Imatge Xevi Bayona Camó

Xevi Bayona Camó

Estudia des de petit a l’escola de Belles Arts d’Olot, estudia arquitectura a Barcelona i a Portugal, a la FAUP, Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Porto. Arquitecte per l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) amb el PFC Biblioteca-Ludoteca a Espinho, Portugal. Post Grau de Paisatgisme a l’(ETSAB) I Màster en Teoria i Pràctica del Projecte Arquitectònic a l’(ETSAB) amb la tesina “La Girona dels Carrers-Escala”. Des del 2008 professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona. Des del 2018 Professor al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava. Guanyador de diversos premis, entre els quals tres premis FAD, diversos projectes finalistes i seleccionats, guanyador de premis i mencions d’arquitectura de les Comarques de Girona i guanyador del concurs Changing Tracks, un projecte europeu per realizar 3 instal.lacions, a Catalunya, Anglaterra i Irlanda. Des del 2017 col·labora i realitza projectes conjuntament amb Àlex Posada, MID Studio. Ha realitzat obres civils com la Rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, així com obres d’arquitectura habitacional. Ha donat conferències, workshops i realitzat intervencions efímeres a diverses ciutats Europees.

És, des dels seus inicis, Director Artístic del Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia d’Olot.

Bayona Studio és un taller i estudi al centre de la ciutat d’Olot, es treballa amb l’experimentació i l’assaig com a mètode, la crítica com a aprenentatge, les emocions com a eina, la interpretació i respecte de l’entorn social, físic i cultural, la il·lusió i recerca intensa com a combustible. Tot a cavall de l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, el paisatge, les instal·lacions efímeres i les escultures lumíniques, una barreja de disciplines que es retroalimenten i es complementen les unes amb les altres.

Obra presentada:

BUIT DOMÈSTIC

La cabanya sempre ha estat vinculada al fet de guardar, de servir com a recipient per contenir aliment, de protegir-lo de la pluja, dels animals, ha estat un element per a guardar la vida.

En un estadi primitiu, l’arquitectura la podem relacionar amb el niu i amb la cova. Dues realitats oposades que donen resposta a la primera necessitat del fet de viure: protegir-se. El niu com a lloc funcional, artificial, acollidor, com a renuncia a la vida nòmada. La cova com a lloc aliè als seus habitants, un buit apte per a la vida i per a les persones que usen les seves concavitats.

El projecte reomple el volum de la cabanya, redibuixa les dues aigües de la seva forma original. La construcció esdevé per adició, per entreteixir branques del mateix lloc. Just dins d’aquest volum, al mig d’aquest ple, es deixa l’espai buit de la forma arquetípica de la casa, es deixa un buit potser per habitar. Esdevé una cova dins un niu, un refugi o un espai per guardar vida,  esdevé un buit domèstic.