Imatge

Imatge Jette Mellgren

Jette Mellgren

La nostra pràctica és basat en un compromís personal amb el paisatge. L'obra és inspirada en la nostra relació amb la natura, celebrant l'essència de la nostra experiència del món natural. La nostra formació és en la cistelleria, una tradició vinculada a la funció i la utilitat. Nosaltres treballem en la creació de complexos objectes escultòrics que van més enllà que la seva forma conceptual. Treballem amb materials trobats a la natura que ens inspiren i determinen el caràcter del treball, la seva forma i escala. Fem servir fibres naturals i materials trobats, utilitzant tècniques de teixir, cosir, i empremta per crear textures i estructures. El nostre interès en la natura s'entén a la compassió per la humanitat i durant molts anys hem tingut el gran privilegi de treballar en altres cultures, entre ells persones del Lango en el seu entorn a Uganda, Àfrica.

Imatge Jan  Johansen

Jan Johansen

La nostra pràctica és basat en un compromís personal amb el paisatge. L'obra és inspirada en la nostra relació amb la natura, celebrant l'essència de la nostra experiència del món natural. La nostra formació és en la cistelleria, una tradició vinculada a la funció i la utilitat. Nosaltres treballem en la creació de complexos objectes escultòrics que van més enllà que la seva forma conceptual. Treballem amb materials trobats a la natura que ens inspiren i determinen el caràcter del treball, la seva forma i escala. Fem servir fibres naturals i materials trobats, utilitzant tècniques de teixir, cosir, i empremta per crear textures i estructures. El nostre interès en la natura s'entén a la compassió per la humanitat i durant molts anys hem tingut el gran privilegi de treballar en altres cultures, entre ells persones del Lango en el seu entorn a Uganda, Àfrica.

Imatge Panos Mitsopoulos

Panos Mitsopoulos

Panos Mitsopoulos va llicenciar-se al Rietveld Academy of Fine Arts l'any 2004 a Amsterdam on viu i treballa des de fa 20 anys. Temes centrals a la seva obra són "Gàbies còmodes", "Passatges" i "Fronteres". Ha presentat les seves creacions a diverses exposicions individuals i col·lectives internacionalment. L'any 2007 va començar el projecte "Creuar el Mediterrani" en el qual exposa la seva obra als ports marítims més importants del Mediterrani. A cada port, crea una instal·lació nova i dirigeix tallers oberts al públic.

Imatge Nienke Brokke

Nienke Brokke

Nienke és llicenciada en disseny teatral del Rietveld Academy a Amsterdam. Treballa amb diverses disciplines artístiques i la seva obra visual sempre utilitza la narrativa com a element central. Portà a terme projectes educatius, obres de land art i disseny pel teatre. S'activa al seu barri com a educadora formal i informal. Les diverses activitats que organitza inclouen des d'animació de stop-motion fins a escultures de sorra enormes. Anima les participants dels seus tallers a contar la seva història mitjançant l'art. El seu entorn preferit és a la natura i busca en el paisatge els contrastos de formes, sentits i gèneres.

Imatge Víctor Mata

Víctor Mata

Víctor Mata i Ventura desenvolupa l’activitat artística i cultural sobre el territori.

Creu fermament en la simbiosi natural i cultural, per això cerca el procés d’encaix entre el el procés natural i l’acció humana.

Imatge Júlia  Mata

Júlia Mata

Vaig néixer a Barcelona l’any 1989. L’any 2012 obtinc el Grau en Disseny, especialitat en Disseny d’Interiors, a l’Escola Bau, i l’any 2018 finalitzo el cicle formatiu d’Arts Aplicades a l’Escultura a l’Escola Massana. Actualment sóc alumna del Taller de Músics de Barcleona.

Imatge Torrent Pagès

Torrent Pagès

Llicenciat en Belles arts per la Facultat Sant Jordi de la Universitat de Barcelona (1992). S'inicia en el món de l'art en els anys 80 de la mà del pintor Josep Lloveras. Participa en el Taller Experimental de Guinovart a la Tecla Sala Hospitalet de Llobregat (1990).
Des del 1983 ha realitzat exposicions, instal·lacions i accions tant individuals com col·lectives entre Espanya, Itàlia, Gran Bretanya i França. Membre fundador de l'associació Trànsit-Art de Barcelona (1993) i de l'Espai Blanc al Born de Barcelona (1995). El 1995 també va crear l'Escola Municipal d'Art de Cassà de la Selva i la va dirigir fins a l'any 2016. Beca de Primavera a Sant Martí d'Empúries per desenvolupar un projecte d'escultures pel terme municipal de l'Escala (2002), Beca Erasmus per estudiar a la Winchester School of Art d'Anglaterra (1992), Beca de 1r grau de la Fundació Amigó-Cuyàs, borsa de viatge per a tot el territori espanyol (1991). També ha obtingut premis de pintura i gravat i ha col·laborat en diferents manifestacions artístiques com per exemple
l'espectacle poètico-visual - Colors d'Espriu.
Podem destacar el fet que 10 de les seves exposicions individuals (1990-2000) prenen el seu títol d'una frase original que diu: "Àmbits, Lúdics, Lúcids, Subtils, Subliminals Fluint En la Llum del Silenci Ocult Entre Dues Realitats". Aquesta idea està basada en el fet que totes les coses formen part d'una totalitat i una unitat, de la mateixa manera que tots els microcosmos són un reflex d'un únic macrocosmos (la cèl·lula en el cos, l'àtom en la matèria, l'home en l'univers, etc.) i en aquest cas, cada exposició forma part d'un conjunt i d'una etapa de la seva pròpia vida creativa. Els seus temes són fruit d'un procés de recerca personal -i espiritual alhora- que el porta a interessar-se per la relació de tot el que l'envolta, les cultures del món, els arquetips universals, els misteris de la vida, la natura, el cosmos i els avenços de la ciència, la salut i la tecnologia. Actualment i a partir del seu treball amb l'aigua, està creant inspirat en les transparències, jugant amb les subtileses dels líquids i desenvolupant la seva part més poètica tot vinculant ciència, art, natura i tecnologia.

Imatge Lluís Serrat

Lluís Serrat

La seva gran inquietud per l’art oriental el porta a realitzar freqüents viatges a diferents països del continent asiàtic. L’apreciació i respecte per la natura, així com la influència d’aquestes cultures, el porten a descobrir diferents tècniques que el van formant com a professional i artista de manera autodidacta. El contacte amb l’art primitiu i les antiguitats pròpies de cada cultura obren la possibilitat de la via comercial, i entra en el món del mobiliari i la decoració. Així doncs, la seva activitat es desenvolupa en països com Tailàndia, Vietnam, Xina, Mongòlia, Birmània, Indonèsia, Laos, Cambodja...

Actualment el seu treball es basa en la recerca i recuperació de material local i de proximitat que li permet crear peces que combinen diferents tècniques utilitzant fusta, metall, pedra, resina, etc. Algunes enfocades a un ús decoratiu o funcional, com a mobiliari domèstic, i d’altres que tenen un fort component artístic i escultòric. La natura sempre es mostra expressiva independentment del cicle de vida en què es troba. Quan aquest cicle s’atura resten els vestigis de les formes i les expressions d’un creixement que ens fan despertar noves emocions, omplen de bellesa i creen personalitat a la nostra llar.

Amb empremtes de cultura oriental i també des de la nostra contemporaneïtat aquests fragments enceten un nou cicle vital.

Imatge Ariane Patout

Ariane Patout

Artista plàstica multidisciplinar, especialitzada en escultura i intervencions en l'espai públic i el paisatge, que va ser reconeguda amb el Premi SID'S (2013) a Suïssa, Premi FAD Arquitectura (2014) de Barcelona, Premi Biennal Escultura VDX (2016) i finalista dels Premis AFAD el 2013 i 2014, així com a finalista al Premi Ciutat Sant Cugat el 2014 pel seu recorregut artístic.

Imatge René Müller

René Müller

René Müller, dissenyador, ebenista i artista Land-art llicenciat a Alemanya, ha estat reconegut pel Premi FAD Arquitectura (2014) i el Premi de la Biennal d'escultura VDX (2016). Des de 2003 dirigeix la seva pròpia empresa amb seu a Alemanya, WOODLOOPS: JUST NATURE, en la qual dissenya, produeix i distribueix objectes i mobiliari escultòric de fusta FSC.

Imatge Ester Baulida

Ester Baulida

Va estudiar Belles Arts a la universitat de Barcelona i ha conreat
feines vinculades amb l'art aplicat com ara l'aparadorisme, el disseny gràfic, disseny de vitralls i de productes ceràmics. Especialment ha dedicat molts d'anys a la docència de l'educació visual, dibuix artístic, disseny i cultura audiovisual a l'ensenyament secundari, actualment és cap en el batxillerat artístic de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.
Des de l'any 1985 que ha anat exposant el seu treball a Catalunya i a l'estranger, ja sigui de manera individual , com col·lectiva.
La seva pràctica artística és diversa i empra diferents llenguatges visuals, tot i que freqüenta sovint la instal·lació i el vídeo.
En general la seva obra ha visitat temàtiques relacionades amb la natura i els entorns quotidians des d'un tractament processat a l'estudi. Des dels anys 90 que viu a l'Alt Empordà i el contacte amb l'entorn natural s'ha fet sovint present en els seus interessos projectuals.

Imatge Manel Baulida

Manel Baulida

Casat i amb 2 fills. Enginyer tècnic, viu a Palol D'Onyar del municipi de Quart just al llit del Massís de les Gavarres. Des que va anar a viure a Palol se sent seduït per aquest entorn natural que recorre sovint. El marc privilegiat d'aprenentatge i d'equilibri que transmet les Gavarres el fa sentir part d'un ecosistema singular, fràgil i viu.

Imatge Jofre Sebastian

Jofre Sebastian

Tot i ser fill de Barcelona, sempre ha viscut a cavall entre aquesta ciutat i Vilopriu fins a posar-hi residència fixa. Aquesta situació el va condicionar durant els seus anys a la Facultat de Belles Arts en la seva obra artística i en la recerca de la seva tesi doctoral, en què busca sempre referències a l’entorn més immediat: el paisatge empordanès i la relació d’un territori que en molts casos, tot i ser aparentment verge, ha estat manipulat per l’ésser humà. Ha assistit a diversos tallers i seminaris sobre paisatge arreu d’Espanya, ha publicat en revistes de geografia i ha participat en taules rodones, fent sempre referència a la petja humana en l’entorn natural.

Tota la seva obra, tant d’estudi com d’intervenció pública, té una estètica pròpia, però acompanyada d’una crítica a la societat contemporània i a la relació amb l’entorn que l’alberga i que molt sovint malmet en ignorar-lo. Aquest fet l’ha portat a fer exposicions arreu d’Europa, els Estats Units i el Canadà. Actualment compagina el seu treball artístic amb la docència.

Imatge Lluís-Amat Sanromà i Prades

Lluís-Amat Sanromà i Prades

Nascut a Barcelona l'any 1962, format en el camp del dret i l'economia social, al llarg de la vida professional, ha assessorat i/o dirigit diferents projectes cooperatius d'àmbit agrari i ramader. Especialitzat en gestió de grans finques agrícoles i ramaderes, ha estat gestor de projectes internacionals a Sud-amèrica i el Marroc. Sempre compromès en l'economia social i l'agricultura sostenible. Actualment viu al Baix Empordà i regenta una petita empresa de serveis de jardineria.

Imatge Juliette  Murphy

Juliette Murphy

Artista anglesa nascuda a Londres, que resideix a l'Alt Empordà, una regió fronterera molt marcat pel vent de la Tramuntana. El seu treball s'alimenta del paisatge; i de la història i dels mites visibles i subjacents del seu entorn. Busseja i s'inspira en l'arqueologia mediterrània i en els texts antics que, encara que remunten fins a l'antiguitat, tenen tanta rellevància amb la nostra societat d'avui en dia.

Imatge Petra Vlasman

Petra Vlasman

Llicenciada en Belles Arts (fotografia, dibuix i pintura) està activa en el món de l'art de diverses formes. Com a artista, des del 1995 ha participat en exposicions dels seus quadres, fotos, collages i instal·lacions. Com a guia i dissenyadora de projectes educatius artístics, des del 1999 treballa per diferents museus als Països Baixos i a Catalunya, dissenyant i fent visites guiades i tallers artístics. Com a professora, guia nens, joves i adults per fer fotos, vídeo, collage, dibuix, pintura i a apreciar l'art.
A la natura o al seu estudi, fa muntatges de diverses capes d'imatges i objectes que només existeixen a través de l'acte de la fotografia. Desmunta les obres una vegada que fotografiades per tornar a utilitzar els materials. Li agrada jugar amb la resistència i la coincidència entre la realitat i les representacions i interpretacions d'aquesta realitat, creant collages analògics sense necessitat d'utilitzar programes d'edició digital. El surrealisme la inspira i permet que el seu subconscient tingui una gran influència quan treballi i un déjà-vu o un somni pot ser el començament de les associacions d'imatges i l'acumulació.

Imatge Mireia Zantop

Mireia Zantop

Artista transdisciplinar. Formació i pràctica inicial centrada en les arts visuals, amb exposicions d'obra gràfica, pictòrica i instal·lacions. En l'actualitat forma part de diversos col·lectius d'art d'acció i combina la docència amb els projectes personals de la seva obra visual, poètica i performativa.
La seva trajectòria gira entorn dels diferents llenguatges del cos, les relacions identitàries, les natures de la natura, que conjuga amb els processos semàntics implicats en el procés creatiu i que desenvolupa des de diferents perspectives en accions interdisciplinàries i instal·lacions efímeres.

