Imatge

Imatge Jette Mellgren

Jette Mellgren

Our practice is based on a personal commitment to the landscape. The work is inspired by our relationship with nature, celebrating the essence of our experience with the natural world. We have been trained as basketmakers, a tradition that is linked to functionality and use. We work to create complex sculptural objects that move beyond their conceptual form. We work with natural materials we find in nature and that inspire us and this determines the nature of our work, its form and scale. We use natural fibers and found materials, using weaving, sewing and printing techniques to create textures and structures. Our interest in nature can be understood as compassion for humanity and for many years we have had the  privilege of working in other cultures, among them, the people of the Lango in their own environment in Uganda, Africa.

Imatge Jan  Johansen

Jan Johansen

La nostra pràctica és basat en un compromís personal amb el paisatge. L'obra és inspirada en la nostra relació amb la natura, celebrant l'essència de la nostra experiència del món natural. La nostra formació és en la cistelleria, una tradició vinculada a la funció i la utilitat. Nosaltres treballem en la creació de complexos objectes escultòrics que van més enllà que la seva forma conceptual. Treballem amb materials trobats a la natura que ens inspiren i determinen el caràcter del treball, la seva forma i escala. Fem servir fibres naturals i materials trobats, utilitzant tècniques de teixir, cosir, i empremta per crear textures i estructures. El nostre interès en la natura s'entén a la compassió per la humanitat i durant molts anys hem tingut el gran privilegi de treballar en altres cultures, entre ells persones del Lango en el seu entorn a Uganda, Àfrica.
rolex replica

Imatge Panos Mitsopoulos

Panos Mitsopoulos

Panos Mitsopoulos graduated at the Rietveld Academy of Fine Arts in 2004 in Amsterdam where he has been living and working for the last 20 years. Themes of his work are “Cosy Cages”, “Passage” and “Borders”. He has presented his work in several solo and group exhibitions. In 2007 he started the project “Crossing the Mediterranean” during which he presents work at major Mediterranean ports. At each harbour he creates a new artistic installation and organizes workshops with locals.

Imatge Nienke Brokke

Nienke Brokke

Nienke graduated in 1997 at Rietveld Academy in Amsterdam, in the field of theatre design.
As theatre is always a ‘Gesamtkunstwerk’ Nienke likes to involve multiple art disciplines which together form a whole.
The visual work of Nienke Brokke always has a context with a narrative element. Thanks to this narrative side, Nienke Brokke also designs education projects, in addition to landart and theater decors. Nienke is active in her local Neighbourhood as well as in formal and informal education. The variety of activities Nienke organises can be from stop-motion-animation to life size sand-castling. Always she encourages the participants to involve their own stories and become artistic owners too.
Nienke’s natural habitat is in nature, encouraging creativity.
In landscapes she searches for contrasts in shape, meaning and or gender.

Imatge Víctor Mata

Víctor Mata

Víctor Mata i Ventura desenvolupa l’activitat artística i cultural sobre el territori.

Creu fermament en la simbiosi natural i cultural, per això cerca el procés d’encaix entre el el procés natural i l’acció humana.
uhren replica

Imatge Júlia  Mata

Júlia Mata

Vaig néixer a Barcelona l’any 1989. L’any 2012 obtinc el Grau en Disseny, especialitat en Disseny d’Interiors, a l’Escola Bau, i l’any 2018 finalitzo el cicle formatiu d’Arts Aplicades a l’Escultura a l’Escola Massana. Actualment sóc alumna del Taller de Músics de Barcleona.

Imatge Torrent Pagès

Torrent Pagès

Llicenciat en Belles arts per la Facultat Sant Jordi de la Universitat de Barcelona (1992). S'inicia en el món de l'art en els anys 80 de la mà del pintor Josep Lloveras. Participa en el Taller Experimental de Guinovart a la Tecla Sala Hospitalet de Llobregat (1990).
Des del 1983 ha realitzat exposicions, instal·lacions i accions tant individuals com col·lectives entre Espanya, Itàlia, Gran Bretanya i França. Membre fundador de l'associació Trànsit-Art de Barcelona (1993) i de l'Espai Blanc al Born de Barcelona (1995). El 1995 també va crear l'Escola Municipal d'Art de Cassà de la Selva i la va dirigir fins a l'any 2016. Beca de Primavera a Sant Martí d'Empúries per desenvolupar un projecte d'escultures pel terme municipal de l'Escala (2002), Beca Erasmus per estudiar a la Winchester School of Art d'Anglaterra (1992), Beca de 1r grau de la Fundació Amigó-Cuyàs, borsa de viatge per a tot el territori espanyol (1991). També ha obtingut premis de pintura i gravat i ha col·laborat en diferents manifestacions artístiques com per exemple
l'espectacle poètico-visual - Colors d'Espriu.
Podem destacar el fet que 10 de les seves exposicions individuals (1990-2000) prenen el seu títol d'una frase original que diu: "Àmbits, Lúdics, Lúcids, Subtils, Subliminals Fluint En la Llum del Silenci Ocult Entre Dues Realitats". Aquesta idea està basada en el fet que totes les coses formen part d'una totalitat i una unitat, de la mateixa manera que tots els microcosmos són un reflex d'un únic macrocosmos (la cèl·lula en el cos, l'àtom en la matèria, l'home en l'univers, etc.) i en aquest cas, cada exposició forma part d'un conjunt i d'una etapa de la seva pròpia vida creativa. Els seus temes són fruit d'un procés de recerca personal -i espiritual alhora- que el porta a interessar-se per la relació de tot el que l'envolta, les cultures del món, els arquetips universals, els misteris de la vida, la natura, el cosmos i els avenços de la ciència, la salut i la tecnologia. Actualment i a partir del seu treball amb l'aigua, està creant inspirat en les transparències, jugant amb les subtileses dels líquids i desenvolupant la seva part més poètica tot vinculant ciència, art, natura i tecnologia.

Imatge Lluís Serrat

Lluís Serrat

La seva gran inquietud per l’art oriental el porta a realitzar freqüents viatges a diferents països del continent asiàtic. L’apreciació i respecte per la natura, així com la influència d’aquestes cultures, el porten a descobrir diferents tècniques que el van formant com a professional i artista de manera autodidacta. El contacte amb l’art primitiu i les antiguitats pròpies de cada cultura obren la possibilitat de la via comercial, i entra en el món del mobiliari i la decoració. Així doncs, la seva activitat es desenvolupa en països com Tailàndia, Vietnam, Xina, Mongòlia, Birmània, Indonèsia, Laos, Cambodja...

Actualment el seu treball es basa en la recerca i recuperació de material local i de proximitat que li permet crear peces que combinen diferents tècniques utilitzant fusta, metall, pedra, resina, etc. Algunes enfocades a un ús decoratiu o funcional, com a mobiliari domèstic, i d’altres que tenen un fort component artístic i escultòric. La natura sempre es mostra expressiva independentment del cicle de vida en què es troba. Quan aquest cicle s’atura resten els vestigis de les formes i les expressions d’un creixement que ens fan despertar noves emocions, omplen de bellesa i creen personalitat a la nostra llar.

Amb empremtes de cultura oriental i també des de la nostra contemporaneïtat aquests fragments enceten un nou cicle vital.

Imatge Ariane Patout

Ariane Patout

Multidisciplinary artist, specialising in sculpture and interventions both in public spaces and in landscapes. She has been awarded the SID’S Prize, Switzerland (2013), the FAD Architecture Prize, Barcelona (2014), the VDX Biennial Prize for Sculpture (2016) and was a finalist for the AFAD Prizes (2013 and 2014), as well as a finalist for the Sant Cugat City Award (2014) for her artistic achievements.

Imatge René Müller

René Müller

René Müller is a designer, cabinetmaker and land-art artist, graduated in Germany, recipient of the FAD Architecture Prize, Barcelona (2014) and the VDX Biennial Prize for Sculpture (2016). Since 2003 he directs his own company based in Germany; WOODLOOPS: JUST NATURE, designing, producing and distributing objects and wooden sculptural furniture, FSC.

Imatge Ester Baulida

Ester Baulida

Va estudiar Belles Arts a la universitat de Barcelona i ha conreat
feines vinculades amb l'art aplicat com ara l'aparadorisme, el disseny gràfic, disseny de vitralls i de productes ceràmics. Especialment ha dedicat molts d'anys a la docència de l'educació visual, dibuix artístic, disseny i cultura audiovisual a l'ensenyament secundari, actualment és cap en el batxillerat artístic de l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres.
Des de l'any 1985 que ha anat exposant el seu treball a Catalunya i a l'estranger, ja sigui de manera individual , com col·lectiva.
La seva pràctica artística és diversa i empra diferents llenguatges visuals, tot i que freqüenta sovint la instal·lació i el vídeo.
En general la seva obra ha visitat temàtiques relacionades amb la natura i els entorns quotidians des d'un tractament processat a l'estudi. Des dels anys 90 que viu a l'Alt Empordà i el contacte amb l'entorn natural s'ha fet sovint present en els seus interessos projectuals.

Imatge Manel Baulida

Manel Baulida

Casat i amb 2 fills. Enginyer tècnic, viu a Palol D'Onyar del municipi de Quart just al llit del Massís de les Gavarres. Des que va anar a viure a Palol se sent seduït per aquest entorn natural que recorre sovint. El marc privilegiat d'aprenentatge i d'equilibri que transmet les Gavarres el fa sentir part d'un ecosistema singular, fràgil i viu.

Imatge Jofre Sebastian

Jofre Sebastian

Even though he was born in Barcelona, Jofre lived between Barcelona and the village of Vilopriu until he finally fixed his residency there. This situation would influence his artistic work as well as his doctoral research, in the years that he was studying at the Faculty of Fine Arts. He would make constant references to his immediate environment; the Emordà landscape and the relationship with the territory that, although apparently wild, is altered by human activity. He has taken part in various workshops and seminars around Spain on the subject of landscapes and has been published in geographical magazines as well as taken part in round table discussions, always referencing the footprint of humans on the environment. All of his work, in the studio and in public interventions, has a personal aesthetic while maintaining a critical stance towards contemporary society and the relationship society has with the natural environment that houses it and that is often ignored by it. This has led him to exhibit his work around Europe, the United States and Canada.  At present he combines his artistic work with lecturing.

Imatge Lluís-Amat Sanromà i Prades

Lluís-Amat Sanromà i Prades

Born in Barcelona in 1962, he was trained in law and social economy. Over his professional career, he has assessed and/or directed different cooperative projects in agricultural and animal farming ambits. Specialised in the management of large agricultural and animal farming estates, he has managed international projects in South America, and Morocco. He has always been committed to social economy and sustainable agriculture. At present he lives in the Baix Empordà and runs a small gardening company.

Imatge Juliette  Murphy

Juliette Murphy

English artist born in London but now lives in the Empordà, a border area that is marked by the the Tramuntana winds. Her work is nourished by the landscape and the history of the visible and underlying myths of its environment. She dives into and is inspired by Mediterranean archeology and in ancient texts that even though they come from antiquity, are just as relevant today as they were then.

Imatge Petra Vlasman

Petra Vlasman

Graduate of Fine Art (photography, drawing and painting). She is active in the art world in various ways. As an artists, since 1995 she has taken part in exhibitions of her paintings, photos, collages and installations. As an assessor and designer of educational art projects, she has worked for different museums in the Netherlands and in Catalunya planning and giving guided tours and art workshops. As a teacher, she guides children, young people and adults to make photos, videos, collage, drawing, painting and art appreciation. In nature and in her studio, she makes assemblages, layering images and objects that only exist through the act of photographing them. She takes the works apart after they are photographed in order to reuse the materials. She likes to play with resistance and coincidences between reality and the representations and interpretations of reality, creating manual collages without the use of digital editing programmes. Surrealism inspires her and permits her to allow unconscious to have a great influence on her while working when a déjà vu or a dream might be the beginning of and the accumulation of the association of images.

Imatge Mireia Zantop

Mireia Zantop

Transdisciplinary artist. Her initial training and practice was centred in Fine Arts with exhibitions of her graphic and pictorial work and installations. At present she is a member of various performance art collectives and she combines teaching with her personal visual, poetic and performative works. Her working path centres on different body languages, identity relations, the nature of nature, that conjugate with the semantic processes implicite to the creative process and that she from different perspective in interdisciplinary actions and ephemeral installations.

Imatge Aleix  Antillach Leix

Aleix Antillach Leix

Architect and transdisciplinary artist. His creative experience ranges from large buildings to the design of public space, to small sculptures, passing through video art, drawing and installations, all of them versions of a same thing, that he likes to call pieces. As an architect he has collaborated for more than a decade with EMBA - Estudi Massip-Bosch Architects a much awarded studio that is based in Barcelona. His artistic work inherits the architectonic dialogue from technique, sensibility and culture, and this takes him to the field of the contemplation and nature. Space, complexity and fundamental questions are three of his habitual prime materials.
From 2013, he prioritised the transdisciplinary, presenting installations videos and mixed works in diverse festivals. From 2015 he presents his object works regularly in individual exhibitions.At present he alternates artistic creation with professional architectural practice. He is a member of dels Polissons, a performative-musical project, an invited artists at la La Roda d'Art, that organises various study centres in Camp de Tarragona and he directs a the Fine Arts programme at the Convent of the Arts of Alcover.

Imatge Aleix Gorgorió

Aleix Gorgorió

Llicenciat en arquitectura superior per la Universitat Ramon Llull La Salle (Barcelona)
Cofundador i director creatiu a Rem Studio i Lighthink Lab
President de Pimec Joves Girona

Imatge Marta Vergonyós

Marta Vergonyós

Visual artist and filmmaker. Graduated in Fine Art from the University of Barcelona. She specialised in documentary cinema at the International  School of Cinema and Television of  San Antonio de los Baños in Cuba. She is interested in transforming the poetic split that is found in the most everyday things, her work moves between the poetic and women’s politics and takes use of different languages such as creative documentary, installation and performance. Her works have been shown in diverse international festivals and contemporary art centres.

Imatge Mar Serinyà Gou

Mar Serinyà Gou

Artista, investigator and curator.
PhD in Fine Art and Master in Artistic Creation from the University of Barcelona.
Trained in the specialisation of singing at the municipal Music Conservatori in Barcelona. As an artist, she has made various exhibitions and performances nationally and internationally. At present she is working as curator of Contemporary Art Exhibitions at the Museu de la Mediterrània in Torroella de Montgrí and is codirector of the art programme: Lúcid.

Imatge Joan Comella

Joan Comella

He is an artist who is mainly dedicated to drawing and painting, including mural painting. He has also created various installations that are close to land art. He has had many exhibitions in diverse settings, this is a selection:
Rabós d’Empordà  (Retaule St.Quirze de Colera), Roses (Expo-Urbà 1988), Roses i Port de la Selva (Camp de paraules no dites), Figueres (Expo-Urbà 2009), Girona (Temps de flors 2014), Manlleu, Paris, Andorra, Luxemburg, Netherlands, Charleroi (Belgium), València, Castelló d'Empúries ( Ruta de l'Art), Solingen (Germany).

Imatge Luis Izquierdo-Mosso

Luis Izquierdo-Mosso

Multimedia artist. He has worked with painting, photography and video. He has used all kinds of materials, including pieces offered up by nature. He has published texts in various magazines (Lápiz, Transversal, Rekarte, Papers d’Art, Zehar). He has exhibited his work in individual exhibitions on 23 occasions since 1977 in Madrid, Bilbao, València, Figueres and other equally exciting places. The group exhibitions are many more, as is usual. Some museums and institutions are lucky enough to have some of his work: Museu de l’Empordà, Atrium (Vitoria), Círculo de Bellas Artes (Madrid), Museo de Bellas Artes (Bilbao). He has directed courses on photographic aesthetics, Dalí’s work and contemporary art.

Imatge Pedro Marzorati

Pedro Marzorati

Pedro Marzorati is an Argentinian multidisciplinary artists who expresses himself, according to the theme he chooses, with different techniques: Land-art, photography,sculpture, drawing etc. His projects are based on the re interpretation of nature, the metamorphosis of the significance of objects and codes that are familiar to us. Looking to change the perception that we have of them to “play” with them to create an imaginary and poetic world. He tries to integrate art with the urban and natural environment, giving it both a functional and an aesthetic role. He constructs in this way, a new relationship between art and the spectator, in which the spectator actively intervenes, both psychologically and psychically, within the proposed artistic framework. His works  accentuate the interaction between art and science and invite us to reflect upon current human problems such as Global warming and its consequences. He sees his work as acts of poetic militism.

Imatge Carole Pierlovisi

Carole Pierlovisi

Carole Pierlovisi studied antropology and she works in a well known museum in Paris.

Imatge Pep Aymerich

Pep Aymerich

He makes sculpture, public sculpture, performances and videoart. He is mostly self taught. His leitmotiv is the research and interpretation of the human being and human spirit, through introspection. He has made public sculptures in places as far apart as South Korea andi Celrà,  and he has made performances in Girona, Barcelona, Madrid, France and Londres, among others..

