Delphine Labedan
Va néixer a Pau l’any 1981 i és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Pau i de Pays de l’Adour (França).
La seva relació amb les arts plàstiques i l’art en general s’inicia des de ben jove amb la influència de la seva mare, que va fer els estudis de belles arts a Tolosa del Llenguadoc, i del seu pare, que era fotògraf. L’any 2000 va començar els estudis d’arts plàstiques a la Universitat de Bordeus, on va assolir el DEUG (diploma d’estudis universitaris generals). L’any 2002 va creure més interessant completar-los amb una carrera universitària d’història de l’art a Pau. Aquests estudis li han permès aprofundir en la relació de l’art i la societat.
Professionalment, des de l’any 2006 fins al 2023 ha exercit de coordinadora i professora de pintura i dibuix a l’EMBA (Escola de Belles Arts de Salt).
Pel que fa al seu treball artístic, li agrada utilitzar el paper i aplicar-hi diferents tècniques, però privilegiant l’aquarel·la. També treballa el grafit, els pastels i la pintura acrílica, amb una preferència per la tècnica mixta.
Un cop instal·lada a Catalunya, ha fet diverses exposicions: «Hi havia una vegada» (Biblioteca Pública de Salt, 2008); les exposicions itinerants «Contes de la Mediterrània» (Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, 2009-2015), «Contes d’arreu del món» (Central de Biblioteques de Girona, 2011), «Dotze dones, tretze bruixes. Mites i llegendes del Montseny» (Museu Etnològic del Montseny, 2011); diverses exposicions a la galeria d’art La Destil·leria de Mataró; «Paysages intérieurs» (Centre Cultural La Mercè, 2023), «Aquí, allà i més enllà» (Sala de Can Roure, Llagostera, 2023) i «Printemps» (Casa de Cultura de Girona, 2023). També ha fet murals, cartells i il·lustracions, com ara el cartell del Black Music Festival 2007; murals a diversos pobles de les comarques de Girona (Verges, la Cellera, la Tallada, Salt i Girona); il·lustracions per als contes Sur le versant (Cipango, França), Fleur de Neige (Albin Michel Jeunesse, França) i L’estalactita Ploramiques (Salòria); il·lustracions per a la novel·la La llegenda del carreró (Pagès Editors); il·lustracions per al llibre Nit i llum de lluna, de Henry David Thoreau (Edicions del Reremús), i el disseny del cartell del Festival d’Arts Poètiques Re-Vers d’Arenys de Munt (2021 i 2022).
Obra presentada:
Quercus suber: l’arbre com un tòtem.
Roures i alzines són i han estat arbres sagrats arreu.
En moltes tradicions, l’arbre intercedeix amb la divinitat. Atreu els llamps, simbolitza la majestat, transmet missatges, dona poder: el suro de Zeus a Dodona, de Júpiter Capitoli a Roma... La maça d’Hèracles era feta de roure.
L’arbre és la representació de la solidesa, de la força, de la longevitat. Tot tant en un sentit espiritual com material.
Un cop adult, l’arbre simbolitza encara més aquesta força o resistència, com bé expressa el mot robust, provinent del llatí robur, això és, ‘roure’. Una força que pot ésser física però també moral.
Adorats per tota mena de pobles, pels troncs, per les branques molts llargues, per les fulles i pel simbolisme, roures i alzines esdevenien un emblema de l’hospitalitat en interpretar-los com l’equivalent a un temple i, doncs, a un lloc de refugi.
Com sabeu, l’arbre és el símbol de la idea del Cosmos, perquè viu en regeneració perpètua. O també podríem dir-ne el símbol de la vida, en evolució perpètua, en canvi constant, i sempre en ascensió cap al cel, la verticalitat...
L’arbre posa en comunicació els tres nivells del cosmos. El subterrani, amb les arrels, que busquen les profunditats allà on s’endinsen. La superfície, amb el tronc i les primeres branques. I les altures, per la capçada, les branques superiors i el cim, sempre atrets per la llum del cel.
Per tant, l’arbre reuneix tots els elements. En la saba hi ha l’Aigua. La Terra s’incorpora al tronc per les arrels. L’Aire alimenta les fulles i el Foc sorgeix de la fricció.
És un símbol del lligam entre el cel i la terra. És de la part de dalt que agafa la vida (sol, pluja, llum) i de la part de baix que la fa penetrar, per les arrels...
Ara, us heu d’imaginar que teniu davant un arbre en flames. Un arbre que ha patit un incendi. I ara un arbre sec, que ha patit la manca d’aigua, la sequera. Un arbre mort i tota la mort que l’envolta.
El desert s’ha instal·lat pertot, la terra ha quedat estèril. No creix res, no hi ha perspectiva de canvi. No plou i els animals fa temps que han mort.
Només queden les carcanades i els cadàvers.
Només queda la sequera.
Delphine_explicacio from 24 imatges x segon on Vimeo.
© 2023 Art & Gavarres - Tots els drets reservats Nota legal i política de Cookies