Imatge Aleix  Antillach Leix

Aleix Antillach Leix

Arquitecte i artista transdisciplinari. La seva experiència creativa abarca des dels grans edificis o el disseny d'espais públics, fins a petites escultures, passant pel videoart, el dibuix o les instal·lacions, versions totes elles d'una mateixa cosa a les que li agrada anomenar peces.
En la pràctica de l'arquitectura, durant més d'una dècada ha estat col·laborador d'EMBA - Estudi Massip-Bosch Arquitectes, un estudi a bastament guardonat amb seu a Barcelona. El seu treball artístic hereta el diàleg arquitectònic entre tècnica, sensibilitat i cultura, i el porta al camp de la contemplació i les natures. L'espai, la complexitat i les preguntes fonamentals són tres de les seves matèries primeres habituals. A partir del 2013 prioritza la transdisciplinarietat: presenta instal·lacions, vídeos i peces mixtes en diversos festivals. I a partir de l'any 2015, presenta la seva obra objectual en exposicions individuals regularment. Actualment alterna la creació artística amb la pràctica professional de l'arquitectura; és part integrant dels Polissons, projecte performàtico-musical, és l'artista convidat de La Roda d'Art, que organitzen diversos Centres d'Estudis del Camp de Tarragona i dirigeix la programació estable d'arts visuals al Convent de les Arts d'Alcover.

Imatge Aleix Gorgorió

Aleix Gorgorió

Llicenciat en arquitectura superior per la Universitat Ramon Llull La Salle (Barcelona)
Cofundador i director creatiu a Rem Studio i Lighthink Lab
President de Pimec Joves Girona

Imatge Marta Vergonyós

Marta Vergonyós

Artista visual i cineasta. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. S'especialitza en cinema documental a l'Escola Internacional de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños de Cuba. Interessada a plasmar l'esquerda poètica que s'escola en allò més quotidià, la seva obra versa entre la poètica i la política de les dones i per a fer-ho fa ús de diferents llenguatges, entre ells el documental de creació, la instal·lació i la performance. Les seves peces, s'han mostrat a diversos festivals internacionals i centres d'art contemporani.

Imatge Mar Serinyà Gou

Mar Serinyà Gou

Artista, investigadora i curadora. Doctora en belles arts, va cursar el Màster de creació artística a la Universitat de Barcelona.

S’ha format en l’especialitat de cant pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Com a artista ha realitzat diverses exposicions i performances en l’àmbit nacional i internacional. Actualment treballa com a curadora de les exposicions d’art contemporani del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i codirigeix el cicle d'art: «Lúcid».

Imatge Joan Comella

Joan Comella

Artista dedicat bàsicament al dibuix i la pintura, incloent-hi la pintura mural. Ha realitzat també instal·lacions que s'acosten al Land Art.
Ha realitzat nombroses exposicions del seu treball en llocs diversos, aquesta és una selecció: Rabós d'Empordà (Retaule St.Quirze de Colera), Roses (Expo-Urbà 1988), Roses i Port de la Selva (Camp de paraules no dites), Figueres (Expo-Urbà 2009), Girona (Temps de flors 2014), Manlleu, París, Andorra, Luxemburg, Holanda, Charleroi (Bèlgica), València, Castelló d'Empúries ( Ruta de l'Art), Solingen (Alemanya).

Imatge Luis Izquierdo-Mosso

Luis Izquierdo-Mosso

Artista multimèdia. Ha treballat amb pintura, fotografia i vídeo. Ha fet servir tota mena de materials, incloent-hi peces cedides per la natura. Ha publicat textos a diverses revistes (Lápiz, Transversal, Rekarte, Papers d'Art, Zehar). Ha exhibit la seva obra en exposicions individuals en 23 ocasions des de 1977 en Madrid, Bilbao, València, Figueres i algun altre lloc igual d'apassionant. Les expos col·lectives són moltes més, com és habitual. Alguns museus i institucions tenen la sort de tenir obra seva: Museu de l'Empordà, Atrium (Vitoria), Círculo de Bellas Artes (Madrid), Museo de Bellas Artes (Bilbao). Ha dirigit cursets sobre estètica fotogràfica, l'obra de Dalí, l'Art contemporani.

Imatge Pedro Marzorati

Pedro Marzorati

Pedro Marzorati és un artista argentí multidisciplinari que s'expressa segons el tema triat amb diferents tècniques: Land-art, fotografia, escultura, dibuixos, etc.
Els seus projectes estan basats sobre la reinterpretació de la naturalesa, la metamorfosi del significat dels objectes i codis que ens són coneguts. Busquen canviar la percepció que tenim dels mateixos per a "jugar" amb ells creant així un món imaginari i poètic. Cerca integrar l'art amb l'entorn urbà i natural, atorgant-li un rol alhora funcional i estètic. Construeix així una nova relació entre l'obra d'art i l'espectador, en la qual l'espectador intervé de manera activa, psicològica i psíquica dins de l'entorn artístic proposat. Les seves obres ens inciten a la reflexió, accentuant la interacció d'art i ciència i relacionant-les sobre les problemàtiques humanes actuals com les conseqüències derivades de l'escalfament global.
Concep les seves creacions com un acte de militarisme poètic.

Imatge Carole Pierlovisi

Carole Pierlovisi

Carole Pierlovisi va estudiar antropologia i treballa en un museu conegut a Paris.

Imatge Pep Aymerich

Pep Aymerich

Es va iniciar en el món de l’art durant els anys vuitanta a l’Estudi d’Art Fita de Girona i ha continuat treballant de manera autodidacta experimentant amb diferents disciplines artístiques com la performance, el videoart, l’escultura, l’escultura pública, la instal·lació i últimament també l’escenografia.

De la recerca contínua en el coneixement espiritual de l’ésser humà, en resulta una empremta de caràcter introspectiu que és comuna al llarg de la seva obra i trajectòria. El coneixement profund que té de materials com la fusta, la cera i la pedra li donen autoritat per poder posar-los al servei de la creació de l’obra. En totes les seves creacions s’albira una profunda necessitat de transcendència, un qüestionament constant sobre el conflicte de l’home davant la fragilitat de la seva existència.

Des del 1986 ha fet diverses accions i performances a Girona, Barcelona, Madrid, França i Londres. També ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives i, en aquests darrers anys, està treballant en el projecte «El jo i l’altre». També ha fet escenografies per a diferents companyies teatrals i de dansa (Mal Pelo). Actualment està desenvolupant «Cadira», un projecte on fusiona art i ofici, i també El lloc? De ser nosaltres, una acció escènica a partir de la rèplica exacta en fusta del seu cos i el de la seva filla Sira en forma de marionetes articulades.

Imatge Timothy Johnson

Timothy Johnson

Durant 25 anys el cisteller Tim Johnson ha explorat les relacions entre material, lloc, caràcter i cultura. La seva pràctica creativa inclou performance, fotografia, pintura, escultura, instal·lació, tèxtils i vestimenta i la seva obra ha estat exhibida internacionalment.
Combina un respecte profund per la cistelleria tradicional amb les seves innovacions pròpies i gaudeix fent servir una gran varietat de materials i tècniques trobades als seus viatges, la seva recerca i a la seva pràctica creativa pròpia.
Nascut a Newcastle upon Tyne, Anglaterra, Tim ha viscut a diverses regions d'Anglaterra i Irlanda i actualment viu a Barcelona. Tim és un tutor experimentat i recentment ha estat atorgat el prestigiós premi "Marsh Award for Excellence in Gallery Education" i altres premis pels seus cistells a Espanya i Polònia.

Imatge Mònica Guilera

Mònica Guilera

Mònica Guilera va aprendre cistelleria segons la tradició catalana que combina vímet i canya europea. Temés que 17 anys d'experiència en la cistelleria i la docència té un repertori ample i gaudeix dissenyant cistells funcionals i contemporanis. Amb arrels profundes i amb una sensibilitat contemporania, una de les especialitats de Mònica és la tècnica de Nansa "trampa de peix", que pescadors d'arreu del mediterrani han empleat des de temps antics. Mònica explora amb la seva obra, colors, formes i patrons ideals per la casa contemporània. Mònica ha rebut diversos premis per la seva obra tant a Espanya i el Regne Unit i ven la seva obra internacionalment.

Imatge Lucho Hermosilla

Lucho Hermosilla

Pintor, escultor, freqüenta els territoris de la música i la Performance. Ha exposat la seva obra i ha realitzat intervencions a França, Anglaterra, Alemanya, Catalunya i Espanya.

Imatge Assumpció  Mateu

Assumpció Mateu

Assumpció Mateu nace en Girona en 1952. En 1970 empieza sus estudios en la Facultad de Bellas Artes Sant Jordi de Barcelona y paralelamente estudia Diseño Gráfico en la Escuela Elisava de la misma ciudad, licenciándose en 1975. Más tarde realiza estudios de Cinematografia en el Centro de Estudios de la Imagen. A partir de 1979 se dedica a la actividad docente como profesora de pintura en la Facultad de Bellas Artes Sant Jordi de la Universidad Central de Barcelona. En 1988 obtiene el Grado de Doctora en Bellas Artes por la Universidad Central de Barcelona con la Tesis: “Percepción: color y pensamiento”. En este mismo año decide dedicarse exclusivamente a pintar. A partir de 1990 decide dedicarse exclusivamente a la pintura. En 1988 se publica el libro “La Voz del Fuego” escrito por M. Mercè Roca, inspirada en la persona y la obra de la artista. (Ámbit Serveis Editorials n.2.) En el año 2005, se edita su libro monográfico “A. Mateu: La mirada del espacio interior”, escrito por Glòria Bosch (March Editor, n.7 collection Art Land). Se presenta en la Fundación Vilacasas y en el Centro Cultural “La Llacuna” de Andorra. Al año siguiente se presenta en el Auditorio del MACBA de Barcelona.
En 2009 se publica el Catálogo “Presons intimes” Fundación VilaCasas ,Espai volart.
En 2010 se publica el libro “La Mirada poética” Fundación Atrium Artis, escrito por Carles Marti y Glòria Bosch.Se presenta en el Auditori del Centre d’Art Sta.Mónica en Barcelona.
En 2011 y con motivo de la exposición que se inaugura en el Museo Würth La Rioja se publica el catálogo ‘El bosque quemado’ escrito por Kosme de Barañano.
En 2015 con motivo de la realización de la obra escultórica “Emmarcant el Somni” en la Vinya dels Artistes se edita un catálogo escrito por Gloria Bosch.

Imatge Foix Cervera

Foix Cervera

M'agrada dir que sóc florista.

Imatge Joan Farré

Joan Farré

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Joan Oms

Joan Oms

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Eduard Baulida

Eduard Baulida

Nascut el 1963, és logopeda i pedagog. La seva activitat professional se centra en la clínica i la docència logopèdica.

És membre del col·lectiu Refugis i Cabanes i Altres Construccions Efímeres, que centra les seves propostes en accions o performances constructives en espais oberts i amb la participació ciutadana.

«La intervenció artística en l’espai i el paisatge pretén per a l’autor ésser un retorn creatiu i intencionat a l’entorn que ens estructura personal i socialment. És la necessitat de disposar un jaç visual, deixant una petja efímera, amb la tècnica més modesta possible.»

Imatge Ona  Trepat Rubirola

Ona Trepat Rubirola

Artista plàstica i docent, viu i treballa al Pla de l’Estany. El seu treball artístic es caracteritza per la seva vinculació amb els procediments artesanals i de teixit amb fibres vegetals, cercant una determinada forma de comprendre i significar la vida. Sempre ha estat en estreta relació amb la matèria, amb la constant de connectar allò que aparentment està desconnectat, recordant una visió interrelacionada entre cultura i naturalesa.

De vocació autodidacta, s’ha format en tècniques i mètodes de cistelleria i construcció tradicional. Actualment és professora associada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on també ha estat graduada. Col·labora amb altres iniciatives, universitats i organitzacions vinculades a la docència artística i a l’art per al desenvolupament personal i social.

Imatge Marc Sellarès Cots

Marc Sellarès Cots

Nascut el 1973, és llicenciat en belles arts en l’especialitat d'escultura. Va cursar el Màster en creació, realisme i entorns a la Universitat de Barcelona.

La seva pràctica artística es desenvolupa a través de diferents mitjans i suports recuperant certs aspectes de la idea d’escultura social. Explora principalment el llenguatge de les accions, les intervencions en l’espai urbà i en la natura, cercant generar debats a l’entorn de problemàtiques polítiques i socials. Treballa sobre les desigualtats, la solidaritat, el territori, la història i la memòria, i sobre un present que convida a canviar.

Ha guanyat vuit primers premis d’escultura, ha participat en més d’un centenar d’exposicions i ha realitzat intervencions i accions en llocs com el Kurdistan, Anglaterra, el Marroc, Palestina, Mèxic o els EUA.

Imatge Esteve Dalmau

Esteve Dalmau

Esteve Dalmau (Lloret de Mar, 1980) és tècnic superior en arts plàstiques i arts aplicades al mur, títol que va obtenir a l’Escola Massana de Barcelona el 2003.

Va mostrar la seva primerenca obra pictòrica —a mig camí entre l’abstracció i la neofiguració, i amb un ús del color d’influència pop— en diverses exposicions: «Projeccions» (2003), a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; «Dibuixos i pintures» (2004), al Centre Cultural Caixa de Manlleu, i «Pintors de Lloret» (2004, col·lectiva) a la sala d’exposicions de l’Antic Sindicat de Lloret de Mar, entre d’altres.

Dedicat sobretot als encàrrecs i a la docència musical, no és fins al 2015 que la seva producció artística fa un gir cap a una obra influenciada pel land art, l’arte povera i algunes filosofies orientals, utilitzant només materials trobats en espais naturals. Esteve Dalmau estableix en la seva obra un diàleg silenciós amb l'entorn i convida l'espectador a una nova manera de mirar la natura i a fer una revisió de la relació que els patrons socials convencionals ens fan establir amb aquesta, amb el món de l’art i amb nosaltres mateixos com a individus conscients.