Imatge Timothy Johnson

Timothy Johnson

Over the past 25 years artist and basketmaker Tim Johnson has explored the relationships of material, place, nature and culture. His diverse creative practice encompasses basketmaking and performance, photography and painting, sculpture and installation, textiles and costume, his work has been exhibited internationally.
He combines a deep respect for traditional basketmaking with his own innovations and enjoys using a wide variety of materials and techniques gleaned from his travels, research and his own creative practice.
Originally from Newcastle Upon Tyne, England, Tim has lived in various parts of England and Ireland and is currently based in the north east of Spain just outside Barcelona.
Tim is an experienced tutor and has recently been awarded the prestigious Marsh Award for Excellence in Gallery Education and several awards for his baskets in Spain and Poland.

Imatge Mònica Guilera

Mònica Guilera

Mònica Guilera learnt basketmaking in the Catalan tradition combining willow and split european cane; with over 17 years of making and teaching experience she has a wide repertoire and enjoys designing contemporary functional baskets. One of Monica's specialities is the Nansa fishtrap technique that has been used by fisherman around the Mediterranean since ancient times, with deep roots and a modern sensibility Monica's work explores colour, form and pattern ideal for the contemporary home. Monica has received several prizes for her work both in Spain and the UK and exhibits and sells her work internationally.

Imatge Lesley Yendel

Lesley Yendel

I am an English sculptor based in Catalonia.

My work draws both from the domesticated landscape of the Penedes, and everyday domestic objects. It concentrates on the transformation of these objects and introduces new criteria to value not only their aesthetic effect but also their communicative power.

Imatge Lucho Hermosilla

Lucho Hermosilla

Painter, sculptor, frequent maker of music and Performance. He has exhibited his work and has performed in France, England, Germany, Catalonia and Spain.

Imatge Assumpció  Mateu

Assumpció Mateu

Assumpció Mateu nace en Girona en 1952. En 1970 empieza sus estudios en la Facultad de Bellas Artes Sant Jordi de Barcelona y paralelamente estudia Diseño Gráfico en la Escuela Elisava de la misma ciudad, licenciándose en 1975. Más tarde realiza estudios de Cinematografia en el Centro de Estudios de la Imagen. A partir de 1979 se dedica a la actividad docente como profesora de pintura en la Facultad de Bellas Artes Sant Jordi de la Universidad Central de Barcelona. En 1988 obtiene el Grado de Doctora en Bellas Artes por la Universidad Central de Barcelona con la Tesis: “Percepción: color y pensamiento”. En este mismo año decide dedicarse exclusivamente a pintar. A partir de 1990 decide dedicarse exclusivamente a la pintura. En 1988 se publica el libro “La Voz del Fuego” escrito por M. Mercè Roca, inspirada en la persona y la obra de la artista. (Ámbit Serveis Editorials n.2.) En el año 2005, se edita su libro monográfico “A. Mateu: La mirada del espacio interior”, escrito por Glòria Bosch (March Editor, n.7 collection Art Land). Se presenta en la Fundación Vilacasas y en el Centro Cultural “La Llacuna” de Andorra. Al año siguiente se presenta en el Auditorio del MACBA de Barcelona.
En 2009 se publica el Catálogo “Presons intimes” Fundación VilaCasas ,Espai volart.
En 2010 se publica el libro “La Mirada poética” Fundación Atrium Artis, escrito por Carles Marti y Glòria Bosch.Se presenta en el Auditori del Centre d’Art Sta.Mónica en Barcelona.
En 2011 y con motivo de la exposición que se inaugura en el Museo Würth La Rioja se publica el catálogo ‘El bosque quemado’ escrito por Kosme de Barañano.
En 2015 con motivo de la realización de la obra escultórica “Emmarcant el Somni” en la Vinya dels Artistes se edita un catálogo escrito por Gloria Bosch.

Imatge Jofre  Oliveras

Jofre Oliveras

Jofre Oliveras bases his research and work in public spaces,
understanding public space not only as the common place designated for society, also the space where communication is possible, regardless its status: legal/illegal, natural/artificial or virtual/physical.

Jofre Oliveras understand the landscape as a part of the art work, therefore need a constant research of new concepts and contexts. The materials and techniques are conditioned by the environment, because the realisation of an idea implies the assimilation of a new connection with space.

Jofre Oliveras defines art as a comunication process derived from human sensitivity. He thinks that art must be a tool to define the needs for change in people, society and the historical context. Through image as a language, he uses satire to critique social convictions and conventionalism.

Imatge Foix Cervera

Foix Cervera

M'agrada dir que sóc florista.

Imatge Joan Farré

Joan Farré

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Joan Oms

Joan Oms

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme,rolex kopi arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Eduard Baulida

Eduard Baulida

Nascut el 1963, és logopeda i pedagog. La seva activitat professional se centra en la clínica i la docència logopèdica.

És membre del col·lectiu Refugis i Cabanes i Altres Construccions Efímeres, que centra les seves propostes en accions o performances constructives en espais oberts i amb la participació ciutadana.

«La intervenció artística en l’espai i el paisatge pretén per a l’autor ésser un retorn creatiu i intencionat a l’entorn que ens estructura personal i socialment. És la necessitat de disposar un jaç visual,replicas tag heuer deixant una petja efímera, amb la tècnica més modesta possible.»

Imatge Ona  Trepat Rubirola

Ona Trepat Rubirola

Artista plàstica i docent, viu i treballa al Pla de l’Estany. El seu treball artístic es caracteritza per la seva vinculació amb els procediments artesanals i de teixit amb fibres vegetals, cercant una determinada forma de comprendre i significar la vida. Sempre ha estat en estreta relació amb la matèria, amb la constant de connectar allò que aparentment està desconnectat, recordant una visió interrelacionada entre cultura i naturalesa.

De vocació autodidacta, s’ha format en tècniques i mètodes de cistelleria i construcció tradicional. Actualment és professora associada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on també ha estat graduada.rolex replica Col·labora amb altres iniciatives, universitats i organitzacions vinculades a la docència artística i a l’art per al desenvolupament personal i social.

Imatge Marc Sellarès Cots

Marc Sellarès Cots

Nascut el 1973, és llicenciat en belles arts en l’especialitat d'escultura. Va cursar el Màster en creació, realisme i entorns a la Universitat de Barcelona.

La seva pràctica artística es desenvolupa a través de diferents mitjans i suports recuperant certs aspectes de la idea d’escultura social. Explora principalment el llenguatge de les accions, les intervencions en l’espai urbà i en la natura, cercant generar debats a l’entorn de problemàtiques polítiques i socials. Treballa sobre les desigualtats, la solidaritat, el territori,rolex kopi la història i la memòria, i sobre un present que convida a canviar.

Ha guanyat vuit primers premis d’escultura, ha participat en més d’un centenar d’exposicions i ha realitzat intervencions i accions en llocs com el Kurdistan, Anglaterra, el Marroc, Palestina, Mèxic o els EUA.

Imatge Esteve Dalmau

Esteve Dalmau

Esteve Dalmau (Lloret de Mar, 1980) és tècnic superior en arts plàstiques i arts aplicades al mur, títol que va obtenir a l’Escola Massana de Barcelona el 2003.

Va mostrar la seva primerenca obra pictòrica —a mig camí entre l’abstracció i la neofiguració, i amb un ús del color d’influència pop— en diverses exposicions: «Projeccions» (2003), a la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona; «Dibuixos i pintures» (2004), al Centre Cultural Caixa de Manlleu, i «Pintors de Lloret» (2004, col·lectiva) a la sala d’exposicions de l’Antic Sindicat de Lloret de Mar, entre d’altres.

Dedicat sobretot als encàrrecs i a la docència musical, no és fins al 2015 que la seva producció artística fa un gir cap a una obra influenciada pel land art, l’arte povera i algunes filosofies orientals, utilitzant només materials trobats en espais naturals.replicas hublot Esteve Dalmau estableix en la seva obra un diàleg silenciós amb l'entorn i convida l'espectador a una nova manera de mirar la natura i a fer una revisió de la relació que els patrons socials convencionals ens fan establir amb aquesta, amb el món de l’art i amb nosaltres mateixos com a individus conscients.

Imatge Lucía Loren

Lucía Loren

Born in Madrid in 1973, she is graduated in fine arts by the Universidad Complutense de Madrid. Under the binomial of art and ecology, she has made specific interventions in numerous natural environments in Spain, Italy, Poland, Switzerland, Argentina and Western Sahara. In all these interventions she uses elements of the landscape to make small variations  to reflect on the very concept of cultural landscape, trying to make visible possible relations of balance between human life and the biotic community.

She has presented plastic proposals in contemporary art centers such as CDAN, MUSAC, IVAM, CAB, ACVIC, Sala Tecla, Matadero, La Casa Encendida, Círculo de Bellas Artes, Estampa, Museo Contemporáneo Esteban Vicente, La Panera, Centro Cultural Montehermoso, Galería Print, Museo Provincial Bellas Artes de Tucumán, botanical garden of Bogotá, Palacio del Quintanar, APgallery.

Several scholarships and awards have allowed her to participate in artistic research projects: Erasmus Scholarship Accademia di Belle Arti, Bologna, Italy (1997); International Agreements Scholarship Faculty of Arts, Tucumán, Argentina (1999); artistic residency Campo Adentro (2011); CACIS residence, Center for Art and Sustainability, Catalonia (2014), and Supertrama, Entidad de Vivares, Cáceres (2018), among others.

Imatge Alberto Martínez

Alberto Martínez

Va néixer a Saragossa l’any 1978 i es va graduar en disseny gràfic. És cal·lígraf i actualment cursa estudis d’escultura.

Una línia fonamental del seu treball és el llenguatge escrit i les formes/contraformes que es generen, extrapolant-lo dels materials i els suports habituals, així com de les seves escales. D’altra banda, li interessa l’art públic i l’accessibilitat que genera aquest tipus d’art. I una tercera idea fonamental del seu treball és l’ús de materials naturals que puguin ser degradats amb el pas del temps.

Els moviments que inspiren les seves peces van des de Bauhaus i el constructivisme rus pel que fa a la forma inicial dels glifs i la importància del llenguatge en la seva obra, fins al dadaisme o l’arte povera en relació amb objectes trobats o l’ús de materials no convencionals. La filosofia del land art d’utilitzar materials naturals i per a l’exposició a l’erosió natural del pas del temps és una constant en la seva obra.

Els seus referents són: Andy Goldsworthy, Robert Smithson, Nancy Holt i Ana Mendieta. Menció especial a Ian Hamilton Finlay i el seu projecte de Little Sparta, en què poemes i escultures (o poemes llaurats en l’escultura) treuen el cap entre la vegetació com si fossin un element natural més.replicas panerai

Exposicions: beca expositiva de cal·ligrafia i fotografia «Blanco roto» a l’Espacio Portalet, a Osca, l’estiu de 2018. Beca artística en l’espai The Blue Bank, on desenvolupa tallers de cal·ligrafia amb els habitants del poble i algunes peces en diversos suports als fiords occidentals (Thingeyri), a Islàndia, durant els mesos d’abril a juny de 2019. Exposició d’escultures «La palabra» a l’Impact Hub de Saragossa, l’estiu de 2019. Seleccionat per a la residencia artística Lo Mon Contemporáneo, a Osca, durant els mesos d’agost i setembre de 2019.

Imatge Albert Gusi

Albert Gusi

Artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del territori i l'expansió del concepte paisatge. A través de gestos i d'intervencions artístiques efímeres -documentades gràficament- en llocs escollits acuradament, l'autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre aquell lloc determinat. L'humor, el joc, la ironia,... formen part del caràcter artístic de bona part de les seves obres.

Mitjançant l'ús de la fotografia i el vídeo com a eines d'exploració i documentació del territori, registra les seves accions amb la intenció que l'espectador es qüestioni noves formes de relació amb el  paisatge. De forma habitual,fake uhren kaufen els seus projectes introdueixen un element interactiu per fer partícep al públic.

Des del 2017, és juntament amb Joan Fontcuberta i Laia Casanova, director del festival Panoràmic Granollers, vinculat al cinema, la fotografia i les arts visuals.

Els seus projectes i intervencions s'han vist en diferents festivals, centres d'art, museus, fundacions, etc. A tall d'exemple: projecte ID, dins el marc de l'exposició "Un món paral·lel", a l'Arts Santa Mònica; projecte VOSC a la 3era Biennal de Landart d'Andorra; Festival Visiona de Huesca, amb els projectes "Rememorar" i "Pervivir", accions en el paisatge a la zona del Sobrepuerto del Pirineu; participació a l'exposició "Hinchables" a La Galería, La Arquería, Nuevos Ministerios de Madrid; "Objectiu Medacorba", a la fira d'art contemporani SWAB de Barcelona, dins el programa So Close, So Far by LumixG; o bé, projecte Ochetibo: a Coda de Caballo,rolex replica en el marc de l'exposició Índex Natura del CDAN de Huesca.

Imatge Dolors Picazo Hugas

Dolors Picazo Hugas

És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona.

Ha participat durant vint anys en la direcció de projectes i tallers escolars dins el marc de Girona, Temps de Flors i ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives. La seva activitat principal està centrada en la didàctica de l’art, com a especialista de plàstica a l’escola L’Aulet de Celrà, portant a terme amb els alumnes instal·lacions, escenografies i projectes murals. Des de fa deu anys és professora associada de la Universitat de Girona.

La natura sempre ha ocupat un lloc preferent en els seus plantejaments artístics i didàctics.replicas rolex

Imatge Sara Ortiz Paniagua

Sara Ortiz Paniagua

És llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona.

Des de fa quinze anys, és docent de secundària. ha participat en diverses exposicions col·lectives a Mataró i Barcelona com a instal·ladora artística, i ha format part en diferents performances i intervencions d’art en l’espai públic. La seva relació més propera amb el món artístic des de fa uns anys és la d’acompanyar, a través de l’art, els alumnes en el seu creixement personal. Ha participat en projectes o accions innovadors vinculats a l’educació social i artística interaccionant amb els espais públics propers als centres educatius a partir de les realitats viscudes per l’alumnat, entre ells al festival Inund’Art. Experimenta a l’aula diferents àmbits d’expressió relacionant l’educació artístico-social amb la integració dels mitjans audiovisuals i les TIC.

Imatge Laia Escribà Nadal

Laia Escribà Nadal

Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (1996), erasmus a La Sapienza (Roma, 1993-1994) i Eurodissea al Théâtre des Bouffes du Nord (París, 1996).

Amb una manera de fer artesanal i arrelada al territori que l’ha vist néixer i créixer, combina els projectes d’edificació i rehabilitació amb els d’arquitectura del paisatge, escenografia i art efímer.

Ulla i domestica paisatges, urbans o naturals, de manera efímera o permanent.

Una mostra n’és el seu projecte de final de carrera «Intervenció paisatgística a Vacamorta-Cruïlles», intervencions al parc Monar de Salt i al parc de Torrelavit, o l’exposició de la 4a Biennal del Paisatge,louis vuitton replicas a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona.

Des de fa anys participa de manera activa en festivals d’instal·lacions artístiques com el Girona, Temps de Flors o el Lluèrnia d’Olot, on, en col·laboració amb l’escola Annexa (Girona) i amb el col·lectiu Taller de Magnèsia (Olot), desenvolupa una línia de treball basada en l’art efímer col·lectiu i transversal utilitzant recursos de land art i foc real.

El Dèdal, instal·lació per a Girona, Temps de Flors, feta en coautoria amb Oriol Granyer i Miquel Prats, va ser guardonada amb el Premi Arquitectura Efímera 2017 de les comarques de Girona.

Imatge Ignasi Esteve Bosch

Ignasi Esteve Bosch

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona (1986), va cursar el Màster en arquitectura del paisatge a la Universitat Politècnica de Catalunya (2004).

Des dels anys vuitanta desenvolupa la producció pictòrica en l'entorn de Girona i l'Empordà, on ha exposat diverses vegades, així com a Barcelona, Madrid, Niça, Canes i Aalst (Bèlgica).

La complementarietat i la saturació cromàtica esdevenen les recurrències visuals que acompanyen els cossos sensuals, les imatges oníriques i les ornamentacions.

La mirada pictòrica es projecta vers el territori mitjançant accions d’intervenció paisatgística.

Imatge Jofre Sebastian

Jofre Sebastian

Even though he was born in Barcelona, Jofre lived between Barcelona and the village of Vilopriu until he finally fixed his residency there. This situation would influence his artistic work as well as his doctoral research, in the years that he was studying at the Faculty of Fine Arts. He would make constant references to his immediate environment; the Emordà landscape and the relationship with the territory that, although apparently wild, is altered by human activity. He has taken part in various workshops and seminars around Spain on the subject of landscapes and has been published in geographical magazines as well as taken part in round table discussions, always referencing the footprint of humans on the environment. All of his work, in the studio and in public interventions, has a personal aesthetic while maintaining a critical stance towards contemporary society and the relationship society has with the natural environment that houses it and that is often ignored by it. This has led him to exhibit his work around Europe, the United States and Canada.  At present he combines his artistic work with lecturing.

Imatge Eduard Baulida

Eduard Baulida

Nascut el 1963, és logopeda i pedagog. La seva activitat professional se centra en la clínica i la docència logopèdica.

És membre del col·lectiu Refugis i Cabanes i Altres Construccions Efímeres, que centra les seves propostes en accions o performances constructives en espais oberts i amb la participació ciutadana.

«La intervenció artística en l’espai i el paisatge pretén per a l’autor ésser un retorn creatiu i intencionat a l’entorn que ens estructura personal i socialment. És la necessitat de disposar un jaç visual,replicas tag heuer deixant una petja efímera, amb la tècnica més modesta possible.»

Imatge Ció Abellí

Ció Abellí

Va néixer a Girona l’any 1963. L’any 1985 es va llicenciar en belles arts, en l’especialitat d’escultura, per la Universitat de Barcelona.

Des de sempre s’ha sentit atreta per les expressions artístiques, que considera bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador i l’espectador. El seu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i les sensacions a través de la matèria inerta, sobretot en l’escultura. La seva especialitat és el modelat en argila i la fosa en bronze. La seva inspiració són l’equilibri natural, les experiències humanes i la simbologia, expressats a través del cos humà, principalment el femení.

Entre els anys 1987 i 2001 va fer quinze exposicions individuals en galeries de Catalunya, Andorra i França.

L’any 2018 va exposar dins el cicle «Diàlegs» amb Isaac d’Aiguaviva a la Fundació Fita de Girona.

L’any 2020 va participar en el festival Art & Gavarres, junt amb Alfons Plujà, amb la intervenció a Can Llambí de Llagostera.

L’any 2022 va fer una exposició individual de pintures, «Entre arbres», als Sants Metges de Sant Julià de Ramis.

Des del 2001 ha creat vint-i-dues escultures d’obra pública monumental (bronze, ferro i resina) a poblacions catalanes i a Eivissa. També ha creat obra d’encàrrec de particulars en terra cuita i bronze. Compta amb quinze anys de docència artística en escoles d’art de diversos municipis gironins.

Imatge Josep Matés Porcel

Josep Matés Porcel

Josep Matés neix a Fonteta. Cursa dos anys de delineant a formació professional i ho deixa per buscar alguna cosa que l’apassioni. Ho troba a l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d'Empordà. La ceràmica li canvia la vida. Terrisser de professió, experimenta amb tot el que la ceràmica i la terrissa li ofereixen, també en la vessant artística. Si bé sempre hi ha participat per iniciativa d’altres, en gaudeix, i el que el mou és difondre els valors del seu ofici: destresa, respecte pels recursos naturals, sentiment a l’hora de produir una peça.

La primera experiència artística la va viure amb el col·lectiu Meme Detrás. Després, amb un altre terrisser, en Marcos, va associar-se a Fang i Fetge i van decidir fer de la seva feina un espectacle amb una performance en què tornejaven una peça. També va participar al Festival de Land Art de la Bandeira,gefälschte rolex kaufen legal del 2007 al 2009, amb el seu company de professió, Carlets, presentant l’obra Farol de la Bandeira. Finalment, ha participat en la iniciativa Fang Cuit, un festival de ceràmica promogut per la mateixa Escola de Ceràmica de la Bisbal.

Imatge Josep Vilallonga Anglada

Josep Vilallonga Anglada

És llicenciat en arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i fotògraf autodidacte. Es defineix com un voyeur que va sempre amb la càmera a coll, observa allò que passa al seu voltant i capta aquell moment únic i irrepetible que, per una raó o altra, li sembla interessant. Li agrada pensar que les seves fotografies són fruit d’una mirada pròpia sobre la realitat, que ajuden a entendre el món i la vida i que donen peu a la reflexió.

Ha treballat temes humans com ara El Divendres Sant a Girona, L’escola de boxa Rafael Trejo de l’Havana, Rabat, Escenes, El Cassà City, De museus per NY i Boston, Persones humanes, etc. La major part d’aquests treballs han estat exposats a diferents galeries, com ara a la sala dels Amics del Museu d’Art de Girona,rolex kopi norge a Can Trinxeria de Cassà de la Selva, al Castell de la Bisbal, a la Galeria de la Fundació Vila Casas de Palafrugell, a la Casa de Cultura, a la Biennal Mirades de Torroella de Montgrí, a Ca la Pruna de Pals, a la Salle Caves Voutées de l'Abadia de Neumünster de Luxemburg, etc.

Imatge Lola Barranco Cascón

Lola Barranco Cascón

Llicenciada en belles arts per la Universitat de Barcelona, ​​amplia la seva formació a Urbino i altres llocs d’Itàlia, Nova York, Londres, Sargadelos i la Bisbal, entre d’altres. Treballa en diverses vessants artístiques i en els seus treballs sempre s'observa un interès per la natura. La matèria, les petjades i els rastres són elements recurrents en la seva obra, a més d'una construcció espacial personal. L’aigua, la vegetació, la fauna, adquireixen un paper protagonista en diverses sèries presentades en exposicions personals i col·lectives. Ja com a estudiant comença a compatibilitzar la docència amb la pràctica artística. Encara que resideix principalment al Baix Empordà, ha viscut llargues temporades a Itàlia, els Estats Units, Colòmbia, Anglaterra, el Marroc i França, on ha presentat diverses exposicions. Entre les més recents, «Amore, Amore», una instal·lació a l’Arteca, a Palafrugell (2020); «Contrastos», de pintura, tècniques mixtes sobre paper i ceràmiques al Castell de la Bisbal (2019), «Fluvial», amb xilografies i fotogravats a la sala dels Amics del Museu d’Art de Girona (2019); «Rabat», a Can Trinxeria de Cassà de la Selva, Ca la Pruna de Pals i La Galeria de Palafrugell (2017-2018).

Imatge Joan Farré

Joan Farré

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme, arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Joan Oms

Joan Oms

Joan Farré i Joan Oms formalitzen el seu equip el 2003 amb el nom Pont de Querós, per tal de presentar-se a un concurs per a la intervenció paisatgística i la reconstrucció d’un espai. Aquesta obra va ser la primera a Espanya en què s’utilitzava el salze com a material viu per a la transformació d’espais públics.

Pont de Querós suma més de 25 anys de treball artesà en el món de les fibres vegetals. Treballen des de les vessants de la tecnologia, el disseny, la imatge, la comunicació i la pedagogia. Redescobreixen i reinventen el valor d’una tradició, d’unes tècniques artesanes que avui s’han convertit en una novetat que permet realitzar una àmplia gamma de possibilitats.

Així doncs, Pont de Querós és un equip especialitzat en la inclusió de fibres vegetals (bàsicament el vímet i el salze) en el nostre sistema de vida. Les adapten i les modernitzen segons les necessitats actuals, per tal de convertir-les en materials contemporanis que permetin dissenyar solucions naturals, sostenibles, verdes i funcionals per a projectes d’urbanisme,rolex kopi arquitectura, paisatgisme i interiorisme.

Imatge Dani Vilana

Dani Vilana

És jardiner-paisatgista; format a:


EMJP, Grasse 1998
Escola Rubió i Tudurí, Barcelona 1996
EAAOA Llotja, Barcelona 1996


Crea jardins, ordena plantes, pedres i altres materials a la seva manera, intentant crear harmonia amb l’entorn. Li agrada veure evolucionar els seus jardins i aprendre la manera de fer dels vegetals seleccionats. Però no sempre hi ha la sort de crear amb llibertat; hi ha molts condicionants funcionals, legislatius, econòmics, de manteniment... En canvi el land art li dona aquesta possibilitat de fer sense normes, de dialogar amb l’espai sense intermediaris i poder entendre’s millor. Li agrada jugar amb els materials que troba en el lloc,replicas patek philippe sense importar-li l’origen o la naturalesa; no li agrada importar d’altres paisatges.

Ha participat en diversos festivals internacionals d’art natura.


Sorrento, Itàlia 2005
Astigarraga, Euskadi 2006
Grindelwald, Suïssa 2009
Opole, Polònia 2012


Quan ho necessita, també fa obra pictòrica i escultòrica.

Imatge Mar Serinyà Gou

Mar Serinyà Gou

Artista, investigator and curator.
PhD in Fine Art and Master in Artistic Creation from the University of Barcelona.
Trained in the specialisation of singing at the municipal Music Conservatori in Barcelona. As an artist, she has made various exhibitions and performances nationally and internationally. At present she is working as curator of Contemporary Art Exhibitions at the Museu de la Mediterrània in Torroella de Montgrí and is codirector of the art programme: Lúcid.

Imatge Rita  Andreu Vaquer

Rita Andreu Vaquer

És llicenciada en història de l'art per la Universitat de Girona i té el Màster en comunicació i crítica d'art per la Fundació UdG. Completa la seva formació amb estudis de producció i realització audiovisual a l’Escola de Realització Audiovisual i Multimèdia de Salt.

Entén la pràctica artística com una eina vàlida per a la construcció de coneixement crític, i les seves maneres de fer com a actes de resistència que s'escapen de les lògiques temporals i utilitaristes del nostre sistema. La voluntat de tots els seus projectes és sempre la mateixa: traslladar als altres i compartir-hi allò que mobilitza en ella el fer artístic.

Imatge Olga  Taravilla Baquero

Olga Taravilla Baquero

Nascuda a Reus el 1970, és graduada en pintura i escultura per l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. És llicenciada en història de l’art i té el Màster en recerca en humanitats per la Universitat de Girona.

Camina amb la convicció que el que la conforma com a persona són els dubtes. Això la porta a formular-se preguntes, a caminar com una funambulista entre disciplines, lletres i formes, colors i volums, entre el passat i la contemporaneïtat. Gira, regira i hi torna.

El seu focus està centrat en la recerca constant de com pot, a més a més, comunicar-ho. Així neixen els projectes d’investigació històrica i mediació artística, els treballs en comunitat, els mapes per on caminar, les hibridacions una vegada darrere l’altra.

Imatge Alfons Plujà

Alfons Plujà

Va néixer a Castellfollit de la Roca l’any 1974. Segurament els primers impulsos creatius van venir del magnetisme de les pedres volcàniques de la Garrotxa. Més tard va cursar enginyeria tècnica agrícola a la Universitat de Girona, estudis que compaginava amb el treball de picapedrer a la catedral de la mateixa ciutat. Alguna cosa li va quedar d’aquelles gàrgoles, formes gòtiques, formes orgàniques i pedra nummulítica.

La primera exposició va ser «Sentiments de pedra», l’any 2008. Després vindria «Marbrediterrània», arran de la cinquena edició de la mostra d’art multidisciplinari Inund’Art. Com a seleccionat, va exposar a la Casa de Cultura de Girona diverses obres: Ariet, Espia, etc.

El 2011 va rebre l’encàrrec de crear els guardons de les Mosques de la Informació, una escultura amb peces i lletres d’una màquina d’escriure vella, en la qual s’intueixen les ramificacions de l’ala d’una mosca.

Té escultures a l’espai públic: L’Almogàver a Santa Pau, Tòtem de la pluja a Vilablareix i Drac a Castellfollit de la Roca.

Primerament utilitzava la pedra i el marbre com a materials; després van venir la fusta, el formigó, el ferro...

L'obra Fetus es va presentar per primera vegada a la 54a edició de Temps de Flors de Girona i actualment es troba a l’espai cultural Can Gruart, a l’exterior, juntament amb tres escultures més, de gran format, que serveixen per divulgar l’art a les escoles. Anualment, els alumnes de cinquè curs de l’escola Madrenc visiten les escultures i l’espai, i reflexionen sobre l’art.

Ell mateix es pregunta i respon: «De què va l’art? De què va el meu art? Ho podrem explicar quan siguem immortals, no falta pas gaire».

Imatge Jordi González Castelló

Jordi González Castelló

Born in Barcelona in 1975. He has a degree in Arts and Humanities, and a master's and doctorate in Philosophy. He has also studied Illustration at La Massana and Direction at the Warsaw Film Academy.

Since the mid-1990s, he has painted, engraved and drawn in an unconventional way, focusing mainly on the iconic and scientific representation of the human body. Since 2015, however, he has opted for more anthropological and metaphysical work with installations, sculptures and interventions in nature with an aesthetic close to wabi-sabi. The pieces he makes are environmentally friendly and want to highlight the ancestral relationship we have as a species with ourselves and with nature.

He has exhibited more than a dozen times, both in Catalonia and abroad. He has participated three times in the Andorran Land Art Biennial, as well as in Els Ports: Natura i Art, Efímera (CACiS), Olivertart, among others, and has resided at the CAN de Farrera.

He has taught at different universities in Barcelona and has carried out numerous workshops with young people and children. In addition, he regularly writes essays and poetry.

Imatge Xevi Bayona

Xevi Bayona

Since he was a child, he studied at the School of Fine Arts in Olot. He also studies architecture in Barcelona and Portugal, at the FAUP, Faculty of Architecture of the University of Porto. Architect from the Barcelona School of Architecture (ETSAB) with the PFC Library-Toy Library in Espinho, Portugal. Postgraduate Degree in Landscaping at the (ETSAB) and Master in Theory and Practice of the Architectural Project at the (ETSAB) with the dissertation “La Girona dels Carrers-Escala”. Since 2008 he has been a professor at the Faculty of Architecture of the University of Girona. Since 2018 he is Professor at Elisava’s international master’s degree in ephemeral architecture. Winner of several awards, including three FAD awards, several finalist and selected projects, winner of awards and mentions of architecture of the Counties of Girona and winner of the contest Changing Tracks, a European project to make 3 installations in Catalonia , England and Ireland. Since 2017 he has been collaborating and carrying out projects together with Àlex Posada, MID Studio. He has carried out civil works such as the Rehabilitation of the State Bridge of Tortosa over the river Ebro, the rehabilitation of the sports area of ​​Sant Jaume de Llierca or the Olot Fair, as well as works of housing architecture. He has given lectures, workshops and made ephemeral interventions in various European cities.

He has been the Artistic Director of the Fire and Light Festival, Lluèrnia d’Olot, since its inception.

Bayona Studio is a workshop and studio in the center of the city of Olot, working with experimentation and essay as a method, criticism as learning, emotions as a tool, interpretation and respect for the environment social, physical and cultural, enthusiasm and intense research as fuel. All at the crossroads of architecture, town planning, art, landscape, ephemeral installations and light sculptures, a mixture of disciplines that feed back and complement each other.

Imatge Akunzo

Akunzo

The body of work of Akunzo (Karola Pezarro & Aris de Bakker) consists mostly of ephemeral, site-specific projects, in which natural materials are used.

The projects of Akunzo have a strong commitment to the environment. They are a reflection on the site or the history of the site, or have to do with the concern about the future of the planet. Akunzo usually uses natural materials from the vicinity of the site such as earth, branches, shells or seeds and they add unnatural elements related to the subject of the work.

The artworks often prove to be a landmark and in some cases visitors can enter the work.

The experiences of the observers are important to Akunzo, among others, that the visitors get an new view on their environment and can give their own meaning to it, and maybe become more aware of their relation to the landscape.

Imatge Sergi Quiñonero

Sergi Quiñonero

Barcelona, ​​1968. Graduated in Psychology and Social Education. Studied drawing and painting, installations and visual poetry. Active as an artist since 1993.

During the years 2011, 2012 and 2019 he has been the director of “Poblet. Nature and Art ”(PNIN Poblet). Since 2016 he has been the director of “Els Ports. Nature and Art ”(PN dels Ports). Since the 2017-18 academic year, he has been teaching Visual and Plastic Arts at the Faculty of Psychology and Educational Sciences (Universitat Rovira i Virgili).

Uses the framework and materials of nature, to reflect the relationship between human beings and the environment. He proposes an aesthetic that finds poetry in the poor, austere and humble. Uses simple and inexpensive formal and technological resources. Ethics and ecology are present in his work.

He has participated in various exhibitions and festivals such as:

2020. Cosmologies. OliverArt 2020. CCOC. La Granadella, Lleida.
2019-2020. "Up there you will find the answer to the problem of climate change." Art Classroom. CRAI. URV. Tarragona.
2019. Ellipses ... OliverArt 2019. CCOC. La Granadella, Lleida.
2017. Ephemeral 2017. Ephemeral Art Show. CACIS-The Lime Oven. Calders, Barcelona.
2017. 38 Julio Antonio Prize for Sculpture. Art Biennial 2017. MAMT. Tarragona. Honorable Mention.
2017. “1 m linear”, “2 m2” and “3 m cubicles of sky”. CAN Cerro Gallinero. Hoyocasero, Ávila.
2017. 2ª Andorra Land Art-ALA Biennial 2017. Iron Route. Llorts, Principality of Andorra.

Imatge Lourdes Ral

Lourdes Ral

Lourdes Ral (Barcelona, ​​1977) is graduated in Art History, and has numerous workshops in ceramics, bookbinding and painting (Cercle Artístic de Sant Lluc).

Currently, with an exclusive dedication to painting and ceramics, he paints interiors, small conversations, the silence of the train, winter Sundays and long summer afternoons. She works with mixed media, acrylics, inks and watercolors on wood. In ceramics, stoneware fills the creations, with experiments with natural glazes. Her place of creation is a workshop in Llagostera. She is inspired by Morbihan, Provence, the Charente Maritime, the Balearic Islands and the surrounding coast. In recent years she has been experimenting with vegetable inks and waxes with natural pigments, earths she finds in his landscape.

She has exhibited in various galleries in Catalonia and at art fairs. At the same time, she has participated in exhibitions in France (Paris, Aix en Provence and Marseille), Italy, Portugal, Austria, the United States and Germany. She is currently exhibiting his work at the Art Dual Gallery in Girona and the Espai Cavallers in Lleida, and in Central Europe. The last painting exhibitions have been in Gouise, Strasbourg and Goviller in France; Nykoping (Sweden) and Tavistock (UK). Her illustrations have appeared in magazines and books, most recently with Minis Publishing. She has been selected in competitions, such as the Sala Parès d’Art jove, the pictorial research in Salou and in artistic books, such as the Human book in Barcelona or the Premi I libri mai visti in Russi (Italy). She participated in an artistic residency program in Bréhemont (France).

