Provi Casals
Neix a Girona l’any 1963. És filla d’en Lluís i la Carme (la Carme va néixer a les Gavarres, a Can Sardanes de Cassà de la Selva). Va viure fins als divuit anys a Caldes de Malavella i al 1982 va anar a estudiar Ceràmica a l’Escola Massana de Barcelona. Ha fet cursos a l’Escola d’Art Pau Gargallo i diferents cursets i estades d’art.
L’última estada, al setembre de 2023, va ser al Japó, a la prefectura de Shiga, on va dur a terme una exposició d’art tèxtil.
Des del primer dia el fang ha estat el seu element de treball, tot i que des de fa quatre anys també utilitza el tèxtil per a la seva obra. El seu referent més clar és Louise Bourgeoirs, però al llarg de la seva trajectòria n’ha tingut d’altres: Frida Kalo, Basquiat, Amish Kapoor, Pollock, i ceramistes com Llorens Artiques, Elisenda Sala, Pau Beyer, Oishi Sayaka, Rioje Koye i Barceló.
Les últimes exposicions que ha fet, entre el 2021 el 2023, han estat d’art tèxtil. En aquests moments té obra de ceràmica al Terrecota Museu, al Centre Cultural La Mercè de Girona, i està preparant dues exposicions, una a Caldes de Malavella (agost 2024) i una altra al Museu de Ceràmica de Quart (novembre i desembre de 2024 i gener de 2025), totes de ceràmica i amb el fil conductor de l’aigua.
Obra presentada:
*L'obra ja no és visitable perquè ha estat malmesa per vandalisme.
Ventre de terra
Aquesta peça és un petit homenatge a les dones de la meva família.
“Ventre de terra” és la proposta que he preparat per l’Art & Gavarres, es basa en una petita llegenda que jo he sentit explicar a la meva mare i ella a la seva. Una llegenda que la meva àvia explicava als seus fills en una petita casa de pagès de les Gavarres de Cassà (Can Sardanes), i diu així:
“Quan una criatura és al ventre de la seva mare té en ell tot el coneixement del món; sap quantes estrelles hi ha al cel, quantes gotes d’aigua hi ha a l’oceà, quants grans de sorra tenen els deserts. Coneix els misteris del cel i les estrelles, coneix el nom dels peixos, arbres i pobles. No hi ha misteri que ell no conegui. I no hi ha misteri que ell no pugui resoldre.
Però quan està a punt de néixer, el seu àngel de la guarda baixa del cel i col·loca un dit sobre els seus llavis. I amb aquest gest sella tot el seu coneixement dins seu i li xiuxiueja una sola la paraula:
APRÈN.”
© 2025 Art & Gavarres - Tots els drets reservats Nota legal i política de Cookies