Imatge Lucía Loren

Lucía Loren

Neix a Madrid l’any 1973 i és llicencia en belles arts per la Universidad Complutense de Madrid. Sota el binomi art i ecologia ha fet intervencions especifiques en nombrosos entorns naturals de l’Estat espanyol, Itàlia, Polònia, Suïssa, l’Argentina o el Sàhara Occidental. En totes aquestes intervencions utilitza elements del paisatge per fer petites variacions amb què reflexionar sobre el concepte mateix de paisatge cultural, tractant de visibilitzar possibles relacions d’equilibri entre la vida humana i la comunitat biòtica.

Ha presentat propostes plàstiques en centres d’art contemporani com CDAN, MUSAC, IVAM, CAB, ACVIC, Sala Tecla, Matadero, La Casa Encendida, Círculo de Bellas Artes, Estampa, Museo Contemporáneo Esteban Vicente, La Panera, Centro Cultural Montehermoso, Galería Estampa, Museo Provincial Bellas Artes de Tucumán, jardí botànic de Bogotà, Palacio del Quintanar, APgallery.

Diverses beques i premis li han permès participar en projectes d’investigació artística: beca Erasmus Accademia di Belle Arti, Bolonya, Itàlia (1997); beca Convenios Internacionales Facultad de Artes, Tucumán, l’Argentina (1999); residència artística Campo Adentro (2011); residència CACIS, Centre d’Art i Sostenibilitat, Catalunya (2014), i Supertrama, Entidad de Vivares, Càceres (2018), entre d’altres.

Imatge Alberto Martínez

Alberto Martínez

Va néixer a Saragossa l’any 1978 i es va graduar en disseny gràfic. És cal·lígraf i actualment cursa estudis d’escultura.

Una línia fonamental del seu treball és el llenguatge escrit i les formes/contraformes que es generen, extrapolant-lo dels materials i els suports habituals, així com de les seves escales. D’altra banda, li interessa l’art públic i l’accessibilitat que genera aquest tipus d’art. I una tercera idea fonamental del seu treball és l’ús de materials naturals que puguin ser degradats amb el pas del temps.

Els moviments que inspiren les seves peces van des de Bauhaus i el constructivisme rus pel que fa a la forma inicial dels glifs i la importància del llenguatge en la seva obra, fins al dadaisme o l’arte povera en relació amb objectes trobats o l’ús de materials no convencionals. La filosofia del land art d’utilitzar materials naturals i per a l’exposició a l’erosió natural del pas del temps és una constant en la seva obra.

Els seus referents són: Andy Goldsworthy, Robert Smithson, Nancy Holt i Ana Mendieta. Menció especial a Ian Hamilton Finlay i el seu projecte de Little Sparta, en què poemes i escultures (o poemes llaurats en l’escultura) treuen el cap entre la vegetació com si fossin un element natural més.

Exposicions: beca expositiva de cal·ligrafia i fotografia «Blanco roto» a l’Espacio Portalet, a Osca, l’estiu de 2018. Beca artística en l’espai The Blue Bank, on desenvolupa tallers de cal·ligrafia amb els habitants del poble i algunes peces en diversos suports als fiords occidentals (Thingeyri), a Islàndia, durant els mesos d’abril a juny de 2019. Exposició d’escultures «La palabra» a l’Impact Hub de Saragossa, l’estiu de 2019. Seleccionat per a la residencia artística Lo Mon Contemporáneo, a Osca, durant els mesos d’agost i setembre de 2019.

Imatge Albert Gusi

Albert Gusi

Artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del territori i l'expansió del concepte paisatge. A través de gestos i d'intervencions artístiques efímeres -documentades gràficament- en llocs escollits acuradament, l'autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre aquell lloc determinat. L'humor, el joc, la ironia,... formen part del caràcter artístic de bona part de les seves obres.

Mitjançant l'ús de la fotografia i el vídeo com a eines d'exploració i documentació del territori, registra les seves accions amb la intenció que l'espectador es qüestioni noves formes de relació amb el  paisatge. De forma habitual, els seus projectes introdueixen un element interactiu per fer partícep al públic.

Des del 2017, és juntament amb Joan Fontcuberta i Laia Casanova, director del festival Panoràmic Granollers, vinculat al cinema, la fotografia i les arts visuals.

Els seus projectes i intervencions s'han vist en diferents festivals, centres d'art, museus, fundacions, etc. A tall d'exemple: projecte ID, dins el marc de l'exposició "Un món paral·lel", a l'Arts Santa Mònica; projecte VOSC a la 3era Biennal de Landart d'Andorra; Festival Visiona de Huesca, amb els projectes "Rememorar" i "Pervivir", accions en el paisatge a la zona del Sobrepuerto del Pirineu; participació a l'exposició "Hinchables" a La Galería, La Arquería, Nuevos Ministerios de Madrid; "Objectiu Medacorba", a la fira d'art contemporani SWAB de Barcelona, dins el programa So Close, So Far by LumixG; o bé, projecte Ochetibo: a Coda de Caballo, en el marc de l'exposició Índex Natura del CDAN de Huesca.

Imatge Dolors Picazo Hugas

Dolors Picazo Hugas

És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona.

Ha participat durant vint anys en la direcció de projectes i tallers escolars dins el marc de Girona, Temps de Flors i ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives. La seva activitat principal està centrada en la didàctica de l’art, com a especialista de plàstica a l’escola L’Aulet de Celrà, portant a terme amb els alumnes instal·lacions, escenografies i projectes murals. Des de fa deu anys és professora associada de la Universitat de Girona.

La natura sempre ha ocupat un lloc preferent en els seus plantejaments artístics i didàctics.

Imatge Sara Ortiz Paniagua

Sara Ortiz Paniagua

És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona.

Des de fa quinze anys, és docent de secundària. ha participat en diverses exposicions col·lectives a Mataró i Barcelona com a instal·ladora artística, i ha format part en diferents performances i intervencions d’art en l’espai públic. La seva relació més propera amb el món artístic des de fa uns anys és la d’acompanyar, a través de l’art, els alumnes en el seu creixement personal. Ha participat en projectes o accions innovadors vinculats a l’educació social i artística interaccionant amb els espais públics propers als centres educatius a partir de les realitats viscudes per l’alumnat, entre ells al festival Inund’Art. Experimenta a l’aula diferents àmbits d’expressió relacionant l’educació artístico-social amb la integració dels mitjans audiovisuals i les TIC.

Imatge Laia Escribà Nadal

Laia Escribà Nadal

Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996), erasmus a La Sapienza (Roma, 1993-1994) i Eurodissea al Théâtre des Bouffes du Nord (París, 1996).

Amb una manera de fer artesanal i arrelada al territori que l’ha vist néixer i créixer, combina els projectes d’edificació i rehabilitació amb els d’arquitectura del paisatge, escenografia i art efímer.

Ulla i domestica paisatges, urbans o naturals, de manera efímera o permanent.

Una mostra n’és el seu projecte de final de carrera «Intervenció paisatgística a Vacamorta-Cruïlles», intervencions al parc Monar de Salt i al parc de Torrelavit, o l’exposició de la 4a Biennal del Paisatge, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona.

Des de fa anys participa de manera activa en festivals d’instal·lacions artístiques com el Girona, Temps de Flors o el Lluèrnia d’Olot, on, en col·laboració amb l’escola Annexa (Girona) i amb el col·lectiu Taller de Magnèsia (Olot), desenvolupa una línia de treball basada en l’art efímer col·lectiu i transversal utilitzant recursos de land art i foc real.

El Dèdal, instal·lació per a Girona, Temps de Flors, feta en coautoria amb Oriol Granyer i Miquel Prats, va ser guardonada amb el Premi Arquitectura Efímera 2017 de les comarques de Girona.

Imatge Ignasi Esteve Bosch

Ignasi Esteve Bosch

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona (1986), va cursar el Màster en arquitectura del paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya (2004).

Des dels anys vuitanta desenvolupa la producció pictòrica en l'entorn de Girona i l'Empordà, on ha exposat diverses vegades, així com a Barcelona, Madrid, Niça, Canes i Aalst (Bèlgica).

La complementarietat i la saturació cromàtica esdevenen les recurrències visuals que acompanyen els cossos sensuals, les imatges oníriques i les ornamentacions.

La mirada pictòrica es projecta vers el territori mitjançant accions d’intervenció paisatgística.

Imatge Jofre Sebastian

Jofre Sebastian

Tot i ser fill de Barcelona, sempre ha viscut a cavall entre aquesta ciutat i Vilopriu fins a posar-hi residència fixa. Aquesta situació el va condicionar durant els seus anys a la Facultat de Belles Arts en la seva obra artística i en la recerca de la seva tesi doctoral, en què busca sempre referències a l’entorn més immediat: el paisatge empordanès i la relació d’un territori que en molts casos, tot i ser aparentment verge, ha estat manipulat per l’ésser humà. Ha assistit a diversos tallers i seminaris sobre paisatge arreu d’Espanya, ha publicat en revistes de geografia i ha participat en taules rodones, fent sempre referència a la petja humana en l’entorn natural.

Tota la seva obra, tant d’estudi com d’intervenció pública, té una estètica pròpia, però acompanyada d’una crítica a la societat contemporània i a la relació amb l’entorn que l’alberga i que molt sovint malmet en ignorar-lo. Aquest fet l’ha portat a fer exposicions arreu d’Europa, els Estats Units i el Canadà. Actualment compagina el seu treball artístic amb la docència.

Imatge Eduard Baulida

Eduard Baulida

Nascut el 1963, és logopeda i pedagog. La seva activitat professional se centra en la clínica i la docència logopèdica.

És membre del col·lectiu Refugis i Cabanes i Altres Construccions Efímeres, que centra les seves propostes en accions o performances constructives en espais oberts i amb la participació ciutadana.

«La intervenció artística en l’espai i el paisatge pretén per a l’autor ésser un retorn creatiu i intencionat a l’entorn que ens estructura personal i socialment. És la necessitat de disposar un jaç visual, deixant una petja efímera, amb la tècnica més modesta possible.»

Imatge Ció Abellí

Ció Abellí

Nascuda a Girona el 1963, el 1985 es va llicenciar en belles arts, en l’especialitat d’escultura, per la Universitat de Barcelona.

Des de sempre s’ha sentit atreta per les expressions artístiques, que considera bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador i l’espectador. El seu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i les sensacions a través de la matèria inerta, sobretot en l’escultura. La seva especialitat és el modelat en argila i la fosa en bronze. La seva inspiració són l’equilibri natural, les experiències humanes i la simbologia, expressats a través del cos humà, principalment femení.

Des de 1987 fins a 2001 ha realitzat quinze exposicions individuals a Catalunya, Andorra i França. El 2018 destaca el cicle expositiu «Diàlegs», amb Isaac d’Aiguaviva, a la Fundació Fita de Girona.

Des de 2001 ha creat dinou escultures d’obra pública monumental (bronze i ferro) per a diversos municipis catalans i Eivissa. També ha creat obres d’encàrrec particular en terra cuita i bronze i ha impartit docència artística en escoles d’art de diversos municipis gironins.

Imatge Josep Matés Porcel

Josep Matés Porcel

Josep Matés neix a Fonteta. Cursa dos anys de delineant a formació professional i ho deixa per buscar alguna cosa que l’apassioni. Ho troba a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà. La ceràmica li canvia la vida. Terrisser de professió, experimenta amb tot el que la ceràmica i la terrissa li ofereixen, també en la vessant artística. Si bé sempre hi ha participat per iniciativa d’altres, en gaudeix, i el que el mou és difondre els valors del seu ofici: destresa, respecte pels recursos naturals, sentiment a l’hora de produir una peça.

La primera experiència artística la va viure amb el col·lectiu Meme Detrás. Després, amb un altre terrisser, en Marcos, va associar-se a Fang i Fetge i van decidir fer de la seva feina un espectacle amb una performance en què tornejaven una peça. També va participar al Festival de Land Art de la Bandeira, del 2007 al 2009, amb el seu company de professió, Carlets, presentant l’obra Farol de la Bandeira. Finalment, ha participat en la iniciativa Fang Cuit, un festival de ceràmica promogut per la mateixa Escola de Ceràmica de la Bisbal.

Imatge Josep Vilallonga Anglada

Josep Vilallonga Anglada

És llicenciat en arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i fotògraf autodidacte. Es defineix com un voyeur que va sempre amb la càmera a coll, observa allò que passa al seu voltant i capta aquell moment únic i irrepetible que, per una raó o altra, li sembla interessant. Li agrada pensar que les seves fotografies són fruit d’una mirada pròpia sobre la realitat, que ajuden a entendre el món i la vida i que donen peu a la reflexió.

Ha treballat temes humans com ara El Divendres Sant a Girona, L’escola de boxa Rafael Trejo de l’Havana, Rabat, Escenes, El Cassà City, De museus per NY i Boston, Persones humanes, etc. La major part d’aquests treballs han estat exposats a diferents galeries, com ara a la sala dels Amics del Museu d’Art de Girona, a Can Trinxeria de Cassà de la Selva, al Castell de la Bisbal, a la Galeria de la Fundació Vila Casas de Palafrugell, a la Casa de Cultura, a la Biennal Mirades de Torroella de Montgrí, a Ca la Pruna de Pals, a la Salle Caves Voutées de l'Abadia de Neumünster de Luxemburg, etc.

