Imatge Alberto Martínez

Alberto Martínez

Va néixer a Saragossa l’any 1978 i es va graduar en disseny gràfic. És cal·lígraf i actualment cursa estudis d’escultura.

Una línia fonamental del seu treball és el llenguatge escrit i les formes/contraformes que es generen, extrapolant-lo dels materials i els suports habituals, així com de les seves escales. D’altra banda, li interessa l’art públic i l’accessibilitat que genera aquest tipus d’art. I una tercera idea fonamental del seu treball és l’ús de materials naturals que puguin ser degradats amb el pas del temps.

Els moviments que inspiren les seves peces van des de Bauhaus i el constructivisme rus pel que fa a la forma inicial dels glifs i la importància del llenguatge en la seva obra, fins al dadaisme o l’arte povera en relació amb objectes trobats o l’ús de materials no convencionals. La filosofia del land art d’utilitzar materials naturals i per a l’exposició a l’erosió natural del pas del temps és una constant en la seva obra.

Els seus referents són: Andy Goldsworthy, Robert Smithson, Nancy Holt i Ana Mendieta. Menció especial a Ian Hamilton Finlay i el seu projecte de Little Sparta, en què poemes i escultures (o poemes llaurats en l’escultura) treuen el cap entre la vegetació com si fossin un element natural més.replicas panerai

Exposicions: beca expositiva de cal·ligrafia i fotografia «Blanco roto» a l’Espacio Portalet, a Osca, l’estiu de 2018. Beca artística en l’espai The Blue Bank, on desenvolupa tallers de cal·ligrafia amb els habitants del poble i algunes peces en diversos suports als fiords occidentals (Thingeyri), a Islàndia, durant els mesos d’abril a juny de 2019. Exposició d’escultures «La palabra» a l’Impact Hub de Saragossa, l’estiu de 2019. Seleccionat per a la residencia artística Lo Mon Contemporáneo, a Osca, durant els mesos d’agost i setembre de 2019.

Work presented:

Era el mejor de los tiempos y era el peor de los tiempos; la edad de la sabiduría y también de la locura; la época de las creencias y de la incredulidad; la era de la luz y de las tinieblas; la primavera de la esperanza y el invierno de la desesperación”.

Charles Dickens. Historia de dos ciudades.

La pieza es un banco de piedra caliza Nummulitica, similar a la que se extraía antiguamente en las canteras situadas en los alrededores de la ciudad de Girona. Sobre la piedra se encuentran tallados dos elementos, un display digital que muestra un mensaje de error “Err” y una frase que dice “No hi ha temps?”.

La pieza creada para el Festival Art & Gavarres 2020 tiene una doble función, por un lado y de acuerdo a los principios del Arte Público, lo que intenta es que, además de ser accesible al público en general, que pueda cumplir una función de banco donde se pueda descansar y, desde él, contemplar una vista elevada y bastante completa de la ciudad a solo unos minutos del centro de Girona. Por otro lado y utilizando los elementos de lectura tallados, lo que se intenta es llamar la atención a partir de la paradoja que resulta un display digital tallado en piedra y el texto que lo acompaña.

La pieza intenta llamar la atención sobre la inmediatez de la vida actual, quiere reflexionar sobre el hecho de que poder disponer de casi todo al instante, lejos de ser una ventaja, nos coloca en un estado permanente de necesidad y/o de satisfacción/frustración. La pieza quiere que el paseante pueda cuestionarse el tiempo que vive desde una doble perspectiva, los tiempos que vivimos como sociedad, cada vez más polarizada en todos los aspectos, sociales, económicos, políticos.., y por otro lado el tiempo personal, cada vez más escaso para momentos de asueto y descanso por una necesidad de poseer y/o de hacer, por un deseo de querer vivir todo de todas las formas posibles.

Quizás a partir de esta reflexión podamos parar y tomar un pequeño descanso en este banco y cuestionarse si vale la pena correr, para llegar a cualquier lado, simplemente por el hecho de llegar.

 



Art & Gavarres 2020- Alberto Martínez (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.