Imatge Maria Mercader

Maria Mercader

Neix a la Bisbal d’Empordà el 1969. És llicenciada en belles arts (1992) i en història de l’art (1995) per la Universitat de Barcelona. Ha fet una estada a Freiburg im Breisgau, Alemanya (especialitat de pintura).

La seva obra ha estat seleccionada com a finalista a la Biennal de Girona (2017). Ha estat guanyadora de les Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona amb el projecte expositiu «El món com a meditació» (2018). Ha estat finalista del Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas (2022).

Darrerament, ha participat en les exposicions següents:

Individuals

«El món com a meditació» (itinerant)

2019

Casa de Cultura de Girona

Església vella de Castellfollit de la Roca

Casa de Cultura de Lloret de Mar

2020

Museu Etnogràfic de Ripoll

Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners

Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí

2021

Casa Saladrigas de Blanes

Casino, seu de la Societat l’Amistat Cadaqués

 

Com a artista convidada

«Art Endins»

2022

Museu-arxiu municipal de Calella

 

Col·lectives

«Immersió» (onzena edició del cicle expositiu «Empordoneses»)

2020

Escorxador de Figueres

«Incerta Via» (cocreació, instal·lació, guanyadora de la beca Kreas de la Casa de Cultura de Girona)

2021

Casa de Cultura de Girona

 

«Localismes Universals. Artistes de l’Empordà (I)»

(Premi de pintura de la Fundació Vila Casas; finalistes, Can Framis Barcelona)

(Statement of Intents, Enlace Art in Progress, Serra de Daró)

(Enlace Art in Progress,  Madrid)

2022

Can Mario - Fundació Vila Casas, de Palafrugell

 

«XVIII mostra d’art contemporani, InundArt» ( instal·lació)

2023

Casa de Cultura de la Diputació de Girona

 

«Dilogies alternatives» (catorzena edició del cicle expositiu «Empordoneses»)

2023

Museu de l’Empordà

 

«Essences» (Enlace Art in Progress)

2023

Serra de Daró

«Chocolat Box» (Enlace Art in Progress)

2024

Serra de Daró

 

«La pintura, entesa com a representació bidimensional d’una realitat tridimensional, que, com a humans, no podem copsar en la seva totalitat, ans només ens n’arriben visions fragmentades.

»Per representar aquesta idea, sovint utilitzo plafons de fusta que vaig unint per configurar la peça.

»Provant de descriure allò més senzill, m’imagino l’origen d’alguna cosa (vida) com el que sorgeix de la unió d’allò vertical (podria ser un raig de llum) amb allò horitzontal (podria ser l’aigua). Potser per això treballo sovint amb blaus i daurats. El pa d’or m’ajuda a crear una imatge d’un món flotant amb elements que s’uneixen a l’atzar. Mostren rajos de sol damunt de l’aigua com a principi de vida. Se’n formaran llavors que esdevindran arbres. El mateix principi, en el cos femení, formaria els humans. També poden representar parts de l’Univers, d’allò desconegut (visions celestes o oceàniques). M’agrada la idea de mirall entre el cel, la terra, l’aigua i la superfície pictòrica.

»Aleshores, el que anomenem “realitat” només seria la nostra percepció i interpretació del món, talment com la pintura.»

Obra presentada: