Imatge Xevi Bayona

Xevi Bayona

De petit va estudiar a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Ha estudiat arquitectura a Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a la Facultat d’Arquitectura de la Universidade do Porto (Portugal). És arquitecte per l’ETSAB amb el PFC de la Biblioteca-Ludoteca a Espinho (Portugal). És postgrau de paisatgisme (ETSAB) i màster en teoria i pràctica del projecte arquitectònic (ETSAB) amb la tesina «La Girona dels carrers-escala». Des del 2008, exerceix de professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona i al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava.

Ha guanyat diversos premis, entre els quals tres premis FAD; diversos projectes seus han estat finalistes i seleccionats, i ha rebut premis i mencions d’arquitectura a les comarques de Girona. Va guanyar el concurs Changing Tracks, un projecte europeu per realitzar tres instal·lacions a Catalunya, Anglaterra i Irlanda.

Des del 2017 col·labora en projectes amb Àlex Posada a MID Studio. Entre les obres civils realitzades hi ha la rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, així com obres d’arquitectura habitacional.replica uhren kaufen Ha impartit conferències i tallers, i ha realitzat intervencions efímeres a diverses ciutats europees.

És, des dels seus inicis, director artístic del Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia, d’Olot.

Bayona Studio és el seu taller i estudi, al centre de la ciutat d’Olot, on treballa amb l’experimentació i l’assaig com a mètode,replica uhren la crítica com a aprenentatge, les emocions com a eina, la interpretació i el respecte de l’entorn social, físic i cultural, i la il·lusió i la recerca intensa com a combustible. Tot a cavall de l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, el paisatge, les instal·lacions efímeres i les escultures lumíniques, una barreja de disciplines que es retroalimenten i es complementen les unes amb les altres.

Obra presentada:

 

Volia parlar de la vida i volia parlar de la mort.

Seixanta-set cossos erigits amb una maldestra capa de fang que els confereix la ruda senzillesa d’un cos nu. La pluja els erosiona com si en despullés la pròpia pell per deixar entreveure el mateix to de blanc del recinte i les creus del cementiri de Juià, una meravella arquitectònica que va projectar en Rafael Masó a 1917.
Els cossos es van enterrant com més a la vora estan del cementiri. El seu conjunt forma un camí imaginari vers el recinte edificat, vers les profunditats de la terra. Volen ser una reflexió en forma de poema.

Volia parlar de la vida i volia parlar de la mort.

 




Art&Gavarres 2022- Xevi Bayona (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.