Maria Mercader
Neix a la Bisbal d’Empordà el 1969. És llicenciada en belles arts (1992) i en història de l’art (1995) per la Universitat de Barcelona. Ha fet una estada a Freiburg im Breisgau, Alemanya (especialitat de pintura).
La seva obra ha estat seleccionada com a finalista a la Biennal de Girona (2017). Ha estat guanyadora de les Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona amb el projecte expositiu «El món com a meditació» (2018). Ha estat finalista del Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas (2022).
Darrerament, ha participat en les exposicions següents:
Individuals
«El món com a meditació» (itinerant)
2019
Casa de Cultura de Girona
Església vella de Castellfollit de la Roca
Casa de Cultura de Lloret de Mar
2020
Museu Etnogràfic de Ripoll
Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners
Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí
2021
Casa Saladrigas de Blanes
Casino, seu de la Societat l’Amistat Cadaqués
Com a artista convidada
«Art Endins»
2022
Museu-arxiu municipal de Calella
Col·lectives
«Immersió» (onzena edició del cicle expositiu «Empordoneses»)
2020
Escorxador de Figueres
«Incerta Via» (cocreació, instal·lació, guanyadora de la beca Kreas de la Casa de Cultura de Girona)
2021
Casa de Cultura de Girona
«Localismes Universals. Artistes de l’Empordà (I)»
(Premi de pintura de la Fundació Vila Casas; finalistes, Can Framis Barcelona)
(Statement of Intents, Enlace Art in Progress, Serra de Daró)
(Enlace Art in Progress, Madrid)
2022
Can Mario - Fundació Vila Casas, de Palafrugell
«XVIII mostra d’art contemporani, InundArt» ( instal·lació)
2023
Casa de Cultura de la Diputació de Girona
«Dilogies alternatives» (catorzena edició del cicle expositiu «Empordoneses»)
2023
Museu de l’Empordà
«Essences» (Enlace Art in Progress)
2023
Serra de Daró
«Chocolat Box» (Enlace Art in Progress)
2024
Serra de Daró
«La pintura, entesa com a representació bidimensional d’una realitat tridimensional, que, com a humans, no podem copsar en la seva totalitat, ans només ens n’arriben visions fragmentades.
»Per representar aquesta idea, sovint utilitzo plafons de fusta que vaig unint per configurar la peça.
»Provant de descriure allò més senzill, m’imagino l’origen d’alguna cosa (vida) com el que sorgeix de la unió d’allò vertical (podria ser un raig de llum) amb allò horitzontal (podria ser l’aigua). Potser per això treballo sovint amb blaus i daurats. El pa d’or m’ajuda a crear una imatge d’un món flotant amb elements que s’uneixen a l’atzar. Mostren rajos de sol damunt de l’aigua com a principi de vida. Se’n formaran llavors que esdevindran arbres. El mateix principi, en el cos femení, formaria els humans. També poden representar parts de l’Univers, d’allò desconegut (visions celestes o oceàniques). M’agrada la idea de mirall entre el cel, la terra, l’aigua i la superfície pictòrica.
»Aleshores, el que anomenem “realitat” només seria la nostra percepció i interpretació del món, talment com la pintura.»
Obra presentada:
“De la Terra en venim, a la Terra hi tornarem, però mentrestant pagarem” (Diners fan vui lo món lo joch. A. Turmeda)
De bell antuvi ens trobem davant d’un indret aparentment idíl·lic. No ens ha d’estranyar avesats tal I com ho estem de veure allò que ens volen fer veure.
De fet res no és el que sembla.
Però si ens hi aturem un xic més, veurem que l’arbre cap per avall i surant damunt la bassa es tracta d’un arbre sec. Tallat de socarrel i guarnit amb branques forànies. Algunes de verdes.
Tanmateix, l’arbre és ben mort. Aquest arbre simbolitzaria la Natura.
Sota l’arbre hi trobarem un cossi ple de terrissa trencada en record del bisbalenc de la llegenda que volia estalviar-se de pagar passant per indrets més salvatges. Però la natura tampoc va poder-lo protegir del burot que reclamava els diners que hauria d’haver pagat. Qui la fa, la paga i qui no paga i la vol fer no podrá cobrar. La feina será malmenada.
Simbolitza la humanitat. La terra (natura) modelada per l’acció humana. L’artesania i l’art.
Aquests dos elements falsament surant es troben embolcallats per la teranyina dels diners ( l’únic element que realment surarà sense crosses, atès que és fet de suro i recobert de pa d’or). Perquè la basssa oculta cadàvers sota la forma d’ampolles, gots, paperines, bufes i globus i d’altres restes que testimonien antigues xefles humanes.
Imatge d’un món on Natura I Art falsament surant , són abocats literalment a la bassa on l’única cosa que, malauradament, sura són els diners.
Tanmateix, hi he volgut desitjar un xic d’esperança representada en un llum solar dipositat en el cossi de l’element humà, per si fos cas, rebés una mica de llum de les alçades ,que potser, pugui encendre una espurna en la negra nit de la nostra societat.
© 2025 Art & Gavarres - Tots els drets reservats Nota legal i política de Cookies