Imatge Francesc Guillamet

Francesc Guillamet

Va néixer a Figueres el 21 de setembre del 1956.

És un fotògraf català especialitzat en fotografia culinària, reconegut per haver fotografiat els 1.846 plats de l’etapa de Ferran Adrià al restaurant El Bulli, de la cala Montjoi, de Roses. També ha treballat a les cuines de Carme Ruscalleda, els germans Roca, Juan Mari Arzak, Xavi Sagristà i Toni Gerez, Sergi Arola, Fermí Puig o Nando Jubany, o a l’obrador de Paco Torreblanca. És autor de les fotos de totes les creacions de Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, tant al restaurant Compartir com al restaurant Disfrutar. També treballa amb Paco Pérez, del Miramar, de Llançà.

Ha il·lustrat diversos llibres sobre paisatges. Destaca la seva col·laboració amb Eduard Puig Vayreda sobre el paisatge del vi a l’Empordà.

Les seves fotografies mostren la influència de la pintura moderna contemporània. La profunda relació amb el món de l’art es concreta amb les exposicions que ha fet arreu del món. Les revistes especialitzades,replica watches uk gastronòmiques o de fotografia el consideren un referent en la fotografia gastronòmica mundial.

Francesc Guillamet es va iniciar en el món de la fotografia de la cuina al costat de Juli Soler i Ferran Adrià, al restaurant El Bulli.

Obra presentada:

Imagino l’espai de La Vilosa com un oasi en el camí entre Empúries i Girona un lloc a on el viatger es podia aturar a l’ombra, refrescar-se, rentar i menjar figues, és per això que he tornat a plantar un estenedor de roba però en lloc de penjar la bugada, he penjat tres peces de metacrilat transparent amb marc negre que enmarquen tres espais diferents del paratge que es corresponen a tres fotografies que es poden veure al pati de La Mercè a Girona i que venen a ésser la meva interpretació fotogràfica de l’espai.

El visitant per mitjança d’un codi QR pot veure la fotografia, però si mira el dins el rectangle que te al devant pot llegir tres textes curts que he triat i tret de context de poemes de Cesare Pavese, Artur Rimbaud i J.V. Foix. Tots tres recreen una sensació d’harmonia semblant a la que podem sentir en passar una estona en soledat en aquest espai, però si llegim el poema complert ens adonem que no té res a veure. Es el mateix que passa quan faig una foto; enquadro una part del paisatge que tinc al davant en funció d’uns criteris estètics i deixo fora tot el que no em serveix, potser la imatge resultant no té gaire a veure amb el paisatge que teníem al davant, però respon a la idea que vull transmetre.

 




Art&Gavarres 2022- Francesc Guillamet (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.