Imatge Xevi Bayona

Xevi Bayona

De petit va estudiar a l’Escola de Belles Arts d’Olot. Ha estudiat arquitectura a Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i a la Facultat d’Arquitectura de la Universidade do Porto (Portugal). És arquitecte per l’ETSAB amb el PFC de la Biblioteca-Ludoteca a Espinho (Portugal). És postgrau de paisatgisme (ETSAB) i màster en teoria i pràctica del projecte arquitectònic (ETSAB) amb la tesina «La Girona dels carrers-escala». Des del 2008, exerceix de professor a la Facultat d’Arquitectura de la Universitat de Girona i al màster internacional d’arquitectura efímera d’Elisava.

Ha guanyat diversos premis, entre els quals tres premis FAD; diversos projectes seus han estat finalistes i seleccionats, i ha rebut premis i mencions d’arquitectura a les comarques de Girona. Va guanyar el concurs Changing Tracks, un projecte europeu per realitzar tres instal·lacions a Catalunya, Anglaterra i Irlanda.

Des del 2017 col·labora en projectes amb Àlex Posada a MID Studio. Entre les obres civils realitzades hi ha la rehabilitació del pont de l’Estat de Tortosa sobre el riu Ebre, la rehabilitació de la zona esportiva de Sant Jaume de Llierca o el Firal d’Olot, així com obres d’arquitectura habitacional.replica uhren kaufen Ha impartit conferències i tallers, i ha realitzat intervencions efímeres a diverses ciutats europees.

És, des dels seus inicis, director artístic del Festival del Foc i la Llum, Lluèrnia, d’Olot.

Bayona Studio és el seu taller i estudi, al centre de la ciutat d’Olot, on treballa amb l’experimentació i l’assaig com a mètode,replica uhren la crítica com a aprenentatge, les emocions com a eina, la interpretació i el respecte de l’entorn social, físic i cultural, i la il·lusió i la recerca intensa com a combustible. Tot a cavall de l’arquitectura, l’urbanisme, l’art, el paisatge, les instal·lacions efímeres i les escultures lumíniques, una barreja de disciplines que es retroalimenten i es complementen les unes amb les altres.

Obra presentada:

BUIT DOMÈSTIC

La cabanya sempre ha estat vinculada al fet de guardar, de servir com a recipient per contenir aliment, de protegir-lo de la pluja, dels animals, ha estat un element per a guardar la vida.

En un estadi primitiu, l’arquitectura la podem relacionar amb el niu i amb la cova. Dues realitats oposades que donen resposta a la primera necessitat del fet de viure: protegir-se. El niu com a lloc funcional, artificial, acollidor, com a renuncia a la vida nòmada. La cova com a lloc aliè als seus habitants, un buit apte per a la vida i per a les persones que usen les seves concavitats.

El projecte reomple el volum de la cabanya, redibuixa les dues aigües de la seva forma original. La construcció esdevé per adició, per entreteixir branques del mateix lloc. Just dins d’aquest volum, al mig d’aquest ple, es deixa l’espai buit de la forma arquetípica de la casa, es deixa un buit potser per habitar. Esdevé una cova dins un niu, un refugi o un espai per guardar vida,  esdevé un buit domèstic.