Ció Abellí

Nascuda a Girona al 1963; és llicenciada en Belles Arts (especialitat escultura) per la Universitat de Barcelona al 1985.

Des de sempre s'ha sentit atreta per les expressions artístiques, que considera bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador i l’espectador. El seu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i sensacions a través de la matèria inerta, sobretot en l’escultura. La seva especialitat és el modelat en argila i la fosa en bronze. La seva inspiració és l’equilibri natural, les experiències humanes i la simbologia,  expressats a través del cos humà principalment femení.

Des de 1987 fins 2001 ha realitzat 15 exposicions individuals a Catalunya, Andorra i França. Al 2018 destaca l'exposició cicle Diàlegs, amb Isaac d’Aiguaviva, a la Fundació Fita, Girona.

Des de 2001 ha creat 19 escultures d’obra pública monumental (bronze i ferro) en municipis catalans i Eivissa. Creació d’obra d’encàrrec particular en terra cuita i bronze. Docència artística en escoles d’Art de diversos municipis gironins.

Alfons Plujà

Nascut a Castellfollit de la Roca al 1974. Va cursar Enginyeria Tècnica Agrícola. 

Al mateix temps que les larves es menjaran l'alzinar gairebé mil·lenari, l'obra comença al mateix moment que comença la història de l'artista. Primera exposició: "Sentiments de pedra", any 2008.

Podem dir que l'art està unit de manera intrínseca a la meva genètica. Dibuixant de professió i escultor de passió. És difícil discernir quina és causa i quina és conseqüència.

Com a inici de trajecte, algunes picades, moltes, de fet. Moltes per feina, per encàrrec, d'altres per desig, per necessitat d'expressar i, sense saber-ho, punt de partida de la meva vida d'artista. La pedra, com a font inicial, donaria pas a molts altres materials: el marbre, la fusta i l'acer; tots, però, actuant com un ens llenç a partir del qual començar una història. I és així com m'agrada definir la meva obra. No sé com m'he de denifinir ni quina etiqueta m'escau. Simplement, el meu treball és l'expressió d'allò que em mou a cada moment i, com en qualsevol història, hi ha moments dolços i amargs, i així queda reflectit en les meves creacions. Quins elements tenen en comú? L'expressió de formes, el minimalisme, la senzillesa, l'essència i, sobretot, l'ànima

Obra presentada:

LUTUM SUBER

Us proposem una visita al subsòl de les Gavarres, terra i roca que alimenta la vida en camps i boscos. Amb branques de bruc i arboç i peles de suro procedents del boscos de l’entorn hem creat un riu de vida que parteix de la majestuosa alzina surera, s’enfonsa sota terra i emergeix del camp de conreu en quatre nous camins que convergeixen en un espiral. Transformem el paisatge a la nostra conveniència, l’explotem i el copsem segons les pròpies expectatives però no és nostre, és viu. Cadascú prendrà un camí diferent i en farà una interpretació pròpia. L’espiral és un símbol usat des de l’antigor, representació de l’ordre universal. Formem part de la natura i amb ella hem de caminar en un fluir constant. Estimulem aquest respecte descobrint camins i perspectives, integrem el paisatge a les nostres vides. Estimem el territori que ens sosté.