Imatge Juli Sanjuan Palma

Juli Sanjuan Palma

Born in Figueres, he is an architect, stage designer and art director. He has made several installations of ephemeral architecture in various festivals in Catalonia. In 2017, together with Clara Crous, they created a landscape intervention on the beach of Empuriabrava that earned them a mention from the Jury in outdoor spaces in the Architecture Awards of the Counties of Girona. And in 2019 he is awarded a scholarship to hold a workshop at the Prague Four-Year Scenography.

As a stage designer, he has worked on several theatrical projects premiered at the Teatre Jardí in Figueres, the Sala Planeta in Girona and the Institut del Teatre, and on stage advice for dramatized readings at the Palau de la Música Catalana and Dau al Sec.

As a stage assistant, he has collaborated with Enric Planas in “El precio” by Silvia Munt (El Grec, 2016), with Josep Iglesias in “Vaselina” by Sergi Belbel (2019) and “El buit” by Sergi Ots ( High Season, 2016). Since 2017 he has been part of the company. of theater The Functional Theater of Figueres.

As an art director, he has worked for the Inspira, Agitart, White Summer and Cruïlla festivals. In 2019 he would curate the exhibition of the Architecture Awards of the COAC Girona. In 2020 he directed the live art "La Gran Onada a Empúries" by Sopa de Cabra directed by Pol Fuentes. And in 2021 he created the procession of Kings of Cassà de la Selva.

He is currently a professor in the Department of Education of Catalonia. In 2019 he is tutoring the “In crescendo” project for Llum BCN at the EASD Deià school in Barcelona.

Imatge Beatriz Aísa

Beatriz Aísa

Graduated in Geography by the Autonomous University of Madrid in 2002. As a photographer she has been trained continuously since 2004 in schools in Madrid and Buenos Aires, as well as in author and creation workshops with contemporary photographers and visual artists.

Especially interested in shaping the imaginary of the Pyrenees, her work revolves around the relationships between landscape, cartography, and images of this territory. Her creative process is based on a search method, made of comings and goings between intuition and reflection around the documentary archive of geographers, scientists and travelers, and the exploration of spaces, bringing together science and art. Observation and walking are part of the process. The materiality of photography is the center of her artistic interest, through the use of photographic processes without a camera, and the intervention of her photographs with other techniques such as embroidery, or the making of artist's books and installations.

She has been a beneficiary of the cross-border artist residency of the EGTC Espacio Portalet with the Autour du Midi project. Cartographies of the landscape of Ossau, exhibiting in different rooms on both sides of the border, and the project being selected for the BFOTO Festival in Barbastro in 2018. That same year he participated with Geograficidades in the Huesca-Tarbes Contemporary Art Biennial, exhibited in both cities and, individually, at the Espai 22 Gallery in Girona. In 2020 she is invited to participate in the residence of Muretes de Arte, making an installation hybridizing optics and dry stone in Betorz (Huesca). She currently works in the series #desdeelpirineo, intervening with the embroidery of old postcards.

Imatge Valentí Miquel

Valentí Miquel

Valentí Miquel (Llagostera, 1969) is a painter and ceramist, also having workshops in ceramics, restoration and egg painting. His place of creation is his workshop in Llagostera, which he shares with Lourdes Ral. He is inspired by wet sandstone, the clays of his landscapes, working on the pieces, modeling and watching the works grow following the whole process. His ceramics have recently been exhibited at the Dual Art Gallery, and in conjunction with Lourdes Ral, ceramic sculptures in Germany, Switzerland and Austria. One of the last exhibitions, at the Kras Gallery in Vienna. He participated in a program of artistic residencies, in Bréhemont (France) together with Lourdes Ral. In ceramics, stoneware fills the creations, with experiments with natural glazes.

Imatge Lucía Loren

Lucía Loren

Born in Madrid in 1973, she is graduated in fine arts by the Universidad Complutense de Madrid. Under the binomial of art and ecology, she has made specific interventions in numerous natural environments in Spain, Italy, Poland, Switzerland, Argentina and Western Sahara. In all these interventions she uses elements of the landscape to make small variations  to reflect on the very concept of cultural landscape, trying to make visible possible relations of balance between human life and the biotic community.

She has presented plastic proposals in contemporary art centers such as CDAN, MUSAC, IVAM, CAB, ACVIC, Sala Tecla, Matadero, La Casa Encendida, Círculo de Bellas Artes, Estampa, Museo Contemporáneo Esteban Vicente, La Panera, Centro Cultural Montehermoso, Galería Print, Museo Provincial Bellas Artes de Tucumán, botanical garden of Bogotá, Palacio del Quintanar, APgallery.

Several scholarships and awards have allowed her to participate in artistic research projects: Erasmus Scholarship Accademia di Belle Arti, Bologna, Italy (1997); International Agreements Scholarship Faculty of Arts, Tucumán, Argentina (1999); artistic residency Campo Adentro (2011); CACIS residence, Center for Art and Sustainability, Catalonia (2014), and Supertrama, Entidad de Vivares, Cáceres (2018), among others.

Imatge Alejandro López Vega

Alejandro López Vega

Nació en Bilbao en 1961 y se licenció en escultura por la universidad del País Vasco. Estudió en la escuela de artes plásticas de Deba y realizó una estancia en el laboratorio de escultura de Luigi Corsanini en Carrara (Italia) donde trabajó con Itto Kuetani. Se ha formado en la escuela de cerámica de Basauri y ha realizado estudios de ebanistería.

Trabajador artístico multidisciplinar, influenciado por la corriente constructivista, el arte povera, el arte urbano y sobre todo muy interesado por el arte en cualquiera de sus acepciones. Tiene una gran sensibilidad por la naturaleza y la temática social.replicas omega Es uno de los impulsores del proyecto Azken Muga en Gipuzkoa y del proyecto Parque Esculturas de Meatzaldea en Bizkaia. Participó  junto a otros escultores en Landpartie Kulturelle (Wendland, Alemania) realizando una escultura efímera en el pueblo de Arnhem.

Proyectos realizados:
- Obra en colección particular familia Roses-Cotton, Mallorca.

- Parque de escultura Meatzalde Goikoa

- Escultura ambiental Azken Muga (Gipuzkoa)

- Exposición en Diahren (Alemania)

Obra al aire libre San Juan de Gaztelugatxe

- Escultura pública en Wendland (Alemania)

- Bilbograf (Bilbao)

 

Premios obtenidos:

- Premio Deba 1989

- Premio Bizkaiko Artea 1990

- Selección de escultura Vitoria-Gasteiz

Premio Ertibil 1996, 1999 y 2001

Beca Fundación BilbaoArte 2014

 

Exposiciones realizadas:

Exposición Kutxa Donostia 1988

Exposición BBK Bilbao1989

Exposición Vital Kutxa Vitoria- Gasteiz 1999

Exposición en Alcudia, Mallorca 2005

Exposición en Girona 2006

Exposición en galería 0+0, Valencia 2007

Exposición colectiva en D-Espacio, Bilbao 2008

Exposición Hotel Husa, Bilbao 2009

Exposición BilbaoArte 2014
replicas audemars piguet

Imatge Andrés Siri

Andrés Siri

He is an architect from the University of Buenos Aires and holds a Master's degree in communication and art criticisim from the UdG Foundation. He has always been involved in teaching at the University of Buenos Aires or giving workshops, working and producing festivals.

The development of each new artistic project allows him to research, experiment and deepen contents relating different disciplines. Territories that move between art, architecture, photography, archeology or history. These boundaries are blurred for the sole purpose of constructing a story that finds its own narrative voice.

Works carried out in Rome related to historical events such as the Second World War, on the walls of an aqueduct on the outskirts, have to a certain extent, a similar resonance in the neighborhood of Les Pedreres in Girona. Project that has currently developed by investigating the relationship of the landscape, physical boundaries and their margins. Immigration and historical facts, or elements referenced in other works such as time and memory.

Imatge Azahara Cerezo

Azahara Cerezo

Celrà, Girona. 1988. Graduated in Audiovisual Communication from the Autonomous University of Barcelona and Master in Visual Arts and Multimedia from the Polytechnic University of Valencia. In its practice, she addresses the particularities and contradictions of the territory, the physical dimension of which is liquidated by digitizing processes of global scope.

She has made artistic residencies at the CAAM (Las Palmas de Gran Canaria), Hangar (Barcelona), Art3 (Valence, France), College of Spain (Paris), Villa Belleville (Paris), Casa de Velázquez (Madrid) or 1646 (The Hague, The Netherlands), among others. She has exhibited individually at the Bòlit Center for Contemporary Art (Girona) with "Sand Islands", at the Centro de Arte La Regenta (Las Palmas de Gran Canaria) with "Mapa de circumstancias" and at MAL (Seville) with "YY en ese claroscuro surgen los monstruos». She has participated in national and international group exhibitions such as "Juntos aparte" (Bienalsur. Cúcuta, Colombia), "Un món paral·lel" at Arts Santa Mònica (Barcelona), "We are as Gods…" at Nieuwe Vide (Haarlem, The Netherlands), “Provincia 53” at the MUSAC (León) or “Espècies d'espais” at the MACBA (Barcelona).

Imatge Maria Güell

Maria Güell

Girona 1970. Degree in scenography from ESAD. In 2003 he founded La Invisible Studio, as a platform to produce his own work on lighting design.

Maria Güell's first professional contact with lighting took place through the world of entertainment.

He later collaborated on various architectural projects, ephemeral lighting installations and lighting for exhibitions and museums. He also has a long career in the world of teaching.

The following projects stand out:


Currently artistic director of the LLumBCN Festival, 2018-2021 Barcelona.
She was part of the curatorial team of the LlumBCN Festival, 2012-2018 Barcelona.
Co-designer of the Raval KM0 project, 2016-2021 Barcelona.
Christmas lighting-artistic installation 2017 Mercat del Born CCM, 2016 - 2017 Barcelona. Finalist for the Fad Awards 2017.
Landscape lighting, Parc de les Glòries, 2019 (inauguration) Barcelona.
She has led the drafting team of the Barcelona Street Lighting Master Plan, 2012 Barcelona.
Architectural and museographic lighting Balenciaga Museum, 2011 Guetaria, finalist for the 2013 Fad awards.


 


She is co-director and teacher, Master "Projecting light" of the UPC Foundation 2009 -2020 Barcelona.
Postgraduate Lighting Design, 2014-2021 Mexico City.
She teaches at the Elisava School of Design, 2010-2021 Barcelona
She teaches at the Eina School of Design.

Imatge Pep Ramis

Pep Ramis

Manacor 1962. He was born in Mallorca into a family where music and painting are very present. Throughout his training he studied cello, puppetry and voice. Since childhood, drawing has been part of his everyday imagination. His interest in the scene was born in 1985, when he discovered a place of confluence of all his previous experiences, with the body as the backbone. In 1989, together with María Muñoz, he formed the Mal Pelo creation group, in which he developed his role as a builder of sets and installation spaces. He is currently stage director, dancer-actor and co-director of the creation center L'animal a l'esquena in Celrà, Girona.

Pep Ramis is an eclectic artist and has worked in different languages ​​and disciplines, including music, drawing, sculpture, installations, set design and especially stage direction and performance. Collaboration with other creators for many years (John Berger, Erri de Luca, Steve Paxton or Lisa Nelson, among many others) has been an important part of his learning and his vision of artistic processes is conditioned by these experiences. hybridization and mutual contamination.

With the creative group Mal pelo, they have toured around the world, and their installation work has been seen in different exhibitions in Barcelona, ​​Girona, Cádiz, Marseille. They have also published three books on the group’s stage work. Mal Pelo has received various awards, including the National Dance Award from the Ministry of Culture, the National Dance Award of Catalonia, the Best Performance Award given by the Apdc, the City of Barcelona Award.

Imatge Louise Sudell

Louise Sudell

Born in Twickenham, England in 1960. Her artwork i based mainly in sculpture, installations videos and photography’s.

Education:

1980 - 1983  Canterbury College of Art, Kent, England (Bachelor of Art)

1984 - 1985  Chelsea School of Art, London, England ( Master of Art)

1985 - 1987  Ateliers '63, Haarlem, Holland (Postgraduate)

 

Individual Exhibitions:

Holland 1990 - 1995: Galerie Zonder Titel - Amsterdam. Picaron Editions Galerie - Amsterdam. Haags Centrum voor Actuele Kunst - Den Haag. Het Archief - Den Haag. Gemeente Museum - Aarhem.

Museum of Installation, Londres, 1994 y 1999.

Galería Box 23, Barcelona, 1999 y 2001.

JIM Contemporani Galeria, Barcelona, 2014.

Casa de la Dona, Barcelona, 2018 - 2019

 

Joint Exhibitions:

Holland 1990 - 1995 :

Picaron Editions Galerie - Amsterdam.

Stederlijk Museum de Lakenhal - Leiden.

Amelisweerd - Utrecht.

Technische Universiteit - Delft.

W139 - Amsterdam.

Tetterode - Amsterdam.

 

Spain 1995 - 2020:

Centro Atlántico de Arte Moderno - Las Palmas de Gran Canaria.

Galería Antonio de Barnola - Barcelona.

Palau Portaferrissa - Barcelona.

Círculo de Bellas Artes - Madrid.

Koldo Mitxelena - San Sebastián.

Ars Santa Mònica - Barcelona.

Sala Armarica - Vitoria.

Galería Metropolitana - Barcelona.

La Scala Showroom - Sant Marti Vell. Girona.

Casa de la Dona - Barcelona.

 

Festivals:

Festival of International Art - La Bisbal d´Empordà (2003 - 2006).

Festival of Contemporary Art - Madremanya (2008 - 2010).

Imatge Clara Riera

Clara Riera

Nascuda a Cassà de la Selva l’estiu del 1982, és arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des de 2008. Des dels inicis exerceix des del seu propi estudi: CREA (@crearquitectura),rolex replika des d’on pretén una arquitectura que es regeix per criteris de coherencia, de sostenibilitat i de respecte a l’entorn i a l’usuari.

L’equip ha completat projectes d’edificació consolidant-se en l’àmbit privat però també amb col.laboracions en l’àmbit públic com el projecte pel Centre d’Arts Escèniques de Cassà de la Selva, la pavimentació del Cementiri de Darnius o una casa rural al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Des dels inicis ha combinat la pràctica professional amb la participació en festivals d’arquitectura efímera, resultant-ne muntatges temporals que han estat premiats en diferents ocasions pels Premis d’Arquitectura de les Comarques

 i els Premis Nacionals d’Arquitectura Efímera. De la seva trajectòria destaca el muntatge “SOTA UNA COL”, essent l’artista convidada del Festival LLUÈRNIA 2016 o “MARE NOSTRUM”, guanyador de la primera edició del Festival Insòlit de Palma de Mallorca.

Actualment CREA desenvolupa la seva activitat des del Molí de Domeny,repliki zegarków un espai en un entorn natural que acull l’estudi i que vol motivar la interacció entre inquietuds constructives que fan ús de la CREATIVITAT per resoldre-les.

Imatge Teresa Abad

Teresa Abad

Teresa Abad Carlés nace en la ciudad de Zaragoza en 1965 donde cursa los primeros años de la licenciatura en Geografía e Historia que termina en la UNED en 1990. A partir de ese momento compagina el trabajo en la docencia con el aprendizaje de forma autodidacta en idiomas y en diversas disciplinas artísticas (dibujo, pintura, grabado, cerámica, talla de madera, costura).  Tras un período extenso dedicada a la pintura, poco a poco su obra se abre a la experimentación con materiales, surgiendo las tres dimensiones y las instalaciones.  Sin embargo es a partir de 2011 cuando su trabajo cobra la forma que tiene ahora, de mirada lenta, factura ecológica, con los materiales que le brinda el campo oscense en el que habita.  Empezó trabajando con madera, lana y cera de abejas.  Pero fue una exposición de Christiane Löhr en el CDAN de Huesca lo que la animó a salir del armario estético y dedicarse también al trabajo delicado con las semillas.

  Sus trabajos le han permitido viajar para participar en diversas convocatorias.  Así, a una temprana exposición de pintura en 1991 en el Liceo español de París, han seguido diversas exposiciones, tanto individuales como colectivas, en Aragón, Cataluña, la Rioja y País Vasco.  Sus trabajos han podido verse en el Certamen b#side the war, Treviso, Italia, 2019, con una instalación con humus,rolex replica nidos y sal; o el Festival de arte Bewegter Wind, Hessen, 2010, con una instalación de lana en los bosques alemanes. Es en este país donde ha obtenido sendas becas (2006 y 2011) para realizar cursos de arte en su capital, Berlín. En el 2018 gana el premio para artes plásticas Trazos de Igualdad, Zaragoza, con una obra realizada con cera y raíces.

Imatge Franc Aleu

Franc Aleu

Nascut a Barcelona el 1966, té una àmplia trajectòria com a creador d’escenografies de llum, i les últimes dècades ha destacat per haver integrat la seva proposta visual en els formats més diversos i avançats.

Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en l’apartat d’audiovisual per «l’impacte de les creacions visuals,replika klokker que fan de l’experiència escènica un espai emocional singular i únic».

A través de la seva videografia escènica i els efectes visuals, juntament amb La Fura dels Baus, entre altres, ha captivat espectadors de teatre, dansa i òpera. D’òperes estrenades als teatres i òperes més importants del món, com el Gran Teatre de Liceu de Barcelona, la Scala de Milà, La Monnaie de Brussel·les, el Teatro Colón de Buenos Aires, el Maggio de Florència i la Wiener Taschenoper de Viena, entre altres. Això li ha permès treballar amb els directors d’orquestra més prestigiosos: Zubin Mehta, Valerij Gergiev, Lorin Maazel, Josep Pons o Kirill Petrenko.

L’eclecticisme que caracteritza la seva obra fa que abasti altres disciplines creatives, com ara les projeccions audiovisuals sobre façanes d’edificis emblemàtics (videomapatges a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya, Taiwan, etc.), així com la comunicació, el disseny, la conceptualització, la direcció d’esdeveniments de tota mena i el disseny arquitectònic de pavellons expositius. L’Exposició Internacional de Saragossa 2008 és un exemple d’aquesta última faceta de l’artista, que a més de dissenyar l’edifici expositiu Agua Extrema, va dissenyar, conceptualitzar i dirigir tots els continguts expositius d’aquest pavelló i una pel·lícula dome per al pavelló d’Espanya.

La col·laboració amb grans mestres de la gastronomia com els germans Roca i el grup de comunicació Mediapro li ha permès desenvolupar la seva vocació d’«artista total», unint totes les disciplines de l’art en un mateix espectacle. El caràcter visionari de l’òpera gastronòmica El somni (2014), documentada en el llargmetratge del mateix títol dirigit pel mateix Aleu,watch replicas uk ha estat considerada una de les obres d’art efímer més grans realitzades en aquest continent.

L’estrena com a director escènic amb Turandot al Liceu de Barcelona ha estat un gran èxit de crítica, amb rècord d’assistència i de visionament en línia en el canal Art, i ha rebut el Premi Òpera XXI a la millor producció.

Actualment investiga en la creació de mons artístics paral·lels en entorns de realitat virtual i en nous projectes escènics.

Imatge Paula Bruna

Paula Bruna

Paula Bruna (Barcelona, ​​1978) és doctora en belles arts per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre art i ecologia política i màster en ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de la seva doble perspectiva com a ambientòloga i artista, Paula Bruna utilitza la investigació artística com una forma de coneixement en què s’hibriden diferents disciplines. En els darrers anys, investiga sobre aproximacions a realitats no humanes mitjançant una combinació de base científica, ficció especulativa i pràctica artística, en projectes com «El Plantoceno» o «The Other Residents». La seva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents de l’antropocentrisme actual té efectes en la consciència ecològica i amplia la gamma de possibles formes de convivència.

Els resultats de la seva investigació artística han estat presentats a diversos congressos, publicacions, tallers sobre art i ecologia, exposicions, en llocs com el Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo (MEIAC),rolex kopi el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Centre d’Arts Santa Mònica, Can Felipa, SWAB Barcelona Art Fair, Kunstraum Lakeside… També ha participat en festivals com ara Festus de Torelló, Bianyal, ExAbrupto, Aplec Saó, Proyector, International Videoart Festival… El seu treball ha comptat amb el suport de diverses beques per a la recerca artística (Guasch Coranty 2018-2019, La Escocesa 2019, OSIC - Generalitat de Catalunya 2020). Ha realitzat residències artístiques a Can Farrera (2017), Hangar (Barcelona ​​2017-2020), Cultivamos Cultura (Portugal 2021), i actualment és artista resident a la fàbrica de creació La Escocesa (Barcelona).

Imatge Idoia Lizeaga

Idoia Lizeaga

Artesana joiera i mestra florista, inicialment va estudiar belles arts (Leioa, País Basc) i es va especialitzar en oficis artesanals com l’art floral i la joieria (Barcelona i Sant Sebastià), buscant un llenguatge propi que posés en valor els materials naturals i l’entorn del qual procedeixen. Aquest llenguatge multidisciplinari, en el qual la naturalesa i la relació de l’ésser humà amb ella és un tema recurrent, el desenvolupa en tots els seus projectes personals, tant en les col·leccions de joies com en les intervencions en l’espai i en les experiències lúdiques que dissenya.

Col·labora assíduament amb institucions i associacions per acostar la naturalesa a la cultura i posar-la en el centre d’interès. Ha participat en nombrosos festivals internacionals d’art natura (land art): a Sorrento i Pordenone (Itàlia), a Grindelwald (Suïssa),rolex replika i a Girona, en diverses edicions de Temps de Flors.

Comparteix habitualment els seus coneixements en art floral en diverses escoles de formació professional reglada i en tallers d’oci en el seu estudi d’Errenteria. Forma part del projecte Artisau Auzoa (‘barri de l’artesania’) d’aquesta localitat, on dinamitza i dissenya estratègies que serveixin per reunir i atreure artistes a l’entorn de la naturalesa.

Imatge Mònica Campdepadrós

Mònica Campdepadrós

Nascuda a Barcelona, resideix al paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà.

Transitant entre disciplines com l’escultura, obres amb objecte trobat i les instal·lacions a la natura i a l’espai públic, es qüestiona sobre aspectes existencials, socials i estructurals, i també sobre la relació amb l’entorn i la natura, per aprofundir en el coneixement del món i l’autoconeixement, la consciència i l’espiritualitat.

Des del 2011 ha realitzat nou exposicions individuals i multitud de projectes col·lectius en certàmens, galeries i museus. Ha estat guanyadora d’una  menció d’art FAD 2021 (premis FAD d’art), la beca Bòlit Residència Creativa 2020 amb «De la terra a la terra? [Humanitat en transició]», una beca Baldiri Reixach 2019 de la Fundació Carulla pel projecte «Re/Animar» i una beca Agita a la creació 2016 amb «Cadiretes».

Ha participat amb instal·lacions efímeres en festivals com MAU a l’Espai d’Arts Roca Umbert de Granollers,fake rolex amb una beca Transefímers de la Xarxa Transversal; Microscopies, al Parc del Secà de Manresa; el Dia Internacional de l’Art al Museu d’Art de Girona i al Museu d’Història de Girona, i les Trobades d’Art i Natura: Líquens, organitzades per CACIS, Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat El Forn de Calç (Calders).

Algunes exposicions individuals s’han focalitzat en la relació de l’ésser humà amb la natura –com «Trobar-se [in Natura]» a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt el 2020, o «Re/Animar» a la galeria Lola Ventós de Figueres el 2018–, i les n’ha sorgit un projecte educatiu multidisciplinari que es porta a terme en diversos instituts d’educació secundària.

Imatge Jofre Sebastian

Jofre Sebastian

Even though he was born in Barcelona, Jofre lived between Barcelona and the village of Vilopriu until he finally fixed his residency there. This situation would influence his artistic work as well as his doctoral research, in the years that he was studying at the Faculty of Fine Arts. He would make constant references to his immediate environment; the Emordà landscape and the relationship with the territory that, although apparently wild, is altered by human activity. He has taken part in various workshops and seminars around Spain on the subject of landscapes and has been published in geographical magazines as well as taken part in round table discussions, always referencing the footprint of humans on the environment. All of his work, in the studio and in public interventions, has a personal aesthetic while maintaining a critical stance towards contemporary society and the relationship society has with the natural environment that houses it and that is often ignored by it. This has led him to exhibit his work around Europe, the United States and Canada.  At present he combines his artistic work with lecturing.

Imatge Pep Aymerich

Pep Aymerich

He makes sculpture, public sculpture, performances and videoart. He is mostly self taught. His leitmotiv is the research and interpretation of the human being and human spirit, through introspection. He has made public sculptures in places as far apart as South Korea andi Celrà,  and he has made performances in Girona, Barcelona, Madrid, France and Londres, among others..

Imatge Camille Santacreu

Camille Santacreu

Tolosa, 1982, viu i treballa a Perpinyà.


Llicenciada pel Conservatori Regional de Música i Belles Arts de Perpinyà, Camille Santacreu es va investir després dels seus estudis en la realització de projectes expositius orientats a la difusió de la creació contemporània a la Catalunya francesa amb l'associació adheap mentre ensenyava belles arts a Perpinyà durant diversos anys. . Des de llavors, ha seguit un camí multidisciplinari entre la pràctica personal i els projectes col·laboratius. Membre actiu de l'associació parisenca de creació jove i de l'espai dirigit per l'artista La hut Georgina de Marsella, va crear la residència d'investigació experimental La Cave de Perpinyà, el documental de la qual recorrent l'experiència es va projectar l'estiu passat al festival filaf de Perpinyà.
Actualment, la seva obra es pot veure a la Friche Belle de Mai de Marsella en el marc de l'exposició col·lectiva Murmurations així com al setembre a París a l'Espace Niemeyer amb l'exposició La langue des oiseaux organitzada per Jeune création. La tardor vinent estarà en residència a Fes i després a l'atles marroquí com a part d'un projecte de cooperació mediterrània per a la recerca i l'escriptura sobre la qüestió d'"allà".

Imatge Xevi Bayona

Xevi Bayona

Since he was a child, he studied at the School of Fine Arts in Olot. He also studies architecture in Barcelona and Portugal, at the FAUP, Faculty of Architecture of the University of Porto. Architect from the Barcelona School of Architecture (ETSAB) with the PFC Library-Toy Library in Espinho, Portugal. Postgraduate Degree in Landscaping at the (ETSAB) and Master in Theory and Practice of the Architectural Project at the (ETSAB) with the dissertation “La Girona dels Carrers-Escala”. Since 2008 he has been a professor at the Faculty of Architecture of the University of Girona. Since 2018 he is Professor at Elisava’s international master’s degree in ephemeral architecture. Winner of several awards, including three FAD awards, several finalist and selected projects, winner of awards and mentions of architecture of the Counties of Girona and winner of the contest Changing Tracks, a European project to make 3 installations in Catalonia , England and Ireland. Since 2017 he has been collaborating and carrying out projects together with Àlex Posada, MID Studio. He has carried out civil works such as the Rehabilitation of the State Bridge of Tortosa over the river Ebro, the rehabilitation of the sports area of ​​Sant Jaume de Llierca or the Olot Fair, as well as works of housing architecture. He has given lectures, workshops and made ephemeral interventions in various European cities.

He has been the Artistic Director of the Fire and Light Festival, Lluèrnia d’Olot, since its inception.

Bayona Studio is a workshop and studio in the center of the city of Olot, working with experimentation and essay as a method, criticism as learning, emotions as a tool, interpretation and respect for the environment social, physical and cultural, enthusiasm and intense research as fuel. All at the crossroads of architecture, town planning, art, landscape, ephemeral installations and light sculptures, a mixture of disciplines that feed back and complement each other.

Imatge Núria Rion

Núria Rion

Nascuda a la Canonja el 1976, resideix a Sarral (la Conca de Barberà). És llicenciada en belles arts.

La seva formació parteix de la pintura, però ha ampliat estudis en l’àmbit del gravat i l’estampació. Es fa difícil emmarcar la seva pràctica en una única disciplina, ja que habitualment utilitza el dibuix, la pintura, la fotografia i tota mena de materials per registrar l’entorn en el qual treballa.

La memòria i la construcció de la identitat, tant individual com col·lectiva, són conceptes a l’entorn dels quals es desenvolupa el seu treball, en el qual són molt importants el contacte directe amb l’entorn i la transformació del procés creatiu en experiència. Es planteja la seva feina com una manera de conèixer i de relacionar-se amb el que l’envolta. Per aquest motiu, sovint els seus treballs es nodreixen de petites accions que transcorren en el temps, ja sigui sobre la superfície d’una fusta, un paper o una pedra, o a l’entorn.

Recentment ha participat en el Festival Errant, i el seu treball més recent l’ha presentat al Mèdol Centre d’Art i al Museu de la Vida Rural. També ha exposat a la Torre Vella de Salou, la galeria L&B de Barcelona, el centre d’art i cultura ARBAR, el FAD, la Fundació Reddis de Reus,kopier klokker el Centre d’Art Tecla Sala, The Grey Square, el Museu d’Art Modern de Tarragona, el Festival Embarrat, Can Felipa i el Centre de Lectura de Reus, entre d’altres.

Ha rebut el X Premi Salou de recerca pictòrica, anteriorment Premi Beca Carles Mani de l’Ajuntament de Tarragona, que es va presentar al Festival Internacional de Fotografia SCAN 2012, i una beca de formació de la Fundació Miró de Palma de Mallorca a l’espai Tentaciones de la fira Estampa de Madrid (2010), així com una beca de creació (2008) de la Generalitat de Catalunya.

Imatge Víctor Masferrer

Víctor Masferrer

«Les generacions que fem de frontissa entre el món analògic i el digital hem passat del paper al plasma, de la comunicació diferida a la immediata, de l’arbre com a estructura jeràrquica a la xarxa com a estructura no jeràrquica... La meva pràctica artística gravita en aquesta frontera. M’interessen les interseccions entre un i l’altre món.»

Víctor Masferrer va graduar-se en escultura a l’Escola Massana de Barcelona. És llicenciat en filosofia per la Universitat de Girona. Va finalitzar els estudis a la Università di Roma La Sapienza.

És professor consultor al Laboratori de Materialitat i al Taller d’Escultura i Pràctiques Espacials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Treballa en l‘àmbit de l‘escultura, la fotografia i el dibuix. Com a artista, desenvolupa des de fa anys una investigació relacionada amb la llum i els processos perceptius, lligats a les relacions que mantenim avui amb la imatge. Li interessen la natura de la forma i les formes de la natura, la relació que mantenim amb ella i amb l’entorn que ens rodeja. Investiga les relacions simbòliques que mantenim amb el món, amb la geometria i amb l’espai.

Ha participat en nombroses exposicions col·lectives i individuals i ha estat premiat amb diverses beques. Ha mostrat el seu treball a La Capella (Barcelona), l’Espai d’Art Torre Muntadas (Barcelona), el Bòlit Centre d’Art Contemporani (Girona),replicas de relojes el Museu d’Història i la Casa de Cultura de Girona, entre d’altres.

Ha realitzat residències a Itàlia i Salt (Rad-Art / Les Bernardes) i ha rebut beques com la d’Idensitat (Barcelona), Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona o el conjunt d’exposicions «Huoldeak» del Centro Huarte de Pamplona.

Imatge Gentz del Valle

Gentz del Valle

Va néixer a Lekeitio (Bizkaia) el 1957 i és doctora en belles arts.

La seva obra es planteja sobre diferents suports, com el dibuix, l’escultura, la fotografia o el vídeo, que articula com a instal·lacions. En el seu treball el tractament de l’espai és un aspecte que defineix el sentit que adquireixen les diferents imatges. Crea narratives sobre la base de la seva relació ambiental i planteja qüestions relatives als arquetips culturals femení/masculí, la relació amb la naturalesa i la correlació entre oposats, donant una rellevància especial a l’ús del dibuix com a forma primigènia d’expressió.

Ha publicat el llibre En ausencia del dibujo, basat en la seva tesi doctoral, en la qual es qüestiona la validesa del dibuix en l’art contemporani, així com diversos articles.

Les seves últimes exposicions individuals han estat: «Basati / Salvaje / Wild» al Museo de Navarra (2021-2022), a Pamplona; «Perséfone no habla» (Persefonek ez du hitz egiten) a la Sala Mentxu Gal (2019), a Irun; «Perspectiva (Fuera de lugar)», a KMK (2017), a Sant Sebastià; «Montaña interna» (Barruko Mendia) a la Galería Vanguardia (2013), a Bilbao; «Escuchar o entender el mapa» (Entzun edo Mapa Ulertu),replicas breitling exposició del cicle del projecte de recerca «Elaboració d’un camp d’imatges» a la Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV-EHU) (2012), a Bilbao.

Ha participat en exposicions al Museo Balenciaga (Getaria), Art Brussels, Art Cologne, La Neomudéjar (Madrid), Estampa (Madrid) i Museo de Bellas Artes de Bilbao, entre d’altres.

També ha impartit tallers i conferències entorn del dibuix i la seva problemàtica en diversos centres.

Imatge Francesc Guillamet

Francesc Guillamet

Va néixer a Figueres el 21 de setembre del 1956.

És un fotògraf català especialitzat en fotografia culinària, reconegut per haver fotografiat els 1.846 plats de l’etapa de Ferran Adrià al restaurant El Bulli, de la cala Montjoi, de Roses. També ha treballat a les cuines de Carme Ruscalleda, els germans Roca, Juan Mari Arzak, Xavi Sagristà i Toni Gerez, Sergi Arola, Fermí Puig o Nando Jubany, o a l’obrador de Paco Torreblanca. És autor de les fotos de totes les creacions de Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch, tant al restaurant Compartir com al restaurant Disfrutar. També treballa amb Paco Pérez, del Miramar, de Llançà.

Ha il·lustrat diversos llibres sobre paisatges. Destaca la seva col·laboració amb Eduard Puig Vayreda sobre el paisatge del vi a l’Empordà.

Les seves fotografies mostren la influència de la pintura moderna contemporània. La profunda relació amb el món de l’art es concreta amb les exposicions que ha fet arreu del món. Les revistes especialitzades,replica watches uk gastronòmiques o de fotografia el consideren un referent en la fotografia gastronòmica mundial.

Francesc Guillamet es va iniciar en el món de la fotografia de la cuina al costat de Juli Soler i Ferran Adrià, al restaurant El Bulli.

Imatge SP25 Arquitectura

SP25 Arquitectura

David Oliva (Vic, 1974) i Elisenda Planas (Vic, 1974), arquitectes, són els socis fundadors de SP25 Arquitectura. Amb el despatx ubicat a Vic, són un equip especialitzat en el camp de la gestió i el desenvolupament de projectes tant d’obra nova com de rehabilitació, disseny i muntatge d’instal·lacions efímeres i mediació en processos participatius. Paral·lelament a l’activitat tècnica, han creat Estudi KRAFT, un espai formatiu de tallers infantils relacionats principalment amb el món de l’arquitectura, l’urbanisme i la construcció.

El treball conjunt de SP25 Arquitectura i Atelier 4 en el camp de l’arquitectura efímera  els ha portat a participar en festivals de renom nacionals i internacionals, com el Lluèrnia (Olot), A Cel Obert (Tortosa), Jardins de Llum (Manresa), Gau Zuria (Bilbao) i FAV (Montpeller).

Les obres més premiades han estat Origami Lava, Sablier i Hell, Sweet Hell. Entre d’altres, han estat finalistes i seleccionades als premis FAD, així com guardonades als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona,gefälschte rolex kaufen legal als premis Emporia (Premios Nacionales de Arquitectura Efímera), als premis Transefímers MED, als [d]Arc Awards de Londres i al FAV (Festival des Architectures Vives) de Montpeller.

Imatge Atelier 4

Atelier 4

Anna Juncà (Banyoles, 1983), interiorista, el 2018 crea Atelier 4, situat al centre de Banyoles, un estudi professional especialitzat en projectes d’arquitectura d’interiors, projectes d’interiorisme per a habitatges i disseny d’espais comercials. Juntament amb el disseny i la producció d’instal·lacions efímeres, Atelier 4 és un punt de confluència entre diferents disciplines.

El treball conjunt de SP25 Arquitectura i Atelier 4 en el camp de l’arquitectura efímera  els ha portat a participar en festivals de renom nacionals i internacionals, com el Lluèrnia (Olot), A Cel Obert (Tortosa), Jardins de Llum (Manresa), Gau Zuria (Bilbao) i FAV (Montpeller).

Les obres més premiades han estat Origami Lava, Sablier i Hell, Sweet Hell. Entre d’altres, han estat finalistes i seleccionades als premis FAD, així com guardonades als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, als premis Emporia (Premios Nacionales de Arquitectura Efímera), als premis Transefímers MED, als [d]Arc Awards de Londres i al FAV (Festival des Architectures Vives) de Montpeller.

Imatge Idoia Cuesta

Idoia Cuesta

Nascuda al País Basc i establerta a Lugo, la creadora tèxtil Idoia Cuesta ha combinat amb mestratge tradició i experimentació per portar la cistelleria a nous escenaris.

L’any 1998 va iniciar la seva activitat artesanal, lligada a la cistelleria i al tèxtil, i des de llavors ha continuat formant-se en diferents especialitats: tints naturals, teler de baix i alt lliç, feltre modelable,replika órák reciclatge, tècniques de teixit de cistelleria tradicional gallega i cistelleria peninsular, irlandesa, finlandesa i danesa.

En els seus projectes, les fonts d’inspiració beuen de la tradició per donar lloc a un nou concepte d’artesania en el qual l’important és que pot personalitzar les seves creacions i al mateix temps jugar amb els materials. Partint de les tècniques tradicionals de cistelleria, investiga i experimenta permanentment amb el teixit, transformant les matèries i els volums per donar curs a la seva creativitat en el disseny de noves línies i productes aplicables a diferents àmbits, com ara la decoració o la moda. «És un repte asseure’s a treballar al taller i enfrontar-se als nous materials i investigar amb quina tècnica tradicional poden ser teixits i fins i tot com es poden barrejar tècniques tèxtils que no pertanyen a la cistelleria, com ara el macramé, el ganxet...», explica l’artista.

El seu treball ha estat reconegut amb el Premi Nacional d’Artesania en la categoria de producte, en l’edició de 2014, convocat per Fundesarte.

Amb aquest sentit renovador de l’artesania, dona pas a un nou concepte en el disseny de cadascuna de les diferents peces de les seves col·leccions, que han arribat fins i tot a la Passarel·la Mercedes Benz Fashion Week Madrid, amb propostes de la dissenyadora gallega Sara Coleman, i a fires internacionals com Maison & Object (París), Tendence (Frankfurt), Tent London i Formex (Estocolm).

Són moltes les seves col·laboracions amb dissenyadors de diferents àmbits, entre els quals cal destacar el projecte ON-OFF de Martín Azúa per a la Ciutat de la Cultura, el disseny de cistelles niu juntament amb d’Uqui Permuy per a la marca Pan da Moa i un panell de vímet interior per al menjador del restaurant La Pizarra del Silabario. La seva última col·laboració ha estat amb l’estudi d’arquitectura Domohomo per a la creació de la cadira 2W (Wooden & Woolen).

Ha participat en diverses exposicions col·lectives: «Perdiendo el hilo», 2016, Fundación Cristina Enea, Sant Sebastià; «Pensar coas mans», 2019, Museos Gaiás, Santiago de Compostel·la; «Eau de femme», 2020, Centro Torrente Ballester, El Ferrol; «Roteiros da forma», 2021, Fundación RAC, Pontevedra…

Des del 2000 imparteix cursos organitzats per diferents institucions i assisteix a fires, trobades de cistelleria i demostracions d’artesania, dins i fora de Galícia. Continua impartint formació en diversos àmbits, com escoles d’art i disseny, escoles de capacitació agrària, museus, associacions culturals, ambientals…

Compromesa per la seva formació en biologia amb les possibilitats de la vegetació autòctona, és autora de la Guía de las plantas cesteables de Galicia (Centro de Artesanía e Deseño de Lugo, 2006). Es tracta d’un llibre de referència no sols per a professionals, que inclou una relació completa d’arbres,repliki zegarków arbustos i herbàcies i una classificació sobre la cistelleria tradicional gallega. Així mateix, en el seu taller d’Outeiro de Rei, dins de la Reserva de la Biosfera Terras do Miño, dedica una parcel·la al cultiu i recerca de diferents varietats de vímet.

Col·labora des del 2011 en el desenvolupament de prototips i producció posterior de bosses amb la firma Loewe, en la col·lecció Galícia, primavera-estiu 2013, així com en la col·lecció primavera-estiu 2014. La seva col·laboració més recent amb aquesta firma ha estat la col·lecció Baskets per a l’edició del Saló del Moble de Milà 2019. Actualment continua treballant per a la firma Loewe com a proveïdora externa en desenvolupament de prototips.

Imatge Jordi NN

Jordi NN

Va néixer a València el 1985 i ha estudiat a la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Salamanca i la Universitat Politècnica de València (UPV). Es va llicenciar en belles arts per la UPV el 2011.

De la seva obra més recent, aquest artista és conegut per les intervencions creades per a un lloc específic,selge falske klokker de mida monumental i de caràcter efímer, on la naturalesa i la coexistència amb l’ésser humà són el principal eix conceptual.

Des del 2010, Jordi NN ha participat en projectes, exposicions i esdeveniments de caràcter cultural tant a Europa (Bèlgica, Grècia, Letònia, Noruega, Islàndia, Croàcia, Alemanya, etc.) com fora d’Europa (Taiwan, EUA, Argentina, Vietnam, Mongòlia, etc.).

Imatge Manel Bayo

Manel Bayo

Va néixer a Salt el 28 de maig de 1966.

És un artista català que viu i treballa a Salt, envoltat de vida en forma de trencadís cultural i, malgrat tot, d’esperit de poble. Pintor en origen, avui es dedica en cos i ànima a explotar totes les possibilitats dels mitjans digitals i de la instal·lació. El seu viatge va de la taca al píxel.

El 2006 va guanyar el premi VAD del Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals i el 2010 va estrenar la pel·lícula Raza Remix,repliche rolex que va participar en el Festival Internacional de Cinema de Gijón. El 2013, va guanyar el primer premi de la VII Biennal d’Art de Girona, amb l’obra Setze bales per a l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona. El 2020 va resultar guanyador del projecte Exposicions Viatgeres de la Diputació de Girona.

Segons Bayo, «un artista contemporani és una persona que passa bona part del seu temps furgant a la deixalleria». Pel que fa al seu treball, el defineix així: «El meu treball, malgrat que formalment és heterogeni, darrerament bascula entre allò estrictament íntim i una mirada social, que sento preocupada i crítica, al meu entorn. És a partir de la tensió que s’estableix entre aquests dos àmbits que articulo la major part de les meves propostes, buscant sempre interpel·lar l’observador, alhora que el faig participar del meu desconcert.

»Un altre aspecte important és com gestiono la participació de l’espectador a partir de les “regles del joc” que li proposo i que esdevenen l’estructura bàsica de les meves propostes.

»Encara que crec que l’art no només és una forma de pensament crític sinó una eina per desencadenar respostes socials, jo em deixo emportar sobretot pel seu component lúdic i irònic. La pulsió íntima del meu treball artístic està en la recerca de la ironia per la ironia.

»Utilitzo la descontextualització i l’apropiació d’arxius i objectes diversos, alguns dels quals provenen de la meva vida quotidiana, del meu passat, però de vegades són objectes “trobats” que finalment acaben formant part dels meus “artefactes poètics”.»

Exposicions rellevants

2020. «Contra natura», Casa de Cultura de la Diputació de Girona

2018. «Rull», Casa de Cultura de la Diputació de Girona

2016. «Més de 3.000 partícules de llum», Bianyal 2016 organitzada per Binari

2015. «Una explosió de gas destrossa una casa»,fake watches Casa de Cultura Les Bernardes de Salt

2014. «Cop de flors», Bòlit de Girona

Imatge Mohammed Er Rabehy

Mohammed Er Rabehy

Va néixer el 1989 al Marroc, a prop de Marràqueix, la ciutat vermella. Després de passar pel País Basc, va arribar a Catalunya l’any 2008 i es va establir primer a Celrà i després a Olot.

Com a artista autodidacte, li interessa especialment reflectir la natura i ho fa amb una paleta de colors que s’inspiren en la geografia de la Garrotxa, fortament marcada per l’empremta tel·lúrica del vulcanisme de la zona. Dit d’una altra manera, amb paraules seves: «M’apassiona la barreja d’elements, solidificats; tota la seva diversitat és un espectacle. Poder observar la lava m’empeny a reflectir-ho en una obra».

A part del substrat garrotxí, també reflecteix les influències del seu país d’origen, el Marroc, amb barreges cromàtiques, calidoscòpiques, gràcies a l’esclat del dibuix en formes abstractes, talment mons de somnis imaginaris i onírics.

Les seves creacions són fruit de l’addició d’aquestes dues geografies tan llunyanes i contrastades, que als seus llenços s’agermanen. La pintura l’ajuda a trobar nous canals d’expressió i també a explorar noves vies de comunicació. És per això que no s’amaga de manifestar que la suma i el contrast d’aquests fenòmens naturals és el que intenta plasmar i reflectir,kopi klokker des d’una òptica personal, en les seves obres.

Exposicions

La majoria d’exposicions que ha fet han estat a Olot: Decomarc Art (2015), Casal de Sant Miquel (2016), Cafeteria L’Arcada (2016), Racó de la Font (2017), Galeria Les Voltes (2017), Cafè Art (2018), Museu de la Garrotxa (2019) i Espai Jove de Girona (2018). Les últimes exposicions han estat a la Galeria Abartium (Vic, 2019), l’Hotel Picasso (Torroella de Montgrí, 2019), el castell de Montesquiu (Barcelona, 2019) i el Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses (2020).

Imatge Pablo Paz

Pablo Paz

Va néixer a Lugo el 1971.

És escenògraf, disciplina en la qual treballa des de fa vint-i-cinc anys. També desenvolupa treballs com a director artístic.

Ha participat en projectes d’escenografia científica, lúdica, artística i cultural, entre d’altres: «Bosc inundat» al Cosmocaixa de Barcelona, «Toca, toca» als Cosmocaixa de Madrid i Barcelona, Operetta de Cor de Teatre, «A pas de poetes» del Centre Cultural La Mercè, Ma, me, mi… Mozart! de l’Auditori de Barcelona,replica klokker Nada és imposible del mag Pop, Cop de rock de Dagoll Dagom, Els baixos fons del Teatre Nacional de Catalunya, Momo de la companyia de teatre Anna Roca i Citroën Food Tour / Plateselector.

Ha cursat estudis de tècnic en construcció a Fontiñas (Santiago de Compostel·la) i arquitectura d’interiors a l’Escola de Arte e Superior de Deseño Mestre Mateo (Santiago de Compostel·la). És màster en disseny d’interiors del grau de belles arts per la Universidad de Salamanca.

Imatge Dimitri Xato

Dimitri Xato

Va néixer a Bèlgica l’any 1975 i viu i treballa a Illa, als Pirineus Orientals. 

Treballa diverses tècniques: pintura, instal·lacions, textos, vídeo, i es nega que l’encasellin en una categoria. A partir d’una frase, d’una imatge simple, d’un fet divers o d’una peça musical, pot inventar una sèrie, que serà d’una manera o d’una altra, i podrà dir el mateix però sempre de manera diferent, com una successió en les diferències visibles, a la manera d’un escriptor.

El que li importa és la recerca de la veritat, l’experiència de les emocions, l’aspecte instintiu del nostre ésser, perquè és així com comprenem millor el que ens envolta.

L’emoció, el gust i l’instint, d’això tracta el seu treball, que de vegades pot evocar la idea del maniqueisme per acabar parlant de poesia amb plena consciència.

Imatge Sergi Miquel

Sergi Miquel

Sergi Miquel va néixer a Llagostera l’any 1989. És graduat en disseny de producte a l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA), llicenciat en arts i disseny per la Southampton University i màster en teoria i crítica de la cultura per la Universidad Carlos III de Madrid. Miquel ha vinculat part de la seva etapa com a dissenyador a la via acadèmica  i de recerca.rolex kopi norge La via teòrica l’ha fet compatible amb la participació en diferents projectes d’espai i sobretot de producte.

Forcadell i Miquel han col·laborat junts en diferents projectes tant de disseny de producte com d’espai, però aquesta és la seva primera intervenció artística conjunta. Malgrat haver nascut en punts pràcticament oposats del país, comparteixen un origen rural que els acosta sovint a posar en valor el material i les seves textures en el seu estat més natural.

Imatge Ivan Forcadell

Ivan Forcadell

Ivan Forcadell va néixer a Alcanar l’any 1983. És graduat en disseny gràfic a Eina. Artista pluridisciplinari, recorre als seus orígens rurals i a diferents disciplines per parlar de la seva infància, i construeix un món centrat en les relacions personals i la naturalesa. Ha exposat a ciutats com Lisboa, Maó i, recentment, Los Angeles.

Forcadell i Miquel han col·laborat junts en diferents projectes tant de disseny de producte com d’espai, però aquesta és la seva primera intervenció artística conjunta. Malgrat haver nascut en punts pràcticament oposats del país, comparteixen un origen rural que els acosta sovint a posar en valor el material i les seves textures en el seu estat més natural.

Imatge Denys Blacker

Denys Blacker

Artista visual transdisciplinària que posa en relació performance, dibuix, escultura i vídeo. Ha presentat les seves obres internacionalment des de l’any 1987. És membre dels grups internacionals de performance Wolf in the Winter i Ocells al Cap. És fundadora del col·lectiu d’artistes d’acció Corpologia i de la revista amb el mateix nom.

rolex replica orologi replica

Imatge Fundació Setba, Quim Moya, Ignasi Vilarasau i Fundació Drissa

Fundació Setba, Quim Moya, Ignasi Vilarasau i Fundació Drissa

La Fundació Setba és una entitat privada sense ànim de lucre que centra la seva activitat a generar espais d'inclusió social a través de la cultura. Idea projectes artístics adreçats a col·lectius en risc d'exclusió social de la mà d’artistes professionals. Creu fermament en la cultura com a eina de cohesió social i aposta per la capacitat integradora de l'art, que es converteix en el seu vehicle de transformació. Actualment, desenvolupa quatre projectes: Magistrals, formació a artistes amb discapacitat intel·lectual; Traspassant l’objectiu, projecte de fotografia per a dones internes en centres penitenciaris; Traspassant murs, un projecte d’art comunitari destinat a joves i menors interns en centres educatius de justícia juvenil; i Natura és Cultura, un respir artístic per entitats de salut mental de Catalunya.

La col·laboració amb el Festival Art & Gavarres s’emmarca dins dels del projecte Natura és Cultura, sota la direcció artística de Quim Moya amb la col·laboració d’Ignasi Vilarasau i la Fundació Drissa, entitat sense ànim de lucre que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les persones que pateixen problemes de salut mental.

Quim Moya, artista, gestor cultural i codirector de la residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó. És format en Arts i Oficis, en l’especialitat de disseny gràfic. Com a dissenyador i il·lustrador ha treballat en diferents estudis i publicacions. Ha anat especialitzant-se com a creador visual i gestor cultural, en l’àmbit públic, privat i associatiu com a tècnic de cultura a l’Ajuntament de Sallent, coordinador de l’acció pedagògica d’Idensitat, Assessor i formador en l’àmbit de la pedagogia artística. Des de l’any 2008 duu a terme actuacions de pintura en directe, que l’han portat a actuar per Catalunya, l’Estat Espanyol, França, Portugal, Alemanya, Suïssa, Marroc, Turquia, Sudàfrica, Orient Mitjà, Tailàndia o Índia. Ha participat en diferents festivals internacionals com Fira de Tàrrega,replicas relojes Tollwood de Munic, Ansan Fest de Corea del Sud o el Summer Stage de Nova York. Ha ofert el seu llenguatge per marques com Mercedes, Vodafone, Porsche, Huawei, Maserati, FIFA, Cadillac, Liga Endesa, FC Barcelona, Cuatro TV, TV3, La Sexta, etc. També ha compartit projectes i escenari amb Llibert Fortuny, Marta Carrasco, Joan Font (Comediants), Brodas Bross, Rita Ora, Rocky Wellstack, Ravid Goldschmidt, Stars in-concert, Fermin Muguruza, Dan Brown, etc.

Ignasi Vilarasau és assessor, enginyer forestal. Fa vint-i-cinc anys que treballa en el bosc, la finca de la família i en la gestió d’altres propietats. És presidents de l’ADF de la zona, fent treballs de conservació, prevenció i en cas de foc, suport a Bombers. Ha col·laborat amb algunes companyies de teatre i participa en l’organització de diferents festivals d’arts escèniques i música.

 

Imatge Curro Claret

Curro Claret

Va néixer a Barcelona l’any 1968. Va cursar estudis de disseny industrial a l’Escola Superior de Disseny Elisava i al Central Saint Martins College of Art and Design. Des de finals dels anys noranta treballa com a dissenyador freelance dissenyant objectes, mobles, artefactes, fent algun interiorisme i executant accions tant per a empreses (com BD Barcelona Design, Camper, Metalarte o Zicla), fundacions (com Arrels Fundació, Fundació Tot Raval, Fundación San Martín de Porres o We Are Water Foundation) o centres d’art, galeries i particulars.

En molts dels seus projectes s’entreveu un interès pel paper crític de les persones en la definició del seu entorn, sovint relacionat amb els processos de col·lectius en risc d’exclusió. 

Algunes de les seves peces han participat en diverses exposicions i mostres d’arreu del món, i d’altres es troben en les col·leccions del Museu del Disseny de Barcelona, Centre d’Art La Panera de Lleida, Jesuitenkirche (Lower Austria Contemporary) o Q. LØSS Collection,replica uhren i en diferents col·leccions particulars.

Han aparegut treballs seus en diferents mitjans i publicacions, com per exemple al llibre Retrato imperfecto de Curro Claret, d’Oscar Guayabero y Ramón Úbeda (GG, 2014), o a The Design Encyclopedia, de Mel Byars (The Museum of Modern Art New York, 2004).

Ha rebut diferents premis, com ara el Madrid Design Fest Trayectoria 2022, al Diseñador del Año 2015 AD España o el Ciutat de Barcelona 2013 en la categoria de disseny. El 2022 va rebre una beca del programa IASPIS (International Programme for Visual and Applied Arts), del Swedish Arts Grants Committe.

 

Imatge Ció Abellí

Ció Abellí

Va néixer a Girona l’any 1963. L’any 1985 es va llicenciar en belles arts, en l’especialitat d’escultura, per la Universitat de Barcelona.

Des de sempre s’ha sentit atreta per les expressions artístiques, que considera bàsiques per al desenvolupament del gènere humà, ja que permeten establir un diàleg subjectiu entre el creador i l’espectador. El seu caràcter passional ha trobat una via d’expressió donant forma als sentiments i les sensacions a través de la matèria inerta, sobretot en l’escultura. La seva especialitat és el modelat en argila i la fosa en bronze. La seva inspiració són l’equilibri natural, les experiències humanes i la simbologia, expressats a través del cos humà, principalment el femení.

Entre els anys 1987 i 2001 va fer quinze exposicions individuals en galeries de Catalunya, Andorra i França.

L’any 2018 va exposar dins el cicle «Diàlegs» amb Isaac d’Aiguaviva a la Fundació Fita de Girona.

L’any 2020 va participar en el festival Art & Gavarres, junt amb Alfons Plujà, amb la intervenció a Can Llambí de Llagostera.

L’any 2022 va fer una exposició individual de pintures, «Entre arbres», als Sants Metges de Sant Julià de Ramis.

Des del 2001 ha creat vint-i-dues escultures d’obra pública monumental (bronze, ferro i resina) a poblacions catalanes i a Eivissa. També ha creat obra d’encàrrec de particulars en terra cuita i bronze. Compta amb quinze anys de docència artística en escoles d’art de diversos municipis gironins.

Imatge Alfons Plujà

Alfons Plujà

Va néixer a Castellfollit de la Roca l’any 1974. Segurament els primers impulsos creatius van venir del magnetisme de les pedres volcàniques de la Garrotxa. Més tard va cursar enginyeria tècnica agrícola a la Universitat de Girona, estudis que compaginava amb el treball de picapedrer a la catedral de la mateixa ciutat. Alguna cosa li va quedar d’aquelles gàrgoles, formes gòtiques, formes orgàniques i pedra nummulítica.

La primera exposició va ser «Sentiments de pedra», l’any 2008. Després vindria «Marbrediterrània», arran de la cinquena edició de la mostra d’art multidisciplinari Inund’Art. Com a seleccionat, va exposar a la Casa de Cultura de Girona diverses obres: Ariet, Espia, etc.

El 2011 va rebre l’encàrrec de crear els guardons de les Mosques de la Informació, una escultura amb peces i lletres d’una màquina d’escriure vella, en la qual s’intueixen les ramificacions de l’ala d’una mosca.

Té escultures a l’espai públic: L’Almogàver a Santa Pau, Tòtem de la pluja a Vilablareix i Drac a Castellfollit de la Roca.

Primerament utilitzava la pedra i el marbre com a materials; després van venir la fusta, el formigó, el ferro...

L'obra Fetus es va presentar per primera vegada a la 54a edició de Temps de Flors de Girona i actualment es troba a l’espai cultural Can Gruart, a l’exterior, juntament amb tres escultures més, de gran format, que serveixen per divulgar l’art a les escoles. Anualment, els alumnes de cinquè curs de l’escola Madrenc visiten les escultures i l’espai, i reflexionen sobre l’art.

Ell mateix es pregunta i respon: «De què va l’art? De què va el meu art? Ho podrem explicar quan siguem immortals, no falta pas gaire».

Imatge Elena Garcia

Elena Garcia

Va néixer a Albacete l’any 1992. És graduada en belles arts per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) i màster en creació artística contemporània per la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en escultura aplicada a l’espectacle a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Llotja de Barcelona.

Des del 2018 treballa en el món de l’escultura i les reproduccions per a espais museístics, amb un protagonisme especial per a les reproduccions científiques d’animals i altres elements de la natura. Ha participat en grans projectes, tant nacionals (CosmoCaixa a Barcelona o Espai Aquae a Caldes de Malavella), com internacionals (Museu Nacional de Qatar a Doha, Expo Universal 2021 a Dubai o Museo de Historia Natural de Mèxic, etc.).

Actualment combina la seva activitat en aquest sector amb la creació del seu projecte artístic personal, Estrodelira, com a resident a l’associació cultural La Volta i com a tallerista.

Estrodelira és un projecte d’arts visuals i artesania que conceptualment neix d’una preocupació pels límits entre les diferents formes de creació artística, i entre les arts majors i les arts menors o aplicades i les diferents formes de tractament que han tingut al llarg de la història.

L’artista treballa des d’una perspectiva escultòrica i conceptual aplicada al món de l’objecte utilitari. Per això s’inspira en la natura, a través de les formes, dels ensenyaments i les reflexions que li susciten. Al seu projecte també acull les perspectives simbòliques i arquetípiques que han acompanyat l’ésser humà al llarg de la seva existència. Així, flora, fauna, matèries, estats, energies, estacions, cicles, etc., són inclosos en el projecte tant formalment com conceptualment.

replika klokker tag heuer

Imatge Etèries

Etèries

Natàlia Morató, Míriam Ruiz i Clara Grenzner són arquitectes formades a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV).

Juntament amb Mikel Comas, van participar en el festival d’intervencions efímeres A Cel Obert l’any 2022, amb la proposta Ritmes de la Terra. Aquesta intervenció, guanyadora del Premi del Jurat i del Premi dels Xiquets, colonitza un entorn antropitzat amb una pluja de fulles que s’aturen en l’espai i en el temps, en una fotografia tridimensional de quelcom que és instantani i fugisser.

Etèries neix de l’exploració d’altres mons a través del contrast d’atmosferes. Juga amb la dualitat entre la interacció i la introspecció,replika klokker patek philippe entre la natura i l’acció humana, entre el terrenal i l’oníric, entre el pes i la fluïdesa.

Natàlia Morató ha treballat en diversos estudis i, professionalment, s’ha centrat en la recerca de nous models d’habitabilitat i de gestió dels recursos energètics i materials. Actualment treballa com a arquitecta en la cooperativa d’arquitectes Arqbag.

Míriam Ruiz treballa en projectes propis i col·labora amb els despatxos JornetLlopPastor i E32. La seva trajectòria professional es concentra en l’àmbit del projecte urbà i l’habitatge.

Clara Grenzner treballa en l’àmbit de l’urbanisme i ha participat amb el taller Iudum en el Certamen d’Art Efímer Des-Adarve amb el projecte Perderse para encontrarse. També ha participat a Lluèrnia,replika klokker hublot Festival del Foc i de la Llum, en dues ocasions, amb els projectes Flora urbana i La llum en joc.

Imatge Jordi Batallé

Jordi Batallé

Va néixer a Girona l’any 1962. Compta amb una llarga trajectòria teatral, musical i artística, i actualment és responsable de la brigada de Medi Ambient de l’Ajuntament de Girona i desenvolupador del projecte «La Vora» de Girona.

La seva trajectòria arrenca el 1978, com a cofundador del grup d’animació i espectacles al carrer Tripijoc. Més endavant, conscient de la importància que tenia per  a Girona recuperar la cultura tradicional i popular i les llegendes de la ciutat, engega el que avui és la colla gegantera Fal·lera Gironina. En la vesant musical, amb diversos enregistraments publicats, ha estat bateria de Contrasenya i Zitzània, i més endavant, dins la recerca de les tradicions i la música medieval, percussionista del grup Els Berros de la Cort, que han dut el seu treball a nombrosos esdeveniments locals i d’arreu d’Europa.

Com a desenvolupador compromès amb el projecte «La Vora» de Girona, ha explorat el seu esperit artístic en el paisatge a partir de diferents disciplines d’art natura i ambiental, amb la intenció d’acostar l’ésser humà a la natura, a través de les obres efímeres, per aconseguir que hi tingui una relació de proximitat, fusió i convivència.

Altres intervencions artístiques són El laberint, Connexió wifi i Mira que et miren, construcció amb troncs i diversos elements naturals de repòs, descans i lleure. La seva darrera obra és L’elenc.

Imatge Mia Llauder

Mia Llauder

Va néixer a Mataró l’any 1962. És membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica (IAC).

Es va formar a l’Escola Massana en l’especialitat de ceràmica. Ha exposat en diverses galeries d’Europa i d’Àsia, i té obra en museus de la Xina, França, Holanda, Irlanda, Itàlia, Suïssa i Àustria. Des de 1998 compagina la seva activitat artística amb la tasca de mestra a l’Escola Taller de Ceràmica Ixió.

Anna Pujadas, per al catàleg de «Retrats», diu de la seva obra:

«Peces de porcellana que es van repetint, que venen del passat i es retroben més tard. Elements que s’han anat fent al llarg dels anys que s’han incorporant a un mostrari d’unitats bàsiques que Llauder guarda en una calaixera de tipògraf i que com les lletres de plom d’un grafista, va concatenat,fake uhren kaufen alineant per escriure els seus relats.»

Imatge Pilar Ors i Julio Borg

Pilar Ors i Julio Borg

Pilar Ors és de Cardedeu. Es va llicenciar en belles arts per la Facultat de Belles Arts de Barcelona l’any 2000, en l’especialitat de pintura.

Es mou entre la il·lustració i la docència, i des del 2019 utilitza el llenguatge visual de les instal·lacions i l’art natura com a formes d’expressió.

Julio Borg és de la República Dominicana. És graduat en disseny gràfic publicitari i el seu recorregut artístic va des de la pintura, en els seus inicis,rolex replica fins a les instal·lacions i l’art natura, en l’actualitat. Ha fet exposicions individuals i col·lectives de pintura.

Ors i Borg treballen artísticament junts des del 2019 per intervenir en l’espai. Amb l’interès posat en la reutilització de materials diversos, volen donar pas a la reflexió en temes socials, mediambientals i de territori.

El 2019 van participar en el Lluèrnia, Festival de Llum i Foc, amb la instal·lació Kristallnacht;  el 2021, a Tramuntanart, amb La persistència; el 2022, a Cardedeu, dins el cicle «Santcorneliarts (2)» amb l’exposició «Dona’m aixopluc»,repliche orologi i han creat i dirigit  Hilari(um), Festival de Landart, i instal·lacions efímeres a Cardedeu el 2022.

Imatge Quim Moya

Quim Moya


Va néixer a Barcelona l’any 1975. Es va formar en arts i oficis i, un cop va anar a viure a Cabrianes (Bages), als 19 anys, va començar a treballar com a dissenyador i il·lustrador. A poc a poc, va anar deixant sorgir més l’artista i va entrar en la gestió cultural. Treballa com a tècnic de cultura a l’Ajuntament de Sallent, coordina l’acció pedagògica d’Idensitat i en els darrers quinze anys ha estat codirector de la residència d’artistes Cal Gras d’Avinyó.


Ha exposat en diferents espais culturals, sobretot a Catalunya, però també a la resta de la Península.

Des de l’any 2008 fa performances de pintura en directe, que l’han portat a actuar per Europa, el Marroc, Turquia, Egipte, Sud-àfrica, l’Orient Mitjà, Tailàndia, els Estats Units, Corea del Sud o l’Índia.

Ha participat en festivals internacionals com ara Tollwood Festival (Munic), SummerStage (Nova York) o Ansan Festival (Corea del Sud).

Ha creat projectes a mida per a personatges com Dan Brown o Lewis Hamilton, i ha compartit projectes i escenari amb Marta Carrasco, Joan Font (Comediants), Quick Crew, Iron Skulls, Rita Ora, Daddy-K, Patxuko Nice, Stars in Concert, Fermin Muguruza, Els Gossos, Joan Garriga, Ovidi4 (amb Pau Riba, Toti Soler, Lluís Llach, Quimi Portet...), Christina Aguilera, Xavi Sarrià, Jennifer Lopez, etc.

Les seves creacions se centren en l’ús de l'art com a eina de transformació, i l’han portat a oferir el procés creatiu en entorns desfavorits, amb persones properes als trastorns mentals, interns de centres penitenciaris,fake rolex adolescents amb problemàtiques alimentàries o mentals, centres de menors no acompanyats, etc.

Cada dia i amb cada projecte, s’adona i es meravella del poder de l’art.

Imatge Sebi Subirós

Sebi Subirós

Va néixer a Figueres l’any 1961. Es va formar com a gravador als tallers de Tristan Barbarà, on ha treballat durant deu anys com a assessor tècnic d’artistes i estampador, fins que va obrir el seu propi taller, Lupusgràfic Edicions.

El seu treball és bàsicament objectual, amb una mirada que sovint reflecteix el seu bagatge en el món de les arts gràfiques. Intervé en aquests objectes de manera poètica, buscant les relacions entre aquests i el seu entorn,fake uhren i jugant amb els significats, en un joc sovint íntim, sovint irònic.

Obra en col·leccions públiques: Biblioteca Nacional de Catalunya, Fundació Vila Casas, Fundació Miró (Palma de Mallorca), Museo del Grabado de Fuendetodos (Saragossa).

Darreres exposicions: Biennal de Casablanca, «Babel» a la Fundació Valvi (Girona), Biennal de la Casa de Cultura de Girona, «Tocats per la tramuntana» a Madrid, Atelier Outotsu et ses invités (França-Japó), Cite Internationale des Arts a París,

«El novio de la mujer barbuda» a l’Espai Tònic de Vulpellac, «Correspondències imaginàries» a l’Espai Tònic, «Piano solo» a l’Espai Tònic, «El que perden els lladres o troben els saurins»,replica uhren kaufen amb Ester Baulida, a la Fundació Fita (Girona).

Imatge Team Fleur

Team Fleur

Es van conèixer als seients de l’escola i des de llavors han participat en diverses activitats, entre les quals es troba el concurs Archi’Bois, que els va reunir. Durant la fase de disseny d’aquest projecte, van tenir idees semblants i, sobretot, els mateixos desitjos en relació amb l’arquitectura. La seva complementarietat és l’amor per la natura, els seus paisatges, les seves atmosferes i els seus materials. Juguen molt amb materials com la fusta o la pedra, però també amb les forces que la natura destil·la, com el vent o l’aigua. Volen modelar els elements de la natura per fer construccions tant arquitectòniques com artístiques. D’aquesta manera, es veuen a ells mateixos com a arquitectes plàstics.

S’inspiraran en la natura amb els seus tòtems —Bégonia l’os, Magnolia la cigonya, Pétunia el senglar i Sakura la serp— per formar el Team Fleur (equip flor). Un patrimoni lligat a la seva voluntat d’afegir poesia i jugar amb cadascuna de les seves creacions.

Aquest grup de joves graduats participa en concursos d’art, escenografia i microarquitectura.rolex kopi norge Busquen endinsar-se en el món professional a través d’experimentacions i construccions enriquidores.

Bégonia: Benoît Besançon

Magnolia: Maxime Winterhalter

Pétunia: Pierre Mansa

Sakura: Sacha Davant

Altres projectes: Tic-Tac-Glou a Horizon Arts & Nature (Sancy), L’échappée de Martel al 8eme Tour, Kabuki al Festivale des Cabanes, Jardin divers a l’Exposition Pièce Maîtresse, La fresque au Som’met a Archi’Nature, i Kabuki i Le Château a Grand Festival de Verdun.

Imatge Toya Legido

Toya Legido

Va néixer a Albacete l’any 1968. És professora titular de la Facultat de Belles Arts de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), doctora en belles arts (2001) i màster de fotografia per l’Istituto Europeo di Design (IED) de Milan. Té tres sexennis d’investigació i un de transferència. Ha estat secretària acadèmica del Departament de Disseny i Imatge i directora del grup d’investigació Art, Ciència i Naturalesa, i és membre d’ANECA.

És membre de grups d’investigació des de l’any 2005 vinculats amb l’art i la natura, amb els quals ha dut a terme projectes d’investigació com ara el comissariat d’exposicions d’«Ellas ilustran botánica. Arte, ciencia y género» i «Herbarios imaginados.replicas relojes Entre el arte y la ciencia» o «Zoologías». També ha estat responsable de dirigir la senyalística del parc temàtic Faunia, o del disseny de llibres com ara Almacenes de vida: Los bancos de germoplasma vistos desde el arte.

La seva obra, des de fa més de quinze anys, planteja la botànica i l’entomologia com un contingut essencial de l’art, i en els seus treballs ens fa prendre consciència del fet que les creacions de la natura són insuperables. Totes les seves obres, a través de la bioinspiració, ens consciencien de la necessitat de conservar la flora i la fauna. Entre les seves exposicions destaquen: «Maravilla» al CDAN (Centro de Arte y Naturaleza) d’Osca, 2023; «Naturalia y Artificialia» al castell de Santa Catalina de Cadis, 2021; «Botánica secreta», a la Casa de las Ciencias de Logronyo,replicas de relojes 2019; «Herbaria» a la Fundació Cristina Enea de Sant Sebastià, 2021; «Transgénicos» a El Colegio de España (París), 2011; «Jardines imaginarios» a la Galeria Sobering (París), 2020; «Art al jardí» al Jardí Botànic de València, 2017, i «Ars Herbaria» al Jardí Botànic de Madrid, 2015.

Imatge Xavier Bobés

Xavier Bobés

Xavier Bobés va néixer a Barcelona l’any 1977 i és creador escènic.

Es defineix com a autodidacte. Apassionat de la poètica dels objectes, investiga des de fa vint anys amb tot tipus d’objectes quotidians. Col·labora amb altres creadors com a assessor de creació en l’especialitat de dramatúrgia objectual.replika klokker omega Aprofundeix en la recerca del contingut simbòlic/teatral dels objectes i de tot allò aparentment  banal. I això ho fa mitjançant la creació, l’assaig i la docència.

Ha creat al voltant de deu espectacles teatrals, entre els quals hi ha El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, creat amb Alberto Conejero (2022); Corpus, a l’Auditori de Barcelona (2020), Cosas que se olvidan fácilmente (2015), Insomni (2011), El rei de la soledat (2007) i El cap als núvols (2004).

En el camp expositiu, l’any 2020 va crear les instal·lacions objectuals Restos de cosas a La Volta de Sant Narcís (Girona); el 2014, la instal·lació plàstica i sonora NO a la Sala Sebastià Gasch del Mercat de les Flors (Barcelona), en el marc de la iniciativa Creadors en Residència impulsada per l’ICUB; el 2011, la instal·lació Radiografia, a la sala 15 del Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), i el 2009,replika klokker breitling la instal·lació interactiva La memòria dels objectes a la Sala Bòlit d’Art Contemporani, a Girona.

Imparteix tallers en diferents escoles i festivals, entre els quals hi ha l’Obrador de la Sala Beckett, l’Institut del Teatre de Barcelona, l’Escola Elisava de Barcelona, l’ERAM de Girona i UNIMA.

Ha rebut el Premi FAD Sebastià Gasch 2005-2006, el Premi de la Crítica de Barcelona 2015 i el Premi Butaca 2016.

Imatge Fundació SETBA

Fundació SETBA

La Fundació Setba és una entitat sense ànim de lucre, constituïda el 2009, que treballa per contribuir a la transformació social a través de la cultura sota el guiatge d’artistes professionals. Dins dels quatre projectes que idea i desenvolupa, es troba el de «Natura és cultura», un projecte artístic de respir, dirigit per l’artista Quim Moya amb la col·laboració de l’enginyer forestal Ignasi Vilarasau i la ballarina i psicòloga Maria Ribera. Els participants treballen en equip,replique montre connecten amb la natura amb una visió mediambiental i incorporen l’art com a mitja d’expressió.

El projecte, que es duu a terme des del 2012, vol contribuir a desestigmatitzar i visibilitzar la realitat de les persones que conviuen amb trastorns mentals. El col·lectiu Fundació Setba va participar en la cinquena edició del festival Art i Gavarres.

Fotografia: Laura Gálvez-Rhein

Imatge Guillermo Olmo

Guillermo Olmo

Artista multidisciplinari, amb predilecció per l’escultura de gran format i amic d’intervenir en espais públics transitats i en la naturalesa, fugint dels llocs morts i estancs destinats a l’art. Pretén que l’espectador es trobi amb l’obra de manera sorprenent, que hi sigui interpel·lat en un lloc no esperat. La seva obra, amb clares referències de les generacions anteriors, cerca trobar nous camins i noves formes d’expressió, sense renunciar a la sobrietat de l’escultura.

Olmo entén que l’escultura basca ha de renovar i actualitzar la seva imatge i els seus continguts, barrejar-se amb altres disciplines artístiques i, des de projectes col·lectius i participatius, recuperar l’espai perdut en la societat i influir d’una manera clara i activa en la cultura d’Euskal Herria. Activista cultural present en els moviments de l’escultura basca de les últimes dècades, és director d’arts plàstiques del Festival Azken Muga,gefälschte rolex kaufen legal president de l’associació d’escultors bascos Eskuahaldunak i director del parc d’escultures Meatzalde Goikoa. La seva obra ha recorregut diferents llocs d’Europa, Àsia i Amèrica, on es pot trobar.

Imatge Tania Font

Tania Font

Va néixer a Palamós el 6 de juliol de 1978. Llicenciada en belles arts, ha profunditzat en diverses disciplines com la pintura, el gravat, l’escultura i la joieria. Durant deu anys va treballar en escenografia per al teatre i la televisió, i en la realització d’escultura científica i hiperrealista per a nombrosos projectes i museus, entre ells el Museu de la Ciència i el Museu Gaudí de Reus. Amb un soci va muntar una empresa d’escenografia i rèplica científica que fa gairebé dotze anys que funciona, i amb la qual han treballat per a museus com el CosmoCaixa, el Centre d’Interpretació d’Atapuerca o el CaixaForum, entre altres.

Actualment es dedica plenament a la producció artística, centrada en l’escultura. La seva obra destaca per la presència de la figura humana,replica uhren moltes vegades utilitzada de manera arquetípica, i en la qual reflexiona sobre la construcció i la desconstrucció física i mental de l’ésser humà, sobre el pas del temps i sobre sentiments universals partint d’experiències subjectives.

Ha participat en fires d’art com Volta Art Fair de Basilea, la Fira d’Escultura de Milà, Art Up Madrid, la fira Art Montpellier, la Lille Art Up! o la Feria Estampa Madrid, i ha exposat en galeries de Bèlgica, Milà, Madrid i Barcelona, entre d’altres, amb algunes de les quals treballa actualment. Té obra permanent al museu d’art contemporani OMM de Turquia, i en algunes col·leccions. També es poden veure actualment peces d’aquesta artista a l’exposició «Del caos i el cosmos» a The Eleven House Gallery de Peratallada, o a la col·lectiva «Mar de fons», d’escultura contemporània, a la Fundació Vila Casas de Palafrugell.

Imatge Olga  Solà

Olga Solà

Va néixer a Barcelona l’any 1973. L’any 2000 va fer de l’Empordà el seu lloc de residència.

Entre els seus projectes es troben: Luthiers Drapaires, un col·lectiu de reciclatge creatiu de residus tecnològics, guardonat amb les beques Girona, CoNCA i AGITA , i amb presentacions en esdeveniments destacats com el Sonar; Parinama,repliche di lusso un duet de veu i moviment, amb residències a Nau Côclea i al CACiS (Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat) i presentacions al Konvent Zero; El Born Sona, col·lectiu dedicat a la mostra de paisatges sonors, i el grup Namaskar, amb el qual se submergeix en el món del cant vèdic, amb un àlbum de debut i diversos concerts.

El 2014, es va unir al dissenyador gràfic Oriol Terrats i a l’escultor Guillermo Basagoiti per crear l’Espai Tònic, un centre d’investigació artística que ha estat a l’avantguarda de la promoció de l’art contemporani en el territori. Durant l’última dècada, han acollit una vuitantena d’exposicions i activitats, i han consolidat el seu paper com a catalitzador de l’exploració artística.

A principis del 2020, dins les instal·lacions de l’Espai Tònic, va restaurar-hi les golfes i va establir O Tèxtil, un taller d’experimentació tèxtil des d’on s’endinsa en els seus propis projectes creatius. Destaca la seva participació a Fantasticat, amb la instal·lació El vel de la tinyosa, una composició intricada que combina fibra òptica i llana verge.

L’experiència d’Olga Solà ha adquirit profunditat amb una llicenciatura en psicologia clínica i coneixements en història de l’art, a partir de cursos troncals a la Llotja d’Arts i Oficis mentre obtenia el títol de capità de iot, amb la qual cosa ha enfortit la seva recursivitat. Va viure durant un any al continent sud-asiàtic i posteriorment hi va passar diversos hiverns, interessada en la música clàssica del nord de l’Índia i la llengua sànscrita. La dedicació a aquests estudis persisteix i hi aprofundeix, tradueix textos i ofereix serveis de docència com a freelance.

Sense por d’explorar territoris desconeguts, entrelliga diferents disciplines per crear una catifa artística polièdrica.replica orologi El seu recorregut abraça la col·laboració, empeny límits i acull les infinites possibilitats que es troben dins el món de l’expressió artística.

Imatge Delphine Labedan

Delphine Labedan

Va néixer a Pau l’any ​​1981 i és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Pau i de Pays de l’Adour (França).

La seva relació amb les arts plàstiques i l’art en general s’inicia des de ben jove amb la influència de la seva mare, que va fer els estudis de belles arts a Tolosa del Llenguadoc, i del seu pare, que era fotògraf. L’any 2000 va començar els estudis d’arts plàstiques a la Universitat de Bordeus, on va assolir el DEUG (diploma d’estudis universitaris generals). L’any 2002 va creure més interessant completar-los amb una carrera universitària d’història de l’art a Pau. Aquests estudis li han permès aprofundir en la relació de l’art i la societat.

Professionalment, des de l’any 2006 fins al 2023 ha exercit de coordinadora i professora de pintura i dibuix a l’EMBA (Escola de Belles Arts de Salt).

Pel que fa al seu treball artístic, li agrada utilitzar el paper i aplicar-hi diferents tècniques, però privilegiant l’aquarel·la. També treballa el grafit, els pastels i la pintura acrílica, amb una preferència per la tècnica mixta.

Un cop instal·lada a Catalunya, ha fet diverses exposicions: «Hi havia una vegada» (Biblioteca Pública de Salt, 2008); les exposicions itinerants «Contes de la Mediterrània» (Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, 2009-2015), «Contes d’arreu del món» (Central de Biblioteques de Girona, 2011), «Dotze dones, tretze bruixes. Mites i llegendes del Montseny» (Museu Etnològic del Montseny, 2011); diverses exposicions a la galeria d’art La Destil·leria de Mataró; «Paysages intérieurs» (Centre Cultural La Mercè, 2023), «Aquí, allà i més enllà» (Sala de Can Roure, Llagostera, 2023) i «Printemps» (Casa de Cultura de Girona, 2023). També ha fet murals, cartells i il·lustracions, com ara el cartell del Black Music Festival 2007; murals a diversos pobles de les comarques de Girona (Verges, la  Cellera, la Tallada, Salt i Girona); il·lustracions per als contes Sur le versant (Cipango, França), Fleur de Neige (Albin Michel Jeunesse, França) i L’estalactita Ploramiques (Salòria); il·lustracions per a la novel·la La llegenda del carreró (Pagès Editors); il·lustracions per al llibre Nit i llum de lluna,rolex replica de Henry David Thoreau (Edicions del Reremús), i el disseny del cartell del Festival d’Arts Poètiques Re-Vers d’Arenys de Munt (2021 i 2022). 

 

Imatge Màster en Disseny Paramètric en Arquitectura (UPC)

Màster en Disseny Paramètric en Arquitectura (UPC)

El Màster en disseny paramètric en arquitectura (MPDA), ofert per la Fundació Politècnica de Catalunya (UPC), és un programa orientat a l’adquisició d’eines de disseny computacional eficients tecnològicament i relacionades amb la reducció de la petjada ecològica. Els estudiants són entrenats per generar formes eficients utilitzant tècniques sostenibles, com ara sistemes constructius lleugers, per reduir-ne els residus materials i minimitzar-ne l’impacte ambiental durant el transport.

El nucli del programa és l’exploració d’estructures híbrides autoestabilitzadores, que combinen elements doblegats activament amb components sotmesos a tensió.replica uhren Aquest enfocament té com a objectiu ampliar els límits del disseny arquitectònic tradicional mitjançant la investigació de noves estratègies de modelatge que permetin tant la innovació estructural com l’exploració de noves possibilitats programàtiques.

Sota el guiatge de professors amb una llarga trajectòria i sota la direcció d’Enrique Soriano, Gerard Bertomeu i Pep Tornabell, de l’estudi CODA (Computational Design Affairs), especialitzat en geometria complexa i estructures lleugeres, estudiants de diferents països i procedències col·laboren intensament per desenvolupar una proposta especialment adaptada al festival Art & Gavarres. Des del treball col·lectiu, utilitzen principis de flexió activa en un entorn de disseny paramètric per crear una instal·lació visionària i sostenible que harmonitzi amb el medi natural.

Amb la participació en aquest programa, els estudiants no només adquireixen coneixements en disseny paramètric, sinó que, conscients del seu impacte ambiental, també contribueixen a un discurs continu entorn de l’arquitectura. La proposta resultant reflecteix el seu coneixement interdisciplinari, les habilitats creatives per resoldre problemes i el compromís per dissenyar estructures que s’integrin perfectament en l’entorn.

El Màster en disseny paramètric en arquitectura de la Fundació UPC desafia les pràctiques de disseny convencionals i contribueix no només a la creació d’un entorn construït més sostenible, sinó a la creació d’una generació d’arquitectes i enginyers sensibles i capacitats per dissenyar la lleugeresa que ens demana el present.

 

Enrique Soriano Botella

Arquitecte per la UPC. Doctorand al Laboratori d’Innovació i Tecnologia de l’Arquitectura de la UPC (LiTA). Professor del Departament de Geometria de l’ETSAV (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès). Soci de CODA, desenvolupa el seu treball i la seva recerca en la cerca de formes,replica watches la geometria arquitectònica i l’optimització.

Pep Tornabell Teixidor

Arquitecte per la UPC. Doctorand al LiTA. Professor del Massana College of Art and Design. Professor del Departament de Geometria de l’ETSAV. Soci de CODA, desenvolupa el seu treball i la seva recerca en l’anàlisi estructural i la fabricació digital.

Gerard Bertomeu Farnós

Arquitecte per la UPC. Professor del Departament de Geometria de l’ETSAV. Soci de CODA, desenvolupa el seu treball i la seva recerca en l’anàlisi energètica, l’automatització, la gestió de dades i el disseny computacional.

Estudiants participants:

Xavier Almanza (Mèxic)

Bindhulja Ameerpet (India)

Imma Bigas Andols (Espanya)

Cristian Cabezas Osorio (Chile)

Miquel Ángel Cruz Sepúlveda (Colòmbia)

André Vicente Ferreira de Almeida (Brasil)

Robert Fuse (Regne Unit)

Nerea Gardner Egusquizaga (Espanya)

Shylesh Kumar (Índia)

Adriana Moreno Chavez (Mèxic)

Anna Nasrallah (Canadà)

Nayib Alfredo Pérez Benítez (Panamà)

Vijithendra Ramachandra Thejaswi (Índia)

Arshita Ravindranathan (Índia)

Mariona Rodríguez (Espanya)

Abiodun Afolabi Shonibare (Nigèria)

Work presented: