Imatge Mohammed Er Rabehy

Mohammed Er Rabehy

Va néixer el 1989 al Marroc, a prop de Marràqueix, la ciutat vermella. Després de passar pel País Basc, va arribar a Catalunya l’any 2008 i es va establir primer a Celrà i després a Olot.

Com a artista autodidacte, li interessa especialment reflectir la natura i ho fa amb una paleta de colors que s’inspiren en la geografia de la Garrotxa, fortament marcada per l’empremta tel·lúrica del vulcanisme de la zona. Dit d’una altra manera, amb paraules seves: «M’apassiona la barreja d’elements, solidificats; tota la seva diversitat és un espectacle. Poder observar la lava m’empeny a reflectir-ho en una obra».

A part del substrat garrotxí, també reflecteix les influències del seu país d’origen, el Marroc, amb barreges cromàtiques, calidoscòpiques, gràcies a l’esclat del dibuix en formes abstractes, talment mons de somnis imaginaris i onírics.

Les seves creacions són fruit de l’addició d’aquestes dues geografies tan llunyanes i contrastades, que als seus llenços s’agermanen. La pintura l’ajuda a trobar nous canals d’expressió i també a explorar noves vies de comunicació. És per això que no s’amaga de manifestar que la suma i el contrast d’aquests fenòmens naturals és el que intenta plasmar i reflectir,kopi klokker des d’una òptica personal, en les seves obres.

Exposicions

La majoria d’exposicions que ha fet han estat a Olot: Decomarc Art (2015), Casal de Sant Miquel (2016), Cafeteria L’Arcada (2016), Racó de la Font (2017), Galeria Les Voltes (2017), Cafè Art (2018), Museu de la Garrotxa (2019) i Espai Jove de Girona (2018). Les últimes exposicions han estat a la Galeria Abartium (Vic, 2019), l’Hotel Picasso (Torroella de Montgrí, 2019), el castell de Montesquiu (Barcelona, 2019) i el Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses (2020).

Obra presentada:

El temps és un gran escultor

Si m’hagués quedat quiet, encara seria a Ouled Yakoub, el poblet del Marroc on vaig néixer. La meva inquietud m’ha portat fins on soc ara. Haida Gwaii i Ushuaia, dos destins als extrems del pols nord i el pol sud, volen simbolitzar que es pot arribar fins allà on es vulgui si un s’ho proposa.

La taula i les cadires son el temps de maduració, l’espai d’aturada, aquell temps i aquell lloc de reflexió on podem decidir els grans canvis en la nostra vida.

Les cites literàries m’inspiren i em fan moure, no físicament, si no des de les reflexions que ens proposen els seus autors.

 




Art&Gavarres 2022- Mohammed Er Rabany (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.