Imatge Albert Gusi

Albert Gusi

Artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del territori i l'expansió del concepte paisatge. A través de gestos i d'intervencions artístiques efímeres -documentades gràficament- en llocs escollits acuradament, l'autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre aquell lloc determinat. L'humor, el joc, la ironia,... formen part del caràcter artístic de bona part de les seves obres.

Mitjançant l'ús de la fotografia i el vídeo com a eines d'exploració i documentació del territori, registra les seves accions amb la intenció que l'espectador es qüestioni noves formes de relació amb el  paisatge. De forma habitual,fake uhren kaufen els seus projectes introdueixen un element interactiu per fer partícep al públic.

Des del 2017, és juntament amb Joan Fontcuberta i Laia Casanova, director del festival Panoràmic Granollers, vinculat al cinema, la fotografia i les arts visuals.

Els seus projectes i intervencions s'han vist en diferents festivals, centres d'art, museus, fundacions, etc. A tall d'exemple: projecte ID, dins el marc de l'exposició "Un món paral·lel", a l'Arts Santa Mònica; projecte VOSC a la 3era Biennal de Landart d'Andorra; Festival Visiona de Huesca, amb els projectes "Rememorar" i "Pervivir", accions en el paisatge a la zona del Sobrepuerto del Pirineu; participació a l'exposició "Hinchables" a La Galería, La Arquería, Nuevos Ministerios de Madrid; "Objectiu Medacorba", a la fira d'art contemporani SWAB de Barcelona, dins el programa So Close, So Far by LumixG; o bé, projecte Ochetibo: a Coda de Caballo,rolex replica en el marc de l'exposició Índex Natura del CDAN de Huesca.

Obra presentada:

El test té un tap i el fum és pes és un projecte pensat per a la xemeneia del Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà dins el marc del festival Art i Gavarres. Per motius tècnics, el projecte no s'ha pogut materialitzar. És per això que trobareu una simulació a l'interior del Terracotta Museu. Per visitar la instal·lació, l'accés al museu és lliure. 

Hi he vist un test. Bé, n’he vist dos. Un i altre són el test més alt que mai he vist. Dalt hi tenen un tap. De suro jove i encara per fer. Però es farà. Ja ho diu En Perejaume, que l’escorça de l’alzina reprodueix allò que veu la seva capçada. I aquesta alzina mira a les Gavarres i allí hi ha taps per tapar totes les corones de la Bisbal (i) de l’Empordà. Perquè d’alzines en sortien a centenars pel coll de la corona. Fins i tot milers. I de tantes que n’han sortit, ara rebroten. I el forat ja no és forat. I la corona ja no expulsa sinó que acull. Ja no llença, ara rep. I de cop, pel gran test ja no hi circula l’alzina que cou sinó l’alzina que brota. Ja no és fum sinó arrel. Perquè l’alzina, quan crema, rebrota d’arrel en poc temps, abans que torni a ploure.

I quan aquí hi plou molt, -dies que diries que massa- el Daró s’endú tota la pluja. Aleshores,  per tal que no entri aigua pel bec del gran test, posar-hi un tap també va bé.

I amb el foc del forn de l’alzina que crema, quan crema, rebrota amb diversos tanys però mai tan alta com l’arbre del tronc original. Però aquí no. Vull dir que si, aquí si. A la Bisbal d’Empordà si. Doncs no és test, tot és tronc. I és l’alzina més alta.

I de cop el test deixa pas al pas del fum i el fum és pes, el pes del suro jove de l’alzina més alta que mira les Gavarres.

NOTA: el que no sap l’alzina és que la terra del peu que l’alça per mirar de tan amunt, ve del forat de les terreres.  I ja no saps si primer és la terrera que serveix per alçar l’alzina o l’alzina que crema quan ens demana fer més gran la terrera.

 



Art & Gavarres 2020- Albert-Gusi -explicacio from 24 imatges x segon on Vimeo.