Imatge Lola Barranco Cascón

Lola Barranco Cascón

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, ​​amplia la seva formació a Urbino i altres llocs d’Itàlia, Nova York, Londres, Sargadelos i la Bisbal, entre d’altres. Treballa en diverses vessants artístiques i en els seus treballs sempre s'observa un interès per la natura. La matèria, les petjades i els rastres són elements recurrents en la seva obra, a més d'una construcció espacial personal. L’aigua, la vegetació, la fauna, adquireixen un paper protagonista en diverses sèries presentades en exposicions personals i col·lectives. Ja com a estudiant comença a compatibilitzar la docència amb la pràctica artística. Encara que resideix principalment al Baix Empordà, ha viscut llargues temporades a Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Anglaterra, el Marroc i França, on ha presentat diverses exposicions. Entre les més recents, «Amore, Amore», una instal·lació a l’Arteca, a Palafrugell (2020); «Contrastos», de pintura, tècniques mixtes sobre paper i ceràmiques al Castell de la Bisbal (2019), «Fluvial», amb xilografies i fotogravats a la sala dels Amics del Museu d’Art de Girona (2019); «Rabat», a Can Trinxeria de Cassà de la Selva, Ca la Pruna de Pals i La Galeria de Palafrugell (2017-2018).

Imatge Joan Farré

Joan Farré

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Joan Oms

Joan Oms

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Dani Vilana

Dani Vilana

És jardiner-paisatgista; format a:


EMJP, Grasse 1998
Escola Rubió i Tudurí, Barcelona 1996
EAAOA Llotja, Barcelona 1996


Crea jardins, ordena plantes, pedres i altres materials a la seva manera, intentant crear harmonia amb l’entorn. Li agrada veure evolucionar els seus jardins i aprendre la manera de fer dels vegetals seleccionats. Però no sempre hi ha la sort de crear amb llibertat; hi ha molts condicionants funcionals, legislatius, econòmics, de manteniment... En canvi el land art li dona aquesta possibilitat de fer sense normes, de dialogar amb l’espai sense intermediaris i poder entendre’s millor. Li agrada jugar amb els materials que troba en el lloc, sense importar-li l’origen o la naturalesa; no li agrada importar d’altres paisatges.

Ha participat en diversos festivals internacionals d’art natura.


Sorrento, Itàlia 2005
Astigarraga, Euskadi 2006
Grindelwald, Suïssa 2009
Opole, Polònia 2012


Quan ho necessita, també fa obra pictòrica i escultòrica.

Imatge Mar Serinyà Gou

Mar Serinyà Gou

Artista, investigadora i curadora. Doctora en belles arts, va cursar el Màster de creació artística a la Universitat de Barcelona.

S’ha format en l’especialitat de cant pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Com a artista ha realitzat diverses exposicions i performances en l’àmbit nacional i internacional. Actualment treballa com a curadora de les exposicions d’art contemporani del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i codirigeix el cicle d'art: «Lúcid».

Imatge Rita  Andreu Vaquer

Rita Andreu Vaquer

És llicenciada en història de l'art per la Universitat de Girona i té el Màster en comunicació i crítica d'art per la Fundació UdG. Completa la seva formació amb estudis de producció i realització audiovisual a l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia de Salt.

Entén la pràctica artística com una eina vàlida per a la construcció de coneixement crític, i les seves maneres de fer com a actes de resistència que s'escapen de les lògiques temporals i utilitaristes del nostre sistema. La voluntat de tots els seus projectes és sempre la mateixa: traslladar als altres i compartir-hi allò que mobilitza en ella el fer artístic.

Imatge Olga  Taravilla Baquero

Olga Taravilla Baquero

Nascuda a Reus el 1970, és graduada en pintura i escultura per l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. És llicenciada en història de l’art i té el Màster en recerca en humanitats per la Universitat de Girona.

Camina amb la convicció que el que la conforma com a persona són els dubtes. Això la porta a formular-se preguntes, a caminar com una funambulista entre disciplines, lletres i formes, colors i volums, entre el passat i la contemporaneïtat. Gira, regira i hi torna.

El seu focus està centrat en la recerca constant de com pot, a més a més, comunicar-ho. Així neixen els projectes d’investigació històrica i mediació artística, els treballs en comunitat, els mapes per on caminar, les hibridacions una vegada darrere l’altra.

Imatge Alfons Plujà

Alfons Plujà

Va néixer a Castellfollit de la Roca el 1974 i va cursar enginyeria tècnica agrícola.

Al mateix temps que les larves van començar a menjar-se l’alzinar gairebé mil·lenari, al mateix moment que aquesta obra, va començar la història de l’artista. La primera exposició va ser «Sentiments de pedra», l’any 2008.

Podem dir que l’art està unit de manera intrínseca a la seva genètica. Dibuixant de professió i escultor de passió, és difícil discernir quina n’és causa i quina n’és conseqüència.

Com a inici de trajecte, algunes picades; moltes, de fet. Moltes per feina, per encàrrec, d’altres per desig, per necessitat d’expressar i, sense saber-ho, punt de partida de la seva vida d’artista. La pedra, com a font inicial, donaria pas a molts altres materials: el marbre, la fusta i l’acer; tots, però, actuant com un llenç a partir del qual començar una història. I és així com li agrada definir la seva obra. No sap com definir-se ni quina etiqueta li escau. Simplement, el seu treball és l’expressió d’allò que el mou a cada moment i, com en qualsevol història, hi ha moments dolços i amargs, i així queda reflectit en les seves creacions. Quins elements tenen en comú? L’expressió de formes, el minimalisme, la senzillesa, l’essència i, sobretot, l’ànima.

Imatge Jordi González Castelló

Jordi González Castelló

Nascut a Barcelona el 1975. És llicenciat en Arts i Humanitats, i ha cursat màster i doctorat en Filosofia. A més, també ha estudiat Il·lustració a La Massana i Direcció a l’Acadèmia de Cinema de Varsòvia.

Des de mitjans dels anys 90, ha realitzat pintura, gravat i dibuix d’una forma poc convencional, centrant-se sobretot en la representació icònica i científica del cos humà. Des del 2015, però, s’ha decantat per un treball més antropològic i metafísic amb instal·lacions, escultures i intervencions a la natura amb una estètica propera al wabi-sabi. Les peces que realitza són respectuoses amb el medi ambient i volen posar de relleu la relació ancestral que tenim com a espècie amb nosaltres mateixos i amb la natura. 

Ha exposat més d’una dotzena de cops, tant a Catalunya, com a l’estranger. Ha participat tres cops a la Biennal de Land Art d’Andorra, així com també a Els Ports: Natura i Art, Efímera (CACiS), Olivertart, entre d’altres, i ha residit al CAN de Farrera.

Ha sigut docent en diferents universitats barcelonines i ha realitzat nombrosos tallers amb joves i infants. A més, escriu habitualment assaig i poesia.

Imatge Xevi Bayona

Xevi Bayona

De petit va estudiar a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Ha estudiat arquitectura a Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a la Facultat d’Arquitectura de la Universidade do Porto (Portugal). És arquitecte per l’ETSAB amb el PFC de la Biblioteca-Ludoteca a Espinho (Portugal). És postgrau de paisatgisme (ETSAB) i màster en teoria i pràctica del projecte arquitectònic (ETSAB) amb la tesina «La Girona dels carrers-escala». Des del 2008, exerceix de professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona i al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava.

Ha guanyat diversos premis, entre els quals tres premis FAD; diversos projectes seus han estat finalistes i seleccionats, i ha rebut premis i mencions d’arquitectura a les comarques de Girona. Va guanyar el concurs Changing Tracks, un projecte europeu per realitzar tres instal·lacions a Catalunya, Anglaterra i Irlanda.

Des del 2017 col·labora en projectes amb Àlex Posada a MID Studio. Entre les obres civils realitzades hi ha la rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, així com obres d’arquitectura habitacional. Ha impartit conferències i tallers, i ha realitzat intervencions efímeres a diverses ciutats europees.

És, des dels seus inicis, director artístic del Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia, d’Olot.

Bayona Studio és el seu taller i estudi, al centre de la ciutat d’Olot, on treballa amb l’experimentació i l’assaig com a mètode, la crítica com a aprenentatge, les emocions com a eina, la interpretació i el respecte de l’entorn social, físic i cultural, i la il·lusió i la recerca intensa com a combustible. Tot a cavall de l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, el paisatge, les instal·lacions efímeres i les escultures lumíniques, una barreja de disciplines que es retroalimenten i es complementen les unes amb les altres.

Imatge Akunzo

Akunzo

El treball d’Akunzo (Karola Pezarro i Aris de Bakker) consisteix principalment en projectes efímers, específics per a cada lloc, en els quals s’utilitzen materials naturals.


Els projectes d’Akunzo tenen un fort compromís amb el medi ambient. Són una reflexió sobre el lloc o la història del lloc, o tenen a veure amb la preocupació pel futur del planeta. Akunzo sol utilitzar materials naturals dels voltants del lloc com ara terra, branques, petxines o llavors i afegeixen elements no naturals relacionats amb el tema de l'obra.


Les obres d'art sovint demostren ser una fita i, en alguns casos, els visitants poden entrar a l'obra.


Les experiències dels observadors són importants per a Akunzo, entre d'altres, perquè els visitants tinguin una nova visió del seu entorn i puguin donar-li el seu propi significat i potser ser més conscients de la seva relació amb el paisatge.

Imatge Sergi Quiñonero

Sergi Quiñonero

Barcelona, 1968. Llicenciat en Psicologia i Educació social. Estudis en dibuix i pintura, instal·lació i poesia visual. Actiu com a artista des de 1993.

Durant els anys 2011, 2012 i 2019 ha portat la direcció de “Poblet. Natura i Art” (PNIN Poblet). Des del 2016 porta la direcció de “Els Ports. Natura i Art” (PN dels Ports). Des del curs 2017-18 exerceix com a professor d'Educació Visual i Plàstica a la Facultat de Psicologia i Ciències de l'Educació (Universitat Rovira i Virgili). 

Utilitza el marc i els materials de la natura, per reflectir la relació entre l'ésser humà l'entorn. Proposa una estètica que troba poesia en allò pobre, auster i humil. Utilitza recursos formals i tecnològics senzills i econòmics. L'ètica i l'ecològica estan presents en el seu treball.

Ha participat en diferents exposicions i festivals com ara:


2020. Cosmologies. OliverArt 2020. CCOC. La Granadella, Lleida.
2019-2020. “Allà dalt trobaràs la resposta al problema del canvi climàtic”. Aula d'Art. CRAI. URV. Tarragona.
2019. Punts suspensius... OliverArt 2019. CCOC. La Granadella, Lleida.
2017. Efímera 2017. Mostra d'Art Efímer. CACIS-El Forn de la Calç. Calders, Barcelona.
2017. 38 Premi Julio Antonio d'Escultura. Biennal d'Art 2017. MAMT. Tarragona. Menció d'Honor.
2017. “1 m lineal”, “2 m2” i “3 m cubículos de cielo”. CAN Cerro Gallinero. Hoyocasero, Ávila.
2017. 2ª Biennal Andorra Land Art-ALA 2017. Ruta del Ferro. Llorts, Principat d'Andorra. 

Imatge Lourdes Ral

Lourdes Ral

Lourdes Ral (Barcelona, 1977) és llicenciada en història de l’Art, compta amb nombrosos tallers de ceràmica, enquadernació i pintura (Cercle Artístic de Sant Lluc).

Actualment, amb dedicació exclusiva a la pintura i la ceràmica, pinta interiors, petites converses, el silenci del tren, els diumenges d'hivern i les tardes llargues d'estiu. Treballa amb tècnica mixta, acrílics, tintes i aquarel·les sobre fusta. En ceràmica, el gres omple les creacions, amb experimentacions amb esmalts naturals. El seu lloc de creació és un taller a Llagostera. L’inspira el Morbihan, la Provence, la Charente Maritime, les Illes Balears i la costa que l’envolta. En els darrers anys està experimentant amb tintes vegetals i ceres amb pigments naturals, terres que troba en el seu paisatge.

Ha exposat a diverses galeries de Catalunya i en fires d’art. Al mateix temps, ha participat en exposicions a França (París, Aix en Provence i Marsella), Itàlia, Portugal, Àustria, Estats Units i Alemanya. Actualment, exposa la seva obra a la Galeria Art Dual de Girona i a l’Espai Cavallers de Lleida, i a Centreuropa. Les darreres exposicions de pintura han estat a Gouise, Strasbourg i Goviller a França; Nykoping (Suència) i Tavistock (Regne Unit). Les seves il·lustracions han aparegut en revistes i llibres, el darrer amb l’editorial Minis. Ha estat seleccionada en concursos, com el de la Sala Parès d’Art jove, el de recerca pictòrica de Salou i en llibres artístics, com el Human book de Barcelona o el Premi I libri mai visti a Russi (Itàlia). Va participar en un programa de residències artístiques, a Bréhemont (França).

Imatge Juli Sanjuan Palma

Juli Sanjuan Palma

Nascut a Figueres, és arquitecte, escenògraf i director d’art. Ha realitzat diverses instal·la­cions d’arquitectura efímera en diversos festivals de Catalunya. Al 2017, junt amb Clara Crous, creen una intervenció paisatgística a la platja d’Empuriabrava que els val una menció del Jurat en espais exteriors als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Giro­na. I al 2019 és becat per realitzar un workshop a la Quadriennal d’escenografia de Praga.

Com a escenògraf ha treballat en diversos projectes teatral estrenats al Teatre Jardí de Figueres, la sala Planeta de Girona i a l'Institut del Teatre i l’assessorament escènic de lec­tures dramatitzades al Palau de la Música Catalana i a Dau al Sec.

Com a ajudant d’esce­nografia ha col·laborat amb Enric Planas a “El preu” de Silvia Munt (El Grec, 2016), amb Josep Iglesias a “Vaselina” de Sergi Belbel (2019) i a “El buit” de Sergi Ots (Temporada Alta, 2016). Des del 2017 forma part de la cia. de teatre La Funcional Teatre de Figueres.

Com a director d’art ha treballat pel festival Inspira, Agitart, White Summer i Cruïlla. Al 2019 comissaria l’exposició dels Premis d’Arquitectura del COAC Girona. Al 2020 realitza la direcció d’art del live “La Gran Onada a Empúries” dels Sopa de Cabra dirigit per Pol Fuentes. I al 2021 crea la cavalcada de Reis de Cassà de la Selva.

Actualment és professor del departament d’ensenyament de Catalunya. Al 2019 tutoritza el projecte “In crescendo” per Llum BCN de l’escola EASD Deià de Barcelona.

Imatge Beatriz Aísa

Beatriz Aísa

Geógrafa por la Universidad Autónoma de Madrid en 2002. Como fotógrafa se ha formado de manera continuada desde 2004 en escuelas de Madrid y Buenos Aires, así como en talleres de autor y de creación con fotógrafos contemporáneos y artistas visuales.

Especialmente interesada en la conformación del imaginario del Pirineo, su trabajo gira entorno a las relaciones entre paisaje, cartografía, e imágenes de este territorio. Su proceso creativo se basa en un método de búsqueda, hecho de idas y venidas entre intuición y reflexión entorno al archivo documental de geógrafos, científicos y viajeros, y la exploración de los espacios, reuniendo ciencia y arte. La observación y el caminar forman parte del proceso. La materialidad de la fotografía es el centro de su interés plástico, mediante el uso de procesos fotográficos sin cámara, y la intervención de sus fotografías con otras técnicas como el bordado, o la realización de libros de artista e instalaciones.

Ha sido beneficiaria de la residencia de artistas transfronteriza de la AECT Espacio Portalet con el proyecto Autour du Midi. Cartografías del paisaje del Ossau, exponiendo en diferentes salas de ambos lados de la frontera, y siendo seleccionado el proyecto para el Festival BFOTO de Barbastro en 2018. Ese mismo año participa con Geograficidades en la Bienal de arte contemporáneo Huesca-Tarbes, expuesto en ambas ciudades y, de manera individual, en la Galería Espai 22 de Girona. En 2020 es invitada a participar en la residencia de Muretes de Arte, realizando una instalación hibridando óptica y piedra seca en Betorz (Huesca). Actualmente trabaja en la serie #desdeelpirineo, interviniendo con el bordado postales antiguas.

Imatge Valentí Miquel

Valentí Miquel

Valentí Miquel (Llagostera, 1969) és pintor i ceramista, comptant també amb tallers de ceràmica, restauració i pintura al tremp d’ou. El seu lloc de creació és el seu taller a Llagostera, que comparteix amb la Lourdes Ral. L’inspira el gres humit, les argiles dels seus paisatges, treballar les peces, modelar i veure créixer les obres seguint tot el procés.  Les seves ceràmiques s’han exposat darrerament a la Galeria d’Art Dual, i conjuntament amb la Lourdes Ral, escultures ceràmiques a Alemanya, Suïssa i Àustria. Una de les darreres exposicions, a la galeria Kras de Viena. Va participar en un programa de residències artístiques, a Bréhemont (França) juntament amb la Lourdes Ral. En ceràmica, el gres omple les creacions, amb experimentacions amb esmalts naturals.

Imatge Lucía Loren

Lucía Loren

Neix a Madrid l’any 1973 i és llicencia en belles arts per la Universidad Complutense de Madrid. Sota el binomi art i ecologia ha fet intervencions especifiques en nombrosos entorns naturals de l’Estat espanyol, Itàlia, Polònia, Suïssa, l’Argentina o el Sàhara Occidental. En totes aquestes intervencions utilitza elements del paisatge per fer petites variacions amb què reflexionar sobre el concepte mateix de paisatge cultural, tractant de visibilitzar possibles relacions d’equilibri entre la vida humana i la comunitat biòtica.

Ha presentat propostes plàstiques en centres d’art contemporani com CDAN, MUSAC, IVAM, CAB, ACVIC, Sala Tecla, Matadero, La Casa Encendida, Círculo de Bellas Artes, Estampa, Museo Contemporáneo Esteban Vicente, La Panera, Centro Cultural Montehermoso, Galería Estampa, Museo Provincial Bellas Artes de Tucumán, jardí botànic de Bogotà, Palacio del Quintanar, APgallery.

Diverses beques i premis li han permès participar en projectes d’investigació artística: beca Erasmus Accademia di Belle Arti, Bolonya, Itàlia (1997); beca Convenios Internacionales Facultad de Artes, Tucumán, l’Argentina (1999); residència artística Campo Adentro (2011); residència CACIS, Centre d’Art i Sostenibilitat, Catalunya (2014), i Supertrama, Entidad de Vivares, Càceres (2018), entre d’altres.

Imatge Alejandro López Vega

Alejandro López Vega

Nació en Bilbao en 1961 y se licenció en escultura por la universidad del País Vasco. Estudió en la escuela de artes plásticas de Deba y realizó una estancia en el laboratorio de escultura de Luigi Corsanini en Carrara (Italia) donde trabajó con Itto Kuetani. Se ha formado en la escuela de cerámica de Basauri y ha realizado estudios de ebanistería.

Trabajador artístico multidisciplinar, influenciado por la corriente constructivista, el arte povera, el arte urbano y sobre todo muy interesado por el arte en cualquiera de sus acepciones. Tiene una gran sensibilidad por la naturaleza y la temática social. Es uno de los impulsores del proyecto Azken Muga en Gipuzkoa y del proyecto Parque Esculturas de Meatzaldea en Bizkaia. Participó  junto a otros escultores en Landpartie Kulturelle (Wendland, Alemania) realizando una escultura efímera en el pueblo de Arnhem.

Proyectos realizados:
- Obra en colección particular familia Roses-Cotton, Mallorca.

- Parque de escultura Meatzalde Goikoa

- Escultura ambiental Azken Muga (Gipuzkoa)

- Exposición en Diahren (Alemania)

Obra al aire libre San Juan de Gaztelugatxe

- Escultura pública en Wendland (Alemania)

- Bilbograf (Bilbao)

 

Premios obtenidos:

- Premio Deba 1989

- Premio Bizkaiko Artea 1990

- Selección de escultura Vitoria-Gasteiz

Premio Ertibil 1996, 1999 y 2001

Beca Fundación BilbaoArte 2014

 

Exposiciones realizadas:

Exposición Kutxa Donostia 1988

Exposición BBK Bilbao1989

Exposición Vital Kutxa Vitoria- Gasteiz 1999

Exposición en Alcudia, Mallorca 2005

Exposición en Girona 2006

Exposición en galería 0+0, Valencia 2007

Exposición colectiva en D-Espacio, Bilbao 2008

Exposición Hotel Husa, Bilbao 2009

Exposición BilbaoArte 2014

Imatge Andrés Siri

Andrés Siri

És arquitecte per la Universitat de Buenos Aires i té el Màster en comunicació i crítica d'art per la Fundació UdG. Ha estat sempre vinculat a la docència a la Universitat de Buenos Aires o impartint tallers, treballant i produint festivals.

El desenvolupament de cada nou projecte artístic el permet investigar, experimentar i aprofundir continguts relacionant diferents disciplines. Territoris que es mouen entre art, arquitectura, fotografia, arqueologia o història. Aquests límits es desdibuixan amb l'únic propòsit de construïr una història que trobi la seva pròpia veu narrativa.

Treballs realitzats a Roma relacionats amb fets històrics com la segona guerra mundial, sobre els murs d'un aqueducte en l'extraradi, tenen en certa mesura, una similar resonància al barri de Les Pedreres de Girona. Projecte que actualment ha desenvolupat investigant la relació del paisatge, les fronteres físiques i els seus marges. L'immigració i els fets històrics, o elements referenciats en altres obres com són el temps i la memòria.

Imatge Azahara Cerezo

Azahara Cerezo

Celrà, Girona. 1988. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Arts Visuals i Multimèdia per la Universitat Politècnica de València. En la seva pràctica aborda les particularitats i contradiccions del territori, la dimensió física del qual és liquada per processos digitalitzadors d’abast global.

Ha realitzat residències artístiques al CAAM (Las Palmas de Gran Canaria), Hangar (Barcelona), Art3 (Valence, França), Col·legi d’Espanya (París), Villa Belleville (París), Casa de Velázquez (Madrid) o 1646 (La Haia, Holanda), entre d'altres. Ha exposat de forma individual al Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona) amb «Illes d’arena», al Centro de Arte La Regenta (Las Palmas de Gran Canaria) amb «Mapa de circunstancias» i a MAL (Sevilla) amb «Y en ese claroscuro surgen los monstruos». Ha participat a exposicions col·lectives nacionals i internacionals com «Juntos aparte» (Bienalsur. Cúcuta, Colòmbia), «Un món paral·lel» a l’Arts Santa Mònica (Barcelona), «We are as Gods…» a Nieuwe Vide (Haarlem, Holanda), «Provincia 53» al MUSAC (León) o «Espècies d’espais» al MACBA (Barcelona).

Imatge Maria Güell

Maria Güell

Girona 1970. Llicenciatura en escenografia per l'ESAD. L'any 2003 funda La Invisible Studio, com a plataforma per poder produir el seu propi treballen el disseny d'il.luminació.

El primer contacte professional de Maria Güell amb la il·luminació va tenir lloc a través del món de l'espectacle.

Posteriorment col·labora en diversos projectes d'arquitectura, instal·lacions lumíniques efímeres i il·luminació d'exposicions i museus. També acumula una llarga trajectòria en el món de la docència.

Destaquen els projectes següents:


Actualment directora artística del Festival LLumBCN, 2018-2021 Barcelona.
Va formar part de l'equip de comissariat del Festival LlumBCN, 2012-2018 Barcelona.
Codissneyadora del projecte Raval KM0, 2016-2021 Barcelona.
Il·luminació-instal·lació artística de nadal 2017 Mercat del Born CCM, 2016 - 2017 Barcelona. Finalista premis Fad 2017.
Il·luminació de paisatge, Parc de les Glòries, 2019 (inauguració) Barcelona.
Ha dirigit l'equip redactor Pla Director d'Enllumenat Públic de Barcelona, 2012 Barcelona.
Il·luminació arquitectural i museogràfica Museu Balenciaga, 2011 Guetaria, finalista premis Fad 2013.


 


És codirectora i docent, Màster "Projectar la llum" de la Fundació UPC 2009 -2020 Barcelona.
Postgrau Lighting Design, 2014-2021 Ciutat de Mèxic.
Imparteix classes a l'Escola de disseny Elisava, 2010- 2021 Barcelona.
Imparteix classes a l'Escola de disseny Eina.

Imatge Pep Ramis

Pep Ramis

Manacor 1962. Neix a Mallorca en el si d'una família on la música i la pintura estan molt presents. Al llarg de la seva formació estudia violoncel, titelles i veu. Des de la infància, el dibuix forma part del seu imaginari quotidià. El seu interès per l'escena neix el 1985, en descobrir-hi un lloc de confluència de totes les seves experiències anteriors, amb el cos com a eix vertebrador. El 1989 forma amb María Muñoz el grup de creació Mal Pelo, en el qual desenvolupa la seva faceta de constructor d’escenografies i espais instal·latius. Actualment és director d'escena, ballarí-actor i codirector del centre de creació L'animal a l'esquena a Celrà, Girona.

Pep Ramis és un artista eclèctic i ha treballat en diferents llenguatges i disciplines, entre elles la música, el dibuix, la escultura, instal·lacions, la escenografia i sobretot la direcció i interpretació en escena. La col·laboració amb altres creadors durant molts anys (John Berger, Erri de Luca, Steve Paxton o Lisa Nelson, entre molts altres) ha sigut part important del seu aprenentatge i la seva visió sobre els processos artístics es veu condicionada per aquestes experiències d’hibridació i contaminació mutua.

Amb el grup de creació Mal pelo han girat arreu del mon, i la seva obra instal·lativa s’ha pogut veure en diferents exposicions a Barcelona, Girona, Cadis, Marsella. També han publicat tres llibres sobre el treball escènic del grup. Mal Pelo ha rebut diferents premis, entre ells el Premio Nacional de Danza del Ministerio de Cultura, Premi Nacional de Dansa de Catalunya, Premi a millor espectacles atorgat per l’Apdc, Premi Ciutat de Barcelona.

Imatge Louise Sudell

Louise Sudell

Neix a Londres, el 1960, i es llicencia en escultura a Canterbury (Anglaterra), el 1983. Va cursar un màster en escultura a Chelsea, el 1985 i un altre a Ateliers 63 (Holanda) el 1986.

La seva obra artística és multidisciplinar: instal·lacions, escultures, fotografies, videos i llibres. Les seves influències provenen de l’Assemblage i l’Ars Povera. Els materials que utilitza freqüentment a la seva obra són vidre, metall, teixits, cera, goma i pedra. 

La seva obra artística és multidisciplinar: instal·lacions, escultures, fotografies, videos i llibres. Les seves influències provenen de l’Assemblage i l’Ars Povera. Els materials que utilitza freqüentment a la seva obra són vidre, metall, teixits, cera, goma i pedra.

 

Exposicions individuals:

Holanda de 1990 - 1995 :

Galerie Zonder Titel - Amsterdam. Picaron Editions Galerie - Amsterdam. Haags Centrum voor Actuele Kunst - Den Haag. Het Archief - Den Haag. Gemeente Museum - Aarhem.

Museum of Installation, Londres, 1994 y 1999.

Galería Box 23, Barcelona, 1999 y 2001.

JIM Contemporani Galeria, Barcelona, 2014.

Casa de la Dona, Barcelona, 2018 - 2019

 

Exposicions col·lectives:

Holanda 1990 - 1995 :

Picaron Editions Galerie - Amsterdam.

Stederlijk Museum de Lakenhal - Leiden.

Amelisweerd - Utrecht.

Technische Universiteit - Delft.

W139 - Amsterdam.

Tetterode - Amsterdam.

 

Espanya 1995 - 2020:

Centro Atlántico de Arte Moderno - Las Palmas de Gran Canaria.

Galería Antonio de Barnola - Barcelona.

Palau Portaferrissa - Barcelona.

Círculo de Bellas Artes - Madrid.

Koldo Mitxelena - San Sebastián.

Ars Santa Mònica - Barcelona.

Sala Armarica - Vitoria.

Galería Metropolitana - Barcelona.

La Scala Showroom - Sant Marti Vell. Girona.

Casa de la Dona - Barcelona.

 

Festivals :

Festival of International Art - La Bisbal d´Empordà (2003 - 2006).

Festival of Contemporary Art - Madremanya (2008 - 2010).

Imatge Clara Riera

Clara Riera

Nascuda a Cassà de la Selva l’estiu del 1982, és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des de 2008. Des dels inicis exerceix des del seu propi estudi: CREA (@crearquitectura), des d’on pretén una arquitectura que es regeix per criteris de coherencia, de sostenibilitat i de respecte a l’entorn i a l’usuari.

L’equip ha completat projectes d’edificació consolidant-se en l’àmbit privat però també amb col.laboracions en l’àmbit públic com el projecte pel Centre d’Arts Escèniques de Cassà de la Selva, la pavimentació del Cementiri de Darnius o una casa rural al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Des dels inicis ha combinat la pràctica professional amb la participació en festivals d’arquitectura efímera, resultant-ne muntatges temporals que han estat premiats en diferents ocasions pels Premis d’Arquitectura de les Comarques

 i els Premis Nacionals d’Arquitectura Efímera. De la seva trajectòria destaca el muntatge “SOTA UNA COL”, essent l’artista convidada del Festival LLUÈRNIA 2016 o “MARE NOSTRUM”, guanyador de la primera edició del Festival Insòlit de Palma de Mallorca.

Actualment CREA desenvolupa la seva activitat des del Molí de Domeny, un espai en un entorn natural que acull l’estudi i que vol motivar la interacció entre inquietuds constructives que fan ús de la CREATIVITAT per resoldre-les.

Imatge Teresa Abad

Teresa Abad

Teresa Abad Carlés nace en la ciudad de Zaragoza en 1965 donde cursa los primeros años de la licenciatura en Geografía e Historia que termina en la UNED en 1990. A partir de ese momento compagina el trabajo en la docencia con el aprendizaje de forma autodidacta en idiomas y en diversas disciplinas artísticas (dibujo, pintura, grabado, cerámica, talla de madera, costura).  Tras un período extenso dedicada a la pintura, poco a poco su obra se abre a la experimentación con materiales, surgiendo las tres dimensiones y las instalaciones.  Sin embargo es a partir de 2011 cuando su trabajo cobra la forma que tiene ahora, de mirada lenta, factura ecológica, con los materiales que le brinda el campo oscense en el que habita.  Empezó trabajando con madera, lana y cera de abejas.  Pero fue una exposición de Christiane Löhr en el CDAN de Huesca lo que la animó a salir del armario estético y dedicarse también al trabajo delicado con las semillas.

  Sus trabajos le han permitido viajar para participar en diversas convocatorias.  Así, a una temprana exposición de pintura en 1991 en el Liceo español de París, han seguido diversas exposiciones, tanto individuales como colectivas, en Aragón, Cataluña, la Rioja y País Vasco.  Sus trabajos han podido verse en el Certamen b#side the war, Treviso, Italia, 2019, con una instalación con humus, nidos y sal; o el Festival de arte Bewegter Wind, Hessen, 2010, con una instalación de lana en los bosques alemanes. Es en este país donde ha obtenido sendas becas (2006 y 2011) para realizar cursos de arte en su capital, Berlín. En el 2018 gana el premio para artes plásticas Trazos de Igualdad, Zaragoza, con una obra realizada con cera y raíces.

Imatge Franc Aleu

Franc Aleu

Nascut a Barcelona el 1966, té una àmplia trajectòria com a creador d’escenografies de llum, i les últimes dècades ha destacat per haver integrat la seva proposta visual en els formats més diversos i avançats.

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en l’apartat d’audiovisual per «l’impacte de les creacions visuals, que fan de l’experiència escènica un espai emocional singular i únic».

A través de la seva videografia escènica i els efectes visuals, juntament amb La Fura dels Baus, entre altres, ha captivat espectadors de teatre, dansa i òpera. D’òperes estrenades als teatres i òperes més importants del món, com el Gran Teatre de Liceu de Barcelona, la Scala de Milà, La Monnaie de Brussel·les, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Maggio de Florència i la Wiener Taschenoper de Viena, entre altres. Això li ha permès treballar amb els directors d’orquestra més prestigiosos: Zubin Mehta, Valerij Gergiev, Lorin Maazel, Josep Pons o Kirill Petrenko.

L’eclecticisme que caracteritza la seva obra fa que abasti altres disciplines creatives, com ara les projeccions audiovisuals sobre façanes d’edificis emblemàtics (videomapatges a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya, Taiwan, etc.), així com la comunicació, el disseny, la conceptualització, la direcció d’esdeveniments de tota mena i el disseny arquitectònic de pavellons expositius. L’Exposició Internacional de Saragossa 2008 és un exemple d’aquesta última faceta de l’artista, que a més de dissenyar l’edifici expositiu Agua Extrema, va dissenyar, conceptualitzar i dirigir tots els continguts expositius d’aquest pavelló i una pel·lícula dome per al pavelló d’Espanya.

La col·laboració amb grans mestres de la gastronomia com els germans Roca i el grup de comunicació Mediapro li ha permès desenvolupar la seva vocació d’«artista total», unint totes les disciplines de l’art en un mateix espectacle. El caràcter visionari de l’òpera gastronòmica El somni (2014), documentada en el llargmetratge del mateix títol dirigit pel mateix Aleu, ha estat considerada una de les obres d’art efímer més grans realitzades en aquest continent.

L’estrena com a director escènic amb Turandot al Liceu de Barcelona ha estat un gran èxit de crítica, amb rècord d’assistència i de visionament en línia en el canal Art, i ha rebut el Premi Òpera XXI a la millor producció.

Actualment investiga en la creació de mons artístics paral·lels en entorns de realitat virtual i en nous projectes escènics.

Imatge Paula Bruna

Paula Bruna

Paula Bruna (Barcelona, ​​1978) és doctora en belles arts per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre art i ecologia política i màster en ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la seva doble perspectiva com a ambientòloga i artista, Paula Bruna utilitza la investigació artística com una forma de coneixement en què s’hibriden diferents disciplines. En els darrers anys, investiga sobre aproximacions a realitats no humanes mitjançant una combinació de base científica, ficció especulativa i pràctica artística, en projectes com «El Plantoceno» o «The Other Residents». La seva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents de l’antropocentrisme actual té efectes en la consciència ecològica i amplia la gamma de possibles formes de convivència.

Els resultats de la seva investigació artística han estat presentats a diversos congressos, publicacions, tallers sobre art i ecologia, exposicions, en llocs com el Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo (MEIAC), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Arts Santa Mònica, Can Felipa, SWAB Barcelona Art Fair, Kunstraum Lakeside… També ha participat en festivals com ara Festus de Torelló, Bianyal, ExAbrupto, Aplec Saó, Proyector, International Videoart Festival… El seu treball ha comptat amb el suport de diverses beques per a la recerca artística (Guasch Coranty 2018-2019, La Escocesa 2019, OSIC - Generalitat de Catalunya 2020). Ha realitzat residències artístiques a Can Farrera (2017), Hangar (Barcelona ​​2017-2020), Cultivamos Cultura (Portugal 2021), i actualment és artista resident a la fàbrica de creació La Escocesa (Barcelona).

Imatge Idoia Lizeaga

Idoia Lizeaga

Artesana joiera i mestra florista, inicialment va estudiar belles arts (Leioa, País Basc) i es va especialitzar en oficis artesanals com l’art floral i la joieria (Barcelona i Sant Sebastià), buscant un llenguatge propi que posés en valor els materials naturals i l’entorn del qual procedeixen. Aquest llenguatge multidisciplinari, en el qual la naturalesa i la relació de l’ésser humà amb ella és un tema recurrent, el desenvolupa en tots els seus projectes personals, tant en les col·leccions de joies com en les intervencions en l’espai i en les experiències lúdiques que dissenya.

Col·labora assíduament amb institucions i associacions per acostar la naturalesa a la cultura i posar-la en el centre d’interès. Ha participat en nombrosos festivals internacionals d’art natura (land art): a Sorrento i Pordenone (Itàlia), a Grindelwald (Suïssa), i a Girona, en diverses edicions de Temps de Flors.

Comparteix habitualment els seus coneixements en art floral en diverses escoles de formació professional reglada i en tallers d’oci en el seu estudi d’Errenteria. Forma part del projecte Artisau Auzoa (‘barri de l’artesania’) d’aquesta localitat, on dinamitza i dissenya estratègies que serveixin per reunir i atreure artistes a l’entorn de la naturalesa.

Imatge Mònica Campdepadrós

Mònica Campdepadrós

Nascuda a Barcelona, resideix al paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà.

Transitant entre disciplines com l’escultura, obres amb objecte trobat i les instal·lacions a la natura i a l’espai públic, es qüestiona sobre aspectes existencials, socials i estructurals, i també sobre la relació amb l’entorn i la natura, per aprofundir en el coneixement del món i l’autoconeixement, la consciència i l’espiritualitat.

Des del 2011 ha realitzat nou exposicions individuals i multitud de projectes col·lectius en certàmens, galeries i museus. Ha estat guanyadora d’una  menció d’art FAD 2021 (premis FAD d’art), la beca Bòlit Residència Creativa 2020 amb «De la terra a la terra? [Humanitat en transició]», una beca Baldiri Reixach 2019 de la Fundació Carulla pel projecte «Re/Animar» i una beca Agita a la creació 2016 amb «Cadiretes».

Ha participat amb instal·lacions efímeres en festivals com MAU a l’Espai d’Arts Roca Umbert de Granollers, amb una beca Transefímers de la Xarxa Transversal; Microscopies, al Parc del Secà de Manresa; el Dia Internacional de l’Art al Museu d’Art de Girona i al Museu d’Història de Girona, i les Trobades d’Art i Natura: Líquens, organitzades per CACIS, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de Calç (Calders).

Algunes exposicions individuals s’han focalitzat en la relació de l’ésser humà amb la natura –com «Trobar-se [in Natura]» a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt el 2020, o «Re/Animar» a la galeria Lola Ventós de Figueres el 2018–, i les n’ha sorgit un projecte educatiu multidisciplinari que es porta a terme en diversos instituts d’educació secundària.

Imatge Jofre Sebastian

Jofre Sebastian

Tot i ser fill de Barcelona, sempre ha viscut a cavall entre aquesta ciutat i Vilopriu fins a posar-hi residència fixa. Aquesta situació el va condicionar durant els seus anys a la Facultat de Belles Arts en la seva obra artística i en la recerca de la seva tesi doctoral, en què busca sempre referències a l’entorn més immediat: el paisatge empordanès i la relació d’un territori que en molts casos, tot i ser aparentment verge, ha estat manipulat per l’ésser humà. Ha assistit a diversos tallers i seminaris sobre paisatge arreu d’Espanya, ha publicat en revistes de geografia i ha participat en taules rodones, fent sempre referència a la petja humana en l’entorn natural.

Tota la seva obra, tant d’estudi com d’intervenció pública, té una estètica pròpia, però acompanyada d’una crítica a la societat contemporània i a la relació amb l’entorn que l’alberga i que molt sovint malmet en ignorar-lo. Aquest fet l’ha portat a fer exposicions arreu d’Europa, els Estats Units i el Canadà. Actualment compagina el seu treball artístic amb la docència.

Imatge Pep Aymerich

Pep Aymerich

Es va iniciar en el món de l’art durant els anys vuitanta a l’Estudi d’Art Fita de Girona i ha continuat treballant de manera autodidacta experimentant amb diferents disciplines artístiques com la performance, el videoart, l’escultura, l’escultura pública, la instal·lació i últimament també l’escenografia.

De la recerca contínua en el coneixement espiritual de l’ésser humà, en resulta una empremta de caràcter introspectiu que és comuna al llarg de la seva obra i trajectòria. El coneixement profund que té de materials com la fusta, la cera i la pedra li donen autoritat per poder posar-los al servei de la creació de l’obra. En totes les seves creacions s’albira una profunda necessitat de transcendència, un qüestionament constant sobre el conflicte de l’home davant la fragilitat de la seva existència.

Des del 1986 ha fet diverses accions i performances a Girona, Barcelona, Madrid, França i Londres. També ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives i, en aquests darrers anys, està treballant en el projecte «El jo i l’altre». També ha fet escenografies per a diferents companyies teatrals i de dansa (Mal Pelo). Actualment està desenvolupant «Cadira», un projecte on fusiona art i ofici, i també El lloc? De ser nosaltres, una acció escènica a partir de la rèplica exacta en fusta del seu cos i el de la seva filla Sira en forma de marionetes articulades.

Imatge Camille Santacreu

Camille Santacreu

Tolosa, 1982, viu i treballa a Perpinyà.


Llicenciada pel Conservatori Regional de Música i Belles Arts de Perpinyà, Camille Santacreu es va investir després dels seus estudis en la realització de projectes expositius orientats a la difusió de la creació contemporània a la Catalunya francesa amb l'associació adheap mentre ensenyava belles arts a Perpinyà durant diversos anys. . Des de llavors, ha seguit un camí multidisciplinari entre la pràctica personal i els projectes col·laboratius. Membre actiu de l'associació parisenca de creació jove i de l'espai dirigit per l'artista La hut Georgina de Marsella, va crear la residència d'investigació experimental La Cave de Perpinyà, el documental de la qual recorrent l'experiència es va projectar l'estiu passat al festival filaf de Perpinyà.
Actualment, la seva obra es pot veure a la Friche Belle de Mai de Marsella en el marc de l'exposició col·lectiva Murmurations així com al setembre a París a l'Espace Niemeyer amb l'exposició La langue des oiseaux organitzada per Jeune création. La tardor vinent estarà en residència a Fes i després a l'atles marroquí com a part d'un projecte de cooperació mediterrània per a la recerca i l'escriptura sobre la qüestió d'"allà".

Imatge Xevi Bayona

Xevi Bayona

De petit va estudiar a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Ha estudiat arquitectura a Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a la Facultat d’Arquitectura de la Universidade do Porto (Portugal). És arquitecte per l’ETSAB amb el PFC de la Biblioteca-Ludoteca a Espinho (Portugal). És postgrau de paisatgisme (ETSAB) i màster en teoria i pràctica del projecte arquitectònic (ETSAB) amb la tesina «La Girona dels carrers-escala». Des del 2008, exerceix de professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona i al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava.

Ha guanyat diversos premis, entre els quals tres premis FAD; diversos projectes seus han estat finalistes i seleccionats, i ha rebut premis i mencions d’arquitectura a les comarques de Girona. Va guanyar el concurs Changing Tracks, un projecte europeu per realitzar tres instal·lacions a Catalunya, Anglaterra i Irlanda.

Des del 2017 col·labora en projectes amb Àlex Posada a MID Studio. Entre les obres civils realitzades hi ha la rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, així com obres d’arquitectura habitacional. Ha impartit conferències i tallers, i ha realitzat intervencions efímeres a diverses ciutats europees.

És, des dels seus inicis, director artístic del Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia, d’Olot.

Bayona Studio és el seu taller i estudi, al centre de la ciutat d’Olot, on treballa amb l’experimentació i l’assaig com a mètode, la crítica com a aprenentatge, les emocions com a eina, la interpretació i el respecte de l’entorn social, físic i cultural, i la il·lusió i la recerca intensa com a combustible. Tot a cavall de l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, el paisatge, les instal·lacions efímeres i les escultures lumíniques, una barreja de disciplines que es retroalimenten i es complementen les unes amb les altres.

Imatge Núria Rion

Núria Rion

Nascuda a la Canonja el 1976, resideix a Sarral (la Conca de Barberà). És llicenciada en belles arts.

La seva formació parteix de la pintura, però ha ampliat estudis en l’àmbit del gravat i l’estampació. Es fa difícil emmarcar la seva pràctica en una única disciplina, ja que habitualment utilitza el dibuix, la pintura, la fotografia i tota mena de materials per registrar l’entorn en el qual treballa.

La memòria i la construcció de la identitat, tant individual com col·lectiva, són conceptes a l’entorn dels quals es desenvolupa el seu treball, en el qual són molt importants el contacte directe amb l’entorn i la transformació del procés creatiu en experiència. Es planteja la seva feina com una manera de conèixer i de relacionar-se amb el que l’envolta. Per aquest motiu, sovint els seus treballs es nodreixen de petites accions que transcorren en el temps, ja sigui sobre la superfície d’una fusta, un paper o una pedra, o a l’entorn.

Recentment ha participat en el Festival Errant, i el seu treball més recent l’ha presentat al Mèdol Centre d’Art i al Museu de la Vida Rural. També ha exposat a la Torre Vella de Salou, la galeria L&B de Barcelona, el centre d’art i cultura ARBAR, el FAD, la Fundació Reddis de Reus, el Centre d’Art Tecla Sala, The Grey Square, el Museu d’Art Modern de Tarragona, el Festival Embarrat, Can Felipa i el Centre de Lectura de Reus, entre d’altres.

Ha rebut el X Premi Salou de recerca pictòrica, anteriorment Premi Beca Carles Mani de l’Ajuntament de Tarragona, que es va presentar al Festival Internacional de Fotografia SCAN 2012, i una beca de formació de la Fundació Miró de Palma de Mallorca a l’espai Tentaciones de la fira Estampa de Madrid (2010), així com una beca de creació (2008) de la Generalitat de Catalunya.

Imatge Víctor Masferrer

Víctor Masferrer

«Les generacions que fem de frontissa entre el món analògic i el digital hem passat del paper al plasma, de la comunicació diferida a la immediata, de l’arbre com a estructura jeràrquica a la xarxa com a estructura no jeràrquica... La meva pràctica artística gravita en aquesta frontera. M’interessen les interseccions entre un i l’altre món.»

Víctor Masferrer va graduar-se en escultura a l’Escola Massana de Barcelona. És llicenciat en filosofia per la Universitat de Girona. Va finalitzar els estudis a la Università di Roma La Sapienza.

És professor consultor al Laboratori de Materialitat i al Taller d’Escultura i Pràctiques Espacials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Treballa en l‘àmbit de l‘escultura, la fotografia i el dibuix. Com a artista, desenvolupa des de fa anys una investigació relacionada amb la llum i els processos perceptius, lligats a les relacions que mantenim avui amb la imatge. Li interessen la natura de la forma i les formes de la natura, la relació que mantenim amb ella i amb l’entorn que ens rodeja. Investiga les relacions simbòliques que mantenim amb el món, amb la geometria i amb l’espai.

Ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals i ha estat premiat amb diverses beques. Ha mostrat el seu treball a La Capella (Barcelona), l’Espai d’Art Torre Muntadas (Barcelona), el Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona), el Museu d’Història i la Casa de Cultura de Girona, entre d’altres.

Ha realitzat residències a Itàlia i Salt (Rad-Art / Les Bernardes) i ha rebut beques com la d’Idensitat (Barcelona), Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona o el conjunt d’exposicions «Huoldeak» del Centro Huarte de Pamplona.

Imatge Gentz del Valle

Gentz del Valle

Va néixer a Lekeitio (Bizkaia) el 1957 i és doctora en belles arts.

La seva obra es planteja sobre diferents suports, com el dibuix, l’escultura, la fotografia o el vídeo, que articula com a instal·lacions. En el seu treball el tractament de l’espai és un aspecte que defineix el sentit que adquireixen les diferents imatges. Crea narratives sobre la base de la seva relació ambiental i planteja qüestions relatives als arquetips culturals femení/masculí, la relació amb la naturalesa i la correlació entre oposats, donant una rellevància especial a l’ús del dibuix com a forma primigènia d’expressió.

Ha publicat el llibre En ausencia del dibujo, basat en la seva tesi doctoral, en la qual es qüestiona la validesa del dibuix en l’art contemporani, així com diversos articles.

Les seves últimes exposicions individuals han estat: «Basati / Salvaje / Wild» al Museo de Navarra (2021-2022), a Pamplona; «Perséfone no habla» (Persefonek ez du hitz egiten) a la Sala Mentxu Gal (2019), a Irun; «Perspectiva (Fuera de lugar)», a KMK (2017), a Sant Sebastià; «Montaña interna» (Barruko Mendia) a la Galería Vanguardia (2013), a Bilbao; «Escuchar o entender el mapa» (Entzun edo Mapa Ulertu), exposició del cicle del projecte de recerca «Elaboració d’un camp d’imatges» a la Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV-EHU) (2012), a Bilbao.

Ha participat en exposicions al Museo Balenciaga (Getaria), Art Brussels, Art Cologne, La Neomudéjar (Madrid), Estampa (Madrid) i Museo de Bellas Artes de Bilbao, entre d’altres.

També ha impartit tallers i conferències entorn del dibuix i la seva problemàtica en diversos centres.

Imatge Francesc Guillamet

Francesc Guillamet

Va néixer a Figueres el 21 de setembre del 1956.

És un fotògraf català especialitzat en fotografia culinària, reconegut per haver fotografiat els 1.846 plats de l’etapa de Ferran Adrià al restaurant El Bulli, de la cala Montjoi, de Roses. També ha treballat a les cuines de Carme Ruscalleda, els germans Roca, Juan Mari Arzak, Xavi Sagristà i Toni Gerez, Sergi Arola, Fermí Puig o Nando Jubany, o a l’obrador de Paco Torreblanca. És autor de les fotos de totes les creacions de Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, tant al restaurant Compartir com al restaurant Disfrutar. També treballa amb Paco Pérez, del Miramar, de Llançà.

Ha il·lustrat diversos llibres sobre paisatges. Destaca la seva col·laboració amb Eduard Puig Vayreda sobre el paisatge del vi a l’Empordà.

Les seves fotografies mostren la influència de la pintura moderna contemporània. La profunda relació amb el món de l’art es concreta amb les exposicions que ha fet arreu del món. Les revistes especialitzades, gastronòmiques o de fotografia el consideren un referent en la fotografia gastronòmica mundial.

Francesc Guillamet es va iniciar en el món de la fotografia de la cuina al costat de Juli Soler i Ferran Adrià, al restaurant El Bulli.

Imatge SP25 Arquitectura

SP25 Arquitectura

David Oliva (Vic, 1974) i Elisenda Planas (Vic, 1974), arquitectes, són els socis fundadors de SP25 Arquitectura. Amb el despatx ubicat a Vic, són un equip especialitzat en el camp de la gestió i el desenvolupament de projectes tant d’obra nova com de rehabilitació, disseny i muntatge d’instal·lacions efímeres i mediació en processos participatius. Paral·lelament a l’activitat tècnica, han creat Estudi KRAFT, un espai formatiu de tallers infantils relacionats principalment amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció.

El treball conjunt de SP25 Arquitectura i Atelier 4 en el camp de l’arquitectura efímera  els ha portat a participar en festivals de renom nacionals i internacionals, com el Lluèrnia (Olot), A Cel Obert (Tortosa), Jardins de Llum (Manresa), Gau Zuria (Bilbao) i FAV (Montpeller).

Les obres més premiades han estat Origami Lava, Sablier i Hell, Sweet Hell. Entre d’altres, han estat finalistes i seleccionades als premis FAD, així com guardonades als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, als premis Emporia (Premios Nacionales de Arquitectura Efímera), als premis Transefímers MED, als [d]Arc Awards de Londres i al FAV (Festival des Architectures Vives) de Montpeller.

Imatge Atelier 4

Atelier 4

Anna Juncà (Banyoles, 1983), interiorista, el 2018 crea Atelier 4, situat al centre de Banyoles, un estudi professional especialitzat en projectes d’arquitectura d’interiors, projectes d’interiorisme per a habitatges i disseny d’espais comercials. Juntament amb el disseny i la producció d’instal·lacions efímeres, Atelier 4 és un punt de confluència entre diferents disciplines.

El treball conjunt de SP25 Arquitectura i Atelier 4 en el camp de l’arquitectura efímera  els ha portat a participar en festivals de renom nacionals i internacionals, com el Lluèrnia (Olot), A Cel Obert (Tortosa), Jardins de Llum (Manresa), Gau Zuria (Bilbao) i FAV (Montpeller).

Les obres més premiades han estat Origami Lava, Sablier i Hell, Sweet Hell. Entre d’altres, han estat finalistes i seleccionades als premis FAD, així com guardonades als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, als premis Emporia (Premios Nacionales de Arquitectura Efímera), als premis Transefímers MED, als [d]Arc Awards de Londres i al FAV (Festival des Architectures Vives) de Montpeller.

Imatge Idoia Cuesta

Idoia Cuesta

Nascuda al País Basc i establerta a Lugo, la creadora tèxtil Idoia Cuesta ha combinat amb mestratge tradició i experimentació per portar la cistelleria a nous escenaris.

L’any 1998 va iniciar la seva activitat artesanal, lligada a la cistelleria i al tèxtil, i des de llavors ha continuat formant-se en diferents especialitats: tints naturals, teler de baix i alt lliç, feltre modelable, reciclatge, tècniques de teixit de cistelleria tradicional gallega i cistelleria peninsular, irlandesa, finlandesa i danesa.

En els seus projectes, les fonts d’inspiració beuen de la tradició per donar lloc a un nou concepte d’artesania en el qual l’important és que pot personalitzar les seves creacions i al mateix temps jugar amb els materials. Partint de les tècniques tradicionals de cistelleria, investiga i experimenta permanentment amb el teixit, transformant les matèries i els volums per donar curs a la seva creativitat en el disseny de noves línies i productes aplicables a diferents àmbits, com ara la decoració o la moda. «És un repte asseure’s a treballar al taller i enfrontar-se als nous materials i investigar amb quina tècnica tradicional poden ser teixits i fins i tot com es poden barrejar tècniques tèxtils que no pertanyen a la cistelleria, com ara el macramé, el ganxet...», explica l’artista.

El seu treball ha estat reconegut amb el Premi Nacional d’Artesania en la categoria de producte, en l’edició de 2014, convocat per Fundesarte.

Amb aquest sentit renovador de l’artesania, dona pas a un nou concepte en el disseny de cadascuna de les diferents peces de les seves col·leccions, que han arribat fins i tot a la Passarel·la Mercedes Benz Fashion Week Madrid, amb propostes de la dissenyadora gallega Sara Coleman, i a fires internacionals com Maison & Object (París), Tendence (Frankfurt), Tent London i Formex (Estocolm).

Són moltes les seves col·laboracions amb dissenyadors de diferents àmbits, entre els quals cal destacar el projecte ON-OFF de Martín Azúa per a la Ciutat de la Cultura, el disseny de cistelles niu juntament amb d’Uqui Permuy per a la marca Pan da Moa i un panell de vímet interior per al menjador del restaurant La Pizarra del Silabario. La seva última col·laboració ha estat amb l’estudi d’arquitectura Domohomo per a la creació de la cadira 2W (Wooden & Woolen).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives: «Perdiendo el hilo», 2016, Fundación Cristina Enea, Sant Sebastià; «Pensar coas mans», 2019, Museos Gaiás, Santiago de Compostel·la; «Eau de femme», 2020, Centro Torrente Ballester, El Ferrol; «Roteiros da forma», 2021, Fundación RAC, Pontevedra…

Des del 2000 imparteix cursos organitzats per diferents institucions i assisteix a fires, trobades de cistelleria i demostracions d’artesania, dins i fora de Galícia. Continua impartint formació en diversos àmbits, com escoles d’art i disseny, escoles de capacitació agrària, museus, associacions culturals, ambientals…

Compromesa per la seva formació en biologia amb les possibilitats de la vegetació autòctona, és autora de la Guía de las plantas cesteables de Galicia (Centro de Artesanía e Deseño de Lugo, 2006). Es tracta d’un llibre de referència no sols per a professionals, que inclou una relació completa d’arbres, arbustos i herbàcies i una classificació sobre la cistelleria tradicional gallega. Així mateix, en el seu taller d’Outeiro de Rei, dins de la Reserva de la Biosfera Terras do Miño, dedica una parcel·la al cultiu i recerca de diferents varietats de vímet.

Col·labora des del 2011 en el desenvolupament de prototips i producció posterior de bosses amb la firma Loewe, en la col·lecció Galícia, primavera-estiu 2013, així com en la col·lecció primavera-estiu 2014. La seva col·laboració més recent amb aquesta firma ha estat la col·lecció Baskets per a l’edició del Saló del Moble de Milà 2019. Actualment continua treballant per a la firma Loewe com a proveïdora externa en desenvolupament de prototips.

Imatge Jordi NN

Jordi NN

Va néixer a València el 1985 i ha estudiat a la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Salamanca i la Universitat Politècnica de València (UPV). Es va llicenciar en belles arts per la UPV el 2011.

De la seva obra més recent, aquest artista és conegut per les intervencions creades per a un lloc específic, de mida monumental i de caràcter efímer, on la naturalesa i la coexistència amb l’ésser humà són el principal eix conceptual.

Des del 2010, Jordi NN ha participat en projectes, exposicions i esdeveniments de caràcter cultural tant a Europa (Bèlgica, Grècia, Letònia, Noruega, Islàndia, Croàcia, Alemanya, etc.) com fora d’Europa (Taiwan, EUA, Argentina, Vietnam, Mongòlia, etc.).

Imatge Manel Bayo

Manel Bayo

Va néixer a Salt el 28 de maig de 1966.

És un artista català que viu i treballa a Salt, envoltat de vida en forma de trencadís cultural i, malgrat tot, d’esperit de poble. Pintor en origen, avui es dedica en cos i ànima a explotar totes les possibilitats dels mitjans digitals i de la instal·lació. El seu viatge va de la taca al píxel.

El 2006 va guanyar el premi VAD del Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals i el 2010 va estrenar la pel·lícula Raza Remix, que va participar en el Festival Internacional de Cinema de Gijón. El 2013, va guanyar el primer premi de la VII Biennal d’Art de Girona, amb l’obra Setze bales per a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. El 2020 va resultar guanyador del projecte Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

Segons Bayo, «un artista contemporani és una persona que passa bona part del seu temps furgant a la deixalleria». Pel que fa al seu treball, el defineix així: «El meu treball, malgrat que formalment és heterogeni, darrerament bascula entre allò estrictament íntim i una mirada social, que sento preocupada i crítica, al meu entorn. És a partir de la tensió que s’estableix entre aquests dos àmbits que articulo la major part de les meves propostes, buscant sempre interpel·lar l’observador, alhora que el faig participar del meu desconcert.

»Un altre aspecte important és com gestiono la participació de l’espectador a partir de les “regles del joc” que li proposo i que esdevenen l’estructura bàsica de les meves propostes.

»Encara que crec que l’art no només és una forma de pensament crític sinó una eina per desencadenar respostes socials, jo em deixo emportar sobretot pel seu component lúdic i irònic. La pulsió íntima del meu treball artístic està en la recerca de la ironia per la ironia.

»Utilitzo la descontextualització i l’apropiació d’arxius i objectes diversos, alguns dels quals provenen de la meva vida quotidiana, del meu passat, però de vegades són objectes “trobats” que finalment acaben formant part dels meus “artefactes poètics”.»

Exposicions rellevants

2020. «Contra natura», Casa de Cultura de la Diputació de Girona

2018. «Rull», Casa de Cultura de la Diputació de Girona

2016. «Més de 3.000 partícules de llum», Bianyal 2016 organitzada per Binari

2015. «Una explosió de gas destrossa una casa», Casa de Cultura Les Bernardes de Salt

2014. «Cop de flors», Bòlit de Girona

Imatge Mohammed Er Rabehy

Mohammed Er Rabehy

Va néixer el 1989 al Marroc, a prop de Marràqueix, la ciutat vermella. Després de passar pel País Basc, va arribar a Catalunya l’any 2008 i es va establir primer a Celrà i després a Olot.

Com a artista autodidacte, li interessa especialment reflectir la natura i ho fa amb una paleta de colors que s’inspiren en la geografia de la Garrotxa, fortament marcada per l’empremta tel·lúrica del vulcanisme de la zona. Dit d’una altra manera, amb paraules seves: «M’apassiona la barreja d’elements, solidificats; tota la seva diversitat és un espectacle. Poder observar la lava m’empeny a reflectir-ho en una obra».

A part del substrat garrotxí, també reflecteix les influències del seu país d’origen, el Marroc, amb barreges cromàtiques, calidoscòpiques, gràcies a l’esclat del dibuix en formes abstractes, talment mons de somnis imaginaris i onírics.

Les seves creacions són fruit de l’addició d’aquestes dues geografies tan llunyanes i contrastades, que als seus llenços s’agermanen. La pintura l’ajuda a trobar nous canals d’expressió i també a explorar noves vies de comunicació. És per això que no s’amaga de manifestar que la suma i el contrast d’aquests fenòmens naturals és el que intenta plasmar i reflectir, des d’una òptica personal, en les seves obres.

Exposicions

La majoria d’exposicions que ha fet han estat a Olot: Decomarc Art (2015), Casal de Sant Miquel (2016), Cafeteria L’Arcada (2016), Racó de la Font (2017), Galeria Les Voltes (2017), Cafè Art (2018), Museu de la Garrotxa (2019) i Espai Jove de Girona (2018). Les últimes exposicions han estat a la Galeria Abartium (Vic, 2019), l’Hotel Picasso (Torroella de Montgrí, 2019), el castell de Montesquiu (Barcelona, 2019) i el Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses (2020).

Imatge Pablo Paz

Pablo Paz

Va néixer a Lugo el 1971.

És escenògraf, disciplina en la qual treballa des de fa vint-i-cinc anys. També desenvolupa treballs com a director artístic.

Ha participat en projectes d’escenografia científica, lúdica, artística i cultural, entre d’altres: «Bosc inundat» al Cosmocaixa de Barcelona, «Toca, toca» als Cosmocaixa de Madrid i Barcelona, Operetta de Cor de Teatre, «A pas de poetes» del Centre Cultural La Mercè, Ma, me, mi… Mozart! de l’Auditori de Barcelona, Nada és imposible del mag Pop, Cop de rock de Dagoll Dagom, Els baixos fons del Teatre Nacional de Catalunya, Momo de la companyia de teatre Anna Roca i Citroën Food Tour / Plateselector.

Ha cursat estudis de tècnic en construcció a Fontiñas (Santiago de Compostel·la) i arquitectura d’interiors a l’Escola de Arte e Superior de Deseño Mestre Mateo (Santiago de Compostel·la). És màster en disseny d’interiors del grau de belles arts per la Universidad de Salamanca.

Imatge Dimitri Xato

Dimitri Xato

Va néixer a Bèlgica l’any 1975 i viu i treballa a Illa, als Pirineus Orientals. 

Treballa diverses tècniques: pintura, instal·lacions, textos, vídeo, i es nega que l’encasellin en una categoria. A partir d’una frase, d’una imatge simple, d’un fet divers o d’una peça musical, pot inventar una sèrie, que serà d’una manera o d’una altra, i podrà dir el mateix però sempre de manera diferent, com una successió en les diferències visibles, a la manera d’un escriptor.

El que li importa és la recerca de la veritat, l’experiència de les emocions, l’aspecte instintiu del nostre ésser, perquè és així com comprenem millor el que ens envolta.

L’emoció, el gust i l’instint, d’això tracta el seu treball, que de vegades pot evocar la idea del maniqueisme per acabar parlant de poesia amb plena consciència.

Imatge Sergi Miquel

Sergi Miquel

Sergi Miquel va néixer a Llagostera l’any 1989. És graduat en disseny de producte a l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA), llicenciat en arts i disseny per la Southampton University i màster en teoria i crítica de la cultura per la Universidad Carlos III de Madrid. Miquel ha vinculat part de la seva etapa com a dissenyador a la via acadèmica  i de recerca. La via teòrica l’ha fet compatible amb la participació en diferents projectes d’espai i sobretot de producte.

Forcadell i Miquel han col·laborat junts en diferents projectes tant de disseny de producte com d’espai, però aquesta és la seva primera intervenció artística conjunta. Malgrat haver nascut en punts pràcticament oposats del país, comparteixen un origen rural que els acosta sovint a posar en valor el material i les seves textures en el seu estat més natural.

Imatge Ivan Forcadell

Ivan Forcadell

Ivan Forcadell va néixer a Alcanar l’any 1983. És graduat en disseny gràfic a Eina. Artista pluridisciplinari, recorre als seus orígens rurals i a diferents disciplines per parlar de la seva infància, i construeix un món centrat en les relacions personals i la naturalesa. Ha exposat a ciutats com Lisboa, Maó i, recentment, Los Angeles.

Forcadell i Miquel han col·laborat junts en diferents projectes tant de disseny de producte com d’espai, però aquesta és la seva primera intervenció artística conjunta. Malgrat haver nascut en punts pràcticament oposats del país, comparteixen un origen rural que els acosta sovint a posar en valor el material i les seves textures en el seu estat més natural.

Imatge Denys Blacker

Denys Blacker

Artista visual transdisciplinària que posa en relació performance, dibuix, escultura i vídeo. Ha presentat les seves obres internacionalment des de l’any 1987. És membre dels grups internacionals de performance Wolf in the Winter i Ocells al Cap. És fundadora del col·lectiu d’artistes d’acció Corpologia i de la revista amb el mateix nom.

Imatge Fundació Setba, Quim Moya, Ignasi Vilarasau i Fundació Drissa

Fundació Setba, Quim Moya, Ignasi Vilarasau i Fundació Drissa

La Fundació Setba és una entitat privada sense ànim de lucre que centra la seva activitat a generar espais d'inclusió social a través de la cultura. Idea projectes artístics adreçats a col·lectius en risc d'exclusió social de la mà d’artistes professionals. Creu fermament en la cultura com a eina de cohesió social i aposta per la capacitat integradora de l'art, que es converteix en el seu vehicle de transformació. Actualment, desenvolupa quatre projectes: Magistrals, formació a artistes amb discapacitat intel·lectual; Traspassant l’objectiu, projecte de fotografia per a dones internes en centres penitenciaris; Traspassant murs, un projecte d’art comunitari destinat a joves i menors interns en centres educatius de justícia juvenil; i Natura és Cultura, un respir artístic per entitats de salut mental de Catalunya.

La col·laboració amb el Festival Art & Gavarres s’emmarca dins dels del projecte Natura és Cultura, sota la direcció artística de Quim Moya amb la col·laboració d’Ignasi Vilarasau i la Fundació Drissa, entitat sense ànim de lucre que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen problemes de salut mental.

Quim Moya, artista, gestor cultural i codirector de la residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó. És format en Arts i Oficis, en l’especialitat de disseny gràfic. Com a dissenyador i il·lustrador ha treballat en diferents estudis i publicacions. Ha anat especialitzant-se com a creador visual i gestor cultural, en l’àmbit públic, privat i associatiu com a tècnic de cultura a l’Ajuntament de Sallent, coordinador de l’acció pedagògica d’Idensitat, Assessor i formador en l’àmbit de la pedagogia artística. Des de l’any 2008 duu a terme actuacions de pintura en directe, que l’han portat a actuar per Catalunya, l’Estat Espanyol, França, Portugal, Alemanya, Suïssa, Marroc, Turquia, Sudàfrica, Orient Mitjà, Tailàndia o Índia. Ha participat en diferents festivals internacionals com Fira de Tàrrega, Tollwood de Munic, Ansan Fest de Corea del Sud o el Summer Stage de Nova York. Ha ofert el seu llenguatge per marques com Mercedes, Vodafone, Porsche, Huawei, Maserati, FIFA, Cadillac, Liga Endesa, FC Barcelona, Cuatro TV, TV3, La Sexta, etc. També ha compartit projectes i escenari amb Llibert Fortuny, Marta Carrasco, Joan Font (Comediants), Brodas Bross, Rita Ora, Rocky Wellstack, Ravid Goldschmidt, Stars in-concert, Fermin Muguruza, Dan Brown, etc.

Ignasi Vilarasau és assessor, enginyer forestal. Fa vint-i-cinc anys que treballa en el bosc, la finca de la família i en la gestió d’altres propietats. És presidents de l’ADF de la zona, fent treballs de conservació, prevenció i en cas de foc, suport a Bombers. Ha col·laborat amb algunes companyies de teatre i participa en l’organització de diferents festivals d’arts escèniques i música.

 

Obra presentada: