracció i la neofiguració, i amb un ús del color d’influència pop— en diverses exposicions: «Projeccions» (2003), a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; «Dibuixos i pintures» (2004), al Centre Cultural Caixa de Manlleu, i «Pintors de Lloret» (2004, col·lectiva) a la sala d’exposicions de l’Antic Sindicat de Lloret de Mar, entre d’altres.

Dedicat sobretot als encàrrecs i a la docència musical, no és fins al 2015 que la seva producció artística fa un gir cap a una obra influenciada pel land art, l’arte povera i algunes filosofies orientals, utilitzant només materials trobats en espais naturals. Esteve Dalmau estableix en la seva obra un diàleg silenciós amb l'entorn i convida l'espectador a una nova manera de mirar la natura i a fer una revisió de la relació que els patrons socials convencionals ens fan establir amb aquesta, amb el món de l’art i amb nosaltres mateixos com a individus conscients.

Born in Madrid in 1973, she is graduated in fine arts by the Universidad Complutense de Madrid. Under the binomial of art and ecology, she has made specific interventions in numerous natural environments in Spain, Italy, Poland, Switzerland, Argentina and Western Sahara. In all these interventions she uses elements of the landscape to make small variations  to reflect on the very concept of cultural landscape, trying to make visible possible relations of balance between human life and the biotic community.

She has presented plastic proposals in contemporary art centers such as CDAN, MUSAC, IVAM, CAB, ACVIC, Sala Tecla, Matadero, La Casa Encendida, Círculo de Bellas Artes, Estampa, Museo Contemporáneo Esteban Vicente, La Panera, Centro Cultural Montehermoso, Galería Print, Museo Provincial Bellas Artes de Tucumán, botanical garden of Bogotá, Palacio del Quintanar, APgallery.

Several scholarships and awards have allowed her to participate in artistic research projects: Erasmus Scholarship Accademia di Belle Arti, Bologna, Italy (1997); International Agreements Scholarship Faculty of Arts, Tucumán, Argentina (1999); artistic residency Campo Adentro (2011); CACIS residence, Center for Art and Sustainability, Catalonia (2014), and Supertrama, Entidad de Vivares, Cáceres (2018), among others.

Va néixer a Saragossa l’any 1978 i es va graduar en disseny gràfic. És cal·lígraf i actualment cursa estudis d’escultura.

Una línia fonamental del seu treball és el llenguatge escrit i les formes/contraformes que es generen, extrapolant-lo dels materials i els suports habituals, així com de les seves escales. D’altra banda, li interessa l’art públic i l’accessibilitat que genera aquest tipus d’art. I una tercera idea fonamental del seu treball és l’ús de materials naturals que puguin ser degradats amb el pas del temps.

Els moviments que inspiren les seves peces van des de Bauhaus i el constructivisme rus pel que fa a la forma inicial dels glifs i la importància del llenguatge en la seva obra, fins al dadaisme o l’arte povera en relació amb objectes trobats o l’ús de materials no convencionals. La filosofia del land art d’utilitzar materials naturals i per a l’exposició a l’erosió natural del pas del temps és una constant en la seva obra.

Els seus referents són: Andy Goldsworthy, Robert Smithson, Nancy Holt i Ana Mendieta. Menció especial a Ian Hamilton Finlay i el seu projecte de Little Sparta, en què poemes i escultures (o poemes llaurats en l’escultura) treuen el cap entre la vegetació com si fossin un element natural més.

Exposicions: beca expositiva de cal·ligrafia i fotografia «Blanco roto» a l’Espacio Portalet, a Osca, l’estiu de 2018. Beca artística en l’espai The Blue Bank, on desenvolupa tallers de cal·ligrafia amb els habitants del poble i algunes peces en diversos suports als fiords occidentals (Thingeyri), a Islàndia, durant els mesos d’abril a juny de 2019. Exposició d’escultures «La palabra» a l’Impact Hub de Saragossa, l’estiu de 2019. Seleccionat per a la residencia artística Lo Mon Contemporáneo, a Osca, durant els mesos d’agost i setembre de 2019.

Artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del territori i l'expansió del concepte paisatge. A través de gestos i d'intervencions artístiques efímeres -documentades gràficament- en llocs escollits acuradament, l'autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre aquell lloc determinat. L'humor, el joc, la ironia,... formen part del caràcter artístic de bona part de les seves obres.

Mitjançant l'ús de la fotografia i el vídeo com a eines d'exploració i documentació del territori, registra les seves accions amb la intenció que l'espectador es qüestioni noves formes de relació amb el  paisatge. De forma habitual, els seus projectes introdueixen un element interactiu per fer partícep al públic.

Des del 2017, és juntament amb Joan Fontcuberta i Laia Casanova, director del festival Panoràmic Granollers, vinculat al cinema, la fotografia i les arts visuals.

Els seus projectes i intervencions s'han vist en diferents festivals, centres d'art, museus, fundacions, etc. A tall d'exemple: projecte ID, dins el marc de l'exposició "Un món paral·lel", a l'Arts Santa Mònica; projecte VOSC a la 3era Biennal de Landart d'Andorra; Festival Visiona de Huesca, amb els projectes "Rememorar" i "Pervivir", accions en el paisatge a la zona del Sobrepuerto del Pirineu; participació a l'exposició "Hinchables" a La Galería, La Arquería, Nuevos Ministerios de Madrid; "Objectiu Medacorba", a la fira d'art contemporani SWAB de Barcelona, dins el programa So Close, So Far by LumixG; o bé, projecte Ochetibo: a Coda de Caballo, en el marc de l'exposició Índex Natura del CDAN de Huesca.

És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona.

Ha participat durant vint anys en la direcció de projectes i tallers escolars dins el marc de Girona, Temps de Flors i ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives. La seva activitat principal està centrada en la didàctica de l’art, com a especialista de plàstica a l’escola L’Aulet de Celrà, portant a terme amb els alumnes instal·lacions, escenografies i projectes murals. Des de fa deu anys és professora associada de la Universitat de Girona.

La natura sempre ha ocupat un lloc preferent en els seus plantejaments artístics i didàctics.

És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona.

Des de fa quinze anys, és docent de secundària. ha participat en diverses exposicions col·lectives a Mataró i Barcelona com a instal·ladora artística, i ha format part en diferents performances i intervencions d’art en l’espai públic. La seva relació més propera amb el món artístic des de fa uns anys és la d’acompanyar, a través de l’art, els alumnes en el seu creixement personal. Ha participat en projectes o accions innovadors vinculats a l’educació social i artística interaccionant amb els espais públics propers als centres educatius a partir de les realitats viscudes per l’alumnat, entre ells al festival Inund’Art. Experimenta a l’aula diferents àmbits d’expressió relacionant l’educació artístico-social amb la integració dels mitjans audiovisuals i les TIC.

Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996), erasmus a La Sapienza (Roma, 1993-1994) i Eurodissea al Théâtre des Bouffes du Nord (París, 1996).

Amb una manera de fer artesanal i arrelada al territori que l’ha vist néixer i créixer, combina els projectes d’edificació i rehabilitació amb els d’arquitectura del paisatge, escenografia i art efímer.

Ulla i domestica paisatges, urbans o naturals, de manera efímera o permanent.

Una mostra n’és el seu projecte de final de carrera «Intervenció paisatgística a Vacamorta-Cruïlles», intervencions al parc Monar de Salt i al parc de Torrelavit, o l’exposició de la 4a Biennal del Paisatge, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona.

Des de fa anys participa de manera activa en festivals d’instal·lacions artístiques com el Girona, Temps de Flors o el Lluèrnia d’Olot, on, en col·laboració amb l’escola Annexa (Girona) i amb el col·lectiu Taller de Magnèsia (Olot), desenvolupa una línia de treball basada en l’art efímer col·lectiu i transversal utilitzant recursos de land art i foc real.

El Dèdal, instal·lació per a Girona, Temps de Flors, feta en coautoria amb Oriol Granyer i Miquel Prats, va ser guardonada amb el Premi Arquitectura Efímera 2017 de les comarques de Girona.

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona (1986), va cursar el Màster en arquitectura del paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya (2004).

Des dels anys vuitanta desenvolupa la producció pictòrica en l'entorn de Girona i l'Empordà, on ha exposat diverses vegades, així com a Barcelona, Madrid, Niça, Canes i Aalst (Bèlgica).

La complementarietat i la saturació cromàtica esdevenen les recurrències visuals que acompanyen els cossos sensuals, les imatges oníriques i les ornamentacions.

La mirada pictòrica es projecta vers el territori mitjançant accions d’intervenció paisatgística.

Even though he was born in Barcelona, Jofre lived between Barcelona and the village of Vilopriu until he finally fixed his residency there. This situation would influence his artistic work as well as his doctoral research, in the years that he was studying at the Faculty of Fine Arts. He would make constant references to his immediate environment; the Emordà landscape and the relationship with the territory that, although apparently wild, is altered by human activity. He has taken part in various workshops and seminars around Spain on the subject of landscapes and has been published in geographical magazines as well as taken part in round table discussions, always referencing the footprint of humans on the environment. All of his work, in the studio and in public interventions, has a personal aesthetic while maintaining a critical stance towards contemporary society and the relationship society has with the natural environment that houses it and that is often ignored by it. This has led him to exhibit his work around Europe, the United States and Canada.  At present he combines his artistic work with lecturing.

Nascut el 1963, és logopeda i pedagog. La seva activitat professional se centra en la clínica i la docència logopèdica.

És membre del col·lectiu Refugis i Cabanes i Altres Construccions Efímeres, que centra les seves propostes en accions o performances constructives en espais oberts i amb la participació ciutadana.

«La intervenció artística en l’espai i el paisatge pretén per a l’autor ésser un retorn creatiu i intencionat a l’entorn que ens estructura personal i socialment. És la necessitat de disposar un jaç visual, deixant una petja efímera, amb la tècnica més modesta possible.»

Nascuda a Girona el 1963, el 1985 es va llicenciar en belles arts, en l’especialitat d’escultura, per la Universitat de Barcelona.

Des de sempre s’ha sentit atreta per les expressions artístiques, que considera bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador i l’espectador. El seu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i les sensacions a través de la matèria inerta, sobretot en l’escultura. La seva especialitat és el modelat en argila i la fosa en bronze. La seva inspiració són l’equilibri natural, les experiències humanes i la simbologia, expressats a través del cos humà, principalment femení.

Des de 1987 fins a 2001 ha realitzat quinze exposicions individuals a Catalunya, Andorra i França. El 2018 destaca el cicle expositiu «Diàlegs», amb Isaac d’Aiguaviva, a la Fundació Fita de Girona.

Des de 2001 ha creat dinou escultures d’obra pública monumental (bronze i ferro) per a diversos municipis catalans i Eivissa. També ha creat obres d’encàrrec particular en terra cuita i bronze i ha impartit docència artística en escoles d’art de diversos municipis gironins.

Josep Matés neix a Fonteta. Cursa dos anys de delineant a formació professional i ho deixa per buscar alguna cosa que l’apassioni. Ho troba a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà. La ceràmica li canvia la vida. Terrisser de professió, experimenta amb tot el que la ceràmica i la terrissa li ofereixen, també en la vessant artística. Si bé sempre hi ha participat per iniciativa d’altres, en gaudeix, i el que el mou és difondre els valors del seu ofici: destresa, respecte pels recursos naturals, sentiment a l’hora de produir una peça.

La primera experiència artística la va viure amb el col·lectiu Meme Detrás. Després, amb un altre terrisser, en Marcos, va associar-se a Fang i Fetge i van decidir fer de la seva feina un espectacle amb una performance en què tornejaven una peça. També va participar al Festival de Land Art de la Bandeira, del 2007 al 2009, amb el seu company de professió, Carlets, presentant l’obra Farol de la Bandeira. Finalment, ha participat en la iniciativa Fang Cuit, un festival de ceràmica promogut per la mateixa Escola de Ceràmica de la Bisbal.

És llicenciat en arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i fotògraf autodidacte. Es defineix com un voyeur que va sempre amb la càmera a coll, observa allò que passa al seu voltant i capta aquell moment únic i irrepetible que, per una raó o altra, li sembla interessant. Li agrada pensar que les seves fotografies són fruit d’una mirada pròpia sobre la realitat, que ajuden a entendre el món i la vida i que donen peu a la reflexió.

Ha treballat temes humans com ara El Divendres Sant a Girona, L’escola de boxa Rafael Trejo de l’Havana, Rabat, Escenes, El Cassà City, De museus per NY i Boston, Persones humanes, etc. La major part d’aquests treballs han estat exposats a diferents galeries, com ara a la sala dels Amics del Museu d’Art de Girona, a Can Trinxeria de Cassà de la Selva, al Castell de la Bisbal, a la Galeria de la Fundació Vila Casas de Palafrugell, a la Casa de Cultura, a la Biennal Mirades de Torroella de Montgrí, a Ca la Pruna de Pals, a la Salle Caves Voutées de l'Abadia de Neumünster de Luxemburg, etc.

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, ​​amplia la seva formació a Urbino i altres llocs d’Itàlia, Nova York, Londres, Sargadelos i la Bisbal, entre d’altres. Treballa en diverses vessants artístiques i en els seus treballs sempre s'observa un interès per la natura. La matèria, les petjades i els rastres són elements recurrents en la seva obra, a més d'una construcció espacial personal. L’aigua, la vegetació, la fauna, adquireixen un paper protagonista en diverses sèries presentades en exposicions personals i col·lectives. Ja com a estudiant comença a compatibilitzar la docència amb la pràctica artística. Encara que resideix principalment al Baix Empordà, ha viscut llargues temporades a Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Anglaterra, el Marroc i França, on ha presentat diverses exposicions. Entre les més recents, «Amore, Amore», una instal·lació a l’Arteca, a Palafrugell (2020); «Contrastos», de pintura, tècniques mixtes sobre paper i ceràmiques al Castell de la Bisbal (2019), «Fluvial», amb xilografies i fotogravats a la sala dels Amics del Museu d’Art de Girona (2019); «Rabat», a Can Trinxeria de Cassà de la Selva, Ca la Pruna de Pals i La Galeria de Palafrugell (2017-2018).

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

És jardiner-paisatgista; format a:


EMJP, Grasse 1998
Escola Rubió i Tudurí, Barcelona 1996
EAAOA Llotja, Barcelona 1996


Crea jardins, ordena plantes, pedres i altres materials a la seva manera, intentant crear harmonia amb l’entorn. Li agrada veure evolucionar els seus jardins i aprendre la manera de fer dels vegetals seleccionats. Però no sempre hi ha la sort de crear amb llibertat; hi ha molts condicionants funcionals, legislatius, econòmics, de manteniment... En canvi el land art li dona aquesta possibilitat de fer sense normes, de dialogar amb l’espai sense intermediaris i poder entendre’s millor. Li agrada jugar amb els materials que troba en el lloc, sense importar-li l’origen o la naturalesa; no li agrada importar d’altres paisatges.

Ha participat en diversos festivals internacionals d’art natura.


Sorrento, Itàlia 2005
Astigarraga, Euskadi 2006
Grindelwald, Suïssa 2009
Opole, Polònia 2012


Quan ho necessita, també fa obra pictòrica i escultòrica.

Artista, investigator and curator.
PhD in Fine Art and Master in Artistic Creation from the University of Barcelona.
Trained in the specialisation of singing at the municipal Music Conservatori in Barcelona. As an artist, she has made various exhibitions and performances nationally and internationally. At present she is working as curator of Contemporary Art Exhibitions at the Museu de la Mediterrània in Torroella de Montgrí and is codirector of the art programme: Lúcid.

És llicenciada en història de l'art per la Universitat de Girona i té el Màster en comunicació i crítica d'art per la Fundació UdG. Completa la seva formació amb estudis de producció i realització audiovisual a l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia de Salt.

Entén la pràctica artística com una eina vàlida per a la construcció de coneixement crític, i les seves maneres de fer com a actes de resistència que s'escapen de les lògiques temporals i utilitaristes del nostre sistema. La voluntat de tots els seus projectes és sempre la mateixa: traslladar als altres i compartir-hi allò que mobilitza en ella el fer artístic.

Nascuda a Reus el 1970, és graduada en pintura i escultura per l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. És llicenciada en història de l’art i té el Màster en recerca en humanitats per la Universitat de Girona.

Camina amb la convicció que el que la conforma com a persona són els dubtes. Això la porta a formular-se preguntes, a caminar com una funambulista entre disciplines, lletres i formes, colors i volums, entre el passat i la contemporaneïtat. Gira, regira i hi torna.

El seu focus està centrat en la recerca constant de com pot, a més a més, comunicar-ho. Així neixen els projectes d’investigació històrica i mediació artística, els treballs en comunitat, els mapes per on caminar, les hibridacions una vegada darrere l’altra.

Va néixer a Castellfollit de la Roca el 1974 i va cursar enginyeria tècnica agrícola.

Al mateix temps que les larves van començar a menjar-se l’alzinar gairebé mil·lenari, al mateix moment que aquesta obra, va començar la història de l’artista. La primera exposició va ser «Sentiments de pedra», l’any 2008.

Podem dir que l’art està unit de manera intrínseca a la seva genètica. Dibuixant de professió i escultor de passió, és difícil discernir quina n’és causa i quina n’és conseqüència.

Com a inici de trajecte, algunes picades; moltes, de fet. Moltes per feina, per encàrrec, d’altres per desig, per necessitat d’expressar i, sense saber-ho, punt de partida de la seva vida d’artista. La pedra, com a font inicial, donaria pas a molts altres materials: el marbre, la fusta i l’acer; tots, però, actuant com un llenç a partir del qual començar una història. I és així com li agrada definir la seva obra. No sap com definir-se ni quina etiqueta li escau. Simplement, el seu treball és l’expressió d’allò que el mou a cada moment i, com en qualsevol història, hi ha moments dolços i amargs, i així queda reflectit en les seves creacions. Quins elements tenen en comú? L’expressió de formes, el minimalisme, la senzillesa, l’essència i, sobretot, l’ànima.

Born in Barcelona in 1975. He has a degree in Arts and Humanities, and a master's and doctorate in Philosophy. He has also studied Illustration at La Massana and Direction at the Warsaw Film Academy.

Since the mid-1990s, he has painted, engraved and drawn in an unconventional way, focusing mainly on the iconic and scientific representation of the human body. Since 2015, however, he has opted for more anthropological and metaphysical work with installations, sculptures and interventions in nature with an aesthetic close to wabi-sabi. The pieces he makes are environmentally friendly and want to highlight the ancestral relationship we have as a species with ourselves and with nature.

He has exhibited more than a dozen times, both in Catalonia and abroad. He has participated three times in the Andorran Land Art Biennial, as well as in Els Ports: Natura i Art, Efímera (CACiS), Olivertart, among others, and has resided at the CAN de Farrera.

He has taught at different universities in Barcelona and has carried out numerous workshops with young people and children. In addition, he regularly writes essays and poetry.

Since he was a child, he studied at the School of Fine Arts in Olot. He also studies architecture in Barcelona and Portugal, at the FAUP, Faculty of Architecture of the University of Porto. Architect from the Barcelona School of Architecture (ETSAB) with the PFC Library-Toy Library in Espinho, Portugal. Postgraduate Degree in Landscaping at the (ETSAB) and Master in Theory and Practice of the Architectural Project at the (ETSAB) with the dissertation “La Girona dels Carrers-Escala”. Since 2008 he has been a professor at the Faculty of Architecture of the University of Girona. Since 2018 he is Professor at Elisava’s international master’s degree in ephemeral architecture. Winner of several awards, including three FAD awards, several finalist and selected projects, winner of awards and mentions of architecture of the Counties of Girona and winner of the contest Changing Tracks, a European project to make 3 installations in Catalonia , England and Ireland. Since 2017 he has been collaborating and carrying out projects together with Àlex Posada, MID Studio. He has carried out civil works such as the Rehabilitation of the State Bridge of Tortosa over the river Ebro, the rehabilitation of the sports area of ​​Sant Jaume de Llierca or the Olot Fair, as well as works of housing architecture. He has given lectures, workshops and made ephemeral interventions in various European cities.

He has been the Artistic Director of the Fire and Light Festival, Lluèrnia d’Olot, since its inception.

Bayona Studio is a workshop and studio in the center of the city of Olot, working with experimentation and essay as a method, criticism as learning, emotions as a tool, interpretation and respect for the environment social, physical and cultural, enthusiasm and intense research as fuel. All at the crossroads of architecture, town planning, art, landscape, ephemeral installations and light sculptures, a mixture of disciplines that feed back and complement each other.

The body of work of Akunzo (Karola Pezarro & Aris de Bakker) consists mostly of ephemeral, site-specific projects, in which natural materials are used.

The projects of Akunzo have a strong commitment to the environment. They are a reflection on the site or the history of the site, or have to do with the concern about the future of the planet. Akunzo usually uses natural materials from the vicinity of the site such as earth, branches, shells or seeds and they add unnatural elements related to the subject of the work.

The artworks often prove to be a landmark and in some cases visitors can enter the work.

The experiences of the observers are important to Akunzo, among others, that the visitors get an new view on their environment and can give their own meaning to it, and maybe become more aware of their relation to the landscape.

Barcelona, ​​1968. Graduated in Psychology and Social Education. Studied drawing and painting, installations and visual poetry. Active as an artist since 1993.

During the years 2011, 2012 and 2019 he has been the director of “Poblet. Nature and Art ”(PNIN Poblet). Since 2016 he has been the director of “Els Ports. Nature and Art ”(PN dels Ports). Since the 2017-18 academic year, he has been teaching Visual and Plastic Arts at the Faculty of Psychology and Educational Sciences (Universitat Rovira i Virgili).

Uses the framework and materials of nature, to reflect the relationship between human beings and the environment. He proposes an aesthetic that finds poetry in the poor, austere and humble. Uses simple and inexpensive formal and technological resources. Ethics and ecology are present in his work.

He has participated in various exhibitions and festivals such as:

2020. Cosmologies. OliverArt 2020. CCOC. La Granadella, Lleida.
2019-2020. "Up there you will find the answer to the problem of climate change." Art Classroom. CRAI. URV. Tarragona.
2019. Ellipses ... OliverArt 2019. CCOC. La Granadella, Lleida.
2017. Ephemeral 2017. Ephemeral Art Show. CACIS-The Lime Oven. Calders, Barcelona.
2017. 38 Julio Antonio Prize for Sculpture. Art Biennial 2017. MAMT. Tarragona. Honorable Mention.
2017. “1 m linear”, “2 m2” and “3 m cubicles of sky”. CAN Cerro Gallinero. Hoyocasero, Ávila.
2017. 2ª Andorra Land Art-ALA Biennial 2017. Iron Route. Llorts, Principality of Andorra.

Lourdes Ral (Barcelona, ​​1977) is graduated in Art History, and has numerous workshops in ceramics, bookbinding and painting (Cercle Artístic de Sant Lluc).

Currently, with an exclusive dedication to painting and ceramics, he paints interiors, small conversations, the silence of the train, winter Sundays and long summer afternoons. She works with mixed media, acrylics, inks and watercolors on wood. In ceramics, stoneware fills the creations, with experiments with natural glazes. Her place of creation is a workshop in Llagostera. She is inspired by Morbihan, Provence, the Charente Maritime, the Balearic Islands and the surrounding coast. In recent years she has been experimenting with vegetable inks and waxes with natural pigments, earths she finds in his landscape.

She has exhibited in various galleries in Catalonia and at art fairs. At the same time, she has participated in exhibitions in France (Paris, Aix en Provence and Marseille), Italy, Portugal, Austria, the United States and Germany. She is currently exhibiting his work at the Art Dual Gallery in Girona and the Espai Cavallers in Lleida, and in Central Europe. The last painting exhibitions have been in Gouise, Strasbourg and Goviller in France; Nykoping (Sweden) and Tavistock (UK). Her illustrations have appeared in magazines and books, most recently with Minis Publishing. She has been selected in competitions, such as the Sala Parès d’Art jove, the pictorial research in Salou and in artistic books, such as the Human book in Barcelona or the Premi I libri mai visti in Russi (Italy). She participated in an artistic residency program in Bréhemont (France).

Born in Figueres, he is an architect, stage designer and art director. He has made several installations of ephemeral architecture in various festivals in Catalonia. In 2017, together with Clara Crous, they created a landscape intervention on the beach of Empuriabrava that earned them a mention from the Jury in outdoor spaces in the Architecture Awards of the Counties of Girona. And in 2019 he is awarded a scholarship to hold a workshop at the Prague Four-Year Scenography.

As a stage designer, he has worked on several theatrical projects premiered at the Teatre Jardí in Figueres, the Sala Planeta in Girona and the Institut del Teatre, and on stage advice for dramatized readings at the Palau de la Música Catalana and Dau al Sec.

As a stage assistant, he has collaborated with Enric Planas in “El precio” by Silvia Munt (El Grec, 2016), with Josep Iglesias in “Vaselina” by Sergi Belbel (2019) and “El buit” by Sergi Ots ( High Season, 2016). Since 2017 he has been part of the company. of theater The Functional Theater of Figueres.

As an art director, he has worked for the Inspira, Agitart, White Summer and Cruïlla festivals. In 2019 he would curate the exhibition of the Architecture Awards of the COAC Girona. In 2020 he directed the live art "La Gran Onada a Empúries" by Sopa de Cabra directed by Pol Fuentes. And in 2021 he created the procession of Kings of Cassà de la Selva.

He is currently a professor in the Department of Education of Catalonia. In 2019 he is tutoring the “In crescendo” project for Llum BCN at the EASD Deià school in Barcelona.

Graduated in Geography by the Autonomous University of Madrid in 2002. As a photographer she has been trained continuously since 2004 in schools in Madrid and Buenos Aires, as well as in author and creation workshops with contemporary photographers and visual artists.

Especially interested in shaping the imaginary of the Pyrenees, her work revolves around the relationships between landscape, cartography, and images of this territory. Her creative process is based on a search method, made of comings and goings between intuition and reflection around the documentary archive of geographers, scientists and travelers, and the exploration of spaces, bringing together science and art. Observation and walking are part of the process. The materiality of photography is the center of her artistic interest, through the use of photographic processes without a camera, and the intervention of her photographs with other techniques such as embroidery, or the making of artist's books and installations.

She has been a beneficiary of the cross-border artist residency of the EGTC Espacio Portalet with the Autour du Midi project. Cartographies of the landscape of Ossau, exhibiting in different rooms on both sides of the border, and the project being selected for the BFOTO Festival in Barbastro in 2018. That same year he participated with Geograficidades in the Huesca-Tarbes Contemporary Art Biennial, exhibited in both cities and, individually, at the Espai 22 Gallery in Girona. In 2020 she is invited to participate in the residence of Muretes de Arte, making an installation hybridizing optics and dry stone in Betorz (Huesca). She currently works in the series #desdeelpirineo, intervening with the embroidery of old postcards.

Valentí Miquel (Llagostera, 1969) is a painter and ceramist, also having workshops in ceramics, restoration and egg painting. His place of creation is his workshop in Llagostera, which he shares with Lourdes Ral. He is inspired by wet sandstone, the clays of his landscapes, working on the pieces, modeling and watching the works grow following the whole process. His ceramics have recently been exhibited at the Dual Art Gallery, and in conjunction with Lourdes Ral, ceramic sculptures in Germany, Switzerland and Austria. One of the last exhibitions, at the Kras Gallery in Vienna. He participated in a program of artistic residencies, in Bréhemont (France) together with Lourdes Ral. In ceramics, stoneware fills the creations, with experiments with natural glazes.

Born in Madrid in 1973, she is graduated in fine arts by the Universidad Complutense de Madrid. Under the binomial of art and ecology, she has made specific interventions in numerous natural environments in Spain, Italy, Poland, Switzerland, Argentina and Western Sahara. In all these interventions she uses elements of the landscape to make small variations  to reflect on the very concept of cultural landscape, trying to make visible possible relations of balance between human life and the biotic community.

She has presented plastic proposals in contemporary art centers such as CDAN, MUSAC, IVAM, CAB, ACVIC, Sala Tecla, Matadero, La Casa Encendida, Círculo de Bellas Artes, Estampa, Museo Contemporáneo Esteban Vicente, La Panera, Centro Cultural Montehermoso, Galería Print, Museo Provincial Bellas Artes de Tucumán, botanical garden of Bogotá, Palacio del Quintanar, APgallery.

Several scholarships and awards have allowed her to participate in artistic research projects: Erasmus Scholarship Accademia di Belle Arti, Bologna, Italy (1997); International Agreements Scholarship Faculty of Arts, Tucumán, Argentina (1999); artistic residency Campo Adentro (2011); CACIS residence, Center for Art and Sustainability, Catalonia (2014), and Supertrama, Entidad de Vivares, Cáceres (2018), among others.

Nació en Bilbao en 1961 y se licenció en escultura por la universidad del País Vasco. Estudió en la escuela de artes plásticas de Deba y realizó una estancia en el laboratorio de escultura de Luigi Corsanini en Carrara (Italia) donde trabajó con Itto Kuetani. Se ha formado en la escuela de cerámica de Basauri y ha realizado estudios de ebanistería.

Trabajador artístico multidisciplinar, influenciado por la corriente constructivista, el arte povera, el arte urbano y sobre todo muy interesado por el arte en cualquiera de sus acepciones. Tiene una gran sensibilidad por la naturaleza y la temática social. Es uno de los impulsores del proyecto Azken Muga en Gipuzkoa y del proyecto Parque Esculturas de Meatzaldea en Bizkaia. Participó  junto a otros escultores en Landpartie Kulturelle (Wendland, Alemania) realizando una escultura efímera en el pueblo de Arnhem.

Proyectos realizados:
- Obra en colección particular familia Roses-Cotton, Mallorca.

- Parque de escultura Meatzalde Goikoa

- Escultura ambiental Azken Muga (Gipuzkoa)

- Exposición en Diahren (Alemania)

Obra al aire libre San Juan de Gaztelugatxe

- Escultura pública en Wendland (Alemania)

- Bilbograf (Bilbao)

 

Premios obtenidos:

- Premio Deba 1989

- Premio Bizkaiko Artea 1990

- Selección de escultura Vitoria-Gasteiz

Premio Ertibil 1996, 1999 y 2001

Beca Fundación BilbaoArte 2014

 

Exposiciones realizadas:

Exposición Kutxa Donostia 1988

Exposición BBK Bilbao1989

Exposición Vital Kutxa Vitoria- Gasteiz 1999

Exposición en Alcudia, Mallorca 2005

Exposición en Girona 2006

Exposición en galería 0+0, Valencia 2007

Exposición colectiva en D-Espacio, Bilbao 2008

Exposición Hotel Husa, Bilbao 2009

Exposición BilbaoArte 2014

He is an architect from the University of Buenos Aires and holds a Master's degree in communication and art criticisim from the UdG Foundation. He has always been involved in teaching at the University of Buenos Aires or giving workshops, working and producing festivals.

The development of each new artistic project allows him to research, experiment and deepen contents relating different disciplines. Territories that move between art, architecture, photography, archeology or history. These boundaries are blurred for the sole purpose of constructing a story that finds its own narrative voice.

Works carried out in Rome related to historical events such as the Second World War, on the walls of an aqueduct on the outskirts, have to a certain extent, a similar resonance in the neighborhood of Les Pedreres in Girona. Project that has currently developed by investigating the relationship of the landscape, physical boundaries and their margins. Immigration and historical facts, or elements referenced in other works such as time and memory.

Celrà, Girona. 1988. Graduated in Audiovisual Communication from the Autonomous University of Barcelona and Master in Visual Arts and Multimedia from the Polytechnic University of Valencia. In its practice, she addresses the particularities and contradictions of the territory, the physical dimension of which is liquidated by digitizing processes of global scope.

She has made artistic residencies at the CAAM (Las Palmas de Gran Canaria), Hangar (Barcelona), Art3 (Valence, France), College of Spain (Paris), Villa Belleville (Paris), Casa de Velázquez (Madrid) or 1646 (The Hague, The Netherlands), among others. She has exhibited individually at the Bòlit Center for Contemporary Art (Girona) with "Sand Islands", at the Centro de Arte La Regenta (Las Palmas de Gran Canaria) with "Mapa de circumstancias" and at MAL (Seville) with "YY en ese claroscuro surgen los monstruos». She has participated in national and international group exhibitions such as "Juntos aparte" (Bienalsur. Cúcuta, Colombia), "Un món paral·lel" at Arts Santa Mònica (Barcelona), "We are as Gods…" at Nieuwe Vide (Haarlem, The Netherlands), “Provincia 53” at the MUSAC (León) or “Espècies d'espais” at the MACBA (Barcelona).

Girona 1970. Degree in scenography from ESAD. In 2003 he founded La Invisible Studio, as a platform to produce his own work on lighting design.

Maria Güell's first professional contact with lighting took place through the world of entertainment.

He later collaborated on various architectural projects, ephemeral lighting installations and lighting for exhibitions and museums. He also has a long career in the world of teaching.

The following projects stand out:


Currently artistic director of the LLumBCN Festival, 2018-2021 Barcelona.
She was part of the curatorial team of the LlumBCN Festival, 2012-2018 Barcelona.
Co-designer of the Raval KM0 project, 2016-2021 Barcelona.
Christmas lighting-artistic installation 2017 Mercat del Born CCM, 2016 - 2017 Barcelona. Finalist for the Fad Awards 2017.
Landscape lighting, Parc de les Glòries, 2019 (inauguration) Barcelona.
She has led the drafting team of the Barcelona Street Lighting Master Plan, 2012 Barcelona.
Architectural and museographic lighting Balenciaga Museum, 2011 Guetaria, finalist for the 2013 Fad awards.


 


She is co-director and teacher, Master "Projecting light" of the UPC Foundation 2009 -2020 Barcelona.
Postgraduate Lighting Design, 2014-2021 Mexico City.
She teaches at the Elisava School of Design, 2010-2021 Barcelona
She teaches at the Eina School of Design.

Manacor 1962. He was born in Mallorca into a family where music and painting are very present. Throughout his training he studied cello, puppetry and voice. Since childhood, drawing has been part of his everyday imagination. His interest in the scene was born in 1985, when he discovered a place of confluence of all his previous experiences, with the body as the backbone. In 1989, together with María Muñoz, he formed the Mal Pelo creation group, in which he developed his role as a builder of sets and installation spaces. He is currently stage director, dancer-actor and co-director of the creation center L'animal a l'esquena in Celrà, Girona.

Pep Ramis is an eclectic artist and has worked in different languages ​​and disciplines, including music, drawing, sculpture, installations, set design and especially stage direction and performance. Collaboration with other creators for many years (John Berger, Erri de Luca, Steve Paxton or Lisa Nelson, among many others) has been an important part of his learning and his vision of artistic processes is conditioned by these experiences. hybridization and mutual contamination.

With the creative group Mal pelo, they have toured around the world, and their installation work has been seen in different exhibitions in Barcelona, ​​Girona, Cádiz, Marseille. They have also published three books on the group’s stage work. Mal Pelo has received various awards, including the National Dance Award from the Ministry of Culture, the National Dance Award of Catalonia, the Best Performance Award given by the Apdc, the City of Barcelona Award.

Born in Twickenham, England in 1960. Her artwork i based mainly in sculpture, installations videos and photography’s.

Education:

1980 - 1983  Canterbury College of Art, Kent, England (Bachelor of Art)

1984 - 1985  Chelsea School of Art, London, England ( Master of Art)

1985 - 1987  Ateliers '63, Haarlem, Holland (Postgraduate)

 

Individual Exhibitions:

Holland 1990 - 1995: Galerie Zonder Titel - Amsterdam. Picaron Editions Galerie - Amsterdam. Haags Centrum voor Actuele Kunst - Den Haag. Het Archief - Den Haag. Gemeente Museum - Aarhem.

Museum of Installation, Londres, 1994 y 1999.

Galería Box 23, Barcelona, 1999 y 2001.

JIM Contemporani Galeria, Barcelona, 2014.

Casa de la Dona, Barcelona, 2018 - 2019

 

Joint Exhibitions:

Holland 1990 - 1995 :

Picaron Editions Galerie - Amsterdam.

Stederlijk Museum de Lakenhal - Leiden.

Amelisweerd - Utrecht.

Technische Universiteit - Delft.

W139 - Amsterdam.

Tetterode - Amsterdam.

 

Spain 1995 - 2020:

Centro Atlántico de Arte Moderno - Las Palmas de Gran Canaria.

Galería Antonio de Barnola - Barcelona.

Palau Portaferrissa - Barcelona.

Círculo de Bellas Artes - Madrid.

Koldo Mitxelena - San Sebastián.

Ars Santa Mònica - Barcelona.

Sala Armarica - Vitoria.

Galería Metropolitana - Barcelona.

La Scala Showroom - Sant Marti Vell. Girona.

Casa de la Dona - Barcelona.

 

Festivals:

Festival of International Art - La Bisbal d´Empordà (2003 - 2006).

Festival of Contemporary Art - Madremanya (2008 - 2010).

Nascuda a Cassà de la Selva l’estiu del 1982, és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des de 2008. Des dels inicis exerceix des del seu propi estudi: CREA (@crearquitectura), des d’on pretén una arquitectura que es regeix per criteris de coherencia, de sostenibilitat i de respecte a l’entorn i a l’usuari.

L’equip ha completat projectes d’edificació consolidant-se en l’àmbit privat però també amb col.laboracions en l’àmbit públic com el projecte pel Centre d’Arts Escèniques de Cassà de la Selva, la pavimentació del Cementiri de Darnius o una casa rural al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Des dels inicis ha combinat la pràctica professional amb la participació en festivals d’arquitectura efímera, resultant-ne muntatges temporals que han estat premiats en diferents ocasions pels Premis d’Arquitectura de les Comarques

 i els Premis Nacionals d’Arquitectura Efímera. De la seva trajectòria destaca el muntatge “SOTA UNA COL”, essent l’artista convidada del Festival LLUÈRNIA 2016 o “MARE NOSTRUM”, guanyador de la primera edició del Festival Insòlit de Palma de Mallorca.

Actualment CREA desenvolupa la seva activitat des del Molí de Domeny, un espai en un entorn natural que acull l’estudi i que vol motivar la interacció entre inquietuds constructives que fan ús de la CREATIVITAT per resoldre-les.

Teresa Abad Carlés nace en la ciudad de Zaragoza en 1965 donde cursa los primeros años de la licenciatura en Geografía e Historia que termina en la UNED en 1990. A partir de ese momento compagina el trabajo en la docencia con el aprendizaje de forma autodidacta en idiomas y en diversas disciplinas artísticas (dibujo, pintura, grabado, cerámica, talla de madera, costura).  Tras un período extenso dedicada a la pintura, poco a poco su obra se abre a la experimentación con materiales, surgiendo las tres dimensiones y las instalaciones.  Sin embargo es a partir de 2011 cuando su trabajo cobra la forma que tiene ahora, de mirada lenta, factura ecológica, con los materiales que le brinda el campo oscense en el que habita.  Empezó trabajando con madera, lana y cera de abejas.  Pero fue una exposición de Christiane Löhr en el CDAN de Huesca lo que la animó a salir del armario estético y dedicarse también al trabajo delicado con las semillas.

  Sus trabajos le han permitido viajar para participar en diversas convocatorias.  Así, a una temprana exposición de pintura en 1991 en el Liceo español de París, han seguido diversas exposiciones, tanto individuales como colectivas, en Aragón, Cataluña, la Rioja y País Vasco.  Sus trabajos han podido verse en el Certamen b#side the war, Treviso, Italia, 2019, con una instalación con humus, nidos y sal; o el Festival de arte Bewegter Wind, Hessen, 2010, con una instalación de lana en los bosques alemanes. Es en este país donde ha obtenido sendas becas (2006 y 2011) para realizar cursos de arte en su capital, Berlín. En el 2018 gana el premio para artes plásticas Trazos de Igualdad, Zaragoza, con una obra realizada con cera y raíces.

Nascut a Barcelona el 1966, té una àmplia trajectòria com a creador d’escenografies de llum, i les últimes dècades ha destacat per haver integrat la seva proposta visual en els formats més diversos i avançats.

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en l’apartat d’audiovisual per «l’impacte de les creacions visuals, que fan de l’experiència escènica un espai emocional singular i únic».

A través de la seva videografia escènica i els efectes visuals, juntament amb La Fura dels Baus, entre altres, ha captivat espectadors de teatre, dansa i òpera. D’òperes estrenades als teatres i òperes més importants del món, com el Gran Teatre de Liceu de Barcelona, la Scala de Milà, La Monnaie de Brussel·les, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Maggio de Florència i la Wiener Taschenoper de Viena, entre altres. Això li ha permès treballar amb els directors d’orquestra més prestigiosos: Zubin Mehta, Valerij Gergiev, Lorin Maazel, Josep Pons o Kirill Petrenko.

L’eclecticisme que caracteritza la seva obra fa que abasti altres disciplines creatives, com ara les projeccions audiovisuals sobre façanes d’edificis emblemàtics (videomapatges a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya, Taiwan, etc.), així com la comunicació, el disseny, la conceptualització, la direcció d’esdeveniments de tota mena i el disseny arquitectònic de pavellons expositius. L’Exposició Internacional de Saragossa 2008 és un exemple d’aquesta última faceta de l’artista, que a més de dissenyar l’edifici expositiu Agua Extrema, va dissenyar, conceptualitzar i dirigir tots els continguts expositius d’aquest pavelló i una pel·lícula dome per al pavelló d’Espanya.

La col·laboració amb grans mestres de la gastronomia com els germans Roca i el grup de comunicació Mediapro li ha permès desenvolupar la seva vocació d’«artista total», unint totes les disciplines de l’art en un mateix espectacle. El caràcter visionari de l’òpera gastronòmica El somni (2014), documentada en el llargmetratge del mateix títol dirigit pel mateix Aleu, ha estat considerada una de les obres d’art efímer més grans realitzades en aquest continent.

L’estrena com a director escènic amb Turandot al Liceu de Barcelona ha estat un gran èxit de crítica, amb rècord d’assistència i de visionament en línia en el canal Art, i ha rebut el Premi Òpera XXI a la millor producció.

Actualment investiga en la creació de mons artístics paral·lels en entorns de realitat virtual i en nous projectes escènics.

Paula Bruna (Barcelona, ​​1978) és doctora en belles arts per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre art i ecologia política i màster en ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la seva doble perspectiva com a ambientòloga i artista, Paula Bruna utilitza la investigació artística com una forma de coneixement en què s’hibriden diferents disciplines. En els darrers anys, investiga sobre aproximacions a realitats no humanes mitjançant una combinació de base científica, ficció especulativa i pràctica artística, en projectes com «El Plantoceno» o «The Other Residents». La seva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents de l’antropocentrisme actual té efectes en la consciència ecològica i amplia la gamma de possibles formes de convivència.

Els resultats de la seva investigació artística han estat presentats a diversos congressos, publicacions, tallers sobre art i ecologia, exposicions, en llocs com el Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo (MEIAC), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Arts Santa Mònica, Can Felipa, SWAB Barcelona Art Fair, Kunstraum Lakeside… També ha participat en festivals com ara Festus de Torelló, Bianyal, ExAbrupto, Aplec Saó, Proyector, International Videoart Festival… El seu treball ha comptat amb el suport de diverses beques per a la recerca artística (Guasch Coranty 2018-2019, La Escocesa 2019, OSIC - Generalitat de Catalunya 2020). Ha realitzat residències artístiques a Can Farrera (2017), Hangar (Barcelona ​​2017-2020), Cultivamos Cultura (Portugal 2021), i actualment és artista resident a la fàbrica de creació La Escocesa (Barcelona).

Artesana joiera i mestra florista, inicialment va estudiar belles arts (Leioa, País Basc) i es va especialitzar en oficis artesanals com l’art floral i la joieria (Barcelona i Sant Sebastià), buscant un llenguatge propi que posés en valor els materials naturals i l’entorn del qual procedeixen. Aquest llenguatge multidisciplinari, en el qual la naturalesa i la relació de l’ésser humà amb ella és un tema recurrent, el desenvolupa en tots els seus projectes personals, tant en les col·leccions de joies com en les intervencions en l’espai i en les experiències lúdiques que dissenya.

Col·labora assíduament amb institucions i associacions per acostar la naturalesa a la cultura i posar-la en el centre d’interès. Ha participat en nombrosos festivals internacionals d’art natura (land art): a Sorrento i Pordenone (Itàlia), a Grindelwald (Suïssa), i a Girona, en diverses edicions de Temps de Flors.

Comparteix habitualment els seus coneixements en art floral en diverses escoles de formació professional reglada i en tallers d’oci en el seu estudi d’Errenteria. Forma part del projecte Artisau Auzoa (‘barri de l’artesania’) d’aquesta localitat, on dinamitza i dissenya estratègies que serveixin per reunir i atreure artistes a l’entorn de la naturalesa.

Nascuda a Barcelona, resideix al paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà.

Transitant entre disciplines com l’escultura, obres amb objecte trobat i les instal·lacions a la natura i a l’espai públic, es qüestiona sobre aspectes existencials, socials i estructurals, i també sobre la relació amb l’entorn i la natura, per aprofundir en el coneixement del món i l’autoconeixement, la consciència i l’espiritualitat.

Des del 2011 ha realitzat nou exposicions individuals i multitud de projectes col·lectius en certàmens, galeries i museus. Ha estat guanyadora d’una  menció d’art FAD 2021 (premis FAD d’art), la beca Bòlit Residència Creativa 2020 amb «De la terra a la terra? [Humanitat en transició]», una beca Baldiri Reixach 2019 de la Fundació Carulla pel projecte «Re/Animar» i una beca Agita a la creació 2016 amb «Cadiretes».

Ha participat amb instal·lacions efímeres en festivals com MAU a l’Espai d’Arts Roca Umbert de Granollers, amb una beca Transefímers de la Xarxa Transversal; Microscopies, al Parc del Secà de Manresa; el Dia Internacional de l’Art al Museu d’Art de Girona i al Museu d’Història de Girona, i les Trobades d’Art i Natura: Líquens, organitzades per CACIS, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de Calç (Calders).

Algunes exposicions individuals s’han focalitzat en la relació de l’ésser humà amb la natura –com «Trobar-se [in Natura]» a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt el 2020, o «Re/Animar» a la galeria Lola Ventós de Figueres el 2018–, i les n’ha sorgit un projecte educatiu multidisciplinari que es porta a terme en diversos instituts d’educació secundària.

Even though he was born in Barcelona, Jofre lived between Barcelona and the village of Vilopriu until he finally fixed his residency there. This situation would influence his artistic work as well as his doctoral research, in the years that he was studying at the Faculty of Fine Arts. He would make constant references to his immediate environment; the Emordà landscape and the relationship with the territory that, although apparently wild, is altered by human activity. He has taken part in various workshops and seminars around Spain on the subject of landscapes and has been published in geographical magazines as well as taken part in round table discussions, always referencing the footprint of humans on the environment. All of his work, in the studio and in public interventions, has a personal aesthetic while maintaining a critical stance towards contemporary society and the relationship society has with the natural environment that houses it and that is often ignored by it. This has led him to exhibit his work around Europe, the United States and Canada.  At present he combines his artistic work with lecturing.

He makes sculpture, public sculpture, performances and videoart. He is mostly self taught. His leitmotiv is the research and interpretation of the human being and human spirit, through introspection. He has made public sculptures in places as far apart as South Korea andi Celrà,  and he has made performances in Girona, Barcelona, Madrid, France and Londres, among others..

Tolosa, 1982, viu i treballa a Perpinyà.


Llicenciada pel Conservatori Regional de Música i Belles Arts de Perpinyà, Camille Santacreu es va investir després dels seus estudis en la realització de projectes expositius orientats a la difusió de la creació contemporània a la Catalunya francesa amb l'associació adheap mentre ensenyava belles arts a Perpinyà durant diversos anys. . Des de llavors, ha seguit un camí multidisciplinari entre la pràctica personal i els projectes col·laboratius. Membre actiu de l'associació parisenca de creació jove i de l'espai dirigit per l'artista La hut Georgina de Marsella, va crear la residència d'investigació experimental La Cave de Perpinyà, el documental de la qual recorrent l'experiència es va projectar l'estiu passat al festival filaf de Perpinyà.
Actualment, la seva obra es pot veure a la Friche Belle de Mai de Marsella en el marc de l'exposició col·lectiva Murmurations així com al setembre a París a l'Espace Niemeyer amb l'exposició La langue des oiseaux organitzada per Jeune création. La tardor vinent estarà en residència a Fes i després a l'atles marroquí com a part d'un projecte de cooperació mediterrània per a la recerca i l'escriptura sobre la qüestió d'"allà".

Since he was a child, he studied at the School of Fine Arts in Olot. He also studies architecture in Barcelona and Portugal, at the FAUP, Faculty of Architecture of the University of Porto. Architect from the Barcelona School of Architecture (ETSAB) with the PFC Library-Toy Library in Espinho, Portugal. Postgraduate Degree in Landscaping at the (ETSAB) and Master in Theory and Practice of the Architectural Project at the (ETSAB) with the dissertation “La Girona dels Carrers-Escala”. Since 2008 he has been a professor at the Faculty of Architecture of the University of Girona. Since 2018 he is Professor at Elisava’s international master’s degree in ephemeral architecture. Winner of several awards, including three FAD awards, several finalist and selected projects, winner of awards and mentions of architecture of the Counties of Girona and winner of the contest Changing Tracks, a European project to make 3 installations in Catalonia , England and Ireland. Since 2017 he has been collaborating and carrying out projects together with Àlex Posada, MID Studio. He has carried out civil works such as the Rehabilitation of the State Bridge of Tortosa over the river Ebro, the rehabilitation of the sports area of ​​Sant Jaume de Llierca or the Olot Fair, as well as works of housing architecture. He has given lectures, workshops and made ephemeral interventions in various European cities.

He has been the Artistic Director of the Fire and Light Festival, Lluèrnia d’Olot, since its inception.

Bayona Studio is a workshop and studio in the center of the city of Olot, working with experimentation and essay as a method, criticism as learning, emotions as a tool, interpretation and respect for the environment social, physical and cultural, enthusiasm and intense research as fuel. All at the crossroads of architecture, town planning, art, landscape, ephemeral installations and light sculptures, a mixture of disciplines that feed back and complement each other.

Nascuda a la Canonja el 1976, resideix a Sarral (la Conca de Barberà). És llicenciada en belles arts.

La seva formació parteix de la pintura, però ha ampliat estudis en l’àmbit del gravat i l’estampació. Es fa difícil emmarcar la seva pràctica en una única disciplina, ja que habitualment utilitza el dibuix, la pintura, la fotografia i tota mena de materials per registrar l’entorn en el qual treballa.

La memòria i la construcció de la identitat, tant individual com col·lectiva, són conceptes a l’entorn dels quals es desenvolupa el seu treball, en el qual són molt importants el contacte directe amb l’entorn i la transformació del procés creatiu en experiència. Es planteja la seva feina com una manera de conèixer i de relacionar-se amb el que l’envolta. Per aquest motiu, sovint els seus treballs es nodreixen de petites accions que transcorren en el temps, ja sigui sobre la superfície d’una fusta, un paper o una pedra, o a l’entorn.

Recentment ha participat en el Festival Errant, i el seu treball més recent l’ha presentat al Mèdol Centre d’Art i al Museu de la Vida Rural. També ha exposat a la Torre Vella de Salou, la galeria L&B de Barcelona, el centre d’art i cultura ARBAR, el FAD, la Fundació Reddis de Reus, el Centre d’Art Tecla Sala, The Grey Square, el Museu d’Art Modern de Tarragona, el Festival Embarrat, Can Felipa i el Centre de Lectura de Reus, entre d’altres.

Ha rebut el X Premi Salou de recerca pictòrica, anteriorment Premi Beca Carles Mani de l’Ajuntament de Tarragona, que es va presentar al Festival Internacional de Fotografia SCAN 2012, i una beca de formació de la Fundació Miró de Palma de Mallorca a l’espai Tentaciones de la fira Estampa de Madrid (2010), així com una beca de creació (2008) de la Generalitat de Catalunya.

«Les generacions que fem de frontissa entre el món analògic i el digital hem passat del paper al plasma, de la comunicació diferida a la immediata, de l’arbre com a estructura jeràrquica a la xarxa com a estructura no jeràrquica... La meva pràctica artística gravita en aquesta frontera. M’interessen les interseccions entre un i l’altre món.»

Víctor Masferrer va graduar-se en escultura a l’Escola Massana de Barcelona. És llicenciat en filosofia per la Universitat de Girona. Va finalitzar els estudis a la Università di Roma La Sapienza.

És professor consultor al Laboratori de Materialitat i al Taller d’Escultura i Pràctiques Espacials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Treballa en l‘àmbit de l‘escultura, la fotografia i el dibuix. Com a artista, desenvolupa des de fa anys una investigació relacionada amb la llum i els processos perceptius, lligats a les relacions que mantenim avui amb la imatge. Li interessen la natura de la forma i les formes de la natura, la relació que mantenim amb ella i amb l’entorn que ens rodeja. Investiga les relacions simbòliques que mantenim amb el món, amb la geometria i amb l’espai.

Ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals i ha estat premiat amb diverses beques. Ha mostrat el seu treball a La Capella (Barcelona), l’Espai d’Art Torre Muntadas (Barcelona), el Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), el Museu d’Història i la Casa de Cultura de Girona, entre d’altres.

Ha realitzat residències a Itàlia i Salt (Rad-Art / Les Bernardes) i ha rebut beques com la d’Idensitat (Barcelona), Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona o el conjunt d’exposicions «Huoldeak» del Centro Huarte de Pamplona.

Va néixer a Lekeitio (Bizkaia) el 1957 i és doctora en belles arts.

La seva obra es planteja sobre diferents suports, com el dibuix, l’escultura, la fotografia o el vídeo, que articula com a instal·lacions. En el seu treball el tractament de l’espai és un aspecte que defineix el sentit que adquireixen les diferents imatges. Crea narratives sobre la base de la seva relació ambiental i planteja qüestions relatives als arquetips culturals femení/masculí, la relació amb la naturalesa i la correlació entre oposats, donant una rellevància especial a l’ús del dibuix com a forma primigènia d’expressió.

Ha publicat el llibre En ausencia del dibujo, basat en la seva tesi doctoral, en la qual es qüestiona la validesa del dibuix en l’art contemporani, així com diversos articles.

Les seves últimes exposicions individuals han estat: «Basati / Salvaje / Wild» al Museo de Navarra (2021-2022), a Pamplona; «Perséfone no habla» (Persefonek ez du hitz egiten) a la Sala Mentxu Gal (2019), a Irun; «Perspectiva (Fuera de lugar)», a KMK (2017), a Sant Sebastià; «Montaña interna» (Barruko Mendia) a la Galería Vanguardia (2013), a Bilbao; «Escuchar o entender el mapa» (Entzun edo Mapa Ulertu), exposició del cicle del projecte de recerca «Elaboració d’un camp d’imatges» a la Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV-EHU) (2012), a Bilbao.

Ha participat en exposicions al Museo Balenciaga (Getaria), Art Brussels, Art Cologne, La Neomudéjar (Madrid), Estampa (Madrid) i Museo de Bellas Artes de Bilbao, entre d’altres.

També ha impartit tallers i conferències entorn del dibuix i la seva problemàtica en diversos centres.

Va néixer a Figueres el 21 de setembre del 1956.

És un fotògraf català especialitzat en fotografia culinària, reconegut per haver fotografiat els 1.846 plats de l’etapa de Ferran Adrià al restaurant El Bulli, de la cala Montjoi, de Roses. També ha treballat a les cuines de Carme Ruscalleda, els germans Roca, Juan Mari Arzak, Xavi Sagristà i Toni Gerez, Sergi Arola, Fermí Puig o Nando Jubany, o a l’obrador de Paco Torreblanca. És autor de les fotos de totes les creacions de Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, tant al restaurant Compartir com al restaurant Disfrutar. També treballa amb Paco Pérez, del Miramar, de Llançà.

Ha il·lustrat diversos llibres sobre paisatges. Destaca la seva col·laboració amb Eduard Puig Vayreda sobre el paisatge del vi a l’Empordà.

Les seves fotografies mostren la influència de la pintura moderna contemporània. La profunda relació amb el món de l’art es concreta amb les exposicions que ha fet arreu del món. Les revistes especialitzades, gastronòmiques o de fotografia el consideren un referent en la fotografia gastronòmica mundial.

Francesc Guillamet es va iniciar en el món de la fotografia de la cuina al costat de Juli Soler i Ferran Adrià, al restaurant El Bulli.

David Oliva (Vic, 1974) i Elisenda Planas (Vic, 1974), arquitectes, són els socis fundadors de SP25 Arquitectura. Amb el despatx ubicat a Vic, són un equip especialitzat en el camp de la gestió i el desenvolupament de projectes tant d’obra nova com de rehabilitació, disseny i muntatge d’instal·lacions efímeres i mediació en processos participatius. Paral·lelament a l’activitat tècnica, han creat Estudi KRAFT, un espai formatiu de tallers infantils relacionats principalment amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció.

El treball conjunt de SP25 Arquitectura i Atelier 4 en el camp de l’arquitectura efímera  els ha portat a participar en festivals de renom nacionals i internacionals, com el Lluèrnia (Olot), A Cel Obert (Tortosa), Jardins de Llum (Manresa), Gau Zuria (Bilbao) i FAV (Montpeller).

Les obres més premiades han estat Origami Lava, Sablier i Hell, Sweet Hell. Entre d’altres, han estat finalistes i seleccionades als premis FAD, així com guardonades als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, als premis Emporia (Premios Nacionales de Arquitectura Efímera), als premis Transefímers MED, als [d]Arc Awards de Londres i al FAV (Festival des Architectures Vives) de Montpeller.

Anna Juncà (Banyoles, 1983), interiorista, el 2018 crea Atelier 4, situat al centre de Banyoles, un estudi professional especialitzat en projectes d’arquitectura d’interiors, projectes d’interiorisme per a habitatges i disseny d’espais comercials. Juntament amb el disseny i la producció d’instal·lacions efímeres, Atelier 4 és un punt de confluència entre diferents disciplines.

El treball conjunt de SP25 Arquitectura i Atelier 4 en el camp de l’arquitectura efímera  els ha portat a participar en festivals de renom nacionals i internacionals, com el Lluèrnia (Olot), A Cel Obert (Tortosa), Jardins de Llum (Manresa), Gau Zuria (Bilbao) i FAV (Montpeller).

Les obres més premiades han estat Origami Lava, Sablier i Hell, Sweet Hell. Entre d’altres, han estat finalistes i seleccionades als premis FAD, així com guardonades als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, als premis Emporia (Premios Nacionales de Arquitectura Efímera), als premis Transefímers MED, als [d]Arc Awards de Londres i al FAV (Festival des Architectures Vives) de Montpeller.

Nascuda al País Basc i establerta a Lugo, la creadora tèxtil Idoia Cuesta ha combinat amb mestratge tradició i experimentació per portar la cistelleria a nous escenaris.

L’any 1998 va iniciar la seva activitat artesanal, lligada a la cistelleria i al tèxtil, i des de llavors ha continuat formant-se en diferents especialitats: tints naturals, teler de baix i alt lliç, feltre modelable, reciclatge, tècniques de teixit de cistelleria tradicional gallega i cistelleria peninsular, irlandesa, finlandesa i danesa.

En els seus projectes, les fonts d’inspiració beuen de la tradició per donar lloc a un nou concepte d’artesania en el qual l’important és que pot personalitzar les seves creacions i al mateix temps jugar amb els materials. Partint de les tècniques tradicionals de cistelleria, investiga i experimenta permanentment amb el teixit, transformant les matèries i els volums per donar curs a la seva creativitat en el disseny de noves línies i productes aplicables a diferents àmbits, com ara la decoració o la moda. «És un repte asseure’s a treballar al taller i enfrontar-se als nous materials i investigar amb quina tècnica tradicional poden ser teixits i fins i tot com es poden barrejar tècniques tèxtils que no pertanyen a la cistelleria, com ara el macramé, el ganxet...», explica l’artista.

El seu treball ha estat reconegut amb el Premi Nacional d’Artesania en la categoria de producte, en l’edició de 2014, convocat per Fundesarte.

Amb aquest sentit renovador de l’artesania, dona pas a un nou concepte en el disseny de cadascuna de les diferents peces de les seves col·leccions, que han arribat fins i tot a la Passarel·la Mercedes Benz Fashion Week Madrid, amb propostes de la dissenyadora gallega Sara Coleman, i a fires internacionals com Maison & Object (París), Tendence (Frankfurt), Tent London i Formex (Estocolm).

Són moltes les seves col·laboracions amb dissenyadors de diferents àmbits, entre els quals cal destacar el projecte ON-OFF de Martín Azúa per a la Ciutat de la Cultura, el disseny de cistelles niu juntament amb d’Uqui Permuy per a la marca Pan da Moa i un panell de vímet interior per al menjador del restaurant La Pizarra del Silabario. La seva última col·laboració ha estat amb l’estudi d’arquitectura Domohomo per a la creació de la cadira 2W (Wooden & Woolen).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives: «Perdiendo el hilo», 2016, Fundación Cristina Enea, Sant Sebastià; «Pensar coas mans», 2019, Museos Gaiás, Santiago de Compostel·la; «Eau de femme», 2020, Centro Torrente Ballester, El Ferrol; «Roteiros da forma», 2021, Fundación RAC, Pontevedra…

Des del 2000 imparteix cursos organitzats per diferents institucions i assisteix a fires, trobades de cistelleria i demostracions d’artesania, dins i fora de Galícia. Continua impartint formació en diversos àmbits, com escoles d’art i disseny, escoles de capacitació agrària, museus, associacions culturals, ambientals…

Compromesa per la seva formació en biologia amb les possibilitats de la vegetació autòctona, és autora de la Guía de las plantas cesteables de Galicia (Centro de Artesanía e Deseño de Lugo, 2006). Es tracta d’un llibre de referència no sols per a professionals, que inclou una relació completa d’arbres, arbustos i herbàcies i una classificació sobre la cistelleria tradicional gallega. Així mateix, en el seu taller d’Outeiro de Rei, dins de la Reserva de la Biosfera Terras do Miño, dedica una parcel·la al cultiu i recerca de diferents varietats de vímet.

Col·labora des del 2011 en el desenvolupament de prototips i producció posterior de bosses amb la firma Loewe, en la col·lecció Galícia, primavera-estiu 2013, així com en la col·lecció primavera-estiu 2014. La seva col·laboració més recent amb aquesta firma ha estat la col·lecció Baskets per a l’edició del Saló del Moble de Milà 2019. Actualment continua treballant per a la firma Loewe com a proveïdora externa en desenvolupament de prototips.

Va néixer a València el 1985 i ha estudiat a la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Salamanca i la Universitat Politècnica de València (UPV). Es va llicenciar en belles arts per la UPV el 2011.

De la seva obra més recent, aquest artista és conegut per les intervencions creades per a un lloc específic, de mida monumental i de caràcter efímer, on la naturalesa i la coexistència amb l’ésser humà són el principal eix conceptual.

Des del 2010, Jordi NN ha participat en projectes, exposicions i esdeveniments de caràcter cultural tant a Europa (Bèlgica, Grècia, Letònia, Noruega, Islàndia, Croàcia, Alemanya, etc.) com fora d’Europa (Taiwan, EUA, Argentina, Vietnam, Mongòlia, etc.).

Va néixer a Salt el 28 de maig de 1966.

És un artista català que viu i treballa a Salt, envoltat de vida en forma de trencadís cultural i, malgrat tot, d’esperit de poble. Pintor en origen, avui es dedica en cos i ànima a explotar totes les possibilitats dels mitjans digitals i de la instal·lació. El seu viatge va de la taca al píxel.

El 2006 va guanyar el premi VAD del Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals i el 2010 va estrenar la pel·lícula Raza Remix, que va participar en el Festival Internacional de Cinema de Gijón. El 2013, va guanyar el primer premi de la VII Biennal d’Art de Girona, amb l’obra Setze bales per a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. El 2020 va resultar guanyador del projecte Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

Segons Bayo, «un artista contemporani és una persona que passa bona part del seu temps furgant a la deixalleria». Pel que fa al seu treball, el defineix així: «El meu treball, malgrat que formalment és heterogeni, darrerament bascula entre allò estrictament íntim i una mirada social, que sento preocupada i crítica, al meu entorn. És a partir de la tensió que s’estableix entre aquests dos àmbits que articulo la major part de les meves propostes, buscant sempre interpel·lar l’observador, alhora que el faig participar del meu desconcert.

»Un altre aspecte important és com gestiono la participació de l’espectador a partir de les “regles del joc” que li proposo i que esdevenen l’estructura bàsica de les meves propostes.

»Encara que crec que l’art no només és una forma de pensament crític sinó una eina per desencadenar respostes socials, jo em deixo emportar sobretot pel seu component lúdic i irònic. La pulsió íntima del meu treball artístic està en la recerca de la ironia per la ironia.

»Utilitzo la descontextualització i l’apropiació d’arxius i objectes diversos, alguns dels quals provenen de la meva vida quotidiana, del meu passat, però de vegades són objectes “trobats” que finalment acaben formant part dels meus “artefactes poètics”.»

Exposicions rellevants

2020. «Contra natura», Casa de Cultura de la Diputació de Girona

2018. «Rull», Casa de Cultura de la Diputació de Girona

2016. «Més de 3.000 partícules de llum», Bianyal 2016 organitzada per Binari

2015. «Una explosió de gas destrossa una casa», Casa de Cultura Les Bernardes de Salt

2014. «Cop de flors», Bòlit de Girona

Va néixer el 1989 al Marroc, a prop de Marràqueix, la ciutat vermella. Després de passar pel País Basc, va arribar a Catalunya l’any 2008 i es va establir primer a Celrà i després a Olot.

Com a artista autodidacte, li interessa especialment reflectir la natura i ho fa amb una paleta de colors que s’inspiren en la geografia de la Garrotxa, fortament marcada per l’empremta tel·lúrica del vulcanisme de la zona. Dit d’una altra manera, amb paraules seves: «M’apassiona la barreja d’elements, solidificats; tota la seva diversitat és un espectacle. Poder observar la lava m’empeny a reflectir-ho en una obra».

A part del substrat garrotxí, també reflecteix les influències del seu país d’origen, el Marroc, amb barreges cromàtiques, calidoscòpiques, gràcies a l’esclat del dibuix en formes abstractes, talment mons de somnis imaginaris i onírics.

Les seves creacions són fruit de l’addició d’aquestes dues geografies tan llunyanes i contrastades, que als seus llenços s’agermanen. La pintura l’ajuda a trobar nous canals d’expressió i també a explorar noves vies de comunicació. És per això que no s’amaga de manifestar que la suma i el contrast d’aquests fenòmens naturals és el que intenta plasmar i reflectir, des d’una òptica personal, en les seves obres.

Exposicions

La majoria d’exposicions que ha fet han estat a Olot: Decomarc Art (2015), Casal de Sant Miquel (2016), Cafeteria L’Arcada (2016), Racó de la Font (2017), Galeria Les Voltes (2017), Cafè Art (2018), Museu de la Garrotxa (2019) i Espai Jove de Girona (2018). Les últimes exposicions han estat a la Galeria Abartium (Vic, 2019), l’Hotel Picasso (Torroella de Montgrí, 2019), el castell de Montesquiu (Barcelona, 2019) i el Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses (2020).

Va néixer a Lugo el 1971.

És escenògraf, disciplina en la qual treballa des de fa vint-i-cinc anys. També desenvolupa treballs com a director artístic.

Ha participat en projectes d’escenografia científica, lúdica, artística i cultural, entre d’altres: «Bosc inundat» al Cosmocaixa de Barcelona, «Toca, toca» als Cosmocaixa de Madrid i Barcelona, Operetta de Cor de Teatre, «A pas de poetes» del Centre Cultural La Mercè, Ma, me, mi… Mozart! de l’Auditori de Barcelona, Nada és imposible del mag Pop, Cop de rock de Dagoll Dagom, Els baixos fons del Teatre Nacional de Catalunya, Momo de la companyia de teatre Anna Roca i Citroën Food Tour / Plateselector.

Ha cursat estudis de tècnic en construcció a Fontiñas (Santiago de Compostel·la) i arquitectura d’interiors a l’Escola de Arte e Superior de Deseño Mestre Mateo (Santiago de Compostel·la). És màster en disseny d’interiors del grau de belles arts per la Universidad de Salamanca.

Va néixer a Bèlgica l’any 1975 i viu i treballa a Illa, als Pirineus Orientals. 

Treballa diverses tècniques: pintura, instal·lacions, textos, vídeo, i es nega que l’encasellin en una categoria. A partir d’una frase, d’una imatge simple, d’un fet divers o d’una peça musical, pot inventar una sèrie, que serà d’una manera o d’una altra, i podrà dir el mateix però sempre de manera diferent, com una successió en les diferències visibles, a la manera d’un escriptor.

El que li importa és la recerca de la veritat, l’experiència de les emocions, l’aspecte instintiu del nostre ésser, perquè és així com comprenem millor el que ens envolta.

L’emoció, el gust i l’instint, d’això tracta el seu treball, que de vegades pot evocar la idea del maniqueisme per acabar parlant de poesia amb plena consciència.

Sergi Miquel va néixer a Llagostera l’any 1989. És graduat en disseny de producte a l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA), llicenciat en arts i disseny per la Southampton University i màster en teoria i crítica de la cultura per la Universidad Carlos III de Madrid. Miquel ha vinculat part de la seva etapa com a dissenyador a la via acadèmica  i de recerca. La via teòrica l’ha fet compatible amb la participació en diferents projectes d’espai i sobretot de producte.

Forcadell i Miquel han col·laborat junts en diferents projectes tant de disseny de producte com d’espai, però aquesta és la seva primera intervenció artística conjunta. Malgrat haver nascut en punts pràcticament oposats del país, comparteixen un origen rural que els acosta sovint a posar en valor el material i les seves textures en el seu estat més natural.

Ivan Forcadell va néixer a Alcanar l’any 1983. És graduat en disseny gràfic a Eina. Artista pluridisciplinari, recorre als seus orígens rurals i a diferents disciplines per parlar de la seva infància, i construeix un món centrat en les relacions personals i la naturalesa. Ha exposat a ciutats com Lisboa, Maó i, recentment, Los Angeles.

Forcadell i Miquel han col·laborat junts en diferents projectes tant de disseny de producte com d’espai, però aquesta és la seva primera intervenció artística conjunta. Malgrat haver nascut en punts pràcticament oposats del país, comparteixen un origen rural que els acosta sovint a posar en valor el material i les seves textures en el seu estat més natural.

Artista visual transdisciplinària que posa en relació performance, dibuix, escultura i vídeo. Ha presentat les seves obres internacionalment des de l’any 1987. És membre dels grups internacionals de performance Wolf in the Winter i Ocells al Cap. És fundadora del col·lectiu d’artistes d’acció Corpologia i de la revista amb el mateix nom.

La Fundació Setba és una entitat privada sense ànim de lucre que centra la seva activitat a generar espais d'inclusió social a través de la cultura. Idea projectes artístics adreçats a col·lectius en risc d'exclusió social de la mà d’artistes professionals. Creu fermament en la cultura com a eina de cohesió social i aposta per la capacitat integradora de l'art, que es converteix en el seu vehicle de transformació. Actualment, desenvolupa quatre projectes: Magistrals, formació a artistes amb discapacitat intel·lectual; Traspassant l’objectiu, projecte de fotografia per a dones internes en centres penitenciaris; Traspassant murs, un projecte d’art comunitari destinat a joves i menors interns en centres educatius de justícia juvenil; i Natura és Cultura, un respir artístic per entitats de salut mental de Catalunya.

La col·laboració amb el Festival Art & Gavarres s’emmarca dins dels del projecte Natura és Cultura, sota la direcció artística de Quim Moya amb la col·laboració d’Ignasi Vilarasau i la Fundació Drissa, entitat sense ànim de lucre que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen problemes de salut mental.

Quim Moya, artista, gestor cultural i codirector de la residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó. És format en Arts i Oficis, en l’especialitat de disseny gràfic. Com a dissenyador i il·lustrador ha treballat en diferents estudis i publicacions. Ha anat especialitzant-se com a creador visual i gestor cultural, en l’àmbit públic, privat i associatiu com a tècnic de cultura a l’Ajuntament de Sallent, coordinador de l’acció pedagògica d’Idensitat, Assessor i formador en l’àmbit de la pedagogia artística. Des de l’any 2008 duu a terme actuacions de pintura en directe, que l’han portat a actuar per Catalunya, l’Estat Espanyol, França, Portugal, Alemanya, Suïssa, Marroc, Turquia, Sudàfrica, Orient Mitjà, Tailàndia o Índia. Ha participat en diferents festivals internacionals com Fira de Tàrrega, Tollwood de Munic, Ansan Fest de Corea del Sud o el Summer Stage de Nova York. Ha ofert el seu llenguatge per marques com Mercedes, Vodafone, Porsche, Huawei, Maserati, FIFA, Cadillac, Liga Endesa, FC Barcelona, Cuatro TV, TV3, La Sexta, etc. També ha compartit projectes i escenari amb Llibert Fortuny, Marta Carrasco, Joan Font (Comediants), Brodas Bross, Rita Ora, Rocky Wellstack, Ravid Goldschmidt, Stars in-concert, Fermin Muguruza, Dan Brown, etc.

Ignasi Vilarasau és assessor, enginyer forestal. Fa vint-i-cinc anys que treballa en el bosc, la finca de la família i en la gestió d’altres propietats. És presidents de l’ADF de la zona, fent treballs de conservació, prevenció i en cas de foc, suport a Bombers. Ha col·laborat amb algunes companyies de teatre i participa en l’organització de diferents festivals d’arts escèniques i música.

 

Work presented: