Imatge Laia Escribà Nadal

Laia Escribà Nadal

Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996), erasmus a La Sapienza (Roma, 1993-1994) i Eurodissea al Théâtre des Bouffes du Nord (París, 1996).

Amb una manera de fer artesanal i arrelada al territori que l’ha vist néixer i créixer, combina els projectes d’edificació i rehabilitació amb els d’arquitectura del paisatge, escenografia i art efímer.

Ulla i domestica paisatges, urbans o naturals, de manera efímera o permanent.

Una mostra n’és el seu projecte de final de carrera «Intervenció paisatgística a Vacamorta-Cruïlles», intervencions al parc Monar de Salt i al parc de Torrelavit, o l’exposició de la 4a Biennal del Paisatge,louis vuitton replicas a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona.

Des de fa anys participa de manera activa en festivals d’instal·lacions artístiques com el Girona, Temps de Flors o el Lluèrnia d’Olot, on, en col·laboració amb l’escola Annexa (Girona) i amb el col·lectiu Taller de Magnèsia (Olot), desenvolupa una línia de treball basada en l’art efímer col·lectiu i transversal utilitzant recursos de land art i foc real.

El Dèdal, instal·lació per a Girona, Temps de Flors, feta en coautoria amb Oriol Granyer i Miquel Prats, va ser guardonada amb el Premi Arquitectura Efímera 2017 de les comarques de Girona.

Imatge Ignasi Esteve Bosch

Ignasi Esteve Bosch

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona (1986), va cursar el Màster en arquitectura del paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya (2004).

Des dels anys vuitanta desenvolupa la producció pictòrica en l'entorn de Girona i l'Empordà, on ha exposat diverses vegades, així com a Barcelona, Madrid, Niça, Canes i Aalst (Bèlgica).

La complementarietat i la saturació cromàtica esdevenen les recurrències visuals que acompanyen els cossos sensuals, les imatges oníriques i les ornamentacions.

La mirada pictòrica es projecta vers el territori mitjançant accions d’intervenció paisatgística.

Obra presentada:

La bassa estada

Un corriol d’argila blanca serpenteja per un camp d’userda i s’endinsa vers un destí incert.

Un corriol d’argila blanca travessa la bassa estada i apropa els colors de la terra.         

La bassa estada escolta les xerroles dels carros i dels tràmecs, de les eugues i dels càntirs.

La bassa estada enyora els xiscles dels vailets que s’hi banyen un cop el clot s’ha buidat de terra i s’ha omplert d’aigua, granotes i canyes.

La bassa estada plora les germanes reblertes impunement de residus tòxics.

El corriol d’argila blanca deixa enrere el santuari-bassa estada i ens orienta la mirada cap al retaule policrom, ferida oberta que ha regalat al paisatge l’altra bassa estada.

El corriol d’argila blanca retorna puntejat de plomalls que ballen amb la tramuntana mentre abellerols i orenetes se’l miren des del cel.

De la inmensitat, fer-ne un lloc.

De la curiositat, fer-ne viatge: viatge puntejat de bales d’userda des d’on enfilar-se i contemplar.

Viatge tàctil per descalçar-se i acaronar.

Viatge sonor per trepitjar i cruixir... o per romandre quiet, ben quiet.

I badar.

 



Art & Gavarres 2020- Laia Escrivà i Ignasi Esteve (explicació) from 24 imatges x segon on Vimeo.