Nil Nebot
Nascut a Barcelona, ha viscut entre Sant Just Desvern i la Pegatera, un mas pròxim a Coll de Nargó. Després de cursar il·lustració, va decantar-se per explorar els entorns naturals des de l’art contemporani. Ha desenvolupat una pràctica concreta que anomena art rupestre contemporani i que consisteix a crear art utilitzant, durant el procés, únicament els materials que troba a la natura. D’aquesta manera, estreny el vincle amb el món salvatge i estableix reflexions i diàlegs entre la natura i la societat contemporània a la qual pertany.
En els anys que fa que du a terme aquesta pràctica, ha tingut ocasió d’exposar el seu treball en nombroses exposicions individuals, com «Orografies», a Lo Pardal d’Agramunt, o «Huella», a Espronceda de Barcelona, a més de col·laborar amb artistes d’àmbits variats (escultura, dansa, música) i també amb el món de l’arqueologia. Algunes de les seves obres s’han pogut visitar en el marc de festivals d’art com ara Microscopies; Els Ports, Natura i Art; l’Errant o el Natures, i també en espais públics, com el cementiri de Sant Just Desvern.
Obra presentada:
Aixequem-la!, aquesta xemeneia de canyes
El paisatge de les Gavarres, que es troba esquitxat de suros, masos i runes de temps immemorials, se'ns presenta en l’imaginari col·lectiu, farcit d’històries, mites i llegendes. En aquest indret que se’ns descobreix –tant salvatge com enjardinat—, s’hi escampen les restes mítiques d’una construcció que anys enrere s’alçava per damunt de tota la ciutat de Girona i la seva contrada: La torre Gironella. És al parc de les Feixes de can Colomer, on limiten dos mons contrastats: el de les Gavarres i el de de Girona.
Aquí s’ha consolidat un paisatge que té tan de veritat com d’imaginari, en el qual cada branca esporgada recorda a la pinzellada d’un quadre romàntic. No podia haver-hi un millor lloc per alçar-hi torres mítiques, és per això que emprenc la laboriosa construcció d’aquest entramat que pretén entreteixir el natural amb l'artificial, el mític amb el fàctic, i el passat amb el present.
La riera és un entorn de crescudes i assecades, on prosperen mosquits i esbarzers, encarna el món salvatge amb tota la seva hostilitat. D’aquest món provenen les canyes, que passades per les mans de la tradició, esdevenen un material dòcil. Volta rere volta, l’espiral de canyes esberlades va prenent altura deixant entreveure en cada puntada, l’aparició d’un nou cos. Entre campanars, camins, aurons i lledoners s’alça una torre de forma estilitzada, una torre d’un sol orifici, el de la sortida cap al cel. Pels nostres avantpassats hauria estat difícil identificar el semblant d’aquesta nova torre, però el dia d'avui aquesta forma està integrada al nostre imaginari col·lectiu, donant peu a diferents interpretacions, elucubracions, o protagonitzant cants que clamen: Aixequem-la!, aquesta xemeneia de canyes.
© 2024 Art & Gavarres - Tots els drets reservats Nota legal i política de